Arxiu de la categoria ‘Diari abans de la llibertat’

Diari d’un català abans de ser lliures. Estats lliures associats

dilluns, 24/09/2012

Avui som dilluns 24 de setembre del 2012. Fa tretze dies del #11s2012. He dormit poques hores perquè em molestava l’embanatge de l’ull i tambè perquè havia pres massa café per la tarda. A dos quarts de set d’empeus i les primeres cures.

Esmortzant he mirat twitter i els diaris. He estat entretingut veien el neviorsisme que impera dins dels espanyolistes de Catalunya com d’Espanya. A les tertulies de RAC1 com CATRadio hi surten tots disfreçats de federalistes. Fins i tot , el PSOE diu que estaria dispossat a estudiar la possibilitat de canviar la Constitución per fer-la federal. Sort que al cap d’unes hores surt la vicepresidenta del govern espanyol dient que el PP mai acceptarà cap canvi que posi en dubte la unitat del poble espanyol. És a dir Catalunya no és pot federar perquè no existeix com a poble. Només n’hi ha un poble: el poble espanyol. Per tant tema tancat. La Constitución espanyola mai podra donar cabuda un estat federal perquè el PP no ho aceptarà.

Per l’altre costat , el periodista vividor Sostres que deu estar resentit de CiU per no haver-li donat algun carrec com a recompensa de la seva guerra cruenta contra el Tripartit, ha publicat en un diari nacionalista espanyol, que en un sopar secret el President  Mas amb grans empresaris i finàncers de Catalunya, els va dir que aspirava veure Catalunya amb (S)pain com Puerto Rico amb Estats Units, és a dir, un Estat lliure associat.

Aquesta notícia no confirmada per ningú que no sigui el Sostres ha corregut com la polvora entre el sector independentista més escarmentat per les constants marxes enrere que ha caracteritzat CiU durant la seva història, a excepció d’aquest darrers dotze dies , a on CiU amb el MH President s’ha eregit, per sorpresa del personal com el lider per aconseguir l’estat propi . Molts s’han pujat per les parets piulant i comentant com si CiU esta traicionant el clam dels 2 milions de catalans del #11s2012.

La meva opinió és que mentre el MHP Mas no ho digui ell personalment davant de les cameres i micros, no s’ha de perdre més temps. Dit això, em permeto reflexionar el que implicaria fer Catalunya un Estat lliure associat a (S)pain.

En primer lloc, Catalunya per esdevenir un Estat per poder-se associar lliurement, hauria de crear-se. Es a dir, caldria aconseguir autodeterminar-se de (S)pain, cosa que com hem explicat abans és impossible amb la actual Constitución espanyola.  Llavors ja hem arribat a la mateixa situació del federalisme. Res a fer. (S)pain no ho voldrà. Tema tancat.

Però especulem una mica més, imaginem que finalment el PP i el PSOE accepten que els catalans facin un referèndum d’autodeterminació per via del decret corresponent sense haver de modificar la Constitución. I encara més, que inclogui tres opcions:

1) Crear un Estat independent que s’associa lliurament amb Europa.

2) Crear un Estat que s’associa lliurament amb (S)pain. Seria una mica més que federat

3) Continuar dins de (S)pain com una CCAA com ara.

Que passaria?

Jo opino que aquest referèndum no seria legal, perquè la segona opció es impossible que es compleixi. Com he dit abans, la Constitución espanyola no ho permet i per tant no es pot fer un referèndum sobre una opció impossible. Tema tancat.

Però especulem més. (S)pain diu que es comproment a canviar la Constitución i aixó implicarà: redactar el text i aprovació per dos terceres parts del congrés , passar pel mateix al Senat, autodisolució de les cambres, eleccions de nou per tota (S)paint, que la majoria convoques el referendum a tots els espanyols per acceptar el canvi per incorporar a (S)pain l’existència d’un altre poble no espanyol, es a dir el poble català. Creieu aixó possible?  En el millor dels casos ni passaria pel sedàs del referèndum dels espanyols. No dic res del llarg procés que implicaria.

Tot això el MHP Mas ho sap, com també la majoria del empresaris que suposadament hi eren. Per tant si aixó es va dir, va ser només l’expresar que com hauria pogut ser l’encaix amb (S)pain que CiU havia somiat per Catalunya, peró ara era massa tard desprès de 30 anys de transcició a on en comptes d’avançar s’ha reculat. D’alguna manera MHP Mas els hi deia, sóc o millor, era com vosaltres, és a dir, no era independentista, però (S)pain (i la força del #11s2012) m’ha obligat a ser-ho.

La cosa no dóna més de si. Ni en el pitjor dels casos, i és molt de suposar, que el MHP Mas sigui tant poc intel·ligent com creure’s aquesta possibilitat de l’Estat Lliure associat a (S)pain, els espanyols ho impedirien i la frustació que es generaria dins de Catalunya esdevindria una força imperable que s’emportaria per davant a CiU , PSC i qualsevol altre que continués venen la moto del federalisme o Estat associat a (S)pain.

Endavant les Atxes!

24 de setembre de 2012

Sant Vincentius Kliniken

Karlsruhe -Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliures. Cants de sirena

diumenge, 23/09/2012

Avui som diumenge 23 de setembre. Dotze dies després del 11s2012.

M’he llevat a dos quarts de set del matí. L’infermera m’ha fet les primeres cures a l’ull i després ha fet el llit. A les set en punt m’ha portat l’esmorzar. Com que som diumenge hi havia l’extra d’un pastís de pa de pasic farcit amb una mica de xocolata. Ahir em va costar adormir-me per l’exitació del partit del Barça Granada. Vaig poder veure pel iphone a travès de Veetle via el canal de sport d’Aljazeera el Barça. Em va costar, però 4,5€ contratar 1Gb més de dades al mes de la xarxa G3 de Telekom. Curiós sentir en arab la paraula “Catalanitis” quan el locutor es referia als jugadors del Barça. Després vaig escoltar la TDP del Puyal fins a l’una. Per aixó en prou feines he dormit 5 hores i mitja.

Lleguint els diaris catalans he quedat molt content de veure tant com l’Ara , Nació Digital, Vilaweb i el PuntAvui estan fent una excel·lent feina de contrarestar l’ofensiva dels poders fàctics espanyols contra la creació d’un Estat Català. Aixó em recomforta molt, desprès de més de 20 anys de picar ferro fred favor de la independència sense rebre amb poques  excepcions, suport per part dels mitjans de comunicació. En el meu llibre ‘ Els Herois de Brussel·les’ (www.elsherois.cat) ho explico arran d ‘organitzar la manifestació de 10.000 a Brussel·les per l’autodeterminació de la nació catalana. Veient com reaccionen ara els mitjans catalans crec que és una senyal que ja no ens poden aturar.

Però paral·lel a les mentides que llança l’estat espanyol mitjan els seus altaveus , hi ha uns Cants de Sirena que pot portar-nos el perill d’xocar amb les roques que (S)pain té en el rumb del vaixell cap a Itaca que per fi ha sortit del port. Cants de Sirena que ve per dos llocs:

El primer cant és l’activació de la perversió del federalisme. Com vaig explicar ahir , sembla que aquest cant ho exercirà la part de l’esquerra política. Tant l’autoctòna d’Iniciativa , com la regionalista del PSC. Com vaig dir ahir, l’aposta d’Iniciativa de fer un referèndum amb tres opcions, incloent la federal pot comportar de facto que el vot favorable a l’independència quedi prou dividit per no guanyar. El vot del No, no es veu afectat perquè és un vot identitàri nacionalista espanyol i no segueix cap lògica ideológica. En canvi, el cant de PSC pot ser útil per nosaltres si ho canta als que aposten d’entrada per anar contra la independència. Però només en el cas que es facin unes eleccions al Parlament d’estil plebicistari. Llavors pot dividir el vot unionista, disputant-lo al PP, C’S i  altres. Però pot perdre molt vot catalanista que encara tenia d’abans. Ho té molt cru. Però a mi ja m’he esta bé.

El segon lloc d’on ve els Cants de Sirena és per mitjà dels lobbies empresarials, sobretot dels grans i mitjanes empreses. Recordo el divendres escoltar a RAC 1 al president de la Cecot que apelava continuar amb el pacte fiscal malgrat la negativa del Rajoy. Ell deia que no entenia com (S)pain no ajudava a la regió més industrial espanyola, reduint el deficit fiscal , ja que així aquesta podria competir millor al món i per tant ajudant a (S)paint a sortir de la crisi. Va possar l’exemple de la manca d’infraestructures que patia Catalunya o l’incopliment reiterat que feia el govern espanyol dels pressupost per fer-ho. Vaig trucar ràpidament a la radio, però malgrat em van atendre a la centraleta al final no vaig poder intervindre. El que li volia dir era que lleguís el llibre del catedràtic de Princentown Carles Boix que porta el titol ‘Cartes Iaquis’ i és de l’editorial del meu amic Quim Torra aContravent.

En aquets llibre hi ha un article acadèmic, és a dir, amb referéncies a altres estudis i premis Nobels d’economia, que expliquen com en una situació com la nostra a on hi ha dos centres de poder económic similars i que un té el poder politic, les decisions econòmiques, sobretot amb les infraestructures es prenen no basades en l’eficàcia económica de competitivitat de mercat, sinò amb la de mantenir la superioritat de poder. Encara que aixó d’entrada sigui contraproduent per tothom. Madrid capital del poder polític mai farà res que pugui implicar que Barcelona, la competència, tingui una millora. Això sempre serà així mentre Madrid vegi Barcelona una competidora. Només podria ser diferent si Madrid fos 7 o 8 vegades més forta i gran que Barcelona, com passa a França amb Paris i la seguent ciutat que és Lió. No cal insistir gaire per entendre que no hi ha cap possibilitat de pacte fiscal ni res que ajudi a l’economia i empreses catalanes.  Recordo que es va dir en el programa de radio altre xifra significant que refermava aquesta teoria. El vicepresident del CCN, que no recordo el nom, va dir que l’any 2011 Madrid va donar 11.000 milions d’€ de subvencions a les empreses instalades a la CCAA de Madrid, mentre que a les empreses catalanes, només… 56 milions d’€ sinó vaig sentir malament. Però la diferència era d’aquest rang. No fa falta dir res més.

Reiterar amb intentar negociar em pacte fiscal és un cant de Sirena per fer encallar el vaixell cap Itaca que per fi a començat a navegar a tota vela, gràcies a la societat civil, i sembla comandada pel President.

Esperò que el MH President Mas , com també els politics sobiranistes no escoltin aquest cants de Sirena.

Endevant les atxes!!

23 de Setembre de 2012

Sant Vincentius Kliniken

Karlsruhe -Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliures. La perversió federalista

dissabte, 22/09/2012

Avui dissabte 22 de setembre del 2012. Onze dies desprès del #11s2012. A dos quarts de sis del matí els roncs del vei de l’habitació de l’hospital m’ha despertat. Com que a les sis passades ja venen les infermeres a fer-nos aixecar per fer el llit i donar-nos l’esmorzar, he agafat el iphone i he fet una ullada a la premsa catalana amb les corresponents piulades.

Quan he acabat d’esmorzar i duxar-me, les infermeres ja m’esperaven per fer la cura del ull. Cada hora em posen gotes de cortisona i cada 4 d’antibiotic. Les infermeres demanen que has de ser tu qui ha d’anar cap el seu lloc cada hora per tal que et possin gotes. Pobre de tu que hagin de venir a la teva habitació a avisar-te que t’ho has saltat. Amb un cop, ja en vaig tenir prou. Tinc el iphone programat per avisar-me cada hora!

Avui la metgesa jove d’ulls verds però freds, després de fer el xequeig pertinent, ha possat una injeccio directe al ull. M’ha fet més impressió que dolor, però coi, ho ha fet per sorpresa i m’he hagut de concentrar amb la respiració per no possar-me nerviós.

Més tard han vingut la dona i els fills. M’he sentit estimat i m’han fet moltes preguntes. He hagut d’explicar al Jan que ja ha fet 9 anys que és la retina. Després aprofitan que hi havia una hora entre les gotes, hem anat a un quiosc al jardí d’entrada de l’hospital a dinar. Bè, dinar ells, ja que jo a les 11 del matí m’han portat el meu.

Al cap d’una hora han marxat a la piscina coverta que està al costat i jo he pujat a l’habitació abans que les infermeres em fotin de nou la bronca. Desprès amb el solet que entrava a l’habitació de la quarta planta, m’he quedat fregit fent una migdiada…fins que l’iphone m’ha despertat per anar a possar-me les gotes.

Pel que fa a l’actualitat politica catalana, he vist i piulat sobre el fet que Iniciativa proposa un referendum amb tres preguntes: la independència, el federalisme i unionisme.

Aixó és jugar brut. El federalisme implica primer ser un estat o almenys una nació sense estat però reconeguda per l’altre part a quiet vols federar. Si (S)pain ha dit per activa i passiva que la nació catalana no existeix ( recordem la sentència del TC) llavors no es pot federar.

La questió és perquè ho fa aixó Iniciativa? Que Herrera i companyia són estúpids o tant ignorants que no ho veuen?

Jo penso que ho fan per pura especulació mercantil de vots. Ells saben que hi ha un mercat de vots que se senten tan espanyols com catalans i que ja sigui pel desconeixament politic o simplement són de mentalitat política immadura, que encara es creuen amb comptes de fades que (S)pain amb el PP amb majoria absoluta i un PSOE xovinista , acceptaran una federació. Segur que els dirigents d’Iniciativa no hi creuen encara que ha vegades ho sembli quan parlen de com funciona el capitalisme o l’ecologia. Ells venen el seu producte i són bons perqué sempre sen’s surten prou bé malgrat tot.

Però davant de la responsabilitat que ens trobem amb la creació del estat català, la seva aposta de fer tres preguntes em sembla molt greu perquè divideix el vot principalment del SI a favor de l’estat propi. El vot del NO tal com indiquen les enquestes és per motius identitaris i aquest no canviarà pas cap a l’opció federalista. Però si en el cas que es fa el referèndum normal amb dues opcions, llavors des d’Iniciativa molt em temo que sortiran veus demanant l’abstenció car no podran votar pel federalisme. Això pot aconseguir que si les condicions per validar els resultats del referèndum són com les que la UE va imposar pel el del Montenegro, potser no hi complim ja que la participació ha de ser superior del 50% i el resultat d’un 55% de vots vàlids a favor.

L’aposta per un referèndum amb tres opcions i una d’elles la federalista, és doblement pervers. No és possible perquè (S)pain no ho reconeix i a la vegada serveix per ajudar als unionistes a mantenir la situació actual d’opressió i emproviment dels catalans. Per més inri els més perjudicats són teoricament als qui Iniciativa vol ajudar. Espero de tot cor que rectifiquin.

Endavant les atxes!!

Dissabte 22 de setembre del 2012.

Sant Vincentius Kliniken.

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliure. Deu dies després del #11s2012. Post Operació

divendres, 21/09/2012

Avui som divendres 21 de setembre. Deu dies desprès del 11s2012. Ahir em van operar del desprendiment de retina o netzhautablösung en alemany. Han buidat el humor vitri del ull i l’han substituit per C3F8 , un gas inerte i han canviat el cristali per una lent de la pharma Abbot, mentre amb laser han cicratitzat el forat per a on sobreeixia la retina. Teoricament la lent me la tornaran ha canviar d’aqui un mes i el gas s’haurà marxat. Haure de fer ulleres joves perque la nova lent corregirà la meva dioptria. Llastima de no fer-ho a l’altre ull i aixi podria anar sense ulleres per veure de lluny!!

La veritat és que no em fa mal i només tinc que anar en compte alhora d’estirar-me al llit de dormir cap abaix i cap el costat esquerra. Per llegir o escriure com que ho faig al iphone miro sempre cap abaix i a més com que tinc l’ull tapat no crec que sigui contraproduent si no estic molt de temps.
Ahir al vespre vaig poder escoltar RAC 1 per internet i em vaig emocionar molt quan vaig escoltar que la plaça ST Jaume era plena a vessar per donar suport al MHP Mas per la seva determinació d’avançar cal l’Estat propi. No podia romandra sol a l’habitació del St Vincentius Klinik de Karlsruhe mentre un altre 6 d’octubre semblava possible. Vaig trucar a la meva amiga Rut Carandell. Ella estava a la plaça i emva relatar l’emoció del moment. Quan va dir als altres companys de RCat que eren amb ella que estava al telefon vaig escoltar i sentir els seus crits de suport i vaig acabar plorant al passillo des d’on telefonava. Les infermeres van sortir a preguntar si tot anava bé. Els vaig dir que si, que tot era perfecte i que havia plorat d’alegria per una bona notícia que feia molts i molts anys que esperava. Però no vaig voler donar més explicacions. Massa dificil d’explicar i segur que encara no ho entendrien, els alemanys necessitaran molt de temps per assumir-lo.

Però ja estic pensant que quan surti voldré organitzar una conferencia a Karslruhe. Tinc una amiga que el seu pare, ja retirat, fou alcalde durant molts anys i diputat al Parlament. Però necessitaré un ponent de pes i jo no ho soc ni domino prou l’alemany. Ara bé ja tinc un nom al cap. Quan hagi pogut contactar amb ja ho anunciarè.

Endevant les atxes!
21 de setembre del 2012.
Sant Vincentium Klinik. Karlsruhe -Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliure. Nou dies després del #11s2012. Preparant-me per l’operació

dijous, 20/09/2012

Avui dia 20 de setembre del 2012, nou dies desprès del #11s2012 estic ja apunt de l’operació del desprendiment de retina. A dos quats de set les infermeres m’han despertat. Ja m’he posat la bata i sorpresa m’han dit que em posi uns mitjons llargs que tenen un forat al final a on surten els dits dels peus. Merda, fa dies que m’hauria d’haver tallat les uncles. Bè no passa res, m’han d’operar de l’altre punta i no crec que algu es fixi. Ja m’han donat la pastilla per calmar-me, que ho donen sempre abans d’una operació.
El President Mas tambè avui tè un dia clau. No només per la seva vida sinó per la vida dels catalans. No sé si existeix alguna pastilla per ajudar a afrontar aquest moments tant decisius, però ahir, espontaneament milers de catalans que eren al Camp Nou van cridar ” INDEPENDÈNCIA”!  Qui necessita res més per anar a Madrid!
Sol al llit de l’hospital Sant Vincentius Klinikum de Karlsruhe , un català aixecava les dues mans mentre cridava junt amb tot el camp nou “INDEPENDÈNCIA” i una llagrima recorria el meu mal drestra ull. Qui ho haguès dit fa ni tants sils cinc anys, que tindriem un Barça campió i una Catalunya a apunt també de ser-ho.
Endevant les atxes

20 de setembre de 2012

Sant Vincentius Klinikum

Karslruhe -Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliure. Vuit dies després del #11s2012. Fora de joc

dimecres, 19/09/2012

Avui dimecres 8 de setembre m’he llevat aviat. A les 8 tenia visita amb el metge de l’ull. Ahir vaig anar dormir desprès de veure l’emotiu documental sobre Pau Casals. Com sempre entre lleguir emails i piulades, es feien la una pasada. El pare em va trucar per parlar una mica de la situacio de Catalunya. Malgrat és independentista i convergent, creu que al final tot acabarà malament, amb el Mas o Pujol a la presó, acusats de corrupció o d’altre acusació greu. En canvi jo sóc optimista. Al final ens van apostar un sopar car. Però com que a mi m’agradaria no equivocerme  i que Catalunya se’n sortís,   L’ aposta és al revès. Paga el qui la cenerta.
M’ha despertat el meu fill, avui és el seu aniversari. Ha fet 9 anys. Volia que baixés aviat a esmorzar perquè volia obrir el seu regal. Desprès la dona m’ha portat a el meu fill cap al centre de la ciutat, a on està l’escola. He fet un quilometre a peu fins arribar a la consulta del metge. Sort tinc que hi ha una bona amistat al la metgesa de l’ull. Desprès de mirar-me a fons quan li he dit que veia una taca negra incipient al costat esquerra que abans no hi era, la mertgesa a trobat que tinc un desprendiment de retina. Collons!!
Ara estic escrivint aquest bloc des de l’hospital a on estic ingressat esperant la visita de l’anestesista. Demà m’operen i si tot va bè , estare entre 3 o 4 setmanes, fora de joc.
Això implicarà que durant uns dies no podrè escriure el meu diari.
Endavant les atxes !!
Dimecres 18 de setembre del 2012

St. Vicentius -klinikum

 

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliure. Set dies després del #11s2012. Guerra cibernètica

dimarts , 18/09/2012

Avui som dimarts 18 de setembre del 2012, set dies després del #11s2012. M’he aixecat a dos quarts de set del matí. He anat a les set del matí a treure sang per fer anàlisi. Porto quinze dies de baixa per culpa d’un vessament de sang dins de l’humor vitri de l’ull dret. Encara tinc per almenys una setmana de baixa.

Ahir vaig veure al MHP Pujol al #elconvidat. Va ser emotiu i em va agradar. Remarco la frase que va dir més o menys “la nostra generació, va néixer en un moment dolent, però vam treballar per millorar la nostra nació, no sé si ens hem sortit prou bé, però alemanys ho vam intentar”.  Em va fer pensar a aquesta epístola al meu pare: Carta a un pare convergent que vaig escriure fa més de quatre anys a un bloc. Crec que no cal dir res més.

Abans vaig veure el final del debat que feia la cadena Al-Jazeera amb el títol: “Farewell Spain?. Will Catalonia become Europe’s newest state? We examine the increasingly popular Catalan separatist movement.” . Només vaig veure els darrers 15 minuts. Però em va semblar molt bé pels nostres interessos. La generació que varem néixer a partir dels seixanta, no estem tan condicionats a l’opressió que varen viure els nostres pares i que representa el MHP Pujol. És nota amb l’argumentació que es va donar al respecte, malgrat l’investigador Carles Muntaner estava obstinant anar contra CiU i va fer incomprensible els seus arguments, pels qui ho escoltaven i no coneixen la política catalana. El vídeo d’Al-Jazeera va utilitzar part de la informació del vídeo CCN que va fer al respecte en anglès, que cal reconèixer la bona idea que van tenir en fer-ho. El millor van ser tant l’Alfred Bosch com la Clara Ponsenti, que sempre van mirar de fer veure que no és una sola qüestió de diners. Aquest és un punt clau que remarcar sempre als mitjans internacionals.

Per l’altre costat, la xarxa de webs dels catalans al món (http://www.catalansalmon.com) que té en aquests moments està present en més de 200 ciutats per tot el món, està sotmesa a un atac d’hackers espanyols. Ara està tancada mentre s’està cercant la manera de protegir-lo. Però els hackers van aconseguir posar la bandera espanyola mentre sortia l’himne espanyol. La guerra cibernètica contra Catalunya ja ha començat.

Endavant les Atxes!!

Dimarts 19 de Setembre del 2012

Karlsruhe

Baden-Württemberg

Diari d’un català abans de ser lliure. Sis dies després del #11s2012.El suïcidi del PSC

dilluns, 17/09/2012

Avui dilluns 17 de setembre del 2012, sis dies després del #11s2012 , m’he llevat cansat però frisant per escoltar RAC1 el debat entre el director del Mundo a Catalunya i Oriol Junqueras . Ahir vaig tornar a anar a dormir molt tard, una part per culpa de la pel·lícula de TV3 i el Twitter.

La piulada de l’Ernest Maragall al Pere Navarro del PSC dient “Catalunya no és trista ni pobra. I ara vol ser, també, lliure i forta”, és un torpede a la línia de flotació del PSC-PSOE. Tot això em recorda el que vaig viure (i participar) en la crisi d’ERC durant el segon mandat del Tripartit. Hi ha moltes similituts. El motiu principal que va donar peu a la crisi d’ERC va ser que la direcció va decidir aparcar el vessant nacional per l’ideològic. Quan la direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya va decidir canviar el nom per Esquerra esborrant Republicana i Catalunya, va obrir la caixa de trons. Un partit independentista català no podia obviar la seva raó de ser sense que això li provoquès una crisi.

La direcció del PSC ha decidit també apostar pel tema nacional: s’alineen amb els unionistes obviant el sentiment majoritari que totes les enquestes i que la manifestació del #11s2012 va mostrar en directe. El Partit Socialista de Catalunya ahir a la Festa de la Rosa ha decidit esborrar “de Catalunya” del seu nom. Fins i tot la part del nom que diu “Socialista” també. Amb un espoli tant bèstia, que ofega els treballadors catalans i provoca un empobriment de les classes més desafavorides, es fa incomprensible que els dirigents del PSC apostin pel poderós que continua robant els diners i no pels seus ciutadans als qui teòricament defensa.

La meva experiència amb la crisi d’ERC és que des d’ahir el PSC entrarà en una espiral de crítiques internes que acabarà amb l’expulsió de la part més catalanista, sigui via expedients o per una escissió de l’Ernest Maragall,  que encara afeblirà més el partit. No vol dir que desapareixi, però pot passar que en les properes eleccions acabin tinguem menys escons que l’ERC de l’Oriol Junqueras.

En fi, mentre apostin pel No a la independència de Catalunya, ja m’està bé. En tot cas,  jo canviaria el nom de PSC per només el de P. Potser així podran fer més fàcilment amb el PP en les properes eleccions constituents la coalició unionista de la triple PPP: Partits Pel Poder

Endavant les Atxes!!

Dilluns 17 de Setembre del 2012

Karlsruhe

Baden-Württemberg

Diari d’un català abans de ser lliure. Cinc dies després del #11s2012

diumenge, 16/09/2012

Sóc conscient que estic vivint uns dies històrics. Visc a 1.200 quilometres de Catalunya, a Karlsruhe – Alemanya. Fa molts anys, més de vint anys que estic implicat amb el moviment independentista. No repetiré el que ja he dit molt cops als meus blocs respecte a la meva activitat per la llibertat de Catalunya, però l’emoció que m’embriaga després de veure les conseqüències de la manifestació del passat dimarts 11 de setembre del 2012, ha fet que decideixi escriure un diari explicant el que sento.

Avui diumenge 16 de setembre del 2012, cinc dies després del #11s2012 , m’he llevat nerviós i anhelant escoltar i llegir més notícies de la meva estimada terra. Ahir al twitter vaig estar llegint les piulades respecte al debat de TV5 sobre la independència. Des de Alemanya no puc veure-ho, però gràcies a les piulades m’he pogut fer una idea de com anat. Tot apunta que els nacionalistes espanyols, junt amb les repliques assenyades dels catalans, van aconseguir convèncer més catalans a favor de la independència. Vaig anar a dormir tard, però això no ha impedit que m’hagi llevat aviat. He dormit en prou feines 6 hores.

Amb el iphone mentre esmorzava he llegit alguns correus a companys de Catalans Abroad i de la sectorial d’exteriors de l’ANC, sobre l’amenaça de fer-nos fora de la UE si ens separem d’Espanya. Sembla que és de moment l’únic argument que des del govern espanyol han estat capaços de dir per contrarestar el que reclamaven els dos milions de catalans.

Cada dia estic més convençut que aquestes amenaces es tornaran en contra d’Espanya. Una Espanya bel·ligerant contra el nou Estat català i impedint que continuí a l’euro, provocarà que Espanya acabi fent fallida i suti també de l’euro. Sense l’ajuda dels catalans, Espanya no pot tornar mai la seva deute. Europa ho sap i malgrat que ara la UE farà tot el possible per impedir la secessió de Catalunya , una vegada vegi que la voluntat del poble català per aconseguir l’estat propi és irreversible, llavors serà la primera interessada en obligar a Espanya a negociar amb Catalunya una separació amigable. La pressió dels “mercats” amb una independència de Catalunya (i del País Basc, no oblidem) traumàtica,  pot enfonsar l’euro i de retruc la mateixa Unió Europea. Una secessió ben negociada permetrà repartir els deutes de manera que es pugi donar garanties als “mercats” que es podran tornar.

Per això crec, que la clau està en demostrar a tot el món que els catalans estem disposat a tot per aconseguir la independència perquè així serà més pacifica i ràpida. Llavors segur que continuarem dins de la UE. No seria pas estrany que potser fins i tot Espanya sigui la primera interessada en voler que Catalunya continuï dins de l’euro per garantir que ella no acabi en la misèria irremissiblement.

Endavant les Atxes!!

Diumenge 16 de Setembre del 2012

Karlsruhe

Baden-Württemberg