Autor

El meu nom és Manel Bargalló i Alabart, sóc català, nascut el 1961 a Tarragona, però criat entre Blanes i Malgrat de Mar. Llicenciat en Biologia per la UB, Màster en Direcció de TIC i actualment estic fen un doctorat en Seguretat i Prevenció per la UAB.

He col·laborat sempre amb totes les activitats independentistes, vaig militar a ERC i actualment sóc associat de base de Reagrupament. També formo part de Catalans Abroad,  un grup de 70 catalans que vivim fora de Catalunya que donem suport a la independència dels Països Catalans. També he estat membre fundacional i conseller de Deumil.cat (Deu mil en Xarxa per l’Autodeterminació), que va fer possible la manifestació del 7 de març de 2009 a Brussel·les per l’Autodeterminació de la Nació Catalana i la de Ginebra el 8 de maig del 2010 davant de l’ONU.

En aquest bloc m’agradaria aportar la meva visió, reflexionar sobre la necessitat de regeneració democràtica de la política catalana i la creació d’un Estat català a partir de les experiències viscudes a Alemanya, a on estic actualment vivint i treballant, teòricament per sempre. Espero però, poder tornar abans que em retiri.

Endavant les atxes!!

8 comentaris

  • Bet Massó

    27/04/2012 12:28

    no saps com m’ha agradat llegir el teu blog.
    Soc nascuda al 1961 i em passa el mateix que a tú. El meu català escrit (i algún cop parlat) es tremendo!.Per això vaig voler fer Humanitats a la UOC.
    Estic al meu primer semestre.
    Contenta per els meus esforços, i els meus resultats en l’entrega del primer treball… m’han posat un 0!!! amb uns comentaris crec que molt poc afortunats, que, per un moment, em van empènyer a deixar-ho.
    L’esforç, no compensa l’angoixa!
    No ho faré. Entre d’altres coses, el teu escrit m’ha ajudat. Si tú pots, jo també.
    Una abraçada, i visca Catalunya!

  • Manel Bargalló

    27/04/2012 18:11

    Hola Bet,
    jo també m’agrada que t’agradi el que escric i d’alguna manera t’ajudi.
    Una de les millors maneres d’aprendre a escriure el català és justament escrivint. Per exemple escrivint un bloc. També és bo reconèixer i acceptar les correccions i les crítiques. Mai t’has d’enfadar ni encara menys desanimar-te. Estudiar una carrera també és molt bona idea. A la nostra edat, hi ha la tendència a dormir-nos i això és l’antesala de la vellesa. Cal lluitar-hi i la millor manera és l’obligació d’estudiar i escriure.
    Jo encara faig moltes errades i el meu català, igual que tu, és pobre. Però no per això no persistiré en millorar-lo.
    Una abraçada
    Endavant les atxes!!

  • Ceka Kübel

    06/06/2012 15:31

    Quanta raó tens Manel,
    Després de anys seguint les meves pautes genètiques i educativament condicionades de “bona alemanya”, he fet el camí teu, però a la inversa.

    He immigrat, ja de major, a Catalunya. Osti Manel, me he donat tants cops amb el cantó en els morros i he ofès tants amics i companys amb la meva mena de “ser” que he perdut el compte.

    Donem una mica de pena i una mica de rabia, els “alemanots” que tot ho sabem millor i que tant durs som de ratllar.

    Ja fa uns anys, formant part d’una multinacional catalana i casada amb un home molt català, he après finalment que els Catalans ho fan millor. Diuen (i ara m’incloc) diem les coses de manera tant elegant, critiquem sense ofendre, que el altra no perd mai la cara. Visca la dignitat dels demés i “hip hip húrra” a la mena catalana de ser i fer.

    p.d. Una mica menys amiguisme i menys pensament “peix al cove” haurien de tindre els catalans. Es a dir, fer-nos una mica més “alemanots” ó “home forçut” a la hora de fer camí. Llavors el meu mon ja seria quasi perfecte.
    Salut per tu i els teus fils.
    Ceka

  • Manel Bargalló

    11/06/2012 13:33

    Hola Ceka,
    moltes gràcies pel teu comentari. Seria collonut que els catalans tinguéssim una mica el caràcter “alemanots” a l’hora de fer camí per d’una vegada treure’ns de sobre el pensament “Peix al cove” i l’amiguisme, que ens ha impedit que siguem lliures i sobirans. Però a vegades penso que es difícil ser d’una manera sense ser d’altra. També penso que la història condiciona molt la visió i l’ambició d’un poble.
    Salut per tota la teva família
    Una abraçada
    Manel

  • Yolanda Pelegrí

    30/08/2012 8:53

    Hola Manel,
    visc a un poble aprop de Darmstadt. Fa uns mesos ja vaig demostrar el meu rebuig al tancament de TV3 per satèl.lit. Ens varen dir que només canviava la manera d’emetre’s però del contingut no s’en va parlar. Més endavant m’he adonat que els programes que vull veure ja no els donen (per culpa dels drets d’emissió) , apart de talls en la imatge …. No entenc que la Generalitat no tingui res a dir en aquest sentit (com em van escriure) al.legant que això ho decideix la Corporació de Mitjans Audiovisuals. Com tú bé dius acabo mirant la televisió alemanya o pitjor encara acabo mirant telemadrid. Realment no se si hi ha en moviment una platafoma per seguir protestant. Si en saps d’alguna m’ho dius sius plau.
    Salutacions,
    Yolanda

  • Manel Bargalló

    14/09/2012 13:50

    Hola Yolanda,
    no hi ha res a fer. Jo només miro 324 a la web amb poca qualitat i poques vegades la TV3Cat via programa d’internet.
    Fins que no siguem independents res a fer
    Salutacions
    Manel

  • Jordi Viladecans

    02/11/2012 13:49

    Hola Manel! Felicitats pel bloc. Soc a la feina, però tot fent una pausa, navegant per internet i buscant informació sobre temes econòmics en relació a Catalunya-Espanya…be, sobre el tema de la inependència, m’he topat amb el teu bloc. Li he estat fent una ullada una estoneta i fa molt bona pinta Manel. Em dic Jordi, tinc 30 anys i he rebut la meva educació bàsica en alemany, a l’Escola Suïssa. Vaig viure un any a Alemania i també vaig conèixer a gent catalana que hi vivia. M’agrada com escrius Manel i de ben segur que aniré seguint el teu bloc. M’encanta veure que hi ha catalans i catalanes que viuen fora de Catalunya i que mantenen un lligam tan intens i tan especial amb Catalunya, com tu Manel. Estem vivint un moment especial i es fonamental que estem units. Serà un honor seguir el teu bloc!

  • Manel Bargalló

    03/11/2012 11:41

    Hola Jordi,

    moltes gràcies per llegir-m’he. Jo sóc però un català emigrat a Alemanya per necessitats i a més ho vaig fer prou gran per tenir dificultats d’adaptació lingüística. No vaig poder estudiar l’alemany mai i amb 51 anys la veritat és que encar no he aprovat el B2 i això que porto 6 anys vivint-t’hi. Sort de la dona que va estudiar a l’escola alemanya a Sant Just Desvern i també que a la feina més o menys em tracten bé.
    Com que sóc molt inquiet i fa anys que estic lluitant per la independència de Catalunya, no he volgut quedar al marge malgrat estiv a fora. Per això a part de ser membre de l’ANC sectorial d’Exteriors, escric aquest bloc. Ara estic fent aquest diari perquè penso que estem vivim uns moments històrics i voldria no perdre’m cap moment. Espero que no duri molt perquè és dur escriure un article cada dia.

    Moltes gràcies i com sempre dic
    Endavant les atxes!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús