Arxiu del mes: octubre 2014

Sang a l’arena política

dimarts , 21/10/2014

Després del  trencament  de la fràgil unitat que hi havia entre els partits catalans sobiranistes, sembla que la sang torna a córrer en l’arena política.

Malgrat ens fa mal veure com els diferents partits sobiranistes es barallen, no és pas dolent del tot que així sigui. La nostra manera de ser i no parlo dels catalans , sinó com a animals simiescs agrupats en formes tribals, fa que sigui necessari que exploti la tensió i l’estrès acumulat després d’un any d’anar junts tants lideratges com afinitats divergents.

Els canals per poder deixar anar els nostres instints animals és ara per sort la política i els partits polítics són el millor mecanisme per expressar-ho. Abans eren els exercits i les comtesses militars. Ara són els partits i les comtesses electorals. El problema d’aquesta analogia és que ara aquesta comtessa sembla més a una guerra civil. Cal tenir clar que l’enemic de veritat no són els partits sobiranistes, sinó l’estat espanyol.

Però en  el furor de la comtessa pot passar que entre nosaltres surti la temptació de veure al que fins ara era el teu company de batalla, com l’enemic a batre. Per  moltes raons, que si és  el culpable  d’haver trencat la unitat, que posa problemes per tornar a anar junts perquè es creu que pot liderar millor que el que fins ara ho lidera, que el que ho lidera fins ara està retardant el procés perquè vol  pactar  amb l’enemic o té por de perdre el lideratge…etc . Tria la raó que vulguis, n’hi ha per donar i vendre.

En una comtessa sigui en forma de guerra o electoral, el més important és la rereguarda. En el nostre  cas és la societat civil representada principalment per l’ANC i Òmnium. Si aquests organitzacions són capaces de mantenir-se ferms amb la voluntat d’aconseguir la independència sense voler entrar a l’arena política a on els partits esbatussen,  anem bé. Si l’ANC i Òmnium hi entra, llavors haurem begut oli. No estem preparats i sobretot, perdríem la força que ens dóna justament ser la societat civil i no pas d’un partit polític.

Si aquesta guerra civil es queda dins de l’àmbit dels partits polítics, llavors la societat civil tindrà més força per fer-los veure que s’estan equivocant amb fer la guerra entre ells. Potser llavors la unitat d’acció entre tots els partits sobiranistes pot tornar.

Per aconseguir-ho cal dues coses:

1)     Que la societat civil s’allunyi de l’arena política per no tacar-se de sang de cap dels partits  sobiranistes.

2)     Provocar a l’enemic de veritat, és a dir l’Estat espanyol, que torni a presentar batalla i així aconseguir que els nostres partits polítics sobiranistes s’adonin que han d’ajuntar esforços si volen sobreviure a l’enemic.

Aconseguir una participació massiva al 9N és la millor provocació que podem fer a l’enemic  comú que  tenim. Sinó no ho aconseguim, llavors potser haurem d’esperar un o dos anys més segons com hagi quedat la divisió provocada per la guerra civil. Perquè tinc clar, que amb un 9N amb poca participació, la guerra civil serà més cruenta i al final, si és que es fa les eleccions anticipades plebiscitàries ningú guanyarà amb prou solidesa per poder comandar la batalla final contra l’estat espanyol. També donarà ales als partidaris de la inexistent 3a via per continuar engalipant als catalans porucs i cagadubtes, que n’hi ha molts més del que pensem, amb els cants de sirena dels partits d’esquerra espanyolistes i d’algunes elits catalanes que viuen del BOE. Només cal veure els moviments d’alguns partits catalans com a aus de carronya quan detecten que pot haver-hi sang.

Endavant les atxes!

 

El #9N: Com sempre ens perd l’estètica

dimecres, 15/10/2014

Mas_9N_2

 

Ahir vaig estar escoltant des del meu “exili” germànic les noticies a Euronews (DE), Phoenix, la TV pública ORF d’Àustria … i avui el matí he escoltat via iphone RAC1. Quina diferència d’escoltar o llegir els mitjans de comunicació d’Espanya i també de Catalunya respecte el #9N.

Sempre he dit que el nostre caràcter llatí ens fa propensos a donar importància excessiva a l’estètica i la influència espanyola ens fa fàcilment estripar-nos els vestits.

Mentre els principals mitjans internacionals expliquen que al #9N no es podrà fer la votació per culpa de la prohibició del govern espanyol i/o el TC, també diuen que el President de Catalunya seguirà igualment endavant consultant el dia 9 amb un altre tipus de consulta.

En canvi ara el debat a Catalunya és sobre si el #9N no serà una consulta i que és un simulacre o un Arenys de Munt 2 o directament una enquesta sense cap credibilitat. Quina manera de fer-nos gol en la nostra pròpia porta.

No creieu que la consulta prevista del #9N abans de ser suspesa, no era també un simulacre o un Arenys de Munt 2 si com tot apuntava els partidaris del No haguessin fet boicot cridant a l’abstenció? Estic segur en aquesta tessitura, molts catalans indecisos tampoc haurien anat a votar. Només hi anirien  els convençuts partidaris de la independència. Al final aconseguir arribar a un 50% de participació seria molt difícil i si sumem que el resultat sortiria que el Si-Si guanyava amb majories del 90% com a Arenys de Munt, els unionistes esgrimirien que la majoria silenciosa està en contra la independència. Estaríem més o menys com un Arenys de Munt 2!

Però si a més li sumem que el decret de convocatòria com part de la llei de consultes no refredaries estava en suspès i no es podria desplegar amb amenaces de querelles penals contra els treballadors públics i empreses col·laboradores o que la Generalitat fos acusada de publicar dades personals en el  Cens de persones que no han donat el permís de fer-ho… tot plegat, feia que la votació no vinculant del #9N era impossible  de fer-la bé. Us imagineu que hauria passat si malgrat tot es fa i el govern espanyol amenaça amb tothom que hi participi amb una multa per participar en un acte il·legal? Encara amb més motius l’abstenció seria molt més gran. En prou feines s’aconseguiria més participació que a Arenys  de Munt!

La votació prevista del #9N era una fal·làcia que nosaltres ens havíem muntat si creiem que era el pas definitiu per aconseguir la independència. No era cap referèndum ni consulta vinculant. Molts catalans havien cregut que era un referèndum quan no ho era i si semblava que tenia importància era simplement perquè el govern espanyol ho havia prohibit. En aquest sentit, igual que Arenys de Munt, només quan es va intentar prohibir per part del govern espanyol, va ser quan va ser noticia prou rellevant que va provocar que se’n fessin més per la resta de Catalunya.

Si hagués fet com sembla que el President espanyol vol fer amb la consulta alternativa que ha proposat el President català pel proper #9N, és a dir, passar d’ella, estic  segur que la consulta del #9N no hauria obtingut prou participació i per tant credibilitat internacional per obligar (S)pain a negociar la independència.

Per això, ara desitjo de tot cor, per tal d’ajudar als partits polítics catalans a tornar treballar junts per la independència, que el govern espanyol prohibeixi l’alternativa proposada pel govern de Catalunya per  votar el #9N.

Endavant les atxes!