Procés Constituent a Catalunya: Els “Ciutadans/Ciutadanos” de l’esquerra catalana?

Perdoneu si sóc així de mal pensat, però la meva opinió és que aquesta proposta de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres té similituds equivalents al que va succeir amb “Ciutadans/Ciutadanos” però en comptes en l’àmbit de les esquerres catalanes espanyolistes, serà en l’àmbit de les esquerres catalanes independentistes o sobiranistes.

“Ciutadans/Ciutadanos” va néixer arran de la crida d’intel·lectuals d’esquerra espanyols que viuen a Catalunya “indignats” per la política del segle XX dels partits  d’esquerra a Catalunya, principalment el PSC. Uns partits que consideraven tacats per la corrupció i que no defensaven els interessos del “Ciutadans/Ciutadanos” a Catalunya. Per aquests intel·lectuals la Generalitat aplicava una política uniformadora pancatalanista i dilapidava els recursos en dèries nacionalistes mentre alhora servia de menjadora de la política catalana. Es consideraven defensors de la llibertat i de la democràcia, contra la imposició del nacionalisme català.

Aquests intel·lectuals d’esquerra espanyolistes, molt d’ells catedràtics d’universitats catalanes i escriptors reconeguts, fan obtenir diners de diferents fons (d’alguns empresaris com Lara del grup Planeta i Rodríguez del Festina) i es veu que també del PSOE que volia dinamitar la dèria “nacionalista” del ex-President Maragall quan va pactar amb ERC.

Després de la crida d’aquests intel·lectuals, es va crear el partit i va guanyar el més intel·ligent, demagog i brillant que es va presentar a l’assemblea constituent: l’Albert Rivera. Un jove desconegut en la política, però amb un brillant CV d’estudis a ESADE.

Aquest partit al principi va rebre el suport tàctic dels mitjans de comunicació catalans contraris al PSC-PSOE , és a dir pro-CiU i del PP, perquè així podien debilitar al Tripartit. El problema és que una vegada fet la seva feina, ara s’ha convertit en una amenaça pel mateix PP que l’impedeix créixer més del que ells voldrien. Amb tot crec que pels interessos de (S)pain tampoc els hi va malament que “Ciutadans/Ciutadanos” sigui fort a Catalunya. Recullen vots dels “indignats ciutadans espanyols” que són d’esquerra i que si no existeixin,  malgrat tot, potser acabarien votant a un PSC-PSOE (que encara té una mica d’ànima catalanista) o pitjor a Inciativa-Esquerra Unida.  Per entendre una mica més com va sortir aquest partit lerrouxista recomano que llegiu aquest magnífic i llarg article de Jordi Graupera al SingularDigital.cat: Un dels nostres: Qui és l’Albert Rivera?

Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, quan diuen que ells volen només impulsar aquesta alternativa política, actuen igual com van fer fa 8 anys grup d’intel·lectuals autobatejats ‘ilustrados del siglo XXI’, (Espada, De Carreras, Pericay…). M’agradaria estar equivocat, però la meva intuïció em diu que acabaran creant un partit amb tics lerrouxistes que farà forat a l’esquerra catalana, principalment a ERC, CUP (potser menys perquè tenen un públic més jove bastant tancat en ells mateixos) i Iniciativa-Eua.

Malgrat la Teresa Forcades diu que ella està per l’Estat Propi independentment si s’aconsegueix canviar o no el model de societat que vivim, l’Arcadi Oliveres l’he sentit dir més d’un cop que prefereix no votar a favor de la independència de Catalunya si tot ha de seguir igual. El que no diu l’Oliveres, és que no votant-hi està defensant el status-quo actual espanyol incloent l’espoli fiscal, els atacs a la nostra identitat cultural i lingüística i sobretot avalant la monarquia parlamentaria espanyola que ha permès i ha fomentat tot aquest sistema polític-econòmic del “pelotazo” que fomenta la corrupció i l’especulació.

No sé com l’anomenaran aquest partit, potser es dirà: “Indignats/Indignados” i estic encuriosit per saber quin serà el jove intel·ligent i aprofitat que acabarà sortit escollit per presentar-se a les properes eleccions. També estic encuriosit per veure si endevino quins seran els mitjans de comunicació que donaran suport tàcit a aquesta nova proposta. Ara bé,  aquí faig un crit d’atenció a alguns companys de l’ANC que no caiguin en el parany de voler participar en aquesta nova proposta política. Seria el suïcidi de l’ANC. Per aquí ens poden fer molt de mal.

Per cert, de quines eleccions parlen la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres?, No havíem quedat que en aquesta legislatura es realitzarà el referèndum per la independència? Quin sentit té crear un partit per presentar-se a unes eleccions que teòricament no es realitzaran o si es fan, seran eleccions plebiscitàries. Si s’acaba fent unes eleccions plebiscitàries, es presentarà aquest nou partit dividint el vot sobiranista entre els votants d’esquerra catalans?

Jo si fos de (S)pain, començaria a crear una alternativa equivalent dins de l’electorat de CiU, amb el Duran i Lleida al capdavant, per així acabar dividint i sobretot barallant-nos entre nosaltres i debilitant el vot sobiranista.

Perdoneu de nou si sóc tant mal pensat, però potser porto massa anys dins del moviment independentista i sóc gat escalat.

Desitjo de tot cor, que els catalans siguem prou intel·ligents per saber conquerir la nostra llibertat. S’ha comès molt greus errors amb les millors de les intencions que ha impedit que Catalunya sigui lliure. A la nostra història n’hi ha a cabassos.

Endavant les atxes!

8 comentaris

  • Pere Baladron Grau

    11/04/2013 12:16

    He llegit el teu bloc després d’haver enviat el meu mail a tots vosaltres en el qual veig que , més o menys, dic el mateix que tu, el que passa é que tu ho saps dir millor.
    Pere

  • Manel Bargalló

    11/04/2013 12:34

    Gràcies Pere, però el teu també ho dius molt clar i català

  • Carme Vilar Ivern

    11/04/2013 21:37

    Sí, que ets malpensat.
    El model ha de canviar o ens enfonsem… sent o no sent independents.
    Fora els privilegis i els sous desorbitats i les dietes de polítics!

  • acari Bertran

    13/04/2013 19:03

    L’únic que he de dir sobre el teu escrit es que:De qui ja s’hauria d’haber mal pensat fa temps i no donar-li ni un vot de confiaça es a un partit com CIU(que defensa afarrisadament el capitalisme neolliberal) i que casualment te uns cuants imputats en el seu partit….crec que recolzar la proposta de l’Arcadi Oliveres i la Teressa forcades es intentar desfer l’enorme error que s’ha comès en donar el vot a aquesta colla de corruptes, a més dir que es dividirà el vot sobiranista es una falàcia ja que a més diversitat més control i obligació a cumplir el que prometen en el seu programa als que estan ara mateix al govern català(que deixin de maregar-nos)…i per últim, et recordo la lletra petita de que en aquesta legislatura es faria el referèndum….a no ser que la situació sociopolítica no ho permeti(no serà que ens estan tornant a enganyar?) el passat ja el coneixem molt parlar d’independència tan ERC com CIU i no ha passat rès,que la història bé de lluny…Gratament veig llum en aquestes dues persones(Arcadi i teressa) i veig corrupció i interessos en CIU i ERC…amb que et quedes?

  • Manel Bargalló

    15/04/2013 13:25

    Hola Carme,
    gràcies pel comentari. Doncs si, sóc malpensat. Potser deu ser l’edat i després de més de 20 anys pencant per canviar la situació de Catalunya. He vist moltes forcades i Oliveres….i tots han acabat molt malament. Només amb la independència tenim la possibilitat d’aconseguir fer les reformes necessàries per canviar la política.

  • Manel Bargalló

    15/04/2013 13:45

    Hola Acari,
    gràcies pel comentari. Aquest article no parla de CiU ni d’ERC, ni Inciativa…. Només exposo la meva reserva davant d’aquesta proposta. Ho faig principalment perquè l’Arcadi Oliveres l’he he vist més d’un cop de fer declaracions amb tics demagògics i populistes, que d’entrada a mi em produeixen una reserva de la competència d’aquesta persona per poder dur-nos a la independència.
    Respecte a la Teresa Forcades, també m’ha semblat una mica demagògiques les seves declaracions contra les farmacèutiques. Sobretot pel que fa al tema de les vacunes. Sóc biòleg i treballo en aquest ram, encara que de manera indirecta. Per tant sé de què parlo. Sincerament , és clar que hi ha hagut casos delictius o simplement d’aprofitar-se de la situació per enriquir-se, però collons, això no vol dir que sense les vacunes la majoria de nosaltres potser estaríem morts o esgarriats. EL que cal, és està més a sobre amb el control dels medicaments.
    També jo em pregunto si ella, pel fet de ser monja està d’acord amb la vexació de la dona dins de l’església o de no fer servir el condó ni cap altre mètode anticonceptiu?. Si no està d’acord amb aquestes coses, llavors perquè collons hi milita. Com és pot fer-se monja si no hi creu amb tot això? Quina incoherència amb el que pensa i fa!!. Fara el mateix amb tot això que ara diu que vol fer a la política?

    Per acabar, només voldria dir, que per reformar el model de “democràcia espanyola” que el Regne d’Espanya ens ha imposat, només és pot fer a través d’una refundació profunda del sistema. Això per mi, només es pot fer durant una revolució o durant la constitució d’un nou Estat. La revolució no crec que a (S)Pain es pugi fer mai. Però si que en canvi es pot fer amb el procés d’independència. De fet sóc un fervor defensor que la regeneració democràcia és impressindible, però també crec que només es podrà fer quan es constitueixi un nou Estat. El nostre. És condició necessària aconseguir la independència. Després o millor durant, es fa les reformes necessàries per crear un sistema polític millor. Però compte. No cal fer experiments fracassats en el passat, com això de nacionalitzar els bancs o altres empreses. Crear un Estat català a semblança d’alguns estats hispanoamericans ens pot realment a acabar sent una república bananera.

  • Pepa Rofes

    15/04/2013 15:27

    A veure si ens en sortim.

  • Salvador Medina

    15/04/2013 18:52

    Es una pena que només vulgueu proposar solucions il·luminadores en un espai tan petit com Catalunya…

    Resulta molt poc d’esquerres i, quasi, poc moral (per la gent que tenim trajectòria i memòria), circumscriure les activitats i propostes regeneradores a tan petit territori. Pel que sembla, es torna a crear un altre club privat per la gent que se senti d’una determinada manera; català i excloent. No existeixen espais per la gent que son catalans per accident, espanyols per legalitat i del mon per vocació i realisme. Inicieu un camí que extrapolant i aprofundint en el sentit de la identitat, porta irremissiblement a l’individualisme…
    No us diferencieu gaire del corrent de moda a Catalunya, un corrent al que li dona color una mena d’obsessió que passa heretada des de generacions, de pares a fills… Catalunya(la seva Catalunya idealitzada, no la real) i el Barça.
    Tanmateix sembla, una vegada més, oportunista el fet d’aprofitar el corrent independentista induït per múltiples factors, molts d’ells poc realistes i poc assenyats, conduits per líders messiànics sota l’ombra de la corrupció i alimentada per un govern espanyol corrupte, inoperant i sense cap tipus de caritat ( molt semblant al nostre govern de Catalunya…)
    No es ètic, des d’un punt de vista humanista i d’esquerres, separar-se de la gent que pateix injustícia a Espanya i el mon, ni diferenciar les lluites plantejant-les per territoris, comunitats lingüístiques, ni per cap frontera.
    A molta gent, des del principi dels temps, els ha donat recolzament i pau espiritual la religió, el color de pell i la pàtria que els va donar l’atzar. Potser està bé ser boig i feliç, en compte d’assenyat i desgraciat, però el realment bo seria ser assenyat i feliç. Aconseguir aquest objectiu serà el més gran desafiament del futur, en veritat, perfectament podrà decidir si tindrem futur.

    La meva pàtria el mon, la meva família la humanitat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús