Arxiu del dijous, 18/10/2012

Diari d’un català a punt de ser lliure. Les mentides per crispar la societat

dijous, 18/10/2012

Avui som dijous 18 d’Octubre del 2012,  1 mes i 7 dies després del #11s2012. He dormit poc, ahir em vaig entretenir escrivint en el dietari la projecció d’escons pel 25N a partir de les dades del CEO. No és pas fàcil fer els càlculs per ponderar o si es vol dir “cuinar” les dades. Però m’ho vaig passar bé.

Avui no ha fet gaire fred, més aviat calor. A la feina, hem tingut reunió durant tot el matí. S’ha allargat tant que hem anat a dinar a l’una tocades. El menjador ja tancava i no he pogut menjar el que volia ja que s’havia acabat. Després he pogut fer la feina que a la reunió m’ha impedit fer. A les cinc he marxat cap a casa.

He arribat a casa abans de la dona i la canalla. Abans que vinguessin he marxat a fer la caminada, ja que si venen, llavors tinc que veure els deures amb ells primer i quan acabo ja es fa fosc. Ara a les set a ja fosqueja. He fet els deures quan he arribat a les 6 passades.

Mentre caminava he escoltat la tertúlia d’Els Matins de CatRadio, a on sortia l’unionista Alex Salmon el director del diari El Mundo a Catalunya. En un moment de la tertúlia quan de nou l’Alex Salmon  ha reiterat que a Catalunya a les escoles públiques no hi ha el Mapa de (S)pain s’ha creat un debat molt crispat. Fins i tot ha acabat intervinguem la consellera d’Educació de la Generalitat trucant al programa per matisar algunes coses que es deien.

Ja m’he referit més d’un cop del paper galdós que fan els unionistes en els debats. Però avui hi ha una cosa que m’ha fet pensar. Aquesta gent, no són estúpid malgrat pugi semblar més d’un cop. Crec que la intencionalitat de dir aquestes mentides o difamacions, és justament la de crear crispació entre nosaltres.

Quina avantatge tenen els unionistes i els espanyols creant crispació?  Doncs en primer lloc, que perdem de vista el nostre objectiu i ens dediquem a perdre el temps defensant-nos de mentides que ells mai reconeixeran que ho són.  D’aquesta manera, aconsegueixen ells recuperar la iniciativa del debat independentista portant-lo cap a ells volen. Com més crispació més distracció. Com més crispació més fàcilment podrem cometre errors i caure en el terreny que ells volen, per justificar qualsevol mesura de força per impedir que els catalans exercim el dret d’autodeterminació. Com més crispació, ells tenen les de guanyar. És la mateixa tàctica que el Real Madrid amb Mourinho va mirar de fer contra el Barça del Pep Guardiola. Nosaltres ens hem de fer oïdes sordes i anar a guanyar el partit.

Per tant, recomano no fer ni cas a aquestes mentides que els unionistes estan dient si no són perjuri o falten a l’honor de les nostres institucions. En aquest cas, que actuí la justícia, però no hem de caure en la trampa de voler debatre-ho.  Nosaltres hem d’anar sempre un pas endavant. Hem de parlar d’un projecte positiu i inclusiu. Res ens ha de fer apartar del nostre camí que el 11s2012 ens va indicar: Catalunya nou estat d’Europa.

Endavant les atxes!!

Dijous 18 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Els primers pronòstics electorals

dijous, 18/10/2012

Avui som dimecres 17 d’Octubre del 2012,  1 mes i 6 dies després del #11s2012. La nit no ha estat tant freda, perquè els vidres dels cotxes no estan gelats. He anat a quarts de vuit amb  la dona i la petita Nina cap a l’escola perquè jo tenia que anar a l’oftalmòleg. Jo no m’atreveixo conduir amb un ull tapat pel centre de la ciutat. A la feina si, perquè està a les afores i es va per la ronda.

L’oftalmòleg m’ha dit que la retina està ben fixada i que encara tinc l’ull mig ple d’humor vitri i de gas. Calcula que encara tinc per uns deu dies. Paciència, mentrestant l’ull és inservible encara que veig figures difuminades dins de l’aigua, que es mouen amb el moviment del cos.

He tornat cap a casa a peu, escoltant una mica la tertúlia de RAC1, hi havia una persona que defensava l’unionisme , una tal Esperanza Garcia que mostrava un nivell tan baix intel·lectual que feia pena. Però com ja he dit en altres articles del diari, ja està bé perquè amb les bajanades que diu, acabaran convencent als catalans indecisos a votar a favor de la independència. Fins tot el federalista s’ha vist obligat a replicar-la, perquè era per tancar i marxar. De fet el que he fet.

Però avui parlaré d’altra cosa. Aquest cap de setmana la CUP va decidir que es presentarien a les eleccions al Parlament. Com ja he dit i reitero de nou, no em pronunciaré sobre quin partit votaré. Només dic que els que no votaré són els que estan en contra la independència: El PP, C’s i PSC

Hi hagut un article que ha generat molt de comentaris al Nació Digital amb el títol Els grans reptes de la CUP del periodista Roger Palà coneixedor del món de la CUP. En l’article es fa referència a la dificultat que es pot trobar la CUP per aconseguir algun diputat ja que superar la xifra del 3% mínima que exigeix la Llei electoral és difícil a Barcelona i a més en les altres circumscripcions cal encara més % de vots.

Avui al bloc “El Pati descobert” de l’Ara.cat dels politòlegs Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume, feien un excel·lent article a on explicaven quin és el mínim de vots per cadascuna de les circumscripcions electorals per obtindre representació segons la participació. Com més participació més vots calen.

No hi ha cap enquesta que indiqui res sobre les CUP, però amb les dades del CEO sobre l’enquesta a 800 persones respecte el debat de política general que es varen publicar la setmana passada, es mostraven uns resultats molt sorprenents respecte a la intenció de vots.

Les dades apunten que CiU guanyaria les eleccions amb un 26% dels vots, seguit a molta distància d’ERC, amb gairebé un 6% dels vots i IC amb un 3,4%. El PSC quedaria com a quarta força al Parlament amb el 3,1% dels sufragis i el PP com a cinquena força amb el 2,8% de vots. C’s obtindria 1,4% i SI 1,3%.

Aquest cap de setmana em vaig entretenir fent una prospecció d’escons aplicant aquests %  que indica el CEO directament a cada circumscripció sense tenir res en compte.

Em surt que CiU obtindria 89 escons, ERC 18 escons, ICV-EUA i PSC 9 escons, el PP 8 escons i C’s 2 escons. SI no obtindria cap.

Com es pot veure són uns resultats força inversemblants. Hi ha una dada per mi molt important: el nombre d’indecisos és del 34,6% mentre que en la darrera onada del CEO del 2011 era del 18,5%. Això vol dir que hi ha un % 16,1% d’electors respecte el 2011 que acabaran votant en un partit o un altre, fent canviar molt els escons.

Per fer una bona predicció s’hauria de ponderar o “cuinar” aquestes dades temin en compte els indecisos.

1er Cuina

1)       De l’enquesta del CEO del 2012 he agafat el % per cada formació dels qui diuen que els varen votar a les darreres eleccions (2010)

2)       De l’enquesta del CEO del 2012 he mirat l’encreuament de vot entre els que havien votat el 2010 a un partit i que ara deien que estaven indecisos

3)       De l’enquesta del CEO del 2012 he mirat l’encreuament de vot entre els que ara deien que eren indecisos i que diuen que el 2010 no van anar a votar (48,2%). Amb això obtinc el % d’indecisos que al final van anar a votar i per tant també potser el 2012 faran el mateix. Surt que el 51,8% dels 34,6% dels indecisos acabaran anant a votar.

4)       A cada partit he agafat de l’apartat 1 el % que diuen que varen votar a cada formació i ho he convertit al % el resultat de l’apartat 2, que són tots els indecisos d’ara que havien votat el 2010 a la formació. Després ho he convertit al 51,8% que surt de l’apartat 3.

Amb això, el que he mirat d’aconseguir és a la intenció del vot que ens dóna el CEO afegir-li el % d’indecisos que anirien a votar a cadascuna de les formacions.

Tot i així, em surt una prospecció d’escons poc creïble de: CiU amb 86 escons, ERC amb 17 escons, PSC amb 14 escons, ICV-EUA amb 10 escons, PP amb 9 escons i C’s i SI amb 0 escons.

2º Cuina

1)       Agafem per cada formació  el % de vots reals per cada circumscripció que es va obtenir el 2010

2)       Agafem del Baròmetre del 2010 dos mesos abans de les eleccions quines eren la intenció directa de vots per cada formació.

3)       A la intenció de vot per cada formació del CEO del 2012 li afegim el % dels indecisos que hem deduït abans que anirien a votar de nou a cada formació

4)       Fem la diferència d’intenció del vot del 2012 menys la del 2010 (apartat 2 i 3) i li sumem o restem, segons toqui, al % de vots reals de cada formació de l’apartat 1.

Amb això el que he mirat d’aconseguir relacionar la intenció de vot que es donava el 2010 amb els vots finals per després extrapolar-lo amb la intenció de vots del 2012 ponderada amb els indecisos. Per exemple, si el 2010 el PSC tenia una intenció del vot del 14,20% i ara el 2012 té una intenció del vot del 3,1% que diu el CEO + 2,78% dels indecisos que he calculat en l’apartat 3, ens surt una diferència de – 8,32% (14,20% – 5,88%). Llavors si a Barcelona el PSC va obtenir un 19,19% de vots reals ( a partir d’una intenció de vot del 14,20%) aleshores li restem el 8,32% i ens surt que el 2012 a Barcelona votaran al PSC el 10,87%.

Els resultats són més creïbles però amb reserves: CiU amb 81 escons, PSC i PP amb 14 escons, ERC 11 escons, ICV-Eua amb 8 escons, SI amb 4 escons i C’s amb 3 escons.

A part dels indecisos, hi ha dos aspectes que cal considerar: una l’alta participació que es preveu que hi hagi entre altres coses perquè és molt possible que es mobilitzi l’electorat que només vota a les eleccions General. La mateixa enquesta del CEO del 2012 respecte al del 2010 ja indica que en aquesta darrera hi havia més del doble de persones que volien votar en blanc o no anirien a votar. És a dir es preveu una alta participació i de vots a formacions més unionistes que sobiranistes.

L’altre punt és que hi ha molt de soroll ambiental provocat pel debat de política general a on es va aprovar la resolució per fer el referèndum tal com va dir Grabiel Colomé ex director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya i regidor del PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Segons aquest expert la intenció de vot que surt està molt esbiaixada a favor de CiU.

3er Cuina

Primer he augmentat la participació a prop del 70%

Del % d’indecisos que han manifestat que varen votar a les formacions és molt lògic pensar que siguin més dels partits unionistes, sobretot del PSC i PP que de CiU.

En aquest cas he fet augmentar més als partits unionistes el % d’indecisos que anirien a votar-los que junt amb l’augment de participació els donarà més escons, mantinc el mateix % de vots d’indecisos per ERC, SI i ICV-EUA i no augmento el % d’indecisos per a CiU. Apliquem el mateix que hem fet abans en l’apartat 4 de la 2ªCuina a cada circumscripció i tenim:

CiU = 73 escons (42 a Barcelona, 11 a Girona, 10 a Lleida i 10 a Tarragona)

PSC = 22 escons (15 a Barcelona, 2 a Girona, 2 a Lleida i 3 a Tarragona)

PP   = 16 escons (12 a Barcelona, 1 a Girona, 1 a Lleida, 2 a Tarragona)

ERC = 12 escons (6 a Barcelona, 2 a Girona, 2 a Lleida, 2 a Tarragona)

ICV-EUA = 8 escons (7 a Barcelona, 1 a Tarragona)

C’s = 3 escons (3 a Barcelona)

SI = 1 escó (1 a Girona)

Conclusions

És una projecció sense dades reals d’una enquesta directa. Està calculat a partir del comportament de la intenció de vot del 2010 respecte el resultat final real, extrapolant-lo al 2012 ponderant-lo amb els indecisos i minimitzant el soroll ambiental del debat de política general. Com que aquestes eleccions estan fetes sota uns altres paràmetres, hi ha partits que no es presenten com Rcat i Laporta , d’altres que es presenten com és el cas de la CUP, potser no és poden extrapolar tal com ho he fet.

Cal esperar el Baròmetre del CEO de finals d’Octubre per poder treure conclusions més acurades.  Allà podrem veure si el soroll ambiental era tal o realment hi ha una majoria clara sobiranista.

Endavant les atxes!!

Dimecres 17 d’Octubre del 2012

Karlsruhe – Alemanya