Un acord per ajudar a superar la desconfiança mútua, imprescindible si volem ser independents.

Cal que siguem conscients que ahir va ser un dia molt important. Estàvem a punt, nosaltres mateixos d’aturar el procés independentista. La desconfiança mútua entre els principals partits sobiranistes estava fent que el pessimisme regnés entre nosaltres i com a conseqüència havíem començat a fer el nostre esport favorit d’estripar-nos els vestits. Malgrat tenia un bri d’esperança i confiança amb que la intel·ligència del President Mas i el patriotisme de Junqueras sabrien trobar una solució, estava patint de valent potser degut a la meva mala experiència de viure de prop les crisis d’ERC i Rcat.

Quan semblava que no hi havia res a fer, al darrer moment al final van aconseguir arribar a un acord per continuar units per poder anar cap a la independència!. Això em referma més que tant Mas com Junqueras volen sense cap mena de dubte la independència de Catalunya i només desconfien entre ells quin és el millor camí per fer-ho. El problema és que aquesta desconfiança erosionava tant el procés que llavors cap dels camins que cada un d’ells creia millor, podria funcionar. Vet a aquí, el que potser va ser clau per trobar finalment l’acord. Per això ambdós fan renuncies a les seves propostes, però tots dos, estan més contents d’aconseguir el pacte que tristos per les renuncies que han hagut de fer. No aconseguir l’acord, hauria estat possiblement el suïcidi polític d’algun d’ells o fins i tot, de tots dos. Però el pitjor de tot, és que el procés s’hauria aturat almenys una legislatura. Suposo que l’ANC amb la Carme Forcadell (i també Òmnium i l’AMI) va ajudar molt a què tan Mas com Junqueras ho veiessin!. Estic orgullós de formar part de l’ANC!.

Vaig escriure a principi el 5 de desembre de l’any passat que hi hauria eleccions abans de les municipals i amb llistes separades, a on el President Mas miraria d’anar amb una llista de país i Junqueras amb ERC. Ambdós criticant-se mútuament i mirant de fer quedar culpable a l’altre del trencament de la unitat independentista. Malgrat m’he equivocat no em sap gens de greu. Que la data sigui d’aquí dos mesos o d’aquí 8 mesos, no és tant important com aconseguir el que ahir es va aconseguir: Recuperar la unitat d’acció per aconseguir la independència.

Si s’hagués fet les eleccions el març amb una unitat trencada, plena desconfiança i amb retrets entre els independentistes només provocaria en millor dels casos un Parlament dividit i enfrontat entre els independentistes o en el pitjor dels casos, que no arribéssim a aconseguir la majoria absoluta!

De fet, aquests 8 mesos que falta per les eleccions, permetrà perfilar i explicar un full de ruta que serà la millor arma per poder convèncer als indecisos i als incrèduls que la independència és millor opció que continuar en un Estat decrèpit, corrupte i que menysprea als catalans. Però també farà que els unionistes es posin més nerviosos en veure la nostra unitat i acabin mostrant els seus tics imperialistes i anti-democràtics, que sempre expressen quan veuen perillar el seu poder vers a Catalunya. Un tas d’exemple és tot el que va succeir el 9N. La querella contra el President Mas i les conselleres, Ortega i Rigau, ajuda i molt, a fer obrir els ulls a qualsevol persona democràtica encara que sigui espanyola. Això encara ajudarà més a tenir més independentistes entre els ciutadans catalans i també a nivell de l’opinió internacional.

Sempre s’ha dit, que per tenir una personalitat madura has d’haver passat per algunes experiències negatives que et facin veure els teus defectes i t’ajudin a entendre que certes actituds i decisions que prens en un moment de la vida, poden realment perjudicar-te per molts anys i fins i tot per la resta de la teva vida. Espero que aquests dos mesos de discussions entre els dos principals partits sobiranistes catalans (i els seus seguidors), hagi servit de lliçó per no tornar-ho a repetir d’aquí 8 mesos, de fet, si volem ser un poble prou madur per poder aconseguir ser independents, caldrà no tornar-ho a repetir mai més.

Endavant les atxes!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús