Diari d’un català a punt de ser lliure. Diumenge plujós i mig deprimit

Avui som diumenge 4 de Novembre del 2012,  1 mes i 26 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat gris i plovent, com ja acostuma ser habitual. Però no fa fred. AL matí a dos quarts de deu he hagut de portar al Jan a la Kinder-Kircher Früstück o esmorzar que feien el grup de nois de l’església que varen anar de colònies la setmana passada. Al lloc a on la dona m’ha dit que era , no hi havia ningú. Al final he entrat a l’església i he preguntat al capellà, bé suposo que ho era, perquè anava vestit amb americana i corbata, però estava allà encenent veles, a on els podia trobar. M’ha indicat que pugés les escales del campanar i que en el primer pis, allà els trobaria. Allà me’ls he trobat tots asseguts esmorzant.

Després com que la dona era corrent fins a les 12 de migdia, he estat a casa amb la Nina, llegint els diaris  mentre ella mirava la TV. A dos quarts de dotze quan la dona ha arribat he decidit fer la meva caminada, però aquest cop ho he fet sòl ja que plovia. Al final ha sortit una mica el Sol encara que mig emboirat. Per provar-me he decidit córrer un parell de quilometres, sense aixecar molt el genoll que tinc sense una part de la ròtula i tampoc per l’ull. Encara tinc una bombolla de gas que amb les sotragades es mou molt i no em deixa veure clar. El genoll no m’ha fet molt de mal, però sé que és impossible que pugi un dia acompanyar la meva dona.

A la tarda hem anat amb els nostres fills, amb uns veïns equatorians i també amb una parella que la dona és de Barcelona i l’home és company meu de feina, a jugar a bitlles. Ens ho hem passat prou divertit.

Avui no parlaré de política. Som diumenge i cal descansar una mica. Però a més estic una mica deprimit. No pas per la lluita independentista, sinó perquè sento com poc a poc la relació sentimental que hi ha amb la meva dona, s’està apagant.

Diumenge 4 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

2 comentaris

  • Sir William Temple

    05/11/2012 20:09

    Ànim Manel! I les coses s’han de parlar, en tots els àmbits. Que a diferència de Catalunya i Espanya segur que hi ha molts punts en comú.

  • Manel Bargalló

    05/11/2012 22:10

    Gràcies Sir William,
    espero que així sigui, però…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús