Diari d’un català a punt de ser lliure. Un diumenge fred i solejat a Alemanya

Avui som diumenge 28 d’Octubre del 2012,  1 mes i 19 dies després del #11s2012. El dia s’ha molt fred però amb Sol. Estem 1ºC de temperatura. La dona a aprofitat per sortir a córrer sola vora el Rin. M’ha dit que volia córrer unes tres hores o més.

Després d’esmorzar , he llegit la premsa. He fet les piulades de rigor. Malgrat feia molt de fret,  com que feia també sol, he decidit aprofitar el dia per sortit amb la meva Nina , ella amb bicicleta i jo a peu, a fer la caminada que vaig sempre pel bosc, fins arribar al petit aeròdrom. El meu fill Jan està de colònies amb els escoltes (protestants) durant tota la setmana ja que és festa de la tardor a l’escola de Banden-Württemberg.

Hem caminat durant una hora i mitja. Quan el vent et donava per l’esquena i el Sol de cara ,s’estava prou bé, però a la tornada amb el vent de cara, no tant. Al final hem anat a fer el gelat a l’Eis-Oma.  Mentre menjàvem el gelat a un banc de fora el jardí que tocava el Sol, la dona ha trucat. M’ha dit que ha fet més quilometres del que tocava i que tornava cap al cotxe, però que li quedaven almenys per dues hores. Al cap d’una hora  i mitja quan la Nina i jo, ja estàvem a casa m’ha tornat a trucar dient-me que en arribar al cotxe el Nano-pod li ha dit que li faltava uns 5 quilometres per fer els mítics 42 quilometres i que havia decidit fer-los per així fer per primer cop la marató.

Ha arribat a casa a les dues del migdia, molt contenta. No havia menjat res, només una poma abans de començar a córrer a les 9 del matí i l’Apfelschorle que porta a la cantimplora (suc de poma amb sifó). Li he donat l’enhorabona, però que la propera s’ha de portar quelcom per menjar sinó li pot donar un defalliment. Li he dit però que li tinc enveja sana. Jo tinc el genoll esquerra amb la meitat de la ròtula per un accident de moto. No puc córrer. Si ho faig em fa mal al cap d’un temps i s’infla. Només puc caminar o fer bicicleta, que és el meu esport favorit, però ara no puc fer-ho fins que l’oftalmòleg em doni permís. L’ull fins que no estigui bé, millor no forçar-los amb esport dur. Però quan podia córrer,  mai havia fet més de 12 quilometres. No sé pas si podria fer el que fa la meva dona. Ella fa només dos anys que ha començat a córrer. Sincerament crec que té condicions. No per fer cap bona marca, no té l’edat,  però si per fer maratons. Em sento una mica trist de no poder compartir amb ella el plaer d’anar per la natura corrent. Espero que d’aquí un temps ella s’aficioni també a la bicicleta. El problema és que a Alemanya fa tant de fred, que només de finals d’abrils fins a finals de setembre pots anar-hi. La resta de l’any, has d’estar molt “malalt” com jo, per passar tant de fred.

Us preguntareu perquè us explico tot això. A part que això és un diari personal, simplement perquè avui som diumenge i crec que cal descansar una mica de la política. En aquests moment estic escoltant la Symphony No.3 in E flat major, op.55 “Eroica” de Beethoven per la Chicago Symphony Orchestra , dirigida per Sir Georg Solti. No puc llegir certes coses ni opinar d’elles. Avui no. Demà serà dilluns i serà un altre dia.

Endavant les atxes!

Diumenge 28 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús