Diari d’un català a punt de ser lliure. El bumerang sobre les pensions

Avui som dissabte 21 d’Octubre del 2012,  1 mes i 9 dies després del #11s2012. El dia s’aixecat amb sol i fa calor com ahir, estem a 9C. Igual que ahir l’ull segueix més o menys igual, potser em dóna la sensació que tinc una mica més de liquid, però potser només és degut a les ganes que torni a veure normal i pugi fer esport.

La meva passió no és comentar la política o veure el Barça, que per cert juga d’aquí 45 minuts hi he d’anar per feina avui amb el diari. La meva passió és practicar el ciclisme. M’agrada tant la BTT con la carretera. Porto des del 2 de setembre sense poder fer esport. Únic que puc fer és caminar. Estic molt neguitós quan veig un dia com avui i no puc aprofitar-ho.

La dona ha sortit amb una amiga seva a córrer pels boscos del costat del riu Rin. Volien fer 18 quilometres, però al final s’han equivocat i han fet 25 quilometres. Mentrestant jo he agafat la canalla i hem anat a fer la caminada que acostumo a fer pel bosc a prop de casa , fins un aeròmetre que surten els avions sense motors. A l’hora que em sortit feia un dia preciós, d’aquells que tot esportista, sigui corredor o ciclista somia.  Semblava d’estiu. De fet hi hagut dies al juliol que no feia pas aquest Sol ni tanta calor. Al migdia hem arribat a l’ombra a 22C i era com estar a l’estiu. Però el color del bosc era entre groguenc, verd clar, verd fosc  i roig. Caminava pel bosc, mentre anava caient una pluja de fulles.  Tot un espectacle.

Sentir el vent de les ales quan s’enlairen els planadors mentre els veus que ho fan arrossegats per un cable que estira un camió grua, ha estat un dels moments del dia. Després de la caminada hem anat a l’Eis Oma (Gelats de l’Avia) a prendre un cucurutxo de dues boles cadascun, total 5.40€. Un altre moment per recordar. A Alemanya és menja gelat tot l’any, i no són cars. Si surt el Sol com avui, tothom s’ho pren a fora asseguts a unes taules i bancs.

A l’hora de dinar hem anat a un restaurant grec que està en un club de futbol del barri. Coneixem els propietaris des del primer dia. Són unes excel·lents persones i el menjar també. A Alemanya és difícil menjar xai o qualsevol producte del mar. Però en aquest restaurant si que pots. He menjat calamars amb gyros i amanida verda amb yougurt, que estava tant ben fet que fins i tot semblava que els calamars fossin frescos. La dona s’ha menjat unes costelles de xai que les ha trobat tant bona que no m’ha deixat ni tastar-les!

Amb el Solet que ens tocava de ple, el menjar, la cervesa i sobretot els 25 quilometres que ha fet, al final la meva dona s’ha quedat fregida de cop. Mentrestant ha vingut l’Andoni , el propietari i cuiner del restaurant i hem fet petar la xerrada una estona.

Ambdós no parlem molt bé l’alemany, però gràcies això ens entenem. Ell m’ha explicat que a Grècia està molt malament, m’ha explicat que fa uns anys tenien enveja dels seus familiars a Grècia del bé que vivien, però que ara és el revés. Que lo d’abans no era normal , però que ara tampoc. M’ha dit que un les pensions els han baixat i això a moltes families que no tenien treball era l’únic sou que entrava a casa. M’ha dit que  a (S)pain també és igual. Li he dit que encara no les han tocades les pensions. M’ha mirat estrany, llavors li he dit, tard o aviat les tocaran.

Vet a aquí un dels punts claus que malgrat la repercussió negativa que tindrà en els jubilats, podrà provocar un efecte bumerang de la mentida dels unionistes que diu que en una Catalunya independent perillen les pensions. La retallada de les pensions pot provocar que la mentida abans esmentada, acabin tornant-se en contra d’ells igual que fa el bumerang.

Quan (S)pain demani el rescat o el pressupost indiqui una desviació superior a l’esperada, cosa que tot apunta que succeirà, llavors el govern del Rajoy no tindrà més remei que anunciar que haurà de tocar les pensions. Amb l’atur tant alt, la partida de les pensions és la que provoca més dèficit

Els pensionistes que s’havien cregut la mentida dels unionistes pensaran, renoi si ara (S)pain m’està posant en perill la meva pensió quan m’havien dit que era el contrari, llavors el millor és marxar quan més aviat millor perquè si continuem a (S)pain potser si que les perdrem .

Endavant les atxes!!

Dissabte 21 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús