Diari d’un català a punt de ser lliure. De nou toca parlar d’Euro visió

Avui som dimecres 31 d’Octubre del 2012,  1 mes i 22 dies després del #11s2012. El dia s’ha llevat una mica més de fred que ahir. Els cotxes estan gelats però no molt. Sembla que farà Sol.

Res especial a la feina, però un altre company mexicà que té una novia alemanya-italiana a Karlsruhe m’ha demanat consell perquè vol comprar un pis a Roses. És un apartament de 60 metres quadrats, a 2 quilometres de la platja i amb piscina comunitària. Li demanen 55.000€ i li ven Bankia amb un finançament del 70% a un interès de l’Euribor més 0,9%.

Li he explicat una mica el que significa això de l’Euribor i li he dit si ha vist el pis. M’ha dit que si, perquè els sogres tenen un pis també a Roses. Crec que baixava aquest cap de setmana per acabar-lo de comprar. Em sembla bona oferta, sobretot el finançament que li fa Bankia.

No és l’únic que m’ho ha dit, un altre company de feina català però que viu des de fa més de vint anys a Alemanya, també s’ho està rumiant, encara que aquest ho vol comprar a Barcelona. Crec si els pisos baixen una mica més, els de primera línia de Mar i del centre de Barcelona seran comprats per inversos estrangers

Però no parlaré avui d’aquest tema. Avui tornaré a parlar del sainet de si la Catalunya independent estarà dins de la UE o no.

Ja fa dies vaig dir, que creia que Catalunya independent tenia moltes possibilitats de ser dins de la UE per varis motius, però que això no era tant important ja que els espanyols amb la seva postura enrocada i amb les seves amenaces, al final el que voldrem serà marxar sense importar-nos gaire si estarem o no a la UE.

Però avui he escoltat un argument de l’Oriol Junqueras que encara em referma que independentment que els tractats diguin així o aixà, Catalunya independent serà a la UE. Segons Junqueras uns dels països que ho demanarà serà (S)pain perquè el 70% de les seves exportacions han de passar per Catalunya per anar a la UE.

Si Catalunya és expulsada de la UE i (S)pain la veta, el 70% de l’exportacions espanyoles hauran de pagar aranzels per passar per Catalunya quan van a França? O si Catalunya no hi posa cap aranzel, els espanyols obligaran les autoritats franceses a posar una frontera a Portbou i a la Junquera per control·lar els productes que venen de Catalunya per veure si són catalans o espanyols per aplicar-los els aranzels corresponents? Simplement és de boixos.

Jo crec que pel que fa el tema econòmic, independentment del possible veto espanyol, no hi haurà cap frontera entre Catalunya i la UE. Les mercaderies circularan igual que ara i l’euro seguirà sent la moneda, perquè qui decideix si té una moneda o una altra és Catalunya i no la resta de la UE.

La UE no obligarà als francesos a posar una frontera per posar aranzels a uns productes que no sap si són catalans o són alemanys o francesos fabricats a les fàbriques catalanes. No ho ha fet mai, i a més hi ha països que no són de la UE i en canvi tenen lliure circulació de mercaderies per la UE.

Per l’altre costat, la circulació de persones també serà igual que ara, perquè Catalunya podrà signar el tractat de Schengen. Aquest tractat és independentment de si ets o no de la UE. Hi ha països de la UE que no l’han signat com el Regne Unit i en canvi hi ha països que no són de la UE, com Suïssa que si que ho han signat. Un ciutadà britànic necessita el passaport per entrar n país de la UE, en canvi un Suís no.

L’únic que crec que si que hi haurà problemes i potser el veto de (S)pain, segons com es faci la negociació final, serà amb el repartiment d’escons al Parlament Europeu, la participació en els òrgans de decisió de la UE i tot el tema de repartiment dels fons de cohesió.

Però tampoc serà cap drama, perquè hi ha països que no són de la UE, com Suïssa i Noruega i no estan pas descontents de no ser-ho, ans el contrari. Catalunya com a país per sobre de la mitjana de la UE que pagarà més que rebrà dels fons de la UE. Per tant, no té, perquè tenir preses per entrar-hi sinó no obté unes bones condicions. Poden tenir les avantatges de lliure circulació de mercaderies i de l’euro (cosa que avui no està tant clar si és un avantatge) sense estar encotillat en el marc jurídic comunitari, poden permetre més independència alhora de prendre decisions polítiques i també fiscals.

Endavant les Atxes!!

Dimecres 31 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús