Arxiu de la categoria ‘Diari abans de la llibertat’

Diari d’un català a punt de ser lliure. Diumenge plujós i mig deprimit

diumenge, 4/11/2012

Avui som diumenge 4 de Novembre del 2012,  1 mes i 26 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat gris i plovent, com ja acostuma ser habitual. Però no fa fred. AL matí a dos quarts de deu he hagut de portar al Jan a la Kinder-Kircher Früstück o esmorzar que feien el grup de nois de l’església que varen anar de colònies la setmana passada. Al lloc a on la dona m’ha dit que era , no hi havia ningú. Al final he entrat a l’església i he preguntat al capellà, bé suposo que ho era, perquè anava vestit amb americana i corbata, però estava allà encenent veles, a on els podia trobar. M’ha indicat que pugés les escales del campanar i que en el primer pis, allà els trobaria. Allà me’ls he trobat tots asseguts esmorzant.

Després com que la dona era corrent fins a les 12 de migdia, he estat a casa amb la Nina, llegint els diaris  mentre ella mirava la TV. A dos quarts de dotze quan la dona ha arribat he decidit fer la meva caminada, però aquest cop ho he fet sòl ja que plovia. Al final ha sortit una mica el Sol encara que mig emboirat. Per provar-me he decidit córrer un parell de quilometres, sense aixecar molt el genoll que tinc sense una part de la ròtula i tampoc per l’ull. Encara tinc una bombolla de gas que amb les sotragades es mou molt i no em deixa veure clar. El genoll no m’ha fet molt de mal, però sé que és impossible que pugi un dia acompanyar la meva dona.

A la tarda hem anat amb els nostres fills, amb uns veïns equatorians i també amb una parella que la dona és de Barcelona i l’home és company meu de feina, a jugar a bitlles. Ens ho hem passat prou divertit.

Avui no parlaré de política. Som diumenge i cal descansar una mica. Però a més estic una mica deprimit. No pas per la lluita independentista, sinó perquè sento com poc a poc la relació sentimental que hi ha amb la meva dona, s’està apagant.

Diumenge 4 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Que la por a tornar a fracassar ens faci perdre

diumenge, 4/11/2012

Avui som dissabte 3 de Novembre del 2012,  1 mes i 25 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat gris i plovent. Però no fa fred. Jan ahir va arribar molt cansat de les colònies de l’església protestant, millor dit , ha arribat esgotat. Quan està així acostuma acabar amb un atac de ràbia per qualsevol cosa. Ahir era perquè volia veure una pel·lícula de Star Wars i com ja érem a dos quarts de deu de la nit, em vaig negar a què ho fes. No va manera de fer-lo calmar, al final després de quasi una hora d’intents primer de la mare i després meu, amb amenaces incloses de no deixar-lo veure més l’ordinador i la televisió, vaig decidir per primer cop de dutxar-lo amb aigua tèbia. Oli amb un llum. Va calmar-se i en deu minuts ja estava dormin.

Però avui al matí, m’he trobat la canalla que estaven de nou connectats a l’ordinador. La dona ha marxat a les 8 a córrer i els hi ha obert l’ordinador (està amb password protegit). Els he dit que després d’esmorzar ho apagaria per fer deures de l’escola. Així ha estat, fins al migdia he estat amb la canalla fent repàs de l’escola. Només puc ajudar amb les matemàtiques. No puc ajudar-lo amb seguretat amb el Deutsch. Això només ho pot fer la mare. Aquesta inseguretat que tens amb l’idioma com també amb tot el funcionament de la societat del país d’acollida és insuportable. Això de no poder ser útil amb el teu fill és molt dur, molt. Són moments que realment enyores no ser casa.

Però això ja en parlaré un altre dia. Ara com sempre faré la reflexió sobre el que ha donat el dia. Les declaracions de Duran i Lleida d’ahir posant en qüestió la viabilitat d’aconseguir l’estat propi i de la impossibilitat de romandre a la UE si ens independitzem, han fet molt de mal entre els independentistes indecisos en votar CiU per primer cop. He vist també l’enquesta de l’Ara que només una majoria no molt ample de ciutadans creuen que el President Mas arribarà al fins el final per aconseguir un Estat propi. Una part significativa desconfia que no acabi pactant abans amb (S)pain.

Tot això farà que Artur Mas hagi de refermar-se amb la seva intenció per no deixar cap ombra. Acabo de veure l’entrevista a l’Ara amb la Mònica Terribas a on nega que vulgui pactar amb (S)pain per aconseguir que Catalunya esdevingui un estat federal i confirma que el que vol aconseguir és que Catalunya sigui un Estat com Dinamarca o Holanda dins de la UE i que a més vol fer el referèndum el 2014.

El pes de la història de tants fracassos, renuncies i traïdories dins de la política catalana, fa que molts catalans tinguin dubtes raonables que no tornarà a succeir el mateix. Però jo sóc optimista vers la situació actual. Molt optimista tant amb Artur Mas com també amb l’Oriol Junqueras. Crec amb ells. Per sort els  Durans, Roca i Junyents, Carods, Puigcercós…en aquests moments no estan al capdavant de les forces parlamentaries que encapçalaran el moviment independentista en la propera legislatura.

Tal com anuncien les enquestes, si el #25N CiU obté majoria absoluta o és molt prop d’aconseguir-la i ERC queda com a segona força al Parlament o com a molt empata a escons amb el PP o PSC, llavors estic segur que el 2014 Catalunya serà independent. Si no és així, llavors la cosa es complicarà molt. Si Artur Mas obté els mateixos escons o menys que ara, serà atacat tant per fora com per dins del partit. Estic segur que Duran jugarà les seves cartes per mirar d’obligar al Mas a dimitir i llavors imposar un de CDC afí a les tesis de Duran i de l’oligarquia catalana que hi està al darrera. Per mi això és determinant. Només no ho seria si ERC obtingués més de 25 escons i fos la segona força sense dubtes al Parlament. Aleshores Oriol Junqueras amb un acte de generositat patriòtica sense precedents,  donés suport total a l’Artur Mas, afeblit per no haver aconseguit la majoria absoluta,  a continuar el camí cap a la independència

 Només depèn del vot dels catalans frenar el procés cap a la independència que gràcies al #11s2012 havia agafat una embranzida tant forta que semblava impossible de frenar-lo. No siguem porucs i confiem amb els nostres líders polítics. A veure si amb tanta por, acabem no anant a votar i llavors si que haurem fracassat. Per primer cop,  no haurà estat pas culpa dels polítics catalans sinó que haurem estat nosaltres, els catalans.

Endavant les atxes!!

Dissabte 3 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. A què juga Duran?

divendres, 2/11/2012

Avui som divendres 2 de Novembre del 2012,  1 mes i 24 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat amb sol i sense gaire fred. Hem anat de bon matí a Ikea a comprar una llum del menjador que s’ha trencat i volem el mateix model. He conduit el cotxe jo, malgrat l’ull dret el tinc tapat. No hem trobat cap problema a l’autopista fins a Ikea que està a prop de Walsdorf, la seu de SAP, a un 40 quilometres de Karlsruhe i just arribar-hi hem vist que estava pler fins a basar. Però malgrat això, hem pogut fer la compra ràpidament i a la una ja estàvem a casa.

Després de dinar he fet la caminada amb la Nina, però el dia s’havia espatllat. Ens ha començat a ploure i hem hagut de tornar de seguida. Però el gelat a l’Eis-Oma no ha fallat.

Al vespre hem anat a recollir el Jan, que ha estat tota la setmana de colònies amb un casal de l’església protestant. Aquest casal sempre organitzen activitats durant les festes de l’escola. Aquest cop han estat una setmana en una capella-parròquia a la muntanya fent una pel·lícula de l’edat mitjana. Hem estat veient tant la pel·lícula i també com l’han fet. El Jan s’ho ha passat molt bé i ja vol tornar-hi per pentecosta. Els meus fills no estan batejats i no ens han posat mai cap problema per aquest fet. Per mi crec que és molt interessant que hi vagin perquè és una manera d’integrar-se a Alemanya. Jo ho entenc com equivalent els escoltes que jo hi vaig estar durant tota la mena infància i joventut. Per cert, la filla del capellà també participa a les colònies, i pel que dedueixo el capellà és molt afeccionat a fer pel·licules, perquè no estan pas malament la que he vist.

Ara que anava a escriure el diari he llegit les declaracions del Duran i Lleida rebaixant les aspiracions nacionals de CiU. Ja vaig escriure fa un parell de dies sobre ell. Vaig dir que em despista les seves declaracions. Però ara, estic ben descol·locat. Hi ha varies hipotesis que poden explicar per què ho fa:

Si Duran realment vol una confederació amb (S)pain, llavors per què està llimant amb aquestes declaracions la força de CiU?.  No dic quan diu que s’ha de fer un referèndum pactat amb (S)pain. Això hauria de ser la màxima prioritat. Però quan el President Mas diu que si al final d’intentar-ho de totes les maneres dins del marc legal espanyol no és pot fer, es buscarà altres legalitats per fer-ho i que el referèndum o consulta és irrenunciable, és clau per aconseguir que (S)pain acabi acceptant negociar-ho. Si d’entrada li ensenyes les cartes dient que sinó hi ha pacte et desdius de continuar lluitant pel teu objectiu, llavors ja li estàs dient a (S)pain quina és la solució. No pactar sota cap concepte i tot resolt. Ni Duran, ni tampoc els federalistes del PSC trauran res de profit. Realment no entenc a què juga. Si Duran vol realment un pacte amb (S)pain no hauria de dir mai això.

Em costa creure que Duran està dient això amb conveniència amb Convergència. No hi veig enlloc que sigui beneficiós a CiU per aconseguir la majoria absoluta. L’únic que està fent és que alguns independentistes que estaven pensant votar per primer cop al Mas, acabin deixant-los de votar. És potser això el que busca Duran? Vol que Mas no aconsegueixi la majoria absoluta per així poder-li disputar el lideratge? Impossible que arribi a pensar això.

Després hi ha una altra hipòtesi: Duran està dient tot això per mantenir enganyats als espanyols i els unionistes catalans, mentre el President Mas continua preparant el camí per aconseguir la independència. En fi, millor pensar això que realment aquest personatge està treballant com a sicari dels espanyols per dinamitar el procés independentista.

Endavant les atxes!!

Divendres 2 de Novembre 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Només a (S)pain es pot prohibir un anunci que fomenti el vot

divendres, 2/11/2012

Avui som dijous 1 de Novembre del 2012,  1 mes i 23 dies després del #11s2012. Avui no fa gaire fred. Sembla que farà Sol però amb núvols baixos.

Ahir vaig estar en una festa de Halloween d’un dels veïns. La festa va començar a les sis del vespre i va durar fins les 3 de la matinada. Malgrat feia fred, tota la festa es va fer a fora el jardi. Amb 2 o 3 graus de temperatura tots al voltant d’un foc alimentat amb tions, menjant, bevent, ballant i fent petar la xerrada.

Amb la Nina vaig anar a tocar el timbre a totes les cases del barri. Ella anava disfressada de vampir i quan s’obria la porta deia que volia llaminadures. No totes les portes s’obria, de fet un dels nostres veïns, crec que un dels pocs que no tenen fills, havien posat un cartell ben gros a la porta a on deia que no volien saber res del Halloween.

Avui malgrat la són a les 9 del matí la dóna ha marxat a fer les seves dues hores de córrer i jo he agafat la Nina i hem anat a fer la caminada pel bosc i a veure els planadors. El Sol ha sortit amb prou força, malgrat els núvols baixos, que s’estava prou bé. Al final com sempre hem fet el gelat a l’Eis-Oma.

Al vespre hem anat a escoltar Jazz-Bossa Nova a un restaurant bar lounge de Karlsruhe. HI cantava la nostra amiga Viviane de Farias amb Mauro Martins al baix i al piano el Ricardo Fiuza al piano. Feia temps que no gaudia tant. Malgrat les condicions no eren les idònies ,  les improvisacions del Ricardo, la veu de la Viviane i l’acompanyament el Maruo han estat sublims. Al final hem arribat tard a casa i m’he oblidat d’escriure el diari. Per això surt un dia més tard.

Del tema polític de Catalunya, el que al·lucino és l’argument que la Junta Electoral ha prohibit l’anunci de la Generalitat per fomentar la participació el 25N. Que vol dir que la Generalitat no fer campanya per incentivar el vot? Podria dir que s’utilitza unes imatges o referències que podrien incitava el vot a un partit o un altre, però que no pot fer campanya per incentivar el vot. Al·lucinant.

Suposo que no volen entrar a dir que les imatges i la referència a la Diada van bé al vot sobiranista, perquè també es pot dir que pot incitar a votar-hi en contra o no?

Una demostració ben palpable de què la democràcia espanyola és molt pobra.

Endavant les atxes!!

Dijous 1 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. De nou toca parlar d’Euro visió

dimecres, 31/10/2012

Avui som dimecres 31 d’Octubre del 2012,  1 mes i 22 dies després del #11s2012. El dia s’ha llevat una mica més de fred que ahir. Els cotxes estan gelats però no molt. Sembla que farà Sol.

Res especial a la feina, però un altre company mexicà que té una novia alemanya-italiana a Karlsruhe m’ha demanat consell perquè vol comprar un pis a Roses. És un apartament de 60 metres quadrats, a 2 quilometres de la platja i amb piscina comunitària. Li demanen 55.000€ i li ven Bankia amb un finançament del 70% a un interès de l’Euribor més 0,9%.

Li he explicat una mica el que significa això de l’Euribor i li he dit si ha vist el pis. M’ha dit que si, perquè els sogres tenen un pis també a Roses. Crec que baixava aquest cap de setmana per acabar-lo de comprar. Em sembla bona oferta, sobretot el finançament que li fa Bankia.

No és l’únic que m’ho ha dit, un altre company de feina català però que viu des de fa més de vint anys a Alemanya, també s’ho està rumiant, encara que aquest ho vol comprar a Barcelona. Crec si els pisos baixen una mica més, els de primera línia de Mar i del centre de Barcelona seran comprats per inversos estrangers

Però no parlaré avui d’aquest tema. Avui tornaré a parlar del sainet de si la Catalunya independent estarà dins de la UE o no.

Ja fa dies vaig dir, que creia que Catalunya independent tenia moltes possibilitats de ser dins de la UE per varis motius, però que això no era tant important ja que els espanyols amb la seva postura enrocada i amb les seves amenaces, al final el que voldrem serà marxar sense importar-nos gaire si estarem o no a la UE.

Però avui he escoltat un argument de l’Oriol Junqueras que encara em referma que independentment que els tractats diguin així o aixà, Catalunya independent serà a la UE. Segons Junqueras uns dels països que ho demanarà serà (S)pain perquè el 70% de les seves exportacions han de passar per Catalunya per anar a la UE.

Si Catalunya és expulsada de la UE i (S)pain la veta, el 70% de l’exportacions espanyoles hauran de pagar aranzels per passar per Catalunya quan van a França? O si Catalunya no hi posa cap aranzel, els espanyols obligaran les autoritats franceses a posar una frontera a Portbou i a la Junquera per control·lar els productes que venen de Catalunya per veure si són catalans o espanyols per aplicar-los els aranzels corresponents? Simplement és de boixos.

Jo crec que pel que fa el tema econòmic, independentment del possible veto espanyol, no hi haurà cap frontera entre Catalunya i la UE. Les mercaderies circularan igual que ara i l’euro seguirà sent la moneda, perquè qui decideix si té una moneda o una altra és Catalunya i no la resta de la UE.

La UE no obligarà als francesos a posar una frontera per posar aranzels a uns productes que no sap si són catalans o són alemanys o francesos fabricats a les fàbriques catalanes. No ho ha fet mai, i a més hi ha països que no són de la UE i en canvi tenen lliure circulació de mercaderies per la UE.

Per l’altre costat, la circulació de persones també serà igual que ara, perquè Catalunya podrà signar el tractat de Schengen. Aquest tractat és independentment de si ets o no de la UE. Hi ha països de la UE que no l’han signat com el Regne Unit i en canvi hi ha països que no són de la UE, com Suïssa que si que ho han signat. Un ciutadà britànic necessita el passaport per entrar n país de la UE, en canvi un Suís no.

L’únic que crec que si que hi haurà problemes i potser el veto de (S)pain, segons com es faci la negociació final, serà amb el repartiment d’escons al Parlament Europeu, la participació en els òrgans de decisió de la UE i tot el tema de repartiment dels fons de cohesió.

Però tampoc serà cap drama, perquè hi ha països que no són de la UE, com Suïssa i Noruega i no estan pas descontents de no ser-ho, ans el contrari. Catalunya com a país per sobre de la mitjana de la UE que pagarà més que rebrà dels fons de la UE. Per tant, no té, perquè tenir preses per entrar-hi sinó no obté unes bones condicions. Poden tenir les avantatges de lliure circulació de mercaderies i de l’euro (cosa que avui no està tant clar si és un avantatge) sense estar encotillat en el marc jurídic comunitari, poden permetre més independència alhora de prendre decisions polítiques i també fiscals.

Endavant les Atxes!!

Dimecres 31 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. L’estrany paper de Duran i Lleida

dimarts , 30/10/2012

Avui som dimarts 30 d’Octubre del 2012,  1 mes i 21 dies després del #11s2012. El dia s’ha llevat fred però no molt. Els cotxes no estan gelats. Sembla que no plourà i potser sortirà el Sol.

A la feina, he pres un cafè amb el company català que fa molts anys que viu a Alemanya. Normalment parlem de futbol però avui hem parlat de les eleccions del 25N. Ell està dubtant entre votar a CiU o ERC. Feia dies estava convençut de votar al Mas, però el que avui havia escoltat a RAC1 sobre les declaracions del Duran i Lleida dient que no era independentista , que volia la confederació amb (S)pain i que s’emmirallava amb  l’Estat de Baviera perquè eren un Estat Lliure associat a la República Federal Alemanya, l’havia destrempat.

Els que vivim a Alemanya sabem que Baviera pel fet de dir-se Estat Lliure  no significa que tinguin més competències significatives que la resta dels altres Länders. Només és un nom i punt. La resta dels alemanys se’n foten una mica d’això.

Sincerament jo no sé que contestar-li . També estic despistat sobre quin paper fa el Duran i Lleida dins de CiU. Per un costat penso que fa de “poli bo”, i que mira de continuar convencent a la part de l’electorat de CiU més poruc i poc sobiranista, que continuí votant-los. Per l’altre costat penso que està esperant a que el Mas se la foti per així agafar el poder de CiU. M’he és inconcebible que digui aquestes bajanades de la confederació igual que diu l’Herrera d’Iniciativa. Puc entendre que Herrera amb la seva mentalitat pugi arribar pensar amb la utopia que (S)pain acceptarà reformar la Constitució per fer encabir la confederació amb Catalunya, però Duran no. Coneix massa el “parcal” que es dóna a Madrid per saber que això si que és una quimera.

Llavors per què ho diu? Potser que li passi el mateix que al Pere Navarro i el PSC. Potser que Duran hagi quedat tant descol·locat pels fets de Setembre, com ara s’anomena el que va esdevenir la diada del 11s2012, que encara no ha pogut assimilar que ha desaparegut l’imaginari polític d’on ella nadava perfectament. Pot ser que Duran acabi fent tant el ridícul com ho fa el Navarro?

En tot cas, tard o aviat , els esdeveniments que aviat vindran acabaran posant en manifest aquestes contradiccions del Duran de forma descarnada. Llavors veurem si realment és tant llest com diuen.

De moment li he dit al company que voti el que ell cregui que més segur lluitarà per la independència.

Endavant les Atxes!!

Dimarts 30 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. PSC, ni els guionistes de Polònia ho podrien fer millor

dilluns, 29/10/2012

Avui som dilluns 29 d’Octubre del 2012,  1 mes i 20 dies després del #11s2012. Quan he sortit de casa, els cotxes tenien tot els vidres glaçats. He estat un bon rato rascant els vidres. Està mal vist a Alemanya arrancar el motor abans de fer-ho. És anti-ecològic.

El cotxe marcava -2C i com que no tinc rodes d’hivern he anat molt en compte fins a la feina. Avui he estat parlant amb un company que treballa un parell de pisos més a baix que jo. Ell és català però fa més de vint anys que viu a Alemanya. Normalment els dilluns ens trobem per fer el cafè i parlar del Barça. Avui però m’ha ensenyat un correu que ha rebut del seu germà que és científic del CSIC del Parc de Mar a Barcelona que li deia que s’havia creat la sectorial de científics per la independència de l’ANC. L’enviava copia als seus dos altres germans que estan als Estats Units treballant en universitats i també a altres persones. Una d’elles la conec, perquè forma part dels Catalans Abroad des de l’inici i també de la sectorial d’exteriors. Realment el món és petit quan comencem a fer xarxa. La feina de l’ANC és molt bona i serà estudiada en els llibres d’història com una de les claus de l’èxit de la independència de Catalunya.

 Avui però vull parlar del PSC. Ahir el candidat del PSC, Pere Navarro presentava el seu programa electoral, a on sortia que estaven d’acord amb el dret a decidir dels catalans però sempre dins de la Constitució Espanyola. Navarro defensa una proposta de (S)pain federal i en aquest sentit proposava modificar profundament la Constitució espanyola per poder encabir el federalisme per Catalunya.

Qualsevol persona amb una mica d’intel·ligència política sap aquesta proposta és més difícil que aconseguir la independència. Per modificar la constitució en aquests termes, requereix la majoria del PP i del PSOE, convocar noves eleccions, que els partits que guanyin ho tornin a ratificar i després fer un referèndum per tota (S)pain. Simplement és inconcebible.

El PSC en el fons sap que no té cap possibilitat. Però com que una part del seu electorat és d’origen espanyol que per sentiment no vol deixar de ser-ho i sobretot l’aparell de partit que actualment governa són més del PSOE que del PSC, han de mirar vendre “la moto” d’aquesta possibilitat, a veure si així enganyen alguns.

Si algú encara s’ho podia creure, avui surt el President del PSOE i diu que no està gens d’acord amb la proposta del PSC sobre el Dret a decidir dels catalans encara que sigui sota la Constitució. Renoi quina mala sort!. Ara com podran seguir defenen el seu programa si el PSOE ja diu que res de res?. Si ja no comptem amb el suport del PSOE, com podran convèncer el PP que també són necessaris per poder reformar la Constitució? Després d’això , ja ningú podrà creure’s res del que digui el PSC. Quina mala sort!. Si almenys el Rubalcaba hagués callat

Si amb això no hi havia prou, mentre escric el diari, llegeixo que el exministre i expresident socialista del Congrés de Diputats, ha titllat el President Mas de colpista i a més que s’hauria d’expulsar tots els del PSC que no defensin la unitat de (S)pain. Mare meva, quina malastrugança!! . Això és encara millor que un gag del Polònia. Sempre la realitat supera la ficció.

Si segueixen així, amb aquest ritme de despropòsits potser no només seran superats pel PP i ERC, sinó que fins i tot per IcV-Eua, que ja s’ha afanyat a reclamar part del pastís cada dia més gros que formen els exvotants del PSC.

Endavant les atxes!

Dilluns 29 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Un diumenge fred i solejat a Alemanya

diumenge, 28/10/2012

Avui som diumenge 28 d’Octubre del 2012,  1 mes i 19 dies després del #11s2012. El dia s’ha molt fred però amb Sol. Estem 1ºC de temperatura. La dona a aprofitat per sortir a córrer sola vora el Rin. M’ha dit que volia córrer unes tres hores o més.

Després d’esmorzar , he llegit la premsa. He fet les piulades de rigor. Malgrat feia molt de fret,  com que feia també sol, he decidit aprofitar el dia per sortit amb la meva Nina , ella amb bicicleta i jo a peu, a fer la caminada que vaig sempre pel bosc, fins arribar al petit aeròdrom. El meu fill Jan està de colònies amb els escoltes (protestants) durant tota la setmana ja que és festa de la tardor a l’escola de Banden-Württemberg.

Hem caminat durant una hora i mitja. Quan el vent et donava per l’esquena i el Sol de cara ,s’estava prou bé, però a la tornada amb el vent de cara, no tant. Al final hem anat a fer el gelat a l’Eis-Oma.  Mentre menjàvem el gelat a un banc de fora el jardí que tocava el Sol, la dona ha trucat. M’ha dit que ha fet més quilometres del que tocava i que tornava cap al cotxe, però que li quedaven almenys per dues hores. Al cap d’una hora  i mitja quan la Nina i jo, ja estàvem a casa m’ha tornat a trucar dient-me que en arribar al cotxe el Nano-pod li ha dit que li faltava uns 5 quilometres per fer els mítics 42 quilometres i que havia decidit fer-los per així fer per primer cop la marató.

Ha arribat a casa a les dues del migdia, molt contenta. No havia menjat res, només una poma abans de començar a córrer a les 9 del matí i l’Apfelschorle que porta a la cantimplora (suc de poma amb sifó). Li he donat l’enhorabona, però que la propera s’ha de portar quelcom per menjar sinó li pot donar un defalliment. Li he dit però que li tinc enveja sana. Jo tinc el genoll esquerra amb la meitat de la ròtula per un accident de moto. No puc córrer. Si ho faig em fa mal al cap d’un temps i s’infla. Només puc caminar o fer bicicleta, que és el meu esport favorit, però ara no puc fer-ho fins que l’oftalmòleg em doni permís. L’ull fins que no estigui bé, millor no forçar-los amb esport dur. Però quan podia córrer,  mai havia fet més de 12 quilometres. No sé pas si podria fer el que fa la meva dona. Ella fa només dos anys que ha començat a córrer. Sincerament crec que té condicions. No per fer cap bona marca, no té l’edat,  però si per fer maratons. Em sento una mica trist de no poder compartir amb ella el plaer d’anar per la natura corrent. Espero que d’aquí un temps ella s’aficioni també a la bicicleta. El problema és que a Alemanya fa tant de fred, que només de finals d’abrils fins a finals de setembre pots anar-hi. La resta de l’any, has d’estar molt “malalt” com jo, per passar tant de fred.

Us preguntareu perquè us explico tot això. A part que això és un diari personal, simplement perquè avui som diumenge i crec que cal descansar una mica de la política. En aquests moment estic escoltant la Symphony No.3 in E flat major, op.55 “Eroica” de Beethoven per la Chicago Symphony Orchestra , dirigida per Sir Georg Solti. No puc llegir certes coses ni opinar d’elles. Avui no. Demà serà dilluns i serà un altre dia.

Endavant les atxes!

Diumenge 28 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. El referèndum o consulta es farà sota la llei.

dissabte, 27/10/2012

Avui som dissabte 27 d’Octubre del 2012,  1 mes i 18 dies després del #11s2012. El dia s’ha molt fred. Estem a 2 graus i cau aigua neu. Una aigua neu que s’ha transformat en neu quan he sortit a fer la caminada. Ben abrigat durant més d’una hora he caminat, però no he escoltat la radio per iphone per així poder mantenir les mans a la butxaca i el cap sota un el barret.

A la tarda hem anat al cinema i després hem anat a una llibreria al centre comercial de Karlsruhe. Una llibreria que té dues plantes farcides de llibres de tota mena. La dona s’ha estat més d’una hora mirant llibres, mentre la Nina s’ha entretingut també llegint els seus llibres d’infants que deixen a l’abast justament per fomentar la lectura des de ben petits. Jo em sento molt malament quan veig tants bons llibres i no els puc llegir. El meu alemany és massa dolent per llegir-ne cap i a més, entre el doctorat, les classes d’alemany que haig de tornar a començar a fer, la feina i la meva activitat a favor de la lluita per la independència, no em deixen temps per obrir cap llibre. En prou feines puc escriure aquest diari.

Ara mentre miro els diaris digitals per escriure quelcom sobre la independència de Catalunya, llegeixo que el Rajoy diu que “és molt trist que qui diu ser servidor públic proclami que farà cas omís de la llei“. M’agadaria dir quelcom al respecte.

 Segons entenc, el referèndum no va contra la llei. La llei només diu que el referèndum l’ha de proposar el govern espanyol i provar per majoria les corts espanyoles. Per tant si (S)pain vol, el referèndum es pot fer.

Ara bé, si (S)pain no vol, el President Mas ha dit que la consulta es farà mitjan la llei catalana de consultes que el Parlament haurà d’aprovar la propera legislatura. Per tant no ha dit mai que farà omís a la llei. Però fins i tot, si aquesta llei de consultes és invalidada o prohibida pel govern espanyol, llavors es farà una instància a la comunitat internacional, especialment a la UE perquè obligui a (S)pain a deixar que es faci la consulta o referèndum. Estic quasi segur que degut al deute i a la pressió dels europeus, (S)pain acabarà acceptant negociar amb Catalunya fer el referèndum. Però si tot i així no és possible, encara queda una carta a la ma, el Parlament de Catalunya pot proclamar unilateralment la independència, tal com avala la sentència de la Haia. Amb aquest nou marc jurídic-polític que invalida l’espanyol, Catalunya pot fer una llei per fer el referèndum de ratificació de la declaració d’independència.

Per tant, com sempre (S)pain està mentint ( i el que encara mentirà). El referèndum es farà segons la llei.

Endavant les atxes!

Dissabte 27 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. L’espurna de la independència.

divendres, 26/10/2012

Avui som divendres 26 d’Octubre del 2012,  1 mes i 15 dies després del #11s2012. El dia s’ha llevat gris i fa fred de veritat.  Avui a mirar cap a baix a posar-me les sabates he vist per primer cop quasi tot el cercle de la bombolla de gas. Com que el gas està després del cristal·lí, el veig a sota quan en realitat està a sobre de l’Humor vitri perquè pesa menys. Però com que la llum viatge en línia recta, la imatge que rebo a la retina és a la inversa. Igual que una foto de la d’abans en placa que sortia invertida.

A la feina, he tingut reunió tot el mati. Una mica cansat i avorrit. Res d’especial. Al vespre he fet la caminada de 7 quilometres mentre escoltava la tertúlia de CatRadio. Amb el vent tant fred, he arribat a casa amb les orelles congelades. Sort de l’anorac de plomes. Estem a 7 graus de temperatura peró la sensació tèrmica deu ser de prop de zero.

Ahir vaig veure una mica per mitjà del web de 8TV l’entrevista del Cuní al President Mas. Es va tallar quan s’estava acabant. Em va agradar el President Mas, però no tant el Cuní. Les seves preguntes no eren molt ben triades i a vegades interrompia sense deixar acabar la frase.

El President Mas no va dir res de nou que no digués abans. Per mi està clar que no hi ha marxa enrere, però no només per la voluntat del President Mas, sinó també per l’actitud dels espanyols. Però tot el que està succeint, no és perquè el President Mas s’ha tornat boig. No és tracta d’una cosa d’una persona ni tant sols d’un partit. A aquí hi ha hagut tot una seria de fets previs que ha acumulat combustible a tot un poble per fer el camí cap a la independència. Una vegada el poble comença a caminar ningú pot aturar-lo. El President Mas tampoc ho pot frenar-ho. Només pot guiar pel camí per anar sortejant les pedres (o les mines com va dir ahir).

Recordo que una mica més d’un parell d’anys, el mateix Cuní quan estava als Matins de TV3 va entrevistar al professor de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Jaume López, que va coordinar un estudi que preveia una nova onada de creació d’estats a Europa en què hi inclou Catalunya. López assegurava que “El Constitucional i l’estat espanyol ens estan empenyent a la transició cap a la independència”. L’agudesa de la crisi d’ençà el 2010 i la negativa al pacte fiscal ha estat més combustible que ha omplert finalment tot el dipòsit per poder fer el camí sense aturar-nos. Però com deia el mateix Jaume López “Falta saber quina serà l’espurna que farà arribar-hi”

El 11 de setembre de 2012 o #11s2012, ha estat l’espurna que ha engegat el motor d’un poble que està disposat a fer el camí. El President Mas està disposat a fer de conductor. Però qui marcarà la direcció, la meta i sobretot la velocitat serem els catalans votant el 25N.

Endavant les atxes!!

Divendres 26 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya