Diari d’un català a punt de ser lliure. L’amenaça de les pensions

Avui som dissabte 13 d’Octubre del 2012,  1 mes i 2 dies després del #11s2012. Avui m’he llevat a les vuit, el dia sembla fred però tot apunta que farà Sol. Les emissores de ràdio fan programació de festa, però cap a mig matí he vist que al Suplement de CatRadio hi havia un debat sobre les pensions en una Catalunya independent.

He aprofitat la caminada que faig cada dia per escoltar-ho, encara que he connectat quan estaven per la meitat. Hi ha forces treballs que diuen que les pensions en una Catalunya independent no perillen, ans el contrari, podrien fins i tot millorar. Al debat ho han explicat molt bé que les pensions que es cobra cada any no es paguen a partir dels diners cotitzats durant la teva vida laboral, sinó de les cotitzacions a la Seguretat Social que fan els treballadors cada any. Els anys cotitzats com també el que has pagat de cotització serveix per calcular la pensió que cobraràs. És a dir, si quan em jubili, he treballat i cotitzat al màxim prou anys per cobrar la pensió màxima però hi ha una crisi encara més gran que ara, a on les cotitzacions dels treballadors no pugin arribar a pagar les pensions de tothom llavors la meva pensió podrà ser menor que l’esperada.

L’exemple del meu cas com a treballador que ha cotitzat 20 anys a (S)pain pot ser il·lustratiu. Ara porto 6 anys cotitzant a Alemanya i si em jubilo en aquest país, portaré 17 anys en total (per arribar al 35 que demanen puc sumar els 20 anys cotitzats a (S)pain) . La pensió que cobraré serà bona pensió malgrat hauré realment només cotitzat 15 anys. En canvi a (S)pain cobraré molt poca, perquè per calcular la pensió es mirar  els darrers 25 anys de la meva vida laboral a (S)pain i jo només hauré cotitzat els 7 anys primers.

Altre punt que va sortir al debat era que passaria en el meu cas, si Catalunya esdevé independent. Podré seguir cobrar la pensió de (S)pain? La resposta és fàcil, es clar que si. Quan Catalunya es constitueixi en un Estat independent, agafarà les obligacions de donar almenys les mateixes prestacions que ara té (S)pain amb els pensionistes catalans. Quan m’arribi l’edat de jubilació, cobraré de Catalunya el mateix que ho faria amb (S)pain si Catalunya no ha canviat els requeriments per poder cobrar una pensió de jubilació que actualment ha aprovat (S)pain i que entrarà en vigor el 2013. De fet jo crec que segur que cobraré encara més, pel que explicaré a continuació.

Aquesta setmana la Generalitat ha presentat un treball que indica que entre el 1995 i 2010 si Catalunya tingués una caixa única de Seguretat Social, hauria tingut un superàvit de més de 24.700 milions d’euros. Però els unionistes diuen que si mirem només els darrers dos anys hi ha un saldo negatiu, és a dir les cotitzacions dels treballadors dels catalans no foren suficients per pagar les prestacions d’atur i pensions que s’han de donar.

Però el que obvien de dir, és quin és el saldo a la resta de (S)pain. Si mirem el mateix període des del 1995 i 2010, el saldo és negatiu en més de 83.300 milions d’euros. Si descomptem Catalunya, a (S)pain des del 1995 fins 2002 i del 2008 fins el 2010, les cotitzacions dels treballadors no van poder pagar les prestacions d’atur i ni les pensions.

Això significa que (S)pain no pot continuar pagant les pensions dels espanyols. Fins ara, la diferencia entre els 24.700 milions de més que han aportat els treballadors catalans a la Seguretat Social espanyola menys els 83.300 milions que ha gastat més la resta de (S)pain, uns 67.500 milions d’euros, ha esdevingut deute sobirà espanyol que s’ha anat tornant o encara està per tornar. Però ara, com que és molt difícil aconseguir que els “mercats” prestin més diners, tot apunta que tard o aviat, el govern de (S)pain haurà de retallar les pensions.

El President espanyol Rajoy no ho vol fer sota cap concepte, fins i tot, vol augmentar-les, segons l’IPC. Va defensar molt fortament que no ho faria mai. Però no cal ser cap premi Nobel per veure que això és insostenible i que haurà de rebaixar-les. Hi ha qui diu que Rajoy no vol demanar el rescat perquè inevitablement els homes de negre del FMI i de la UE demanaran rebaixar les pensions fins que siguin sostenibles amb les cotitzacions.

Tot plegat ens diu que les pensions realment amenaçades són les de (S)pain amb o sense Catalunya. Sense Catalunya potser més, però amb Catalunya també. L’única manera d’aconseguir que les pensions no estiguin amenaçades és generar més empreses privades i que aquestes generin més llocs de treball. Dic més lloc de treball privat, perquè el treball públic per si, no aporta més diners a les pensions ja que surten del mateix pot. Catalunya té el menor ràtio d’empleat públic respecte el privat a (S)Pain i diria que de tota Europa desenvolupada. També té milers d’empreses privades molt dinàmiques i que exporten el 30% de tot el que exporta (S)pain. En canvi (S)pain té una estructura econòmica basada a on la majoria del treball ben remunerat és públic o semi-public amb una agricultura i turisme amb treballadors que cotitzen poc. Això fa que fins i tot en períodes de bonança amb un atur baix, el superàvit de la resta de (S)pain és molt menor que a Catalunya. Segons un estudi del Cercle Català de Negocis, en els anys del 2004 al 2007 els treballadors catalans van aportar uns 13.000 milions d’euros per 4.500 milions d’euros que van aportar la resta de treballadors espanyols. És a dir 75% del superàvit de la Seguretat Social d’aquell període.  Però si mirem amb més detall, veiem que en aquest mateix periode la suma de cotitzacions pagades menys les pensions a (S)pain sense comptar amb Catalunya, hi ha saldo negatiu del -3,3%, és a dir que sense Catalunya no haurien tingut superàvit.

Els pensionistes catalans haurien d’estar ben preocupats, no si en una Catalunya independent les pensions actuals estaran garanties, sinó que si continuem a (S)pain potser no ho estan.

Endavant les atxes!!

Dissabte 13 d’Octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús