Diari d’un català abans de ser lliure. Protagonisme exagerat dels unionistes a les tertúlies

Avui som dimecres 3 d’Octubre del 2012, a 22 dies després del #11s2012. Malgrat avui és festa a Alemanya ja que és el seu dia nacional, m’he llevat a dos quarts de vuit. Com ahir el dia despertava fred però amb Sol. Després de fer les cures a l’ull i esmorzar, he obert TV3 per veure el programa Elsmatins, però he tancat quan començaven l’entrevista a l’Alícia Camacho. Crec que ja ho he dit més d’un cop, no tinc estómac per escoltar tanta demagògia. Ja miraré la tertúlia més tard al vídeo que es penjarà al web de TV3.

Ahir vaig veure el Barça a la Champions via la cadena Suïssa SF2 que la veig pel cable que tenim a la casa. Els Suïssos són molt fans del Barça i per sort, a la Champion quasi sempre ho transmeten. Jo, abans d’estat “exiliat” no era molt seguidor del Barça, però ara, sóc fins i tot soci quan no puc mai anar al camp a veure’ls!. És increïble com t’afecta l’enyorança de casa.

Al mig dia, he anat a caminar una mica com sempre faig per estirar les cames. La ruta que faig té uns 7 quilometres, i passa pel costat d’un petit aeroport per vol sense motor o bimotors. Sempre és un espectacle veure’ls. Mentre estava mirant com s’enlairava un, han sortit dos petits cérvols corrent del bosc per un prat prop de la pista cap un tros de blat de moro que no estava segat. Després un d’ell ha sortit corrent cap a una altra direcció fins que ha topat amb una tanca transparent que per sort era un malla de fil de plàstic. El pobre ha quedat mig estabornit durant uns segons. Després ha intentat continuar però no trobava la sortida. He mirat d’ajudar-lo però no ha calgut, al final ha trobat la sortida hi ha passat corrents a uns 20 metres de mi directe cap al bosc.

Normalment mentre camino escolto pel iphone la ràdio. He escoltat la tertúlia de CatRadio a on hi havia el Salvador Cardús, economista i professor de Sociologia a la UAB; Joan B. Culla, professor d’Història Contemporània de la UAB; Antoni Puigverd, escriptor, i Miquel Porta Perales, articulista. He rigut com feia temps que no feia escoltant tertúlies de la pallissa que li han fotut al Porta Perales. Sobretot quan el B.Culla , cansat de tanta demagògia del Porta Perales defensant les polítiques espanyolistes del PP, li ha llegit el que deia fa 15 anys en un llibre que ell mateix havia escrit i que era totalment oposat al que ara defensava. El Porta Perales es defensava dient que tothom tenia dret a patir un constipat i que ara s’havia curat. En fi, sobren paraules.

Però una de les coses que he vist, és que com Porta Perales era l’únic que defensava l’indefensable com per exemple és la política del PP contra Catalunya (infraestructures, espoli fiscal, declaracions del ministre Wert contra l’educació…etc) tenia molt de protagonisme a la tertúlia. Jo diria que si teòricament tocaria un 25% del temps a cada un dels tertulians, al final el Porta Perales ha parlat un 50%.

Al vespre he mirat el vídeo de la tertúlia del programa d’ElsMatins , he tornat a veure el mateix. Com que l’únic que defensava l’indefensable, un tal Àlex Salmon que crec que treballa pel Mundo, ha intervingut molt més que els altres, com Juan José López Burniol, Jaume Clotet, Rafael de Ribot i Anna Figuera. Com que tot eren notícies contraries a Catalunya, l’Àlex Salmon com a defensor de (S)pain, sempre era interpelat i ho defensava. Normalment ho defensava amb arguments demagògics o si no podia, llavors mirava de sortir-se parlant d’altres coses.

Al principi pensava que no era just que tinguessin tant de protagonisme durant aquestes tertúlies, però després he pensat que com més parlin millor. La injustícia de la manca d’inversions en infraestructures, el menyspreu cap a la voluntat dels catalans , l’atac constant contra la llengua catalana, les amenaces que ens fan  i tota la demagògia que irradien els missatges que venen de (S)pain, és tant gran que com més mirin de justificar-ho els unionistes que participen a les tertúlies més credibilitat perden tant ells com a persones com la idea que defensen que és que el millor pels catalans és continuar dins de (S)pain.

Endavant les atxes!!

3 d’Octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús