Trampes en solitari: La imputació del President Mas

Fa temps que no escric, a part de què la meva situació personal no és l’adient per tenir temps i ganes per escriure, també perquè veig que el procés cap a la independència està molt ben encarrilat. Sóc molt optimista i més si miro enrere.

La principal raó que em feia escriure al bloc primer a Wilaweb.cat d’ençà el 2006,  després a l’Avui.cat i darrerament a l’Ara.cat era que no hi veia dins dels catalanistes, el principal destinatari dels meus escrits un convenciment que la independència era l’única solució per la supervivència de Catalunya. Un aspecta que va canviar radicalment a partir del 11 de setembre del 2012 quan vaig veure amb una sorpresa molt agradable que el principal partit hegemònic dins del catalanisme es posava a treballar per aconseguir la independència de Catalunya.

L’actitud i el discurs del President Mas abans del 25 de Novembre, va ser per mi com un orgasme. Com a independentista que m’he implicat de ple des del 1987, primer des de la Crida per la Solidaritat i després des d’ERC, per convèncer als milers de votants que sempre votàvem amb ulls tancats a CiU, que la política que feia aquest partit era equivocada, en veure que el seu President ho reconeixia, va ser un dels moments més feliços de la meva vida.

Però els resultats del 25N no van ser bons. L’aposta, una mica egoista i també superba, dels estrategs de CiU, de voler una majoria absoluta junt amb una campanya electoral desastrosa amb fotos messiàniques i sobretot amb dissonàncies internes provocades pel que deia Duran, van augmentar els dubtes ja existents per la conversió exprés d’un partit regionalista a independentista. A part de les retallades, és ben cert que també va ajudar a la pèrdua de vots  les calumnies escampades pel govern espanyol. Però això no hauria representat perdre gaires vots al President Mas, si CiU hagués fet una campanya com cal.

Per sort a ERC hi ha un lideratge excels. Amb Oriol Junqueras ERC s’ha recuperat molt ràpidament. Oriol va trobar una ERC que estava enfonsada per culpa de la pèssima gestió política de l’anterior executiva i que va fer que jo deixés la militància després de 18 anys de ser-hi militant. Gràcies a l’intel·ligència i capacitat comunicativa de l’Oriol Junqueras, ara el que fou el meu partit, torna a recuperar el paper majoritari que ja havia aconseguit durant la República. Un paper que jo sempre havia pensat i que sempre he defensat que havia de ser.

La situació actual és molt complexa. No és fàcil gestionar-la i per això la meva admiració al President Mas i  l’actual govern de CiU a la Generalitat, per mirar de fer política sense recursos i amb tot l’aparell de l’estat espanyol fent-los una guerra bruta.

Però encara més admiració tinc per a l’Oriol Junqueras i Marta Rovira per les seves actuacions assenyades. Hi ha qui critica ERC de no pacte amb CiU per estar al govern de la Generalitat o almenys que aprovi el pressupost de la Generalitat. Aquestes critiques, si les analitzem, venen tant de l’esquerra com de la dreta. També des del catalanisme. L’altre dia s’hi va apuntat el mateix President Pujol. Per què tots els partits i sobretot els tertulians afins d’aquests partits, critiquen a ERC de no aprovar el pressupost? Simplement volen que ERC acabi esquitxada per les retallades que el govern espanyol obliga a fer-les i així poder tornar a desprestigiar-la tal com va quedar després del Tripartit. Per sort Oriol Junqueras no ha caigut en la trampa.

Sempre he pensat que si ERC participa en la política autonomista sense l’objectiu clar d’aconseguir la independència i ho fa bé, llavors està donant arguments a favor de continuar fent política autonòmica. Si en canvi la gestió política és dolenta, llavors està desprestigiant al moviment independentista. Per tant entrar en el govern de la Generalitat, és a dir, en un govern autonomista, sense que hi hagi una aposta clara per aconseguir la independència, és un suïcidi per ERC. És un suïcidi per qualsevol partit independentista.

Per l’altre costat, el President Mas té retractors interns dins de CiU. Potser no són molts, però són de pes. Duran i Lleida, no perd l’oportunitat per anar llimant el lideratge del President Mas. Estic segur que dins de CDC hi ha altres que estan preparant el seu relleu. La retirada de Lluís Recoder, no deixa de ser molt sospitosa. No està gens clar que el President Mas pugi resistir-ho per molt de temps. No està clar que un dia d’aquest, el President Mas sigui acusat per la fiscalia espanyola d’algun delicte, inventat o amb mitges veritats barrejades amb mentides. Ja ho ha fet més d’un cop. Aquí jo apuntaria que el tema de les comissions del Palau amb Millet i Cia, pot acabar amb la imputació del President Mas com a President de CDC. Us imagineu un President de la Generalitat imputat?

Després de la campanya demagògia dels mitjans de comunicació, tant catalans com espanyols per tal què qualsevol imputat hagi de renunciar dels seus càrrecs, que creieu que passarà? Tothom, inclosos els independentistes demanaran el cap de Mas.

Ja ho vaig anunciar que ens estem fent trampes en solitari amb això de la imputació el febrer passat en el meu bloc amb l’article: Avalar la corrupció

Si això passa, cosa molt probable, els espanyols hauran aconseguit decapitar el lideratge del qui fa 6 mesos semblava que ens portaria a la independència en un plis plas.

Oriol Junqueras ho sap que això pot passar i de manera molt intel·ligent, no ha volgut pactar amb el President Mas, perquè si ho hagués fet, a part de què rebria també pel tema de les retallades, podria quedar esquitxat per la campanya bruta que s’està fent contra el President Mas i CDC.

Oriol Junqueras no  només està ajudant a què ERC torni a ser el partit majoritari a Catalunya com fou en l’època de Macià i Companys, sinó que també és la garantia que si els espanyols aconsegueixen decapitar a CDC, haurà l’alternativa , fins i tot, potser millor, per poder continuar el cami sense aturador cap a la independència

Endavant les atxes!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús