Arxiu del dilluns, 8/10/2012

Diari d’un català a punt de ser lliure. Espanya fora de l’euro si Catalunya s’independitza

dilluns, 8/10/2012

Avui som dilluns 8 d’Octubre del 2012,  27 dies després del #11s2012. A dos quarts de vuit ja estava dret. Mentre la dona porta el fill a l’escola, jo preparo l’esmorzar de la petita que li toca una hora més tard. Avui si que fa fred, estem a 4C però sembla que sortirà el Sol.

A les 9:50 tinc visita amb l’oftalmòleg, i mentrestant espero que arribi l’hora escolta la tertúlia de CatRadio, amb Jaume Roures, president de Mediapro; Salvador Cardús, economista i professor de Sociologia a la UAB; Joan B. Culla, professor d’Història Contemporània de la UAB, i Joan Carles Girauta, escriptor i periodista.  Ha estat interessant com els unionistes es queden sense arguments per defensar que romandrem a (S)pain i s’aferren a què la UE ens expulsaran de la Unió i de l’euro.

També he llegit com els espanyols criticaven el mural de la senyera del camp Nou i dels crits a favor de la independència, dient que això donava mala imatge al món quan ara havien d’anar junts fent pinya. Que tot això l’únic que fa és perjudicar la imatge de (S)pain fent que sigui més difícil aconseguir rebaixar la prima de risc. Renoi, em fa molta gràcia que abans del 11s2012 els importava una merda el que els catalans dèiem o ens queixaven. Semblava que no existíem i en canvi ara, que veuen que anem en serio, sembla que som molt importants per a ells. Massa tard espanyols! Sembleu igual que l’home que maltracte a la seva parella, quan aquesta li diu que el deixa, llavors després de l’estupor inicial li diu que no marxi, que passarà amb la família o els nens si marxa…etc. I tothom ja sap com acostuma acabar si la parella decideix quedar-s’hi. Quasi en tots els casos, la torna a maltractar encara amb molta més violència. Ja sabem el que ens espera els catalans si decidim continuar a (S)pain.

Avui he estat tot el mati caminant. Com que no puc conduir, he decidit anar a l’oftalmòleg a peu. Després he anat al despatx a veure el cap i els companys per dir-los que la setmana que ve ja aniré a treballar, encara que amb compte de no forçar molt la vista. Després he tornat a peu a casa. He arribat a dos quarts de dues una mica cansat. Total he fet 14 quilometres. Una bona caminada. Després de dinar, he fet una petita migdiada.

Al vespre he estat amb la canalla fent els deures i quan he començat a escriure el diari, he escoltat que el Ministre de Justícia de (S)pain ha vingut a Barcelona al Cercle d’Economia i entre les típiques amenaces i el discurs  de la por, ha deixar anar una perla: “Espanya sense Catalunya acabaria sortint de l’euro!”

He quedat sorprès d’aquesta mostra de sinceritat. Llavors m’ha vingut la imatge de la Camacho dient que Catalunya serà expulsada de l’UE i de l’euro. Renoi, el mateix Gallardón li està dient que serà (S)pain qui serà expulsat de l’UE i de l’euro!! . En canvi molts economistes de renom, diuen que la Catalunya independent pot complir més les condicions per romandre a l’euro que (S)pain.

La meva opinió és que la clau de què la independència de Catalunya sigui negociada, pacifica i ràpida serà justament això: (S)pain pot ser expulsada de l’UE i de l’euro. I si això passa fins i tot potser que l’euro també acabi desapareixent, provocant que la UE quedi sense gaire sentit.

Amb aquest perill ben real, jo crec que la UE quan vegi que la determinació dels catalans per ser un Estat és irreversible, aleshores pressionarà a (S)pain a negociar-la a canvi que Catalunya hagi d’acceptar una part del deute estatal espanyol.

Amb un (S)pain rescatada o a punt de ser-ho, haurà d’acceptar que Catalunya s’independitza a canvi de negociar rebaixar el seu deute entre un 16 o 20%. Si en canvi mira d’oprimir a la força que els catalans exercim el nostre dret d’autodeterminació, els “mercats” poden posar-se nerviosos i llavors decidir no comprar cap més deute de (S)pain. La UE en aquesta tessitura no deixarà que la resta d’economies de la zona euro també quedi afectada i segur que tallarà el crèdit a (S)pain. Llavors en uns mesos (S)pain es pot quedar-se sense diners ni per pagar la benzina dels tancs que teòricament ens volen enviar certs mitjans espanyols per oprimir la nostra llibertat.

Endavant les atxes!!

Dilluns 8 d’Octubre del 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. El Barça i el clam per la independència

dilluns, 8/10/2012

Avui som diumenge 7 d’Octubre del 2012,  26 dies després del #11s2012. Avui m’he llevat a les 8 del matí, plovia i la temperatura era de 12 graus. Després d’esmorzar, he vist que no plovia molt i he decidit sortir a fer la caminada.

Mentre ho feia ha escoltat un debat força interessant al programa del suplement de Cat Radio entre Ridao, Mestres i Campo-Vidal. Han parlat sobre el president Suarez i tot el que va passar amb el cop d’estat. Més o menys ja ho coneixia, però no amb tan de detall. En tot cas em referma que la transició democràtica va durar justament fins el 23F, després es va tornar enrere tot el que semblava que es podia aconseguir amb la nova democràcia espanyola. Ara estem a on estem justament per això, però tampoc cal pensar que és només el problema dels militars espanyols. De la mateixa manera que es diu que els polítics són el reflex de la societat que els escolleixen, els militars també ho són. Espanya durant la seva història ha estat molt més temps una dictadura militar que una democràcia, comptant els darrers 40 anys!

He arribat a casa molt xop perquè en els darrers quilometres ha començat a ploure. Però sempre em sent-‘ha molt bé caminar els 8 quilometres encara que plogui.

Des de què estic “exiliat” m’he tornat més seguidor del Barça. Abans m’ho mirava fred, però ara no. Ara ho visc molt fort. Per això a la tarda cap a les 6 he tornat a fer el mateix recorregut perquè havia sortit el Sol i sobretot volia relaxar-me una mica. Però quan estava a mig cami he escoltat pel iphone a CatRadio l’alineació els nervis m’han tornat a sortit. Mare meva, quina alineació, sobretot a la defensa.

A les dos quarts de vuit he connectat al  web www.laola1.tv que fan tots els partits del Barça per Internet. No és pas il·legal, perquè tenen els drets per fer-ho a Alemanya i Àustria. Al principi la qualitat era quasi igual que la televisió, però a mesura que ha transcorregut el partit la qualitat ha anat minvant fins que a la segona part es tallava. Els darrers vints minuts ho he vist per altres plataformes d’Internet que no són legals i normalment són canals arabs.

Això ha fet que només he vist els crits per la independència i les estelades a la primera part, encara que no gaire bé per la qualitat de la recepció. Ho he vist al web www.laola1.tv . El locutor alemany s’ha fet referència hi ha explicat perquè és fa en el minut 17:14 , explicant que va ser quan varem perdre la nostra sobirania i per això ara s’aprofitàvem per cridar per la independència. Al final, no s’ha pogut d’estar per dir que no li semblava bé barrejar la política. Però està bé, molt bé per ser un alemany.

Deixem-me acabar dient que no m’acaba de convèncer el Barça de Tito Vilanova. Està perden la naturalesa Made Pep, a on és sortia jugant des de darrera, no es rifava la pilota al mig de camp fent passades llargues i a on a base de combinar es trobava el camí al gol.  En canvi ara sempre llencen la pilota a dalt, que jugant amb jugadors petits és molt difícil que pugin guanyar la pilota. El mateix amb els corners. Tampoc he vist que es faci pressió ràpidament al jugador contrari que acaba de rebre la pilota. En fi, potser guanyaran la lliga però no crec que la Champion.

Nota: He canviat el títol de “Diari d’un català abans de ser lliure” per “Diari d’un català a punt de ser lliure” degut a una piulada d’un lector que em va fe veure que és més acurat. 

Endavant les atxes!!

Diumenge  7 d’Octubre del 2012

Karlsruhe – Alemanya