Diari d’un català a punt de ser lliure. Sense poder votar

Avui som dijous 15 de Novembre de 2012,  avui fa dos mesos i 4 dies del #11s2012. El dia s’ha aixecat gris i fred. M’he llevat a dos quarts de set amb molt mal de cap i molt constipat. Però he decidit anar a la feina perquè hi ha un assumpte que m’interessa estar-hi de prop . Abans he anat a la consulta de l’oftalmòleg. Allà m’ha confirmat el que ja em temia. El 25N no podré volar a Catalunya per anar a votar.

Encara tinc gas a l’ull de l’operació de despreniment de retina que em varen fer a finals de setembre. Normalment en 5 o 6 setmanes el gas és substituït per l’humor vitri, però es veu que en el meu cas va tot més lent. L’oftalmòleg m’ha dit que és millor així perquè la retina s’aferra més bé a la paret de l’ull. Però a mi m’impossibilita volar el 25N.

Podria anar en cotxer a Blanes. Són entre 9 o 10 hores, però és molt car, uns 400€ i és una pallissa per només un cap de setmana. A més si tinc un accident amb un ull sense estar del tot curat, puc tenir molts problemes.

Hi ha una altre punt: com ho justifico a la dona. Estem passant uns mals moments econòmics degut que ens vam comprar una casa a Menorca i enguany l’hem arreglat i moblat. No és lògic que em gasti entre 400 i 500€ només per anar a votar si ens hem de prémer el cinturó.

Per sort un amic de Buenos Aires m’ha dit que té un vot abstencionista que jo el podria fer-ho servir. Ja li he dit que endavant. Avui mateix ho enviarà al consultat.

La reflexió política d’avui és respecte a la vaga d’ahir. Està clar que motius per fer la vaga n’hi ha, però és curiós que els països del centre i nord d’Europa a on l’economia funciona bé i per tant la vaga no pot afectar gaire al país,  no han fet vaga mentre que els països meridionals que tenen més atur i pobresa a on la vaga pot accentuar més els problemes econòmics, si que s’ha fet vaga.

El mateix succeeix amb les “indignats”. A Europa del centre i nord, en prou feines n’hi ha d’indignats. Per què? Els motius per indignar-se crec que són iguals a tot arreu, oi? Llavors com és que hi ha més resposta a les vagues i a les concentracions dels indignats?

Jo penso bàsicament que hi ha dos motius:

El primer és que la majoria dels ciutadans són egoistes i mentre no tinguin problemes , es dediquen a fer la seva vida sense importar gaire si hi ha desigualtats o injustícies en altres llocs o fins i tot en el seu propi país. A (S)pain  la corrupció , la injustícia i desigualtats hi eren abans de la crisi econòmica i no va haver cap manifestació d’indignats. En canvi ara, quan hom sent en la pròpia pell les conseqüències del que ja existia abans però que no l’afectava, s’indigna i protesta fortament.

El segon motiu és la poca confiança amb la política del seu país. La desconfiança amb la política  dels països meridionals genera més frustració i indignació. A (S)pain com a Portugal i Grècia, països a on hi ha hagut una disbauxa total en els diners públics i una corrupció institucionalitzada, els ciutadans no accepten de cap manera que siguin ells els que hagin de pagar els plats trencats. Però el drama és que encara que els ciutadans no tinguessin directament la culpa del que feien els polítics i la xarxa econòmica que s’ha creat a l’entorn d’ells,  cosa que és discutible,  això no els eximeix de què hauran de pagar la festa.

Per desgràcia no existeix cap altre organisme per sobre dels Estats que pugi fer pagar als culpables. No hi ha un Déu que li pugis demanar que castigui als culpables i que arregli els problemes que s’han generat. Això no funciona. El que si que hi ha, és un Estat endeutat que no pot pagar l’estat de benestar que inconscientment es va crear pensant “a lo grande” sense saber si es podria pagar i sobretot una xarxa d’empreses i bancs que estan a la corda fluixa, que si fan fallida llavors el drama encara serà pitjor.

Espero i desitjo, que aquesta crisi serveixi d’experiència per madurar la societat catalana. En un estat independent, caldrà no repetir els mateixos errors. Caldrà polítics que diguin la veritat i sobretot des de la societat civil fiscalitzar-los sempre. La política és massa important per només deixar-la en mans dels polítics

Endavant les atxes!!

Dijous 15 de novembre 2012

 Karlsruhe – Alemanya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús