Frustracions d’un vell immigrant: L’estrès d’aprendre la llengua.

Fa mesos que no he escrit res. No és perquè estigui fora de joc sinó perquè davant la magnitud que ha agafat el moviment independentista, poca cosa em veig en cor de dir. A més com que ara hi ha varis mitjans escrits amb els seus millors “plomes” escrivint al respecte, la meva pobra prosa ja no és necessària.

Podria parlar dels meus problemes personals, de les meves vivències com a immigrant a Alemanya o de les meves desventures amoroses, però sincerament d’això darrer no gaires no tinc ganes.

Respecte al tema de ser immigrant a Alemanya, potser si que la meva experiència pot ser útil. Per això avui he escrit a aquest text:

El poc temps que tinc mentre miro de posar ordre a la meva vida d’expatriat i de divorciat en una terra forana, ho he de dedicar a aprendre aquesta llengua tant dura i difícil d’estimar com és l’alemany. Potser si fos més jove, m’agradés les llengües, no tingués un poc de síndrome de dislèxia o més capacitat de memoritzar lletres que conceptes,  llavors ja no necessitaria estudiar-la, malgrat viure-hi 7 anys.

Quan vaig plantejar-me venir a viure a Alemanya, creia que amb dos o màxim tres anys podria saber  prou alemany per viure-hi sense problemes. Però no vaig comptar, amb la dificultat que té aquesta llengua, ni tampoc que si treballes 40 hores a la setmana, tens fills petits i per desgràcia, una parella que és traductora intèrpret, llavors et pot passar que no l’aprenguis mai de veritat.

És molt frustrant sentir-se entre mig analfabet i mig sord . Perquè és exactament el que jo em sento. Em parlen i a voltes entenc el que en volen dir, sobretot pel context, però quasi sempre hi ha una o dues paraules que no les entenc. Paraules molt cops, claus per entendre el significat de la frase.  Llavors la inquietud de no haver-ho entès bé t’estressa fins l’extrem que abans de preguntar per exemple com resoldre per una cosa o que t’ajudin, sempre mires cercar alternatives encara que aquestes siguin més molt més difícils o la solució no sigui la idònia.

Quan t’arriba una carta de l’ajuntament o de qualsevol organisme públic, et trobés que l’alemany escrit de manera formal, encara és més incomprensible que el parlar. Els alemanys tenen el costum d’ajuntar paraules per fer-ne de noves i que molts cops, aquestes  no hi són als diccionaris. Llavors si  ho mires de traduir pels traductors Online, et surt un text incomprensible. Ràpidament et ve la inquietud de saber  si la carta era important o no per la teva vida. Encara més estrès del que ja tens pel fet de viure en un país que no és el teu.

Nova feina, nous costums, noves regles, nous coneguts ja per si és molt d’estrès, si afegim el tema de la llengua, llavors la vida d’un immigrant és dura,  molt dura. Ara sóc més comprensiu amb els vells immigrants de Catalunya, que com jo, tenen problemes en aprendre el català.

Porto 7 anys vivint en un estrès constant i em minva la meva vitalitat. En els moment de la meva , i única vida, que podria ser més productiu i eficaç, estic limitat per fer-ho.

A més, divorciar-se en un país que no és el teu, és l’experiència més estressant i dura que una persona pot patir en sa vida.  L’única cosa bona que té, és que ara, m’he d’espavilar de veritat en aprendre l’alemany si vull tenir alguna possibilitat de trobar parella per aquestes terres germàniques.

 

Endavant les atxes!!

1 comentari

  • Sir William Temple

    04/10/2013 2:01

    Has d’anar del rotllo “latino”, que crec que a Alemanya ven molt, i quan la tinguis al sac li deixes anar tot el tema independentista…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús