Diari d’un català a punt de ser lliure. L’espurna de la independència.

Avui som divendres 26 d’Octubre del 2012,  1 mes i 15 dies després del #11s2012. El dia s’ha llevat gris i fa fred de veritat.  Avui a mirar cap a baix a posar-me les sabates he vist per primer cop quasi tot el cercle de la bombolla de gas. Com que el gas està després del cristal·lí, el veig a sota quan en realitat està a sobre de l’Humor vitri perquè pesa menys. Però com que la llum viatge en línia recta, la imatge que rebo a la retina és a la inversa. Igual que una foto de la d’abans en placa que sortia invertida.

A la feina, he tingut reunió tot el mati. Una mica cansat i avorrit. Res d’especial. Al vespre he fet la caminada de 7 quilometres mentre escoltava la tertúlia de CatRadio. Amb el vent tant fred, he arribat a casa amb les orelles congelades. Sort de l’anorac de plomes. Estem a 7 graus de temperatura peró la sensació tèrmica deu ser de prop de zero.

Ahir vaig veure una mica per mitjà del web de 8TV l’entrevista del Cuní al President Mas. Es va tallar quan s’estava acabant. Em va agradar el President Mas, però no tant el Cuní. Les seves preguntes no eren molt ben triades i a vegades interrompia sense deixar acabar la frase.

El President Mas no va dir res de nou que no digués abans. Per mi està clar que no hi ha marxa enrere, però no només per la voluntat del President Mas, sinó també per l’actitud dels espanyols. Però tot el que està succeint, no és perquè el President Mas s’ha tornat boig. No és tracta d’una cosa d’una persona ni tant sols d’un partit. A aquí hi ha hagut tot una seria de fets previs que ha acumulat combustible a tot un poble per fer el camí cap a la independència. Una vegada el poble comença a caminar ningú pot aturar-lo. El President Mas tampoc ho pot frenar-ho. Només pot guiar pel camí per anar sortejant les pedres (o les mines com va dir ahir).

Recordo que una mica més d’un parell d’anys, el mateix Cuní quan estava als Matins de TV3 va entrevistar al professor de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Jaume López, que va coordinar un estudi que preveia una nova onada de creació d’estats a Europa en què hi inclou Catalunya. López assegurava que “El Constitucional i l’estat espanyol ens estan empenyent a la transició cap a la independència”. L’agudesa de la crisi d’ençà el 2010 i la negativa al pacte fiscal ha estat més combustible que ha omplert finalment tot el dipòsit per poder fer el camí sense aturar-nos. Però com deia el mateix Jaume López “Falta saber quina serà l’espurna que farà arribar-hi”

El 11 de setembre de 2012 o #11s2012, ha estat l’espurna que ha engegat el motor d’un poble que està disposat a fer el camí. El President Mas està disposat a fer de conductor. Però qui marcarà la direcció, la meta i sobretot la velocitat serem els catalans votant el 25N.

Endavant les atxes!!

Divendres 26 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús