Arxiu del mes: novembre 2012

Diari d’un català que serà lliure però tardaré a ser-ho una mica més

dilluns, 26/11/2012

Avui som dilluns 26 de Novembre, un dia  després de les primeres eleccions plebiscitàries a Catalunya. El resultat no ha estat bo. Però  per ara sabem quina és la “puta” realitat. Sabem de veritat quants diputats independentistes hi ha al Parlament, que per sort són majoria absoluta i sabem quants no ho són. També  mirant els vots podem saber en un suposat referèndum quan podrien votar a favor i en contra d’una manera més fiable que abans.

Hem de reconèixer que havíem pecat de ser massa optimistes. Però  tampoc  podem estripar-nos els vestits. Estem més a prop que fa un any però potser menys del que semblava fa uns dies. Ara toca tancar les dents i treballar de valent.

Per l’altre costat, he decidit no continuar escrivint el diari. No té sentit i tampoc tinc esma per continuar escrivint cada dia.

Aniré escrivint mes espaiadament sobre política i també altres coses.

Fins aviat

Endavant les atxes!!

Karlsruhe – Barcelona

Diari d’un català a punt de ser lliure. No sé si he votat al Mas o al Junqueras, però he votat independència

dissabte, 24/11/2012

Avui som divendres 23 de Novembre de 2012, dos mesos i 14 dies del #11s2012. El dia s’ha llevat emboirat però no fa fred.  He portat primer la Nina dos quarts de vuit a l’escola i desprès el Jan a dos quarts de nou.  La mare està malalta i m’ha tocat a mi fer-ho tot.

A la feina res d’especial, només al vespre el cap m’ha cridat i m’ha confirmat que m’ha pujat una mica el sou, ja que he complert els objectius d’enguany. Crec que a (S)pain per llei no et poden baixar el sou, però a Alemanya no hi ha cap llei que ho reguli ni tampoc la indemnització si et foten fora. Però els sindicats són molt forts i en aquest sentit quan l’empresa es prou gran per tenir-ne un, hi ha més cura pel treballador que a (S)pain.

Del tema polític avui parlaré que he pogut seguir el discurs del MHP Mas al Palau Sant Jordi via Streamer . M’ha agradat molt i sincerament si m’ho haguessin dit fa un o dos anys no m’hauria pas cregut. M’agradat al final la intervenció del Salvador Cardús que amb la Lloll Bertran i el Miquel Calzada han estat invitats especials com independents de CiU però que també donen suport al MHP Mas per a aquest projecte per aconseguir la llibertat de Catalunya.

Amics lectors d’aquest modest diari, això va en serio. Veien que la maquinaria electoral de CiU s’ha posat a treballar per aconseguir un Estat propi, llavors ho tenim molt més a prop del que podíem imaginar fa ni tants sols tres mesos. Llàstima que no hi hagués també l’Oriol Junqueras en aquesta candidatura de l’Artur Mas. Potser encara és massa aviat i calia passar primer per aquestes eleccions. Jo sempre he defensat que el dia que CiU i ERC formin una coalició llavors la independència serà un fet.

Amb els atacs barroers i ridículs de (S)pain m’està demostrant que guanyant la partida. No ens podem confiar, però crec la independència l’aconseguirem abans del 2016. Jo aposto pel 2014 haurà el referèndum sota la supervisió de la UE i a més, el guanyarem!

Però primer cal anar a votar el proper diumenge. Tothom que vulgui veure fet realitzat un somni que durant 300 anys milers de catalans han donat la seva vida per aconseguir-ho, cal votar i que aquest vot sigui el millor per ajudar que aquest projecte que va arrancar definitivament el #11s2012, arribi a bon port.

Per desgràcia el metge m’ha prohibit volar i no podré venir el diumenge a Blanes per anar a votar, malgrat ja tenia el bitllet comprat. Per sort, un company d’aventures de Catalans Abroad de Buenos Aires m’ha proporcionat la possibilitat d’utilitzar un vot abstencionista. Ja ho vaig fer fa una setmana. Però no sé si al final he votat a ERC o CiU. El meu amic també tenia el dilema de votar a un dels seus amics que es presentava per SI o l’altre amic seu que es presentava per ERC. Per no fer un lleig ho ha fet a sort i sense veure quin era el resultat. Jo he fet el mateix. No sé si al final he votat a CiU o a ERC. Però segur que hauré votat Independència.

Endavant les atxes!!

Divendres 23 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Com es pot defensar quedar-se en un Estat com aquest

divendres, 23/11/2012

Avui som dimecres 22 de Novembre de 2012, dos mesos i 12 dies del #11s2012. El dia s’ha llevat amb Sol i no fa fred. Al migdia hem arribat als 12º C. He portat la canalla a dos quarts de vuit a l’escola.

A la feina  continuar amb provar el hotfix i també preparar una demo. Cap nova notícia respecte el nostre futur.

Mentre esperava que s’instalés el Service Pack. He escoltat el debat del 8TV i l’entre ista que li han fet al President Mas. També posteriorment he escoltat la tertulia a on hi havia el director de l’edició del ‘immundo’ a Catalunya.

És increible que veien tot aquest assumpte encara hi hagi catalans que vulgin ser de (S)pain!   Quina vergonya passaria jo si fos espanyol. Com és pot fer tant malament?  Però el que és encara més increible , és veure com el Fiscal General de (S ) pain truca al seu homoleg català i el censura per acusar al ‘immundo’ de difamacions.

Un exemple més de com els espanyols es passen pel que o sona la llei quan es tracta d’impedir que els catalans pugin exercir el Deet d’Autodetermnació .
Qui pot voler viure en Estat que actua d ‘aquesta manera?.

 

Endevant les atxes

Dimecres 22 novembre 2012

Karlsruhe – Alemanya

 

Diari d’un català a punt de ser lliure. La visceralitat espanyola provoca estupidesa

dijous, 22/11/2012

Avui som dimecres 21 de Novembre de 2012, dos mesos i 11 dies del #11s2012. El dia s’ha llevat una mica cansat, ahir vaig arribar de Mainz a les 11 de la nit. El sopar va anar molt bé. Però avui estic una mica més cansat. El matí és fred i gris. Estem a prop dels 0 graus. Després d’esmorzar he anat a la feina. Segueixo baralla-me amb provar el hotfix però ara amb el projecte del client. Com que és molt gran, cada cop que vull provar alguna cosa la maquina virtual necessita molt de tremps. És una mica desesperant. Quan ho tenia reparat i apunt d’acabar, em surt que necessita un Service Pack que no està instal·lat: aixo implicarà tot un dia per instal·lar-lo! Demà serà un altre dia avorrit.

Avui reflexionaré sobre la quantitat d’errors, de manipulacions barroeres i mentides facilment enxampades que els nacionalistes espanyols arriben a fer quan veuen en perill la seva indivisible i indisoluble unitat de (S)paint.
El que han fet amb les difamacions del ‘inmundo’ és tan barroer que com ja ha dit algun periodista sembla més d’un conte de Mortadelo i Filemón.
Acabo de lleguir com la Camacho va mentir o canviar en el debat de TV3 un text oficial de la UE, canviant ‘tercer pais’ per ‘tercermundista’ tot per fer por dient que els catalans s’independitzem sortiran d’UE per acabar sent ‘tercermundista’ …

Fa una setmana el video del garcia-Garriga…

El PP no para de cometre errors que costa d’entendre que sigui normal en un partit seriós i a més, governa (S.)pain.
Però és així perque quan pensa amb les visceres , comet molts errors, molts.

Els catalans ho hem de provocar. Així amb sort en farsn un de gros que faci a la UE intervindre per així tindriem la porta oberta a la independéncia

Endavant les atxes!
Dimecres 21 de Novembre
Karlsruhe -Alemanya

 

Diari d’un català a punt de ser lliure. Un sistema de justicia com cal

dimarts , 20/11/2012

Avui som dimarts 20 de Novembre de 2012,  dos mesos i 10 dies del #11s2012. El dia s’ha llevat com ahir, fred i gris. Fa un vent que encara fa més la sensació de fred. Són aquells dies que no et mouries de casa.

A la feina, segueixo amb el mateix que ahir. Per fer cada prova tardo hores en preparar-ho ja que són projectes de grandària considerable i a més la màquina virtual no és molt ràpida. Cal tenir paciència.

Avui escrit l’article abans perquè aquesta tarda he d’anar a Mainz per quest ions de feina i tornaré molt tard. La reflexió política serà curta però crec que és molt important.

Tota aquesta “merda” de presumptes informes policials  que el jutge no té coneixement ni els va ordenar, com també la impunitat amb que el diari “immundo” ho publica i també com abans hi ha hagut manifestacions de militars a la reserva amenaçant d’invadir amb l’exercit Catalunya…etc sense que això hagi derivat en cap denuncia judicial, indica que el sistema de justícia a (S)pain és més propi d’un règim dictatorial que d’una democràcia.

El sistema judicial espanyol encara té un altre tribunal que no es troba en cap democràcia avançada: L’audiència Nacional. En aquest tribunal hereu directe del que ja existien amb un altre nom en la dictadura franquista, el jutge és també el fiscal del cas. És increïble . Com és pot impartir un jutge justícia imparcial si hi està implicat. Quan l’Audiència Nacional intervé,  l’imputat ja està acusat pel qui dictaminarà si és innocent o no. És com Hisenda: ets culpable mentre no demostris el contrari.

Tot això hauria de servir com argument irrefutable que cal marxar de (S)pain el més  ràpidament possible. En la Catalunya independent la prioritat numero u serà crear un nou sistema judicial que sigui el més allunyat al que tenim ara, sinó ho fem, malgrat disposem de més recursos econòmics ,a la llarga acabarem tant malament com estem ara. Jo confio molt que ho farem bé, però caldrà que tota la societat civil s’impliqui demanant i exigint als polítics del nou Estat català que  així ho facin.

Endavant les atxes!!

Dimarts 20 de Novembre 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Les clavegueres de l’Estat segueixen ventilant la merda

dilluns, 19/11/2012

Avui som dilluns 19 de Novembre de 2012,  avui fa dos mesos i 9 dies del #11s2012. El dia s’ha llevat gris i molt fred. M’he llevat a dos quarts de set i després d’esmorzar he anat a la feina amb una boira gebradora. A la feina segueixo provant un hotfix d’un programa que hem d’instal·lar en un client a finals d’any. A dos quarts de dotze hem anat a dinar. Avui hem estrenat la nova cantina o menjador. Ha quedat molt bé i funcional. En el nostre parc industrial hi treballen unes 8.000 persones i les setmanes que només ha funcionat una de les dues que hi ha, era dificultós poder trobar una cadira per menjar. Ja us podeu imaginar com de gran són aquests menjadors i la dificultat de tota la logística.

 A la tarda he anat a classes d’alemany, per després sopar i ara escriure aquesta petita reflexió. He llegit que la portada del “immundo” diu que el Conseller Felip Puig també va rebre diners del Palau. A veure que sortirà demà? En fi, tota aquesta merda que les clavegueres de l’Estat espanyol està escampant es tornarà en contra d’ells. Però encara més contra els sicaris catalans que ho aprofiten per veure si recullen algun vot. Espero i desitjo que així sigui, no només per la independència sinó per la democràcia. No entenc com pot haver persones amb un mínim sentit democràtic que voler romandre en un Estat sense escrúpols i que destrossa un dels principis de la democràcia, que és no difamar i respectar el Dret a la innocència.

Endavant les atxes!

Dilluns 19 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Potser no ens mereixem ser lliures

dilluns, 19/11/2012

Avui som diumenge 18 de Novembre de 2012,  avui fa dos mesos i 8 dies del #11s2012. El dia s’ha llevat amb sol i una mica fred. M’he llevat a dos quarts de vuit i després d’esmorzar he fet la caminada. Just abans de començar-la he vist una bicicleta lligada en un pàrquing metàl·lic que estava al carrer i que havia caigut . Quan ja l’havia sobrepassat he pensat dins meu, home podries recollir-la, oi? I he donat mitja volta per fer-ho. Quan m’he apropat per agafar-la, he donat un cop molt fort amb el meu genoll dret a una de les barres que surten del pàrquing i renoi quin mal. No l’he vist perquè era en l’angle mort de l’ull dret. Quin mala sort. A vegades voler fer bé les coses et surt car. Per sort és l’excepció de la regla. He fet tota la caminada amb dolor i ara al vespre mentre estic escrivint em dol molt. Està clar que aquesta tardor no és bona per mi. Primer despreniment de retina, constipat que fa setmanes que dura i ara el genoll dret!!. I ja no parlo d’altres temes. En fi, com dic sempre endavant les atxes!!

Al vespre he anat al cinema. He vist la darrera del James Bond que és diu Skyfall en versió original. Malgrat alguns diàlegs no els he acabat d’entendre per culpa del meu anglès que l’estic perden des de què estudio alemany,  m’ha agradat molt. Hi ha molt d’humor anglès i les accions de la pel·lícula són espectaculars però sense ser exagerades com altres.

Normalment no parlo de política el diumenge. Però avui voldria dir només una cosa. Les darreres enquestes indiquen que el MHP Mas no aconseguirà majoria absoluta, fins i tot, algunes apunten que es quedaran igual o per sota dels escons que tenen ara. La pregunta que vaig: Com creieu que reaccionaran els mitjans espanyols i de l’estranger si això passa? Diran que MHP Mas ha fracassat amb la seva proposta d’aconseguir l’Estat propi? Sincerament que en penseu? Jo ho tinc clar.

Ja he escrit més d’un cop que si MPH Mas no obté uns resultats superiors sense dubte amb els que ha obtingut ara, independentment que faci ERC, SI , CUP, serà interpretat que els catalans no volen la independència tal com semblava el #11s2012. Només si ERC obtingués més de 20 i fos la segona força al Parlament, podria posar-hi algun matís a aquesta interpretació. Però més cara interna que externa.

Jo demano que tots els que poden votar, tinguin clar que el 25N decidim bàsicament continuar el procés cap a la independència que es va iniciar el #11s2012. Tota la resta , que si retallades, que si polítiques d’esquerres o de dretes, que si més impostos…etc Tot això és pura fantasia. Mentre els catalans no tinguem un Estat propi, la política que és pot fer des de la Generalitat amb l’asfixia econòmica que patim és seguir les ordres dictades de (S)pain , que recordem està manat i pel que sembla per molts anys pel PP.

Si es confirma al final que MHP Mas no té uns bons resultats que el legitimin-hi davant dels espanyols i sobretot de les cancelleries internacionals, que té el mandat de tirar endevant les accions que faci falta per aconseguir fer el referèndum d’independència,  llavors potser si que el poble català no es mereix ser lliures.

Que cadascú voti el que vulgui, però no es digui després que no ho sabia

Endavant les atxes!!

Diumenge 18 de Novembre 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Hem de ser llestos

dissabte, 17/11/2012

Avui som dissabte 17 de novembre, dos messos i 7 dies del #11s2012. Avui no puc escriure des de casa i ho faig des d’un bar amb el iphone. Per això no podré escriure molt. Però també estic passant un mal moment personal que m’impedeix escriure gaire. Tinc al cap altres preucupacions. Qui ho hauria dit aixó just quan va passar el #11s2012 que semblava que res més important podria passar en els propers anys fins que es aconsegueixi la independéncia.
Però la vida sempre et prepara sorpreses i un no pot distreure’s o relaxar-se.

A la vida hi ha moments que et marquen el resta de la vida. A mi, un d’aquest fou quan vaig tenir el greu accident de moto fa ja 20 anys. Si no ho hagués patit ara no estaria escrivint aquest text des d’un bar anomenat Besitos a la Mark Platz de Karlsruhe.

A Catalunya ara no estariem a punt d’aconseguir la independència si no s’haguès patit la humiliació de l’Estatut. Recordo que mentre es debatia sobre que s’havia de votar en el referèndum de l’Estatut, jo defensava que s’havia de votar No. Ostres ara crec que hauria d’haver dit el contrari. No perquè creiès que calia un Estatut, sóc independentista , sinó perquè així mostrava més clar que a (S)pain no existeix la democracia pels catalans quan el TC va acabar-lo de matar.
Amb el pacte fiscal ja havia pres la lliçó i per aixó donava tot el meu suport al MHP Mas quan havia de negociar-lo segons mandat del Parlament català.

En els propers mesos haurem de donar suport a qualsevol acció o negociació que el proper govern de la Generalitat faci per aconseguir el referendum, encara que ens sembli una perduda de temps. Aixi aconseguirem més suport per la independència, tant internament com internacionalment. Encara hi ha algú que es creu que (S)pain farà una proposta federal o de pacte fiscal?

Hem de ser molt llestos. El món ens mira atentament

Endevant les atxes!
Dissabte 17 de novembre 2012
Karlsruhe – Alemanya

Nota: perdoneu les faltes i errades. El teclat del iphone és una merda

Diari d’un català a punt de ser lliure. El ventilador de la merda acaba d’arrancar

divendres, 16/11/2012

Avui som divendres 16 de Novembre de 2012,  dos mesos i 5 dies del #11s2012. Avui quan m’he despertat a dos quarts de set encara era fosc. És depriment el hivern a Alemanya perquè el Sol no el veus durant el dia. El mes que ve a partir de les quatre del vespre ja fosqueja i això vol dir que entres i surt de la feina sense llum de dia. A més, molts caps de setmana fa mal temps i tampoc veus el Sol enlloc. Normalment fa una claror grisa metàl·lica que ve d’un difuminat cel. En molts països del centre i nord d’Europa hi ha llocs que fan teràpia de llum. Jo no ho he fet mai, perquè per Nadal sempre baixem a Catalunya.

Tinc uns veïns equatorians que totes els festes de Nadal es queden a Alemanya perquè tornar a Equador és molt car i només ho fan un cop cada 3 o 4 anys. L’altre dia la dona em va dir que era molt depriment passar el Nadal a Alemanya ja que a partir del 23 de desembre tanquen les parades nadalenques i tot queda buit. No em puc imaginar el depriment que deu arribar a ser. I si a més fot mal temps, ja deu ser per morir-se. Aquestes qüestions quan un emigra no les té en compte, però a la llarga poden acabar condicionant molt el benestar emocional d’una persona. Els alemanys estan acostumats des de petits i a més per Nadal van a visitar els pares o es reuneixen els germans, en canvi si ets un immigrat normalment no tens cap família ni potser diners o dies de vacances que et permetin fer dos setmanes de vacances a casa teva.

Avui he treballat a casa. Ahir el meu cap m’ho va dir perquè no volia que contaminés a la resta amb el meu constipat. He treballat amb una hotfix que s’ha fet per solucionar un problema per un client de Catalunya i que teòricament aquest Nadal s’haurà d’instal·lar aprofitant la parada de la planta. Encara no sé si em tocarà anar-hi a donar suport.

Avui la reflexió política serà respecte a la notícia d’un diari nacionalista espanyol que parla d’un suposat informe policial que sembla que no el coneix ni el jutge, que indica que el MHP Mas, el MHP Pujol i el seu fill, poden estar implicats en una trama de blanqueig de diners a Suïssa.

Fa mesos vaig començar a escriure una sèrie d’articles amb el títol “El guió per la independència”. El guió té una sèrie de passos que s’han de fer i s’han de patir encara que no és vulgui.

En el primer remarcava que la resposta d’Espanya a qualsevol intent de sobirania, encara que només la fiscal, seria que hauríem d’escoltar per part dels espanyols i dels seus sicaris, amenaces més o menys directes, com era el cas de no pagar les pensions.

En el segon explicava que la segona resposta d’Espanya havia estat que els diaris espanyolistes de l’orbita del PSOE, ‘El País‘ i ‘El Periódico‘ anunciaven la notícia que Dos proveïdors del Palau van donar 775.000 euros a Convergència. Per mi era un avís per navegants, o traduït sense eufemismes: Mas, quieto parao si no vols anar a la presó.

En el tercer explicava que Espanya estava mobilitzant els seus sicaris que tenen dins del moviment catalanista, en aquest cas, el Duran i Lleida per tal de mirar d’aturar les pretensions de CDC per aconseguir la independència encara que sigui de moment només fiscal (l’article era del maig de 2012)

En el quart explicava s’estava concretant el que ja vaig explicar en el segon article: Les demandes contra el finançament irregular de CDC o casos de corrupció que implica alguns dels seus dirigents s’estan materialitzant. Malgrat potser que els jutges que instrueixen els casos del Palau de la Música i els de la ITV, són jutges honestos i independents, això no treu que l’aportació de proves i declaracions de testimonis, poden ser manipulats o premeditats perquè justament ara surtin a la llum.

Ara aquest diari “immundo” ha engegat el ventilador de la merda per veure si així emmerda al MHP Mas i la família Pujol fent que els votin menys catalana i com a conseqüència d’això aturar el procés independentista. El pitjor és veure com alguns catalans, incloent alguns independentistes, es dediquen a agafar la merda i ajudar-la a escampar. Quin fàstic que em fan! No només per no tenir escrúpols per difamar o aprofitar-se de la merda per veure si poden pescar quelcom pel seu interès, sinó perquè demostren que prefereixen això abans de la independència.

Com vaig dir en el quart article escrit el Juliol d’enguany molt abans del 11s2012:

No defensaré a CDC ni a qualsevol altre partit per molt català o independentista que sigui, que tingui impunitat per finançar-se irregularment o promoure la corrupció. Però estic segur que el sistema colonial espanyol , anomenant comunidad autonóma, està pensat per fomentar una xarxa d’amiguisme i corrupció per mantenir una classe dirigent que gestioni la colònia segons els interessos de Madrid. Sobreviure i a més, aconseguir bons resultats, malgrat no ser del cercle més proper de la metròpoli o fins i tot d’anar en contra els seus interessos, implica estar exposats a embrutir-se les mans amb casos de corrupció dins de les seves files i fins i tot de finançament il·legal.

Estic segur que tots els partits catalans tenen un cadàver a l’armari o com diuen a Alemanya “Leichem im Keller” i Madrid farà servir-ho a la seva conveniència per aconseguir desactivar qualsevol pas cap a la llibertat de Catalunya. Pels partits que es creuen immunes o perquè són nous es pensen que no en  tenen cap, que vagin en compte, que si cal,  Madrid els hi posarà un de ben fresc al seu armari sinó el tenen ja. De fet estic segur que si en comptes de ser CDC qui es al govern i sembla que està fent passos més o menys decidits cap a la sobirania, fos ERC o fins i tot SI, estic segur viuríem una situació semblant. El sistema judicial espanyol està pensat per poder ser utilitzat a conveniència de l’Estat Espanyol.

Caldrà els catalans que siguem prou intel·ligents o no estúpids, per saber manegar-ho sense caure amb la trampa d’estripar-nos les robes quan estem en un moment clau per aconseguir la independència. Per això valoro molt la decisió d’ERC de no obligar al President de la Generalitat a defensar CDC al Parlament pel cas Millet per no desprestigiar la institució barrejant-la en el cas i en canvi si obligar al secretari de CDC, en aquest cas l’Oriol Pujol a fer-ho. Només calia veure quines ganes els sicaris espanyolistes ho volien aprofitar-ho i amb quina ràbia van reaccionar contra ERC quan aquest partit ho va impedir.

Una vegada estiguem creant la nova república catalana, llavors si que seré el primer de demanar responsabilitats a qui faci falta, encara que hagi esdevingut un heroi de la independència. Però sobretot cal aprofitar que constituirem un nou Estat per crear un sistema nou polític amb unes noves regles i lleis que impedeixin el màxim possible la corrupció i les xarxes clientelars.”

Endavant les atxes!!

Divendres 16 de novembre 2012

Karlsruhe – Alemanya

 

Diari d’un català a punt de ser lliure. Sense poder votar

dijous, 15/11/2012

Avui som dijous 15 de Novembre de 2012,  avui fa dos mesos i 4 dies del #11s2012. El dia s’ha aixecat gris i fred. M’he llevat a dos quarts de set amb molt mal de cap i molt constipat. Però he decidit anar a la feina perquè hi ha un assumpte que m’interessa estar-hi de prop . Abans he anat a la consulta de l’oftalmòleg. Allà m’ha confirmat el que ja em temia. El 25N no podré volar a Catalunya per anar a votar.

Encara tinc gas a l’ull de l’operació de despreniment de retina que em varen fer a finals de setembre. Normalment en 5 o 6 setmanes el gas és substituït per l’humor vitri, però es veu que en el meu cas va tot més lent. L’oftalmòleg m’ha dit que és millor així perquè la retina s’aferra més bé a la paret de l’ull. Però a mi m’impossibilita volar el 25N.

Podria anar en cotxer a Blanes. Són entre 9 o 10 hores, però és molt car, uns 400€ i és una pallissa per només un cap de setmana. A més si tinc un accident amb un ull sense estar del tot curat, puc tenir molts problemes.

Hi ha una altre punt: com ho justifico a la dona. Estem passant uns mals moments econòmics degut que ens vam comprar una casa a Menorca i enguany l’hem arreglat i moblat. No és lògic que em gasti entre 400 i 500€ només per anar a votar si ens hem de prémer el cinturó.

Per sort un amic de Buenos Aires m’ha dit que té un vot abstencionista que jo el podria fer-ho servir. Ja li he dit que endavant. Avui mateix ho enviarà al consultat.

La reflexió política d’avui és respecte a la vaga d’ahir. Està clar que motius per fer la vaga n’hi ha, però és curiós que els països del centre i nord d’Europa a on l’economia funciona bé i per tant la vaga no pot afectar gaire al país,  no han fet vaga mentre que els països meridionals que tenen més atur i pobresa a on la vaga pot accentuar més els problemes econòmics, si que s’ha fet vaga.

El mateix succeeix amb les “indignats”. A Europa del centre i nord, en prou feines n’hi ha d’indignats. Per què? Els motius per indignar-se crec que són iguals a tot arreu, oi? Llavors com és que hi ha més resposta a les vagues i a les concentracions dels indignats?

Jo penso bàsicament que hi ha dos motius:

El primer és que la majoria dels ciutadans són egoistes i mentre no tinguin problemes , es dediquen a fer la seva vida sense importar gaire si hi ha desigualtats o injustícies en altres llocs o fins i tot en el seu propi país. A (S)pain  la corrupció , la injustícia i desigualtats hi eren abans de la crisi econòmica i no va haver cap manifestació d’indignats. En canvi ara, quan hom sent en la pròpia pell les conseqüències del que ja existia abans però que no l’afectava, s’indigna i protesta fortament.

El segon motiu és la poca confiança amb la política del seu país. La desconfiança amb la política  dels països meridionals genera més frustració i indignació. A (S)pain com a Portugal i Grècia, països a on hi ha hagut una disbauxa total en els diners públics i una corrupció institucionalitzada, els ciutadans no accepten de cap manera que siguin ells els que hagin de pagar els plats trencats. Però el drama és que encara que els ciutadans no tinguessin directament la culpa del que feien els polítics i la xarxa econòmica que s’ha creat a l’entorn d’ells,  cosa que és discutible,  això no els eximeix de què hauran de pagar la festa.

Per desgràcia no existeix cap altre organisme per sobre dels Estats que pugi fer pagar als culpables. No hi ha un Déu que li pugis demanar que castigui als culpables i que arregli els problemes que s’han generat. Això no funciona. El que si que hi ha, és un Estat endeutat que no pot pagar l’estat de benestar que inconscientment es va crear pensant “a lo grande” sense saber si es podria pagar i sobretot una xarxa d’empreses i bancs que estan a la corda fluixa, que si fan fallida llavors el drama encara serà pitjor.

Espero i desitjo, que aquesta crisi serveixi d’experiència per madurar la societat catalana. En un estat independent, caldrà no repetir els mateixos errors. Caldrà polítics que diguin la veritat i sobretot des de la societat civil fiscalitzar-los sempre. La política és massa important per només deixar-la en mans dels polítics

Endavant les atxes!!

Dijous 15 de novembre 2012

 Karlsruhe – Alemanya