Diari d’un català a punt de ser lliure. El Barça i el clam per la independència

Avui som diumenge 7 d’Octubre del 2012,  26 dies després del #11s2012. Avui m’he llevat a les 8 del matí, plovia i la temperatura era de 12 graus. Després d’esmorzar, he vist que no plovia molt i he decidit sortir a fer la caminada.

Mentre ho feia ha escoltat un debat força interessant al programa del suplement de Cat Radio entre Ridao, Mestres i Campo-Vidal. Han parlat sobre el president Suarez i tot el que va passar amb el cop d’estat. Més o menys ja ho coneixia, però no amb tan de detall. En tot cas em referma que la transició democràtica va durar justament fins el 23F, després es va tornar enrere tot el que semblava que es podia aconseguir amb la nova democràcia espanyola. Ara estem a on estem justament per això, però tampoc cal pensar que és només el problema dels militars espanyols. De la mateixa manera que es diu que els polítics són el reflex de la societat que els escolleixen, els militars també ho són. Espanya durant la seva història ha estat molt més temps una dictadura militar que una democràcia, comptant els darrers 40 anys!

He arribat a casa molt xop perquè en els darrers quilometres ha començat a ploure. Però sempre em sent-‘ha molt bé caminar els 8 quilometres encara que plogui.

Des de què estic “exiliat” m’he tornat més seguidor del Barça. Abans m’ho mirava fred, però ara no. Ara ho visc molt fort. Per això a la tarda cap a les 6 he tornat a fer el mateix recorregut perquè havia sortit el Sol i sobretot volia relaxar-me una mica. Però quan estava a mig cami he escoltat pel iphone a CatRadio l’alineació els nervis m’han tornat a sortit. Mare meva, quina alineació, sobretot a la defensa.

A les dos quarts de vuit he connectat al  web www.laola1.tv que fan tots els partits del Barça per Internet. No és pas il·legal, perquè tenen els drets per fer-ho a Alemanya i Àustria. Al principi la qualitat era quasi igual que la televisió, però a mesura que ha transcorregut el partit la qualitat ha anat minvant fins que a la segona part es tallava. Els darrers vints minuts ho he vist per altres plataformes d’Internet que no són legals i normalment són canals arabs.

Això ha fet que només he vist els crits per la independència i les estelades a la primera part, encara que no gaire bé per la qualitat de la recepció. Ho he vist al web www.laola1.tv . El locutor alemany s’ha fet referència hi ha explicat perquè és fa en el minut 17:14 , explicant que va ser quan varem perdre la nostra sobirania i per això ara s’aprofitàvem per cridar per la independència. Al final, no s’ha pogut d’estar per dir que no li semblava bé barrejar la política. Però està bé, molt bé per ser un alemany.

Deixem-me acabar dient que no m’acaba de convèncer el Barça de Tito Vilanova. Està perden la naturalesa Made Pep, a on és sortia jugant des de darrera, no es rifava la pilota al mig de camp fent passades llargues i a on a base de combinar es trobava el camí al gol.  En canvi ara sempre llencen la pilota a dalt, que jugant amb jugadors petits és molt difícil que pugin guanyar la pilota. El mateix amb els corners. Tampoc he vist que es faci pressió ràpidament al jugador contrari que acaba de rebre la pilota. En fi, potser guanyaran la lliga però no crec que la Champion.

Nota: He canviat el títol de “Diari d’un català abans de ser lliure” per “Diari d’un català a punt de ser lliure” degut a una piulada d’un lector que em va fe veure que és més acurat. 

Endavant les atxes!!

Diumenge  7 d’Octubre del 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús