Diari d’un català a punt de ser lliure. Eleccions basques i gallegues: Quina sort que tenim els catalans

Avui som diumenge 22 d’Octubre del 2012,  1 mes i 10 dies després del #11s2012. El dia ha començat igual que ahir, encara que amb una mica més de núvols. Pel que fa a l’ull sembla  també igual.

Amb el dia que feia, he agafat la canalla i he fet la caminada mentre ells anaven en bicicleta  La dona aprofitava per fer els seus 15 quilometres corrent.  Quina enveja! Tinc unes ganes de poder tornar agafar la bicicleta per poder fer el mateix: marxar un parell o tres d’hores sol pel bosc de la Selva Negra, sense cap presa i sentint-me a mi mateix.

Després de veure els planadors com ahir, hem pres els gelats com sempre a l’Eis Oma. Però hi havia uns núvols baixos que accentuava la sensació de fred, la Nina tenia fred i he decidit anat caminant cap a casa mentre ens menjàvem el gelat.

Avui hem dinat a casa per estalviar diners. Amb la canalla si vas a dinar a fora, els 40 o 50 euros ningú te’ls treu. Per la tarda hem anat a fer la xerrada a casa d’uns veïns. I Ara al vespre una vegada hem acabat de fer els deures amb la canalla i posar-los al llit, estic escrivint el diari mentre escolto la ràdio.

L’escrutini de les eleccions gallegues i basques estan acabant i es poden treure conclusions al gust de tothom, encara que està clar que al País Basc ha guanyat els bascos que volen un estat propi. Ara bé, malgrat el PNB no ho digui en veu alta que vol la independència com feia abans amb el Lehendakari Ibarretxe , la derrota unionista espanyola ha estat espectacular: la suma d’escons del PSE-PSOE, PP, UDyP són quasi la meitat de la suma del EH-Bildu més PNB. De fet el PNB ha tret els mateixos escons que tots els partits espanyolistes.

El PNB ha volgut fer una marxa enrere en aquesta campanya electoral respecte a l’assoliment de la independència. Jo crec que hi ha tres punts que han influït al PNB per fer aquesta campanya “light” respecte al tema independentista. El primer és que volen recuperar el poder com sigui i com que tenen el concert econòmic encara creuen que tenen marge per fer política. El segon és que la força de Bildu, com a opció d’esquerres radical era prou forta que amenaçava a l’oligarquia basca com també part de la classe mitja i alta basca.  En aquest sentit el PNB ha vist que encara que podria perdre vots independentistes cap a Bildu, en canvi podria agafar vots de bascos menys nacionalistes i no independentistes, que per vot útil els votarien per aturar a Bildu. El tercer punt crec que ha estat que (S)pain no s’ha dedicat a llimar l’Estatut basc ni atacar tant a la llengua i cultura basca com ho ha fet a Catalunya. El PNB es veu fort amb el blindatge que proporciona el concert, per continuar promovent la seva llengua i cultura més o menys com ara.

Això em fa pensar amb Catalunya. L’equivalent al PNB, que seria com una CiU però a on el partit més fort seria Unió, en comptes de fer un pas enrere  ha fet un pas endavant. De fet jo diria que ha fet varis passos endavant. Per què? Doncs crec que ha influït els tres motius abans esmentats però en un altre sentit:

Primer, a Catalunya CiU no té un concert econòmic que permetí fer política, ans el contrari, un espoli fiscal agreujat amb la crisi ha deixat a CiU sense cap opció que fer el pas endavant. Segons, a Catalunya no hi ha una gran força d’esquerra radical independentista que faci por a l’oligarquia i les classes altes i mitges catalanes. Tercer l’atac a la llengua i cultura catalana és de tal magnitud que qualsevol partit nacionalista com és CiU no pot obviar-ho sense perdre molt de suport entre les seves files.

A Galícia la lectura és totalment diferent. El PP ha guanyat amb escreix amb majoria absoluta. El BNG queda molt tocat i el partit del Beiras, que és una escissió del BNG més EU , apareix amb força però molt lluny d’arribar a ser una alternativa de govern. Igual que al País Basc, els socialistes perden molt de vots i continuen la tendència a la baixa sense aturador. Però està clar que els partits sobiranistes gallecs queden molt lluny al PP. Els 41 escons del PP respecte 16 escons del ANOVA-EU i BNG (9+7), és molta diferència.

Per què a Galícia, igual que passa a les Illes Balears i al País Valencià, no hi ha un partit nacionalista que guanyi com el PNB o CiU? Altre cosa en comú és que també en aquests llocs els socialistes no aconsegueixen ser el partit majoritari per sobre del PP. De fet com a molt, han pogut aconseguir impedir que el PP governi si han fet un pacte entre totes les altres forces d’esquerres sobiranistes. Un pacte anti-natura que ha provocat al final que tots acabin escaldats.

La conclusió que jo trec de tot això, és que en una nació sense estat quan es va començar la democràcia i no va aparèixer un gran partit nacionalista que representava la classe petita i mitja burgesa, el PP ha acabat quedant-se aquest vot. No ho ha fet de cop, sinó al cap d’un temps quan el sucursalisme vers a Madrid s’ha acabat implementant. Quan els ciutadans d’una nació sense estat pensen que poden aconseguir més avantatges (i diners) si és prou amic del qui mana a Madrid, llavors és qüestió de temps que el PP acabi guanyant. L’altre partit que podia aspirar part d’aquests votants, els socialistes va anant poc a poc perdent-los a mesura que es demostrava que seria menys determinant a Madrid, a part de la seva poca traça en crear la xarxa clientelar.

Al País Basc, el concert econòmic i també cal reconèixer gràcies a la història que tenia el PNB al darrera, això no ha ocorregut. Però a Catalunya tampoc ha ocorregut malgrat no hi havia el concert econòmic i tampoc el partit històric com ERC preparat per aconseguir-ho, ja que quan va començar la democràcia estava molt afeblit i desconnectat de la societat catalana. A Catalunya va sortir CiU amb el President Pujol que va ser capaç de guanyar la Generalitat i posteriorment des d’ella, fer creure als catalans que érem tant bons que podríem progressar sense dependre o fins i tot, malgrat Madrid.

Reconec que a la dècada dels 90 ho vaig criticar. Creia que quan es deia que Catalunya amb la Generalitat, si era en mans de CiU millor, podria continuar fent país dins del regim autonòmic de (S)pain, estaven venent fum, a part de partidisme. Però sobretot creia que això impedia fer progressar l’independentisme. Si els ciutadans pensen que anem bé, per què coi ha de demanar la independència? Malgrat l’actualitat m’ha confirmat que tenia raó, vist en perspectiva històrica potser no hauria estat convenient dir que Catalunya en aquells temps no anàvem bé amb el model autonòmic i per tant necessitàvem diners de Madrid que ens espoliaven.   Potser hauria acabat donant ales a què una part dels ciutadans pensessin en votar als partits espanyols per aconseguir més recursos de Madrid cap a Catalunya. Hauriem deixat entrar el sucursalisme de Madrid a Catalunya. Amb el Tripartit, sobretot a partir que el ZP va guanyar a Madrid, hi va haver perill que això passés. Per sort la pèssima gestió del segon Tripartit, com també la del ZP, van impedir que es consolidés el sucursalisme.

Sincerament crec que els catalans hem tingut, bé millor dit, diré que hem tingut molta sort el dia que aconseguir la independència, perquè penso que (S)pain ens ha tingut quasi morts. Però per sort ara tornem a estar vius i a punt de ser lliures. No ho esgarriem perquè tanta sort és difícil que la tornen a tenir!

Endavant les atxes!!

Diumenge 22 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús