Diari d’un català a punt de ser lliure. Cauen els murs

Avui som divendres 9 de Novembre de 2012,  1 mes i 31 dies després del #11s2012 i 23 anys de la caiguda del Mur de Berlín . El dia s’ha amb sol però fred. Els cotxes tenien els vidres gelats.

El Jan s’ha aixecat malalt, tenia una mica de febre i com que la dona tenia una reunió molt important a les 10 del matí amb el cap i jo no tenia res fins al migdia, hem decidit que em quedava a casa mentre ella anava la feina i quan acabés la reunió em rellevaria. He pogut escoltar la tertúlia de TV3 encara que no molt perquè m’he connectat a la feina amb l’ordinador via Internet. Tinc aquesta opció i encara que darrerament no viatjo tant i per tant no l’utilitzo molt, sempre va bé en casos com aquest. A la feina m’he barallat amb una demo que tinc i que estic passant-la a una màquina virtual. Res de nou. De moment no hi ha cap novetat del nou cap.

Una de les coses que he llegit al correu electrònic al matí quan estava a casa , ha estat el vídeo amb el nom “Cauen els murs, eleccions el #25N” que ha fet el grup “La fàbrica” del que tinc l’honor de formar-ne part, encara que sigui més testimonial que real. El vídeo està realitzat magníficament i molt professionalment, però sobretot el missatge que diu és perfecte per explicar el que els catalans ens estem jugant en aquestes eleccions.

Ahir també va començar la campanya electoral. Jo espero que la campanya no ens perjudiqui. Espero i desitjo que entre les opcions independentistes o almenys que estan a  favor del Dret a Decidir, no comencem a tirar-nos els plats pel cap. Serà molt important que malgrat les normals desqualificacions i adjectius que es diuen dels adversaris en una comtessa electoral, que al final, aquestes no impedeixin en el proper Parlament articular les accions polítiques i legislatives pertinents per aconseguir fer la consulta per la independència de Catalunya.

No m’importa gaire els insults, amenaces i desqualificacions dels unionistes i dels espanyols, de fet ho trobo fins i tot bé, perquè al final tot això acaba tornant-se contra ells. Qui voldrà tornar enrere a demanar als qui t’insulten, amenacen i coaccionen, que volem continuar ser súbdits d’ells? Ara que no hi ha possibilitats de cap intervenció militar o de la Guàrdia Civil, les amenaces i coaccions només serviran per acabar de convèncer a més indecisos votar per la independència.

El vídeo “Cauen els murs, eleccions el #25N” és magnífic en tots els sentits. Però sobretot per haver aconseguit associar la caiguda del Mur i per tant, de tot el bloc soviètic. Com diu la veu en off de Miquel Calzada, només uns dies abans ningú ho hauria dit que el mur cauria i gràcies que els berlinesos van decidir sortir al carrer van aconseguir fer “possible l’impossible”. Els catalans vam fer el primer pas quan vam sortir més de 1 milió i mig el #11s2012 i ara el proper 25N realitzarem el segon pas. Només depèn dels catalans aconseguir que el proper Parlament de Catalunya hi hagi almenys 2/3 parts de diputats disposats a votar a favor de donar la veu al poble de Catalunya a decidir el seu futur com un Estat lliure o continuar com a súbdit de (S)pain.

El 11 de setembre de 2012 va començar l’enderroc del mur que ens té empresonats. El proper diumenge 25 de Novembre es decidirà si continuem o ens aturem. Només depèn de nosaltres.

Endavant les atxes!!

Divendres 9 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús