Arxiu de la categoria ‘Diari abans de la llibertat’

Diari d’un català a punt de ser lliure. Els catalans a l’exterior cada vegada som més importants

dimecres, 14/11/2012

Avui som dimecres 14 de Novembre de 2012,  dos mesos i 3 dies del #11s2012. Ahir no vaig poder escriure el meu diari perquè a les sis del vespre vaig anar a dormir. Tenia mal d’orella i molt mal de cap. Avui m’he llevat millor però com que l’orella em feia mal quan m’empassava la saliva he decidit quedar-me  a casa i anar al metge. He trucat a la feina per avisar-los i al metge, que m’ha concertat la visita a les 5 del vespre.

Tot el dia he estat descansant fins l’hora d’anar al metge. Bé, descansar del tot no. Al matí m’he trobat una mica bé i he tingut mal de consciència de no anar a treballar. M’he dedicat ha ordenar la paperassa del despatx, mirar els comptes del banc i he començat a mirar-me quelcom del doctorat. Però no gaire, després de dinar m’he trobat de nou molt cansat. També he trucat al meu fill gran que avui era el seu aniversari. Ha fet 27 anys . M’ha donat una bona notícia. Ell treballa al laboratori de l’hospital Clínic de Barcelona en la investigació de la vacuna sobre el Sida i estaven tots acollonits que si no els hi donaven diners per continuar la investigació, segur que a ell i molta altres tècnics de laboratori no els hi renovarien el contracte. Malgrat que no li han dit res directament, ja se sap que tenen diners per tres anys més, llavors tot apunta que li renovaran el contracte. Una bona notícia, molt bona.

A les cinc he anat a la consulta del metge.  Alemanya el tema sanitari funciona diferent que Catalunya. Tots hem de tenir una mútua. Jo tinc una mútua publica concertada que és de la meva empresa a on els treballadors tenim un preu especial, però podem triar-ne una altre. Les mútues poden ser públiques, que pot ser concertada com la meva o privada. La mútua privada fa molt bons preus si ets jove però a mesura que envelleixes et puja la quota i  no cobreixen totes les prestacions que et donen les públiques o concertades. Però si tries una mútua privada després no pots canviar-te a una publica. Les públiques concertades han d’oferir unes prestacions que el 90% venen regulades per llei, la resta és decisió de la mútua i en aquest sentit és a on es diferencien unes de les altres.

Els metges tenen tots consultes privades. Jo vaig a una consulta de 3 metges que són metges de capçalera. Allà segons veuen el que tens et diuen que vagis a veure a un especialista, que també té la seva consulta privada. Lògicament pots triar el metge que vulguis. La primera visita costa 10€ i dura 3 mesos per totes les visites que facis. Si vas a un altre metge, has de demanar el traspàs. Al cap d’aquest període has de tornar a pagar-ho. Es veu que ara això ho volen treure perquè els metges es queixaven que havien de fer feina de gestoria en les seves consultes i que haurien de fer les mútues. No sé com s’ho faran per pagar el copagament.

Per demanar la baixa, el metge et fa un paper amb dos copies, un per l’empresa i l’altre per la mútua. Tu tens que portar-ho o d’alguna manera fer-ho arribar tant a l’empresa com a la mútua. Avui justament he vist per les noticies de la TV que s’ha definit jurisprudència de quan de temps es té per enviar la baixa a l’empresa. Si es fa per correu normal, tens 5 dies hàbils i el cap de setmana no es comptabilitza com a hàbil.

En el meu cas, li he dit al metge que demà vull anar a treballar i per tant només vull la baixa per avui. M’ha dit que tinc un típic constipat. M’ha receptat un esprai inhalador , que m’ha avisat que no entra per la mútua i unes pastilles que ajuden a descongestionar el nas de mocs. M’ha dit que prengui ibuprofè pel mal d’orella. Al costat de la consulta hi havia la farmàcia. Tot m’ha costat 15€.

Avui mentre estava mirant per Internet el Facebook m’ha arribat un missatge d’un amic avisant-me que havia sortit a la BBC News. Fa dos setmanes un periodista de la BBC News que està a Brussel·les em va enviar un correu en català a on em feia unes preguntes i em demanava un text de uns 600 caràcters sobre el que pensava que està passant a Catalunya. Em va dir que el podria fer-ho en català que ja el traduirien. Veien que el seu català hi havia algunes faltes, vaig decidir enviar-lo en anglès. Em van ajudar uns amics a corregir-ho perquè tinc l’anglès molt rovellat. Podeu llegir l’entrevista a aqui. Sóc el tercer entrevistat. La foto és antiga perquè em va demanar una foto que sortís jo i darrera meu quelcom de Catalunya i al final només vaig trobar aquesta de fa 8 anys al mirador de la Mare de Déu de la Roca a Montroig del Camp.

Darrerament he sortit en dos entrevistes. A part d’aquesta de la BBC News, també en van entrevistar pel Newsletter.KAT que fa la delegació de Berlín de la Generalitat. Sempre aprofito per fer campanya a favor de la nostra causa i en aquesta entrevista també ho faig fer. A aqui teniu la versió en català

Quan vaig arribar a Alemanya fa 6 anys, vaig trobar-me molt sol. De fet encara hi estic de sol, però el que em dolia més, era que al Principat no comptàvem gaire o gens. Ara per culpa a la crisi que ha provocat que molts joves i no tant joves catalans  hagin d’emigrar per buscar noves oportunitats que no troben a casa, com també el fet que la internacionalització de Catalunya ha entrat en la agenda de la política catalana, els Catalans que vivim a l’estranger estem guanyant importància.

En aquest sentit he vist que demà també comença a l’Ara.cat un nou apartat anomenat Catalan Netrwork ((http://catalannetwork.ara.cat/)). La idea es crear un portal de trobada de Catalans repartits per a tot el món. Tinc la sort de publicar a aquest bloc en aquesta comunitat de l’Ara.cat. Pot ser una bona eina per aprofitar no només per trobar-nos els catalans que vivim a fora sinó també per explicar al catalans del principat el que fem des de l’estranger. Enhorabona per la iniciativa

Endavant les atxes!

Dimecres 14 de novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Estic malalt i no escric el diari

dimarts , 13/11/2012

Tinc mal d’orella i mal de gola. Estic al llit escrivint smb el iphone. Avui no escriuré el diari

Fins demà

Diari d’un català a punt de ser lliure. La por fa fer rucades

dilluns, 12/11/2012

Avui som dilluns 12 de Novembre de 2012,  dos mesos i un dia del #11s2012. El dia s’ha  aixecat clar i fred, encara que no ha gelat. M’he llevat tard , de fet m’ha despertat la Nina quan ja estava a la porta amb la dona per marxar a l’escola. Ella entrava a dos quarts de vuit. Ahir vaig quedar-me veien un documental molt bo sobre l’edifici del Museu d’art islàmic a Dubai. Vaig retirar-me a les 12 de la nit, però abans de dormir vaig prendre una pastilla d’ibuprofen perquè tenia un incipient malestar amb un dolor a la gola. Avui al matí m’he llevat pitjor. Crec que estic a punt de caure en una grip o quelcom similar. M’ho haurà passat el Jan que ha estat malalt la setmana passada. He portat el Jan a l’escola. Ell també està mig engripat.

A la feina cap novetat, segueixo barallant-me amb la demo que l’he virtualitzat. El company català que sempre fem el cafè per parlar del Barça, m’ha trucat que avui estava totalment ocupat i no tenia temps per res. Demà tampoc perquè havia d’anar a Nuremberg, però dimecres que si que hi haurà temps per comentar l’actualitat blaugrana i la situació política de Catalunya.

Cap a la tarda, just abans de marxar a classes d’alemany, el noi mexicà que està en el mateixa planta que jo, m’ha vingut a veure. Volia xerrar perquè acabava de sortir de la reunió amb el cap del departament a on s’anunciava que dels 30 països que ell i altres sis companys controlaven fins ara, quedaven reduïts només a 7 països, cap d’ells de parla hispana. La seva feina per l’any vinent era tancar tots els assumptes dels països que es deixaven de donar suport i pel proper any que ve es quedava sense feina. Com que era una persona traspassada des de Mèxic tot apunta que hauria de tornar a casa seva. Però ell no ho vol. Té la novia que treballa a prop de Karlsruhe en una altra multinacional i els pares d’ella viuen tot l’any a Roses, a on ell està a punt de comprar-se un apartament. Està desesperat cercant un altre lloc de treball dins de la nostra empresa a Karlsruhe.  Renoi, jo que si que voldria tornar a Barcelona no m’ho diran pas. En fi, no plou a gust de tothom.

La classe d’alemany ha estat molt interessant, em sento còmode amb la professora.   Em deixa parlar i no em rectifica fins que he acabat la frase o l’exercici.  Però té pressa en donar-me més coneixements, i jo li dic que tranquil·la, que no m’importa pagar més hores, però que jo no tinc problemes per entendre noves regles o conceptes, el problema per mi és la memòria.  Tinc un cervell estructurat per recordar-me del concepte, però no de les paraules. Totes que comencen amb les mateixes lletres em semblen iguals i quan als verbs separables (trennbare) em costa molt saber el significat de cadascú perquè penso que és un sol verb. Necessito repetir més exercissis a classe. Degut a les meves circumstàncies familiars, la feina, el doctorat i la meva dedicació a la política, realment a casa en prou feines faig just els exercissis de deure per a casa que em posa i a vegades ni això.

Avui la reflexió política serà curta. Quan veig les bajanades que es diuen tant els unionistes catalans com els espanyols, siguin d’esquerres o de dretes, penso d’inici que tanta estupidesa no pot ser certa. Però després penso que molt poca gent és capaç de no perdre el cap i dir o actuar de forma poc racional quan es té por. Els espanyols actuen com un individu que sent la por de perdre una part dels que ells consideren que és seu i a més, que pot significar acabar-los d’enfonsar en la misèria. Aquesta por minva el raciocini i per això diuen i fan rucades com la del vídeo dels Garcia. Si encara haguessin utilitzat un altre cognom d’origen espanyol com Martínez  Fernandez, Àlvarez  Rodríguez  Gonzàlez ..,. Mira que en tenien per triar per fer demagògia, però ni així, han escollit un nom tan català que ja apareix en les cròniques del rei Jaume I i a més hi ha un poble a la Rivera d’Ebre que porta aquest nom. N’ha de ser ben ruc.

Endavant les atxes!!

Dilluns 12 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Dos mesos desprès de la manifestació.

diumenge, 11/11/2012

Avui som diumenge 11 de Novembre de 2012,  avui fa dos mesos del #11s2012. El dia s’ha llevat plovent ,però no fa molt fred com ahir estem a 8 graus. Després d’esmorzar he fet la meva caminada sota una fina pluja. He escoltat Catalunya Radio un debat sobre la vaga del proper dia 14 entre el secretari de CCOO  Gallego, Vicent Sanchís i Manuel Milian Mestre. Un debat interessant, però estèril. Que les circumstàncies són més que dolentes, sobretot a (S)pain, però de moment no a Alemanya ni la majoria dels països de la UE, és més clar que l’aigua. Però que el govern català pugi fer quelcom és tant impossible com aconseguir una (S)pain federal. L’únic que podria fer quelcom seria el govern del Rajoy, però les mesures de xoc que hauria de fer i la reforma estructural del funcionament de (S)pain és de tal envergadura que el qui ho intentés l’oligarquia espanyola seria la primera que se’l menjaria viu.

Però Catalunya si que podria fer quelcom si fos independent. La crisi no marxaria per si sola encara que no tinguéssim l’espoli fiscal. Però la creació d’un nou estat hauria de ser aprofitat per canviar radicalment el model d’administració i el model laboral entre altres coses. El model espanyol administratiu com el laboral és nefast i és una de les raons que l’atur sempre estigui molt alt inclòs quan  es creix.

Al migdia hem anat a celebrar una festa d’aniversari del Jan. De fet avui no era pas l’aniversari, va ser el 19 de setembre, però com que no havia pogut invitar els amics perquè varem estar vacances fins uns dies abans i a sobre va estar malalt durant aquelles dues setmanes, al final ho hem fet avui.

Hem anat a jugar bitlles o Bowling. Érem 9 nois i una noia, més la Nina. Hem llogat 2 carrils per dues hores que incloïa pastell, dues rondes de begudes gratis (a partir d’aquí ja no ho era) i al final un dinar.  Al final ha costat 192€, incloent dues rondes més de begudes, el meu dinar i el de la dona. Tota la canalla ha sortit ben contenta.

Després de veure el partit del Barça per un web que tenen el permís per emetre els partits de la Lliga espanyola, només a Alemanya i Àustria  (www.laola1.tv) i d’haver portat a dormir la canalla, ara estic acabant d’escriure el meu diari.

La reflexió política en els diumenges no l’acostumo a fer, però tenint en compte que avui just fa 2 mesos de la manifestació del #11s2012, crec que és mereix quatre paraules:

Va haver un abans i un després del #11s2012. Abans totes les accions que es van fer els activistes catalans, els greuges que els espanyols han fet, la crisi econòmica…etc, serviren per carregar de raons la societat catalana fins que aquell dimarts pels carrers de Barcelona Catalunya va dir: ja n’hi ha prou, volem marxar de (S)pain i ser un Estat d’Europa com els altres.

A partir d’aquell dia, tot un seguit d’esdeveniments ha fet que aquests dos mesos s’hagin fet molt llargs perquè cada dia s’aconseguia noves fites que mai s’havien aconseguit en els darrers 300 anys.

Mai estàvem tant a prop d’aconseguir-ho com ara. Tenim la majoria dels ciutadans disposats a votar a favor. Tenim una Europa que mai admetrà cap violència dins del seu territori. Tenim una (S)pain  tant arruïnada que ni tant sols pot convèncer els seus de què viure en el seu Regne és el millor que marxar.

El 25N si tot va com indiquen les enquestes tindrem 2/3 parts d’un Parlament disposat a fer el que sigui per fer un referèndum d’autodeterminació. Però sobretot tenim la sort,  que per fi només dependrà de nosaltres. Només dependrà dels catalans fer caure el mur i fer de l’impossible possible.

Endavant les atxes!!

Diumenge 11 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Una vegada començat el camí no ens aturarem fins arribar al destí: La independència.

dissabte, 10/11/2012

Avui som dissabte 10 de Novembre de 2012,  demà farà dos mesos del #11s2012. El dia s’ha llevat plovent,però no fa molt fred, estem a 8 graus. Després d’esmorzar aprofitant que la dona dormia, ahir va tenir un sopar amb una amiga i va tornar tard,  he anat a fer la caminada sota la pluja mentre escoltava l’entrevista al Professor Sala i Martín d’ahir a Catalunya Ràdio. Excel·lent com sempre, a mi m’agrada molt com s’explica sobretot perquè és molt didàctic. El que ha dit del per què Europa i sobretot (S)pain seran els primers que voldran que Catalunya independent continuí dins de la UE, coincideix amb el que jo fa temps he escrit en aquest bloc. Però ell ho explica amb dades concretes i amb més evidències. Recomano escoltar-ho.

Quan he arribat a casa, la dona ja havia marxat a córrer.  M’he dutxat i he baixat al soterrani a llegir la premsa per Internet. He vist les notícies sobre els vídeos infames i demagogs que el PP està fent. El vídeo sobre que en una Catalunya independent els que tenen el cognom García els obligaran a canviar-ho és patètic. Però a més han triat un cognom que és tant català com Pujol!!. Un quan veu aquestes errades tan grans i que pensen del moviment independentista català, arriba a la conclusió que són molt estúpids i per tant segur que aconseguirem la independència ben aviat i no serà pas tant complicada com ens pensem a priori.

En l’Ara Premium hi ha un article de Miquel Puig amb el títol “Les raons dels altres (4): els utòpics” a on parla de les raons dels unionistes que reconeixen que no és possible tornar enrere i continuar com fins ara, però que la independència tampoc és la solució, mentre promouen una solució intermèdia. El Miquel Puig desmunta una per una les premisses que es basen els unionistes, malgrat diu que en el millor dels casos es podria aconseguir alguna d’elles, però que són tant o més difícils que aconseguir la independència. Però al final diu el millor de tot “És a dir, les solucions intermèdies entre l’statu quo i la independència són probables. Tanmateix, quanta ingenuïtat per part dels que les proposen! Perquè l’únic camí que podria portar a la taula de negociació i a la millora de la situació de Catalunya dins d’Espanya és el que està seguint Artur Mas: la decisió sincera -i per tant convincent- d’escindir-se.”

Això dona de pensar una mica. Tot aquesta fermesa que mostra el MHP Mas i CiU per aconseguir l’estat propi només una estratègia per aconseguir que (S)pain accepti pactar una solució intermèdia?

Jo no dic que no sigui possible que algun dirigent de CiU, especialment del sector d’Unió amb Duran i Lleida com a màxim representant, estigui en aquesta tessitura, però estic convençut que (s)pain per la seva història, per la seva idiosincràsia i perquè és la raó d’existència de (S)pain, mai ho acceptaran. Igual que van fer en les altres colònies, preferiran abans arribar al trencament que pactar. Per això jo estic molt confiat. Una vegada hem començat el camí cap a la independència no ens podran aturar fins que arribem al final, és més, sóc dels que creu que arribarem més gràcies a la intransigència, menyspreu i coaccions de (S)pain que per mèrits propis.

Endavant les atxes!!

Dissabte 10 de Novembre de 2012

Karlsruhe . Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Cauen els murs

divendres, 9/11/2012

Avui som divendres 9 de Novembre de 2012,  1 mes i 31 dies després del #11s2012 i 23 anys de la caiguda del Mur de Berlín . El dia s’ha amb sol però fred. Els cotxes tenien els vidres gelats.

El Jan s’ha aixecat malalt, tenia una mica de febre i com que la dona tenia una reunió molt important a les 10 del matí amb el cap i jo no tenia res fins al migdia, hem decidit que em quedava a casa mentre ella anava la feina i quan acabés la reunió em rellevaria. He pogut escoltar la tertúlia de TV3 encara que no molt perquè m’he connectat a la feina amb l’ordinador via Internet. Tinc aquesta opció i encara que darrerament no viatjo tant i per tant no l’utilitzo molt, sempre va bé en casos com aquest. A la feina m’he barallat amb una demo que tinc i que estic passant-la a una màquina virtual. Res de nou. De moment no hi ha cap novetat del nou cap.

Una de les coses que he llegit al correu electrònic al matí quan estava a casa , ha estat el vídeo amb el nom “Cauen els murs, eleccions el #25N” que ha fet el grup “La fàbrica” del que tinc l’honor de formar-ne part, encara que sigui més testimonial que real. El vídeo està realitzat magníficament i molt professionalment, però sobretot el missatge que diu és perfecte per explicar el que els catalans ens estem jugant en aquestes eleccions.

Ahir també va començar la campanya electoral. Jo espero que la campanya no ens perjudiqui. Espero i desitjo que entre les opcions independentistes o almenys que estan a  favor del Dret a Decidir, no comencem a tirar-nos els plats pel cap. Serà molt important que malgrat les normals desqualificacions i adjectius que es diuen dels adversaris en una comtessa electoral, que al final, aquestes no impedeixin en el proper Parlament articular les accions polítiques i legislatives pertinents per aconseguir fer la consulta per la independència de Catalunya.

No m’importa gaire els insults, amenaces i desqualificacions dels unionistes i dels espanyols, de fet ho trobo fins i tot bé, perquè al final tot això acaba tornant-se contra ells. Qui voldrà tornar enrere a demanar als qui t’insulten, amenacen i coaccionen, que volem continuar ser súbdits d’ells? Ara que no hi ha possibilitats de cap intervenció militar o de la Guàrdia Civil, les amenaces i coaccions només serviran per acabar de convèncer a més indecisos votar per la independència.

El vídeo “Cauen els murs, eleccions el #25N” és magnífic en tots els sentits. Però sobretot per haver aconseguit associar la caiguda del Mur i per tant, de tot el bloc soviètic. Com diu la veu en off de Miquel Calzada, només uns dies abans ningú ho hauria dit que el mur cauria i gràcies que els berlinesos van decidir sortir al carrer van aconseguir fer “possible l’impossible”. Els catalans vam fer el primer pas quan vam sortir més de 1 milió i mig el #11s2012 i ara el proper 25N realitzarem el segon pas. Només depèn dels catalans aconseguir que el proper Parlament de Catalunya hi hagi almenys 2/3 parts de diputats disposats a votar a favor de donar la veu al poble de Catalunya a decidir el seu futur com un Estat lliure o continuar com a súbdit de (S)pain.

El 11 de setembre de 2012 va començar l’enderroc del mur que ens té empresonats. El proper diumenge 25 de Novembre es decidirà si continuem o ens aturem. Només depèn de nosaltres.

Endavant les atxes!!

Divendres 9 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Majoria aclaparadora a favor de l’estat propi

dijous, 8/11/2012

Avui som dijous 8 de Novembre del 2012,  1 mes i 30 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat gris però sense ploure, fa fred.  M’he llevat una mica més tard, eren les 7 tocades. Avui la canalla comencen a la mateixa hora i és a dos quarts de vuit. La dona volia portar-los per arribar més aviat al despatx. Està enfeinada en una traducció d’un software que ha de sortir aquest mes. No he esmorzat més que una magdalena i en prou feines. M’ha sortit una llaga al fons esquerra de la llengua que em dificulta menjar i també parlar.

He arribat a la feina a les 8 i cinc minuts. Avui no he pogut fer la xerrada amb el company català sobre la derrota del Barça ahir, perquè havia d’anar de viatge. Hem quedat per demà. Però si que he tingut reunió de departament de l’una de migdia fins a les quatre tocades. He estat escoltant les novetats i he parlat molt poc per culpa de la llaga. Res d’especial, només encuriosit per veure la planificació per l’any vinent que sembla que tot anirà més bé del que em pensava. Malgrat el gran cap demana reduir la despesa la planificació d’ingressos augmenta amb un 7%. Fa temps que he deixat d’opinar sobre aquests increments que sempre CEO planifiquen. Malgrat pugin semblar forassenyats sempre s’ho acaben muntant bé per complir-los i sinó ho fan, llavors abans pleguen i ve un altre CEO que amb l’excusa que l’anterior no ho ha fet bé, aprofita per fer una retallada que l’altre no va fer i a més com més gran la faci després al cap d’un parell d’anys, pot mostrar millors números encara que només sigui per haver començat de més a baix. Però sempre compten amb l’increment d’inflació i del creixement de les economies. Com deien abans, “ha mort el rei, visca el rei”.

Ara estic escrivint aquest diari una mica entonat. He hagut de veure dues Weisse Bier de mig litre per poder empassar-me dues llesques de pa “bimbo” amb oli i formatge. No he dinat res perquè em fa molt de malt la llaga a la llengua. Al migdia he anat al metge de l’empresa i una infermera m’ha donat un pot a on hi havia a dins una mica de pomada, que si m’he la poso a la llengua, aconsegueixo una mitja hora que puc parlar i menjar. Però el que em queda m’ho vull reservar per anar a dormir i per això m’he begut les cerveses.

Avui m’agradaria només parlar d’una cosa: De què 57% dels catalans votarien “SI” a la independència, per només un 20,5% en contra amb uns 14,3% que s’abstindria. Això en un referèndum a on només es compta amb els vots emesos representa un 73,5% de vots favorables!!

Si aquestes xifres són certes, ho tenim molt i molt bé per ser un Estat propi. Està clar que només és una enquesta , però aquesta és de les més sèries que es fan. Però hi ha varis punts que per mi indiquen que estem en aquesta magnitud de catalans que volen la independència:

1) és que els espanyols i els unionistes catalans, no volen de cap manera que es pugi fer la pregunta. Si fos al revés, segur que actuarien com el Regne Unit, a part que aquest són més democràtics.

2) és que CiU com a maquinària electoral que són mai s’haurien embarcat en una aventura que no hi tinguessin prou suport.

3) el MHP Mas és massa llest  i encara prou jove políticament per decidir posar tot el seu futur personal com professional en un projecte que no tingués possibilitats reals de reeixir.

Endavant les atxes!!

Dijous 8 de Novembre de 2012

 Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Amics que estimen la democràcia

dimecres, 7/11/2012

Avui som dimecres 7 de Novembre del 2012,  1 mes i 29 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat fosc, fred i plovent.  M’he llevat a dos quarts de set del matí i en prou feines clarejava. Avui he portat el Jan a l’escola a un quart de nou, perquè tenia visita a l’oftalmòleg a dos quarts de nou.

La visita ha anat bé. La retina sembla ben subjectada a la paret de l’ull i no tinc cap més sangria. Però la bombolla de gas que es fa cada dia més petita, ho fa tant lentament que l’oftalmòloga m’ha dit que potser no podré volar el dia 25 de Novembre. Justament ahir estava convençut que si que podria que vaig fer la reserva a Ryanair des de Frankgurt –Hann a Girona. Al final com que no em queden més dies de vacances a part dels que tinc reservat per Nadal, com que hi haurà un nou cap al departament i no és qüestió de demanar festa a canvi d’hores extres, he decidit volar el mateix diumenge a les 6 de matí i tornar el dilluns a les 8 del mati. EL preu és de 60€ tot inclòs. Però potser al final hauré gastat els diners per res i no podré baixar a votar. Hi ha la possibilitat de baixar amb el cotxe, però costa uns 450€ entre peatges i benzina, a part que les 10 hores ningú te les treu. Ho he descartat. Esperem que al final l’oftalmòleg em doní el permís per volar.

A la feina, he escoltat després de dinar el discurs en anglès que el MHP Mas ha fet a Brussel·les al fòrum Friends of Europa. Per mi ha estat magnífic malgrat hi hagut forces preguntes d’incomprensió al respecte. Podeu veure el vídeo sencer a aquí.

El més interessant per mi ha estat el torn de preguntes i les respostes que ha donat el MHP Mas. Hi ha molta pedagogia a fer i en aquest sentit el proper govern de la Generalitat tindrà molta feina a fer. Nosaltres des de Catalans Abroad i la Sectorial d’Exteriors de l’ANC, podem fer alguna cosa, però no podem arribar mai a un públic ni als mitjans de comunicació com pot ha estat aquest cas.

De tot el que s’ha dit, em quedo amb el final. La darrera pregunta que se li ha formulat ha estat amb quins amics comptava Catalunya a Europa. La resposta del MHP ha estat d’aquelles que passarà a la història: Comptem amb els amics que estimen la democràcia.

Vet a aquí la clau de tot.  Europa li costarà molt, tal com s’ha vist en algunes de les preguntes, acceptar que ara davant de la crisi que pateix Europa i especialment (S)pain, Catalunya es desperti reivindicant l’Estat propi. Però si que no podran negar-se mai és acceptar és que s’impedeixi als catalans a exercir el seu dret de decidir pel seu futur.  Després una vegada quedi constatat que la voluntat del poble català és constituir-se un Estat dins de la UE, encara que ens hagin dit per activa o per passiva que no ho podria ser, acabaran acceptar-nos dins de la Unió. Per varis motius, alguns d’econòmics tal com molt bé el Professor Sala-Martín ha explicat tant bé en aquest article, però sobretot per principis democràtics.

Endavant les atxes!!

Dimecres 7 de Novembre de 2012

Karlsruhe – ALemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Estatuir Catalunya

dimarts , 6/11/2012

Avui som dimarts 6 de Novembre del 2012,  1 mes i 28 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat clar i fred.  M’he llevat com sempre a dos quarts de set del matí. Avui he portat a la Nina a l’escola a quarts de 9. Mentrestant no era l’hora de marxar he enllestit alguns correus electrònics pendents d’ahir. Un d’ells ha estat el newsletter que fa la delegació de la Generalitat a Berlín  a on surt una entrevista que em van fer fa un parell de mesos. La versió en català la podeu veure a aquí.

A la feina no hi ha agut cap novetat més. Els caps estan reunits a Bèlgica i no he pogut parlar amb el meu cap que marxa el gener. Ningú sap qui el substituirà.

A la tarda he tingut classe d’alemany. M’ho fa una noia russa privadament a un preu prou bo. Feia entre una cosa i l’altre ,des de juliol que no havia fet cap classe.  És curiós que en els anys que porto fent classes d’alemany totes les professores no són alemanyes. Hem fet repàs ja que m’havia oblidat bastant.

Ara després d’haver donat el sopar a la canalla, pensant una mica el que podria comentar avui, he vist aquest magnífic document anomenat “Estatuir Catalunya” que han presentat Salvador Cardús , Ramon Floch i Sergi Rovira. És un document elaborat en el darrer any i mig a partir de les consultes a uns experts que volen romandre a l’anonimat i que és una guia del que s’haurà de fer per poder aconseguir funcionar el dia després de la independència.

Però a part d’això , expliquen diferents models o alternatives al model actual, que és calcat al model espanyol. Per a mi , això és una de les coses més importants. No podem deixar córrer aquesta magnifica possibilitat que ens dóna la independència per crear un nou estat molt més eficaç, competent i just. El model espanyol és obsolet i a més està pensat per sotmetre les colònies encara que aixì perjudiqui a la totalitat de l’Estat. Ho hem vist amb les infraestructures, però també és el mateix amb la justícia i moltes altres administracions. No podem cometre l’error de copiar el que coneixem ja que només coneixem el sistema administratiu espanyol. Hem de mirar a Europa , sobretot a països de la nostra mida i amb una economia semblant, per copiar els sistemes d’administracions. Sinó ho fem, tardarem molt més en recuperar-nos del sotrac que sempre representa crear un estat nou, i fins i tot potser ens portem una forta decepció del que ens imaginàvem que podríem arribar a ser.

Però en canvi si ho aprofitem per reformar o crear des de zero noves administracions, jo estic convençut que Catalunya pot esdevenir tant prospera com Holanda o Suïssa en pocs anys.

Endavant les atxes!!

Dimarts 6 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Doble trampa mortal

dilluns, 5/11/2012

Avui som dilluns 5 de Novembre del 2012,  1 mes i 27 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat fosc, fred i plovent, com sempre.  M’he llevat a dos quarts de set del matí i en prou feines clarejava. Ens llevem a aquesta hora, perquè a Alemanya l’escola comença a tres quarts de vuit del mati. Necessitem entre uns vint minuts en cotxe per portar la canalla.

Avui ens hem repartit la canalla per anar a l’escola. La Nina entrava a tres quarts de vuit i ha anat amb la dona. Jo he anat a l’escola més tard, a dos quarts de nou amb el Jan. Demà serà a l’invers, Jan entrarà abans i la Nina després. Enguany no hem tingut sort amb l’horari d’entrada a l’escola, cap dia els dos coincideixen i hem de fer dos viatges. Durant toa la meva malaltia ho ha hagut de fer la dona tota sola. Avui ha estat el primer dia que m’he atrevit a fer-ho malgrat encara no tinc encara l’ull bé. Espero no tenir cap accident.

Mentre anava cap a la feina he escoltat una mica la tertúlia de Catalunya Ràdio, a on es parlava molt del manifest signat pels 300 suposats intel·lectuals espanyols. Sincerament em sembla una perduda de temps donar-li tanta importància. Com he dit al FB i en una piulada , si volem ser un dia independents de (S)pain, el primer que hem de fer és  deixar de ser dependents del que diuen els qui no ens deixen ser-ho. Nosaltres hem d’anar a la nostra i ja hi parlarem quan arribi l’hora dels fets. És a dir, alhora de negociar el referèndum i el traspàs de sobirania.

A la feina, la sorpresa ha estat llegir un correu del meu cap a on deia que marxa a partir del 1 de gener cap a Bonn a ser Product mànager d’un nou software amb centenars de persones al seu càrrec. Realment estic molt content per a ell, s’ho mereix. El problema serà a veure qui serà el substituït que vindrà. Si no és del nostre grup, hauré de tornar a començar a explicar quina és la meva tasca dins del departament. Les multinacionals tenen això, cada dos o tres anys, et canvien el cap i sant tornem-m’hi.

La reflexió política d’avui és sobre l’enquesta que RAC1 ha publicat i la insistència dels dirigents de CiU, començant pel exPresident Pujol, de demanar que CiU aconsegueixi la majoria absoluta per garantir el procés independentista.

L’enquesta deixa entreveure que la majoria absoluta de CiU s’està allunyant del que semblava del principi, com també que ERC augmenta però no tant com semblava quedant-se per darrera de PSC i del PP, amb Iniciativa trepitjant-li els talons. També es veu que SI no entra com tampoc les CUP, malgrat aquesta darrera organització política sembla que té més possibilitats que SI al final d’entrar.

Només voldria dir al respecte que ens hem posat unes trampes en el camí innecessàries. La primera ha estat condicionar el 25N a la majoria absoluta de CiU. Entenc que CiU ho demani perquè durant la transició entre el dia 26N fins el dia que es pugi fer el referèndum o consulta, s’haurà de continuar administrant la Generalitat amb un pressupost totalment deficitari i que obligarà a més retallades per complir el dèficit exigit per la UE. No deixar de complir el que demana la UE, perquè llavors no es farà gens de cas quan demanem recolzament pel referèndum.  Amb una CiU sense majoria absoluta haurà de demanar suport a un altre partit aprovar els pressupostos amb retallades. El PP no ho farà mai, llavors qui queda: Teòricament només li quedarà recolzar-se amb ERC i no crec que ERC acceptí de bon grat fer més retallades per complir el dèficit, encara que això sigui per garantir l’estabilitat del govern de la Generalitat. Una situació perillosa tant per CiU com per ERC.

Ara bé, dit això, en el moment que es marca com a línia imprescindible per continuar el procés d’independència la majoria absoluta de CiU, està autoimposant-se uns objectius que l’enemic pot mirar d’impedir-ho utilitzant totes les armes possible, incloent tal com s’ha vist aquesta setmana passada, el Duran i Lleida. L’altra trampa morta, ha estat condicionar la independència a continuar a la UE. També ha estat un error de càlcul de CiU. Ja he explicat varis cop en aquest diari, que això és impossible de predir, però que tot apunta que continuarem a la UE perquè ens necessiten a dins, tant (S)pain com a la resta dels països membres. Alemanya serà la primera de voler-ho, quan hagi arribat a la conclusió que la independència de Catalunya és un fet evident.

Però això no treu, que els unionistes catalans i els espanyolistes, estiguin utilitzant la por de no poder romandre a la UE, com un espantall que pot acabar a fer forat dins dels catalans indecisos, sobretot dels que acostumen a votar a CiU.

Entra una trampa i l’altre, a veure si al final el President Mas no obtindrà prou escons per quedar clar que ha encertat amb la seva decisió de convocar aquestes eleccions plebiscitàries. Això pot fer que des de sectors menys sobiranistes de CiU encapçalats pel Duran,  l’obliguen a dimitir. Llavors tot el que s’ha aconseguit avançar fins ara s’haurà anat a n’orris. És interpretarà tant a Catalunya, com a (S)pain i també internacionalment, que el procés independentista ha perdut força. Haurem d’esperar quatre anys més? Mireu al País Basc i l’Ibarretxe. Semblava impossible que no rebés la majoria absoluta per governar i els espanyols s’ho van muntar bé per fer-lo fora duran quatre anys per un sol escó després de fer fora a l’esquerra abertzale. És veritat que ara el PNB ha tornat, però sense Ibarretxe i amb un perfil més regionalista. No ho sé, ja sé que no es pot compara, però el que si que estic segur que la frustració entre els independentistes serà immensa i això encara provocarà més retrets, inestabilitat i finalment potser la divisió encara més profunda entre els independentistes, que ja és molt dir, després de veure que no s’ha pogut fer una coalició independentista per aquestes eleccions.

Però la decisió final per superar aquestes trampes està en mans dels catalans. Ara és l’hora de demostrar que ens mereixem la llibertat. Espero que al final Artur Mas aconsegueixi els escons necessaris per poder continuar el procés independentista, que ERC podés ser la segona força al Parlament i si a sobre SI i CUP entren al Parlament, millor que millor.

Endavant les atxes!!

Dilluns  5 de Novembre del 2012

Karlsruhe – ALemanya