Arxiu del dissabte, 29/09/2012

Diari d’un català abans de ser lliure. Sobre boicots

dissabte, 29/09/2012

Avui dissabte 29 de setembre del 2012, 18 dies després del #11s2012 , m’he llevat tard, eren dos quarts de deu. Ahir vaig anar a dormir tard perquè em va trucar per skype un amic de Catalans Abroad i de l’Assemblea. Em va fer cinc cèntims del que s’havia parlat a la reunió de la sectorial d’exteriors de l’Assemblea. Jo no vaig poder participar perquè estava en la festa d’aniversari de la metgessa dels ulls. No hi podia faltar ja que gràcies a ella, es va poder diagnosticar el despreniment de retina a temps.

Una vegada esmorzat , he decidit a anar a caminar igual que ahir per fer una mica d’exercici. Teòricament no en puc fer, però caminar una mica no és contraproduent. He sortit amb màniga curta però al cos ben abrigat. Tot i així he patit fred al principi mentre caminava cara el vent, perquè el sol estava una mica enteranyinat per núvols baixos. Mentre caminava he escoltat una molt interessant tertúlia entre empresaris catalans a CatRadio respecte a com afectaria la independència de Catalunya.

Hi havia empresaris que tenien una part important del mercat a (S)pain, altres no tant i altres, pràcticament a tot al món. S’ha parlat del que ahir vaig comentar sobre que el Lara Bosch s’emportaria l’editorial Planeta fora de Catalunya i també del mal que faria el boicot dels espanyols als productes catalans.

Comprenent les inquietuds i pors dels empresaris que tenen una part molt important de les vendes al mercat espanyol davant de la independència de Catalunya, ja que comportaria un boicot provocant perdudes molt grans que posarien en perill la viabilitat de l’empresa,  jo em vaig les següents preguntes:

Donades les circumstàncies que han esdevingut després de la massiva manifestació del #11s2012, no creuen els empresaris catalans que el boicot per part dels més nacionalistes espanyols ja haurà començat?

No creuen que independentment del que ara diem o fem, els nacionalistes espanyols continuaran la seva ofensiva contra tot el que sigui o sembli que és català?

Creuen els empresaris catalans que en el cas que finalment continuéssim dins d’Espanya, després de tot el que ha passat fins ara (i que vindrà), les campanyes de boicot o menyspreu contra els productes catalans no seguiran, encara que siguin no de forma pública, en la major part dels espanyols?

Creuen els empresaris catalans que es pot viure en aquest clima d’incertesa d’un possible boicot als productes catalans a la primera de canvi?

Sincerament donat que el dany ja està fet i no es pot tornar enrere l’amenaça latent o efectiva d’un boicot als productes catalans, fins i tot encara que s’arribés a un acord per fer una Espanya federal, crec que el millor pels empresaris catalans és que com més ràpid es faci la transició cap a la creació d’un Estat Català millor.

Amb tot, entenc que els empresaris catalans que tenen negocis amb Espanya, que siguin curosos en dir certes coses per no augmentar el boicot, però internament haurien de tenir clar que ja s’ha arribat a un punt, que no es pot tornar enrere i continuar com si res hagués passat. El boicot contra productes catalans és un fet i serà impossible impedir-ho, encara que tots els catalans comencéssim a demanar perdó de genolls per haver intentat crear un Estat propi i fins i tot, sortíssim al carrer amb banderes espanyoles fent crides al Rei i Espanya. Llavors no ens ferien boicot, perquè volem marxar-nos, ens ferien boicot per ser uns falsos i també per menyspreu de ser un poble esclau.

Endavant les atxes!!

29 de setembre 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliure. La fugida del Planeta

dissabte, 29/09/2012

Avui divendres 28 de setembre del 2012, 17s dies després del #11s2012 , m’he llevat quan la dona i la canalla ja havien marxat a l’escola. A les vuit he esmorzat i escoltant RAC1. Feia un dia bo, amb un sol i pocs núvols. Per aprofitar-ho, he decidit sortir a caminar mentre escoltava la tertúlia via internet pel iphone. He anat alternant la tertúlia de CatRadio i la de RAC1. Sense adonar-me he estat quasi dues hores caminant. He arribat a casa xop de suor, perquè he sortit massa abrigat. No és normal aquestes temperatures a Alemanya. Avui hem arribat a 22 ºC.

He estat xafardejant els diaris i el correu electrònic, però hi ha tantes notícies i correus que sobre la independència, i a més l’ull em molesta que al final he decidit no llegir-los. Cada dia rebo uns 50 correus, entre Catalans Abroad, Catalans al mon, de la sectorial d’Exteriors de l’ANC, de companys independentistes que envien quelcom a compartir i lògicament els correus privats. Malgrat tinc Scripts al Outlook que me’ls classifiquen, això no treu que els tens que mirar un per un.

A la tarda, a l’Oracle de CatRadio hi havia una tertúlia a on participava el Joan Carretero de Reagrupament. De nou caminant sota el sol he anat escoltant la tertúlia. A part del Joan Carretero hi havia altres tres persones, de les que hi havia una que era doctor en Història però era descaradament unionista, fins el punt que negava que Espanya hagués intentat eliminar Catalunya. La intervenció del Joan Carretero ha estat molt contundent i clara. Ha dit que s’estava complit fil per randa el que Regruadament havia dit fa 3 anys.  Hi estic d’acord. De fet, fa la setmana passada quan vaig trucar a la Rut Carandell mentre estava a l’hospital escoltant que a la Plaça sant Jaume s’omplia de gent per rebre al MHP Mas, li vaig dir que tot el que nosaltres havíem predit feia tres anys s’estava complit i que podiem estar orgullosos de la feina que vam fer. Li vaig dir, que Reagrupament s’havia avançat als temps, i que la nostra feina no havia estat en va, sinó que havia estat una llavor entre altres, per arribar a on estem ara.

Però el que m’ha agradat més del Joan Carretero ha estat quan el Xavier Grasset, el presentador,  ha intentat que digués que faria Reagrupament davant de les eleccions. Bàsicament si pactaria amb ERC o amb CiU. El Joan Carretero ha dit, que en aquests moments donaven tot el suport al President Mas i apel·lava que fos generós obrint CiU a fer una gran coalició amb altres formacions que també estan d’acord amb la independència. Davant de la insistència del presentador el Joan Carretero s’ha negat a ser més explícit. Una postura molt assenyada. Esperem que es compleixin el desig del doctor de Puigcerdà.

Al cap vespre he vist piulades sobre que l’Editor de l’editorial Planeta Lara Bosch havia dit que si es proclamava l’Estat Català que s’emportaria l’editorial de Catalunya. No és estrany. De fet fa un any, vaig coincidir a Menorca amb un alt executiu espanyol d’una multinacional d’assegurances amb seu a Barcelona que estava apunt de ser prejubilat. Feia més de 30 anys que hi vivia i tenia una filla fent un Master de MBA que parlava català. Però després d’una llarga estona de parlar sobre l’economia vam acabar parlant del dèficit fiscal i de la discriminació d’inversions que pateix Catalunya. La meva sorpresa va ser la negació que hi hagués l’espoli fiscal i que tot era una invenció dels nacionalistes catalans. De fet em va dir que estava disposat a marxar de Catalunya, ara que es jubilava, per no haver de pagar els impostos a la Generalitat, perquè servien per ajudar a la independència de Catalunya. Quan vaig intentar parlar de la relació de Catalunya i Espanya, ell em va contestar que no hi havia una Catalunya que parlava o discutia amb Espanya. Segons ell, només hi ha una Espanya i que dins d’ella hi havia diferents regions, de les quals, una era Catalunya.

No m’allargaré més, però la conclusió que vaig arribar era que la visió que aquesta persona tenia sobre la mateixa realitat era radicalment diferent que la meva. Per què hi havia aquesta diferencia de visió de la realitat entre nosaltres? La resposta és simple: Ell veia la realitat des de la perspectiva espanyola i jo des de la catalana.

L’editor Lara, com altres persones que viuen a Catalunya, siguin empresaris o no, siguin alts executius o simples obrers, siguin directors de Bancs o dependents d’una taquilla, poden tenir una visió de la realitat de caire espanyol que és cada vegada més diferent de la que tenim els catalans.  No passa res. I hem de respectar que aquestes persones trií marxar d’un lloc que no els hi agrada. Tampoc hem de fer escarafalls d’això, ni perquè ho sentim que se’n vaguin, com tampoc perquè estem contents que marxin. Com menys soroll es faci de tot això millor. Cal apartar qualsevol cosa que pugi distreure’ns de l’objectiu final i si es genera molt de soroll mediàtic amb empreses que marxarien de Catalunya, pot crear por a molts catalans a perdre el lloc de treball i acabessin votant no a la independència.

Endavant les Atxes!!

Dimarts 28 de Setembre del 2012

Karlsruhe

Baden-Württemberg