Diari d’un català abans de ser lliure. La fugida del Planeta

Avui divendres 28 de setembre del 2012, 17s dies després del #11s2012 , m’he llevat quan la dona i la canalla ja havien marxat a l’escola. A les vuit he esmorzat i escoltant RAC1. Feia un dia bo, amb un sol i pocs núvols. Per aprofitar-ho, he decidit sortir a caminar mentre escoltava la tertúlia via internet pel iphone. He anat alternant la tertúlia de CatRadio i la de RAC1. Sense adonar-me he estat quasi dues hores caminant. He arribat a casa xop de suor, perquè he sortit massa abrigat. No és normal aquestes temperatures a Alemanya. Avui hem arribat a 22 ºC.

He estat xafardejant els diaris i el correu electrònic, però hi ha tantes notícies i correus que sobre la independència, i a més l’ull em molesta que al final he decidit no llegir-los. Cada dia rebo uns 50 correus, entre Catalans Abroad, Catalans al mon, de la sectorial d’Exteriors de l’ANC, de companys independentistes que envien quelcom a compartir i lògicament els correus privats. Malgrat tinc Scripts al Outlook que me’ls classifiquen, això no treu que els tens que mirar un per un.

A la tarda, a l’Oracle de CatRadio hi havia una tertúlia a on participava el Joan Carretero de Reagrupament. De nou caminant sota el sol he anat escoltant la tertúlia. A part del Joan Carretero hi havia altres tres persones, de les que hi havia una que era doctor en Història però era descaradament unionista, fins el punt que negava que Espanya hagués intentat eliminar Catalunya. La intervenció del Joan Carretero ha estat molt contundent i clara. Ha dit que s’estava complit fil per randa el que Regruadament havia dit fa 3 anys.  Hi estic d’acord. De fet, fa la setmana passada quan vaig trucar a la Rut Carandell mentre estava a l’hospital escoltant que a la Plaça sant Jaume s’omplia de gent per rebre al MHP Mas, li vaig dir que tot el que nosaltres havíem predit feia tres anys s’estava complit i que podiem estar orgullosos de la feina que vam fer. Li vaig dir, que Reagrupament s’havia avançat als temps, i que la nostra feina no havia estat en va, sinó que havia estat una llavor entre altres, per arribar a on estem ara.

Però el que m’ha agradat més del Joan Carretero ha estat quan el Xavier Grasset, el presentador,  ha intentat que digués que faria Reagrupament davant de les eleccions. Bàsicament si pactaria amb ERC o amb CiU. El Joan Carretero ha dit, que en aquests moments donaven tot el suport al President Mas i apel·lava que fos generós obrint CiU a fer una gran coalició amb altres formacions que també estan d’acord amb la independència. Davant de la insistència del presentador el Joan Carretero s’ha negat a ser més explícit. Una postura molt assenyada. Esperem que es compleixin el desig del doctor de Puigcerdà.

Al cap vespre he vist piulades sobre que l’Editor de l’editorial Planeta Lara Bosch havia dit que si es proclamava l’Estat Català que s’emportaria l’editorial de Catalunya. No és estrany. De fet fa un any, vaig coincidir a Menorca amb un alt executiu espanyol d’una multinacional d’assegurances amb seu a Barcelona que estava apunt de ser prejubilat. Feia més de 30 anys que hi vivia i tenia una filla fent un Master de MBA que parlava català. Però després d’una llarga estona de parlar sobre l’economia vam acabar parlant del dèficit fiscal i de la discriminació d’inversions que pateix Catalunya. La meva sorpresa va ser la negació que hi hagués l’espoli fiscal i que tot era una invenció dels nacionalistes catalans. De fet em va dir que estava disposat a marxar de Catalunya, ara que es jubilava, per no haver de pagar els impostos a la Generalitat, perquè servien per ajudar a la independència de Catalunya. Quan vaig intentar parlar de la relació de Catalunya i Espanya, ell em va contestar que no hi havia una Catalunya que parlava o discutia amb Espanya. Segons ell, només hi ha una Espanya i que dins d’ella hi havia diferents regions, de les quals, una era Catalunya.

No m’allargaré més, però la conclusió que vaig arribar era que la visió que aquesta persona tenia sobre la mateixa realitat era radicalment diferent que la meva. Per què hi havia aquesta diferencia de visió de la realitat entre nosaltres? La resposta és simple: Ell veia la realitat des de la perspectiva espanyola i jo des de la catalana.

L’editor Lara, com altres persones que viuen a Catalunya, siguin empresaris o no, siguin alts executius o simples obrers, siguin directors de Bancs o dependents d’una taquilla, poden tenir una visió de la realitat de caire espanyol que és cada vegada més diferent de la que tenim els catalans.  No passa res. I hem de respectar que aquestes persones trií marxar d’un lloc que no els hi agrada. Tampoc hem de fer escarafalls d’això, ni perquè ho sentim que se’n vaguin, com tampoc perquè estem contents que marxin. Com menys soroll es faci de tot això millor. Cal apartar qualsevol cosa que pugi distreure’ns de l’objectiu final i si es genera molt de soroll mediàtic amb empreses que marxarien de Catalunya, pot crear por a molts catalans a perdre el lloc de treball i acabessin votant no a la independència.

Endavant les Atxes!!

Dimarts 28 de Setembre del 2012

Karlsruhe

Baden-Württemberg

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús