Diari d’un català abans de ser lliures. Política de curta volada

Avui som dimecres 26 de setembre del 2012. Fa 15 dies del #11s2012. Avui he rebut l’alta de l’hospital. Després de fer la visita, el metge m’ha dit que ja podia anar cap a casa. M’ha donat una recepta d’unes gotes i una pomada per la nit. M’ha tret l’embenatge de l’ull.

La dona m’ha vingut a buscar amb cotxe a les 9 del matí. L’he esperat a baix al carrer escoltant la tertúlia força bona a CatRadio amb Salvador Cardús i B.Culla. Hi havia un altra tertúlia que era unionista, però tenia categoria i no molestava escoltar-lo, cosa que s’agraeix, perquè n’hi ha que ens prenen per rucs o imbècils.

No em trobava gaire fi avui. Feia un dia gris i plovisquejava. He estat molt fred amb la dona. M’explicava coses de la canalla i de la seva feina, però no l’escoltava. Em sentia malament i no sabia per què. Quan hem arribat a casa, m’he trobat encara més malament. No sabia que era, fins que en intentar llegir l’ordinador, m’he adonat que el que em feia sentir malament era l’ull operat. El fet de no tenir l’embenatge estava percebent llum, però no hi veia res, només contorns de llum que em fan mal.

Durant tot el dia he estat sol a casa mirant el Debat al Parlament. Amb l’ordinador connectat a la TV, via web de TV3 he mirat el Canal 3/24. La qualitat és pèssima i de cada 10 paraules que es deia, una o dues s’enganxaven. Per sort es podia entendre el que es deia.

Com que no sóc polític professional no tinc que escoltar certes coses. Per això he obviat escoltar el que deien tant el Sabaté del PSC com la Camacho del PP, però si que he escoltat gaudint com mai, les rèpliques del MHP Mas.

A l’Herrera d’Iniciativa he fet l’esforç d’escoltar-lo però al cap d’una 15 minuts he decidit afluixar la TV i mirar altres coses mentre esperava la replica del MHP. A la tarda, he escoltat atentament al Puigcercós d’ERC, com també la replica del MHP Mas. Ara bé quan ha pujat el Rivera, he tancat la TV. Com que la canalla havia vingut, ja no he pogut veure més el debat. Al final però he vist un resum al TN vespre tant del Rivera com del Tena i Laporta.

Sincerament estic una mica decepcionat del nivell esgrimit arran de la conjuntura històrica i excepcional que s’ha iniciat arran del #11s2012.  Entenc la lluita partidista, els interessos nacionals espanyols i les ambicions d’alguns, pot provocar la situació que avui s’ha donat al Parlament. Però això no treu que sigui una mostra d’immaduresa dels polítics catalans. A excepció d’ERC i del Laporta, la resta de formacions no han estat a l’alçada de les circumstàncies.

El poble de Catalunya el 11s2012 ha demanat ser un nou estat d’Europa. (S)pain ha tancat qualsevol possibilitat de negociar al pacte fiscal. La situació financera de la Generalitat està al límit i només pot accedir al crèdit que li dóna el qui li està robant. A més el govern de (S)pain segueix aprofitant la crisi per anant erosionant les competències de Catalunya i atacar a la llengua. Llavors davant d’aquest escenari, que es pot fer? Continuar tot igual? Com si res passés?

Cal un canvi radical i és el que va anunciar el MHP Mas. Hi ha qui el critica que tot això ho ha fet per oportunista o per amagar les retallades o per defugir de les investigacions de presumpta corrupció….etc  N’hi ha que diuen que és una fugida endavant després de no sortir-se amb els comptes.

No cal perdre molt de temps amb aquestes crítiques. Faci el que faci el MHP Mas sempre se li trobarà problemes. Les regles de joc de la democràcia espanyola que regeix a Catalunya no permet fer gaire cosa més per legitimar-se davant del poble. Però a mi com independentista antic, tot això me la porta “fluixa”.

En aquests moments tenim una formació majoritària CiU amb un MHP Mas al davant, que estan disposats a anar a les urnes per guanyar legitimitat per fer a la propera legislatura un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya amb o sense el permís dels espanyols.

I només amb això, que com ell mateix ha dit, no s’ha aconseguit fer mai en 300 anys, faig tota la meva confiança amb Artur Mas. Si m’ho haguéssim dit fa dos o tres anys que estaríem en aquesta situació, no m’ho hauria cregut.

Lògicament m’hauria agradat que la majoria dels dirigents dels partits polítics catalans haguessin fet un debat d’alta volada. Però no ha estat pas així. No em preocupa molt, malgrat em neguiteja.

De moment estic gaudint com mai amb tot aquesta “revolució” independentista de tardor i estic descobrint amb el Artur Mas un estadista.

Esperem demà a la votació de la resolució conjunta per convocar la propera legislatura el referèndum d’autodeterminació

Endavant les atxes!!

25 de setembre del 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús