Diari d’un català abans de ser lliure. S’acaba l’etapa autonòmica per sempre

Avui som dijous 27 de setembre del 2012, 16 dies després del #11s2012. Avui ha estat el primer dia que m’he llevat al meu llit. Eren dos quarts de vuit. La dóna i la canalla, estaven a punt de marxar. A tres quarts de vuit comença l’escola.

L’ull reclamava les gotes, fa bona pinta però segueixo sense veure res més que llum i ombres, totalment desenfocat. És normal, tinc l’ull ple de gas i la reflexió de la llum com la transparència no és l’adequada. Després de la dutxa, he esmorzat mentre he començat a llegir els diaris i TV3 via Internet.

La pregunta del programa Els Matins, era sobre si consideraven correcte el que havia dit el MHP Mas que s’ha de convocar un referèndum a la propera legislatura, sigui legal o no. He agafat el telèfon hi els he trucat. Després d’una entrevista amb una noia, m’ha dit que li donés el meu número que més tard em trucaria per passar-me en directe al final de la tertúlia. He hagut d’esperar dues hores ben bé i al final de la tertúlia, he sortit a l’antena com a sisè tertulià.

L’entrevistadora m’ha preguntat dues preguntes, la primera sobre que en pensava de convocar un referèndum encara que no fos legal i la segona com veuen els alemanys tot el que està succeint a Catalunya. Podeu escoltar les respostes en aquest enllaç a partir del minut 25:

http://www.tv3.cat/videos/4262390/La-tertulia

M’hagués agradat dir més coses, però no m’ha donat més temps. De fet esperava que algú em fes alguna pregunta més, però no ha estat així. Més tard, el meu fill Aleix pel Facebook m’ha enviat un missatge dient que m’havia escoltat des de Barcelona. He aprofitat per trucar-lo. Realment les xarxes socials està canviat el món!!

A la tarda he estat esperant que el Parlament comencés la sessió per presentar les resolucions i posteriorment fer la votació. A Vilaweb es podia llegir la proposta d’acord que CiU i ERC havien consensuat, i que Iniciativa, SI i Laporta, estaven disposats a votar-la encara que no signar-la. L’he baixat a l’ordinador i l’he desat en la carpeta que tinc sobre la història de Catalunya.

He escoltat pacientment les intervencions de tots els grups, menys el del PP i Ciutadans. No tinc estómac per tanta demagògia. No vull entrar valorar el que han dit. Perquè per mi, l’únic important és que al final per ¾ parts del Parlament, és a dir 84 a favor i 21 en contra, s’ha aprovat la celebració d’un referèndum d’autodeterminació prioritàriament a la propera legislatura. Un dia històric.

S’ha acabat una etapa a Catalunya. El dia 25N començarà una de nova: L’etapa de l’autodeterminació de Catalunya. Mai tornarem a la que s’ha acabat.  Si reeixim, es convocarà un referèndum d’independència, que es pot guanyar o es pot perdre.

Passi el que passi amb el resultat, acabarem l’etapa de l’autodeterminació i començarem una d’altre. Si hem guanyat la independència, començarem l’etapa de construir un Estat independent. Si perdem, l’ofensiva espanyola serà tant bèstia, que llavors començarem l’etapa de decadència prèvia a la nostra desaparició com a poble.

Per això, demano a tots els catalans que volem el millor per Catalunya, encara que no estiguin segur de si volen la independència, que apostin per a ella. Mai res tornarà a ser com ara. Ho som lliures o serem esclaus per moltes generacions per no dir per sempre.

Endavant les Atxes!!

27 de setembre del 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús