La paraula independència en la pregunta, aquesta és la qüestió?

S’acosta el final de la legislatura parlamentaria i el debat sobre la pregunta està a l’ordre del dia. El compromís entre CiU i ERC és que abans d’acabar l’any el Parlament  ho aprovi. Dins del moviment independentista he detectat un debat una mica crispat sobre com serà la pregunta. Després d’haver-se descartat una pregunta amb tres o més respostes, ara la qüestió està si “estat independent” ha de sortir o no en l’enunciat de la pregunta.

Com a independentista que sóc des de més de 25 anys, m’agradaria que la pregunta fos més o menys  com la que ha proposat l’ANC i Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN): “Vol que Catalunya sigui un estat independent? . Però m’agradaria fer unes reflexions sobre si realment és tant important que surti la paraula “estat independent” en comptes de “estat sobirà“. (“estat propi” ho descarto, perquè entre altres coses és impossible traduir-lo a l’anglès).

En aquest darrer any i escaig, a Catalunya hi ha hagut varis fets molt importants que han fet veure tant a Espanya i sobretot al món, que els catalans volem realment la independència. La més gran manifestació pacífica de la història d’Europa el 11 de setembre del 2012 a Barcelona i la increïble proesa el 11 de setembre d’enguany de la Via Catalana creuant tota Catalunya amb 2 milions de persones i també amb els més de 10.000 catalans fent les vies per tot el món, han deixat ben clar que el clamor popular és per un crear un nou estat català independent d’Espanya.

Políticament també s’ha donat la imatge a favor de la independència de Catalunya quan es varen fer les eleccions al Parlament el passat 25 de Novembre del 2012. Durant la campanya electoral els principals partits es van posicionar respecte al dret d’Autodeterminació dels catalans. El resultat va consolidar una majoria favorable a la independència i encara més, una majoria àmpliament favorable a què Catalunya pugi fer un referèndum d’autodeterminació.

Davant aquests fets, cap observador exterior no pot concebre que a Catalunya, si es fa el referèndum, aquest no serà per l’autodeterminació de Catalunya i ningú demana un referèndum d’autodeterminació per no poder votar per la independència.  Existeixen altres mecanismes en una democràcia per demanar més autogovern o més competències sense necessitat de fer un referèndum d’autodeterminació. A més, si en un referèndum d’autodeterminació guanya el No, tothom entén que els ciutadans han estimat continuar igual com estaven i no ser independents.  Així s’entén en tot el món.

Un exemple clar és els referèndums de Quebec. Sempre tothom quan ha parlat d’aquests dos referèndums d’autodeterminació, s’ha parlat de la independència d’aquesta regió de Canada. Però si analitzem les preguntes que varen fer en els dos referèndums, cap de les dues preguntes parla de crear un estat independent.  La primera era força complexa i no val la pena escriure-la (aquí la pots llegir) , però la segona si que era més directe: ‘Accepteu que el Quebec esdevingui sobirà, després d’haver ofert formalment al Canadà una nova associació econòmica i política, en el context del projecte de llei sobre el futur del Quebec i de l’entesa signada el 12 de juny de 1995?

Com es veu, es parla de què “Quebec esdevingui sobirà” i no diu independent. La qüestió que em plantejo és, si el referèndum de Quebec hagués guanyat el Si, la comunitat internacional i el Canada haurien interpretat que Quebec vol ser un estat independent?

Indiscutiblement que si!!

Per tant, malgrat m’agradaria que la paraula “estat independent” surtis en l’enunciat de la pregunta del referèndum per Catalunya, si per aconseguir que Icv – EuiA i Unió estiguessin més predisposats a votar-hi a favor,  s’ha de canviar per “estat sobirà“, ho podria acceptar.

Igual que a Quebec, tothom del món, inclòs els espanyols, en un referèndum que digues per exemple “Vol que Catalunya sigui un estat sobirà? ” guanyés el Si, s’entendria que Catalunya vol separar-se d’Espanya i per tant ser un Estat independent.  A més, com que el Tribunal Constitucional Espanyol, junt amb tots els partits espanyols, diuen per activa i passiva, que els catalans no podem decidir ser sobirans, el fet que els catalans diguem el contrari, automàticament  ens estan reconeixent que no podem formar part d’Espanya. Els espanyols amb la seva Constitució són els que avalen que un referèndum a on es pregunta quelcom que parli de sobirania de Catalunya, automàticament s’està preguntant per la independència de Catalunya. Només quatre catalans esquizofrènics que no poden fer front a la realitat i viuen encara en la fal·làcia d’una impossible Espanya federal i veritablement democràtica, poden interpretar al contrari. Pels espanyols, Catalunya no pot mai ser sobirana en res, de fet, ni tant sols per fer una simple referèndum, encara que aquesta no fos per l’autodeterminació.

Endavant les atxes!!

Nota:

1) Dit això, estic absolutament d’acord que ERC, la CUP, com sobretot l’ANC, Omnium i tot el moviment independentista digui que la pregunta ha de sortir la paraula “estat independent”. Perquè en tota negociació ha de visualitzar-se les posicions de cadascú per així poder arribar a un acord que pugi ser acceptable per la majoria de les parts.

2)  Crec més important fixar la data perquè mostrarà al món la determinació de què volem fer el referèndum per l’autodeterminació. Llavors la qüestió que quedarà sobre la taula de la Unió Europea serà, com és que els escocesos poden votar i els catalans no? Pot un país que impedeix votar, és a dir, antidemocràtic ser membre de la Unió Europea?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús