Arxiu del mes: febrer 2014

Independència en castellà

dilluns, 10/02/2014

Aquest text no ho he escrit jo. És d’un company  que ho ha escrit en un correu d’una llista que tenim els “exiliats” pel món, com una resposta espontània a partir de la publicació d’una carta al director  a La Vanguardia amb el títol “Mi hecho diferencial“. Amb el seu permís he decidit escriure al meu bloc perquè és un exemple molt descriptiu que explica perquè el suport a la independència de Catalunya és majoritari.
Molta gent, que no conegui el que esta succeint a Catalunya, especialment els espanyols, no entenen com potser que hagi tant de suport a la independència si l’origen d’una part important dels ciutadans catalans no són d’origen català.

 

Jo vaig créixer a l’Hospitalet de Llobregat. Vaig fer la EGB exclusivament en castellà, i per posar un exemple, a 8è, dels 40 que érem a classe, només jo i un altre noi (el Jordi) teníem pares catalans. Els altres eren de pares extremenys, gallecs, andalusos, murcians… Cada cop més em trobo que amics de llavors, als que només sentia parlar català quan la professora els deia “por favor, respóndeme en catalán, que ahora estamos en la clase de catalán”, estan cada cop més a favor de la independència, i bastants d’ells (com a mínim dels que encara hi tinc contacte) han decidit, bé perquè les seves parelles són catalanes, bé per altres motius, passar-se a parlar en català.

Un amic del barri, el Juama, els pares del qual són de Salamanca i més unionistes que el senyor Aznar, em deia que ell normalment no va mai a votar perquè els polítics li semblen uns carallots, però que si es fa el referèndum, li faltarà temps per anar a posar un Sí-Sí com una casa a les urnes. La seva parella, la Pilar, nascuda a Saragossa, de pares aragonesos (que no parlen català, ni tampoc lapao), i que no va venir a Catalunya fins que va tenir 20 anys, li dóna la raó i diu que si hi ha referèndum, més val que tothom es concienciï i vagi a votar que sí, o el govern espanyol ens durà a tots a la ruïna més absoluta. N’estan farts de fer el pallús, s’adonen de totes les mentides sobre la segregació lingüística i sobre les balances fiscals que deixa anar el govern de Madrid.

El Juama n’està fart de veure coses com que al poble de son pare, quan l’antic metge es va jubilar, va arreglar la pensió d’invalidesa a tothom qui li ho va demanar, mentre que el seu pare, treballador de la SEAT de Martorell, va estar anys de judicis per aconseguir que la SEAT li reconegués una lesió lumbar com a causada pels anys de feina en males condicions. Finalment, va haver d’acceptar un mal acord de jubilació anticipada perquè el jutge li va denegar la llarga malaltia. Tot i així, el seu pare continua essent unionista, encara que quan va al seu poble cada estiu se’n foten d’ell i li diuen que “tendrías que venirte a vivir al pueblo, pagarías menos y estarías mejor”. Em comenta el Juama que la gent del poble que no es va acollir a les ofertes d’invalidesa se saben totes les subvencions i ajuts a què tenen dret. Que hi ha subvencions per a la ramaderia? deixen estar els camps, es compren ovelles, i amb els diners que donen per cada ovella, en tenen prou com per alimentar a tota la família. Que ara enlloc d’ovelles subvencionen els porcs? Porten totes les ovelles a l’escorxador i agafen porcs. Així, trampejant i amb la picaresca més espanyola, van fent. I al meu amic, cada cop que veu això i pensa en tot el que es paga a hisenda aquí, i que al seu fill de dos anys l’han de cuidar els seus pares perquè ell i la seva parella treballen i no els han adjudicat encara cap plaça a escoles bressol, li entra la mala llet.

I cada cop que surt el tema, m’ho diu: “sabes que yo no me siento catalán como puedes sentirte tú, pero ahora mismo creo que lo único que nos puede sacar de este pozo es la independencia, porque España ya sé cómo funciona, o mejor dicho, cómo no funciona

 

Nova enquesta confirma la majoria a favor de la independència

divendres, 7/02/2014

El canal de televisió 8Tv del grup Editorial Godo (La Vanguardia, RAC1…etc) liderat per un “grande de España”, va publicar ahir el resultat d’una enquesta elaborat per Institut Gesop per al Programa  “8 al dia” amb un univers de 1.600 persones més grans de 16 anys.

Segons com es  fa el titular sembla que en un referèndum per la independència el Si no guanya. Per exemple el títular al web del programa diu: “Quatre de cada deu catalans votaria a favor de la independència i un terç no es posiciona”. Però la lectura matemàtica d’un referèndum, els resultats de l’enquesta donarien un titular com: “Sis de cada deu catalans votarien a favor de la independència

Per demostrar-ho, anem a calcular matematicament els resultats d’un referèndum a partir dels numeros presentats per a aquesta enquesta:

Resposta            Resultats           Resultat Referèndum                        

Si a un Estat      48,10%                          66,34%

No Estat             24,40%                         33,66%

N/S – Abs           27,50%        Participació         72,50%

Resposta            Resultats           Resultat Referèndum

Si Estat Ind.       40,70%                         59,07%

No                       28,20%                          40,93%

N/S-Abs             31,10%        Participació           68,90%

Es ben clar que un 59,07%, és a dir sis de cada 10 votarien SI a la independència.

Un altre missatge que han volgut transmetre amb aquesta enquesta els responsables del programa, ha estat que hi ha una part important de l’electorat, els d’indecisos que representa un 31%, que podrien fer canviar el resultat del referèndum. Això es fals. Aquest 31% que no és posiciona és impossible que vagin tots a votar i encara menys que tots vagin a votar només a l’opció del No. Per què?

Perquè si analitzem la història dels referèndums realitzats a Catalunya, veurem que la major participació en un referèndum fou la votació per canviar del regim dictatorial del  Franco a la democràcia. Aquesta participació referèndum 1977 fou 74,10%  i l’abstenció un 25,9%

La transcendència de canviar d’un règim dictatorial a la democràcia és igual o semblant que la que planteja aquest referèndum d’independència. Llavors si agafem una abstenció del 25% (és a dir encara 0,9% més petita) i càlculem el nombre d’indecisos que acabarien anant a votar, tenim que del 31,10% d’indecisos menys 25% és igual a 6,1%. Per tant, tenim en el millor dels casos de participació mai donada a Catalunya, un 6,1% dels indecisos acabarien anant a votar.

A partir d’aquí, si suposem el pitjor dels casos pels partidaris de la independència i decidim que d’aquest 6,1% tots acaban votan al No, llavors tenim que:

Resposta            Resultats           Resultat Referèndum                            

Si Estat Ind        40,70%                          54,27%

No                       34,30%                           45,73%

Abstenció            25,00%         Participació         75,00%

Es guanya igualment en el pitjor dels casos!

És raonable pensar que no tots els indecisos que acabin anant a votar, votin només pel No, penso que una part acabaran votant també al Si. La intransigència dels nacionalistes espanyols en contra a que es faci el referèndum o pitjor, a proposar una tercera via creible, ans el contrari, jo penso que  només farà créixer més els partidaris dels Si-SI en contra dels Si-No.

Per tot això, no és agoserat la hipotesis que al 6 de Novembre, si es fa el referèndum, al menys la meitat dels 6,1% d’indecisos que acabarien anant a votar,  poden votar també al Si a un Estat Independent. Llavors els resultats són:

Resposta            Resultats           Resultat Referèndum                         

Si Estat Ind         43,75%                          58,33%

No                       31,25%                             41,67%

Abstenció            25,00%        Participació         75,00%

 

Es guanya encara amb més avantatge!!             

Per tant, malgrat aquesta enquesta estigui cuinada en contra o no, ens dóna uns resultats 100% favorables!!

Endavant les atxes!!