Arxiu de la categoria ‘Eleccions 25N’

Trampes en solitari: La imputació del President Mas

dissabte, 15/06/2013

Fa temps que no escric, a part de què la meva situació personal no és l’adient per tenir temps i ganes per escriure, també perquè veig que el procés cap a la independència està molt ben encarrilat. Sóc molt optimista i més si miro enrere.

La principal raó que em feia escriure al bloc primer a Wilaweb.cat d’ençà el 2006,  després a l’Avui.cat i darrerament a l’Ara.cat era que no hi veia dins dels catalanistes, el principal destinatari dels meus escrits un convenciment que la independència era l’única solució per la supervivència de Catalunya. Un aspecta que va canviar radicalment a partir del 11 de setembre del 2012 quan vaig veure amb una sorpresa molt agradable que el principal partit hegemònic dins del catalanisme es posava a treballar per aconseguir la independència de Catalunya.

L’actitud i el discurs del President Mas abans del 25 de Novembre, va ser per mi com un orgasme. Com a independentista que m’he implicat de ple des del 1987, primer des de la Crida per la Solidaritat i després des d’ERC, per convèncer als milers de votants que sempre votàvem amb ulls tancats a CiU, que la política que feia aquest partit era equivocada, en veure que el seu President ho reconeixia, va ser un dels moments més feliços de la meva vida.

Però els resultats del 25N no van ser bons. L’aposta, una mica egoista i també superba, dels estrategs de CiU, de voler una majoria absoluta junt amb una campanya electoral desastrosa amb fotos messiàniques i sobretot amb dissonàncies internes provocades pel que deia Duran, van augmentar els dubtes ja existents per la conversió exprés d’un partit regionalista a independentista. A part de les retallades, és ben cert que també va ajudar a la pèrdua de vots  les calumnies escampades pel govern espanyol. Però això no hauria representat perdre gaires vots al President Mas, si CiU hagués fet una campanya com cal.

Per sort a ERC hi ha un lideratge excels. Amb Oriol Junqueras ERC s’ha recuperat molt ràpidament. Oriol va trobar una ERC que estava enfonsada per culpa de la pèssima gestió política de l’anterior executiva i que va fer que jo deixés la militància després de 18 anys de ser-hi militant. Gràcies a l’intel·ligència i capacitat comunicativa de l’Oriol Junqueras, ara el que fou el meu partit, torna a recuperar el paper majoritari que ja havia aconseguit durant la República. Un paper que jo sempre havia pensat i que sempre he defensat que havia de ser.

La situació actual és molt complexa. No és fàcil gestionar-la i per això la meva admiració al President Mas i  l’actual govern de CiU a la Generalitat, per mirar de fer política sense recursos i amb tot l’aparell de l’estat espanyol fent-los una guerra bruta.

Però encara més admiració tinc per a l’Oriol Junqueras i Marta Rovira per les seves actuacions assenyades. Hi ha qui critica ERC de no pacte amb CiU per estar al govern de la Generalitat o almenys que aprovi el pressupost de la Generalitat. Aquestes critiques, si les analitzem, venen tant de l’esquerra com de la dreta. També des del catalanisme. L’altre dia s’hi va apuntat el mateix President Pujol. Per què tots els partits i sobretot els tertulians afins d’aquests partits, critiquen a ERC de no aprovar el pressupost? Simplement volen que ERC acabi esquitxada per les retallades que el govern espanyol obliga a fer-les i així poder tornar a desprestigiar-la tal com va quedar després del Tripartit. Per sort Oriol Junqueras no ha caigut en la trampa.

Sempre he pensat que si ERC participa en la política autonomista sense l’objectiu clar d’aconseguir la independència i ho fa bé, llavors està donant arguments a favor de continuar fent política autonòmica. Si en canvi la gestió política és dolenta, llavors està desprestigiant al moviment independentista. Per tant entrar en el govern de la Generalitat, és a dir, en un govern autonomista, sense que hi hagi una aposta clara per aconseguir la independència, és un suïcidi per ERC. És un suïcidi per qualsevol partit independentista.

Per l’altre costat, el President Mas té retractors interns dins de CiU. Potser no són molts, però són de pes. Duran i Lleida, no perd l’oportunitat per anar llimant el lideratge del President Mas. Estic segur que dins de CDC hi ha altres que estan preparant el seu relleu. La retirada de Lluís Recoder, no deixa de ser molt sospitosa. No està gens clar que el President Mas pugi resistir-ho per molt de temps. No està clar que un dia d’aquest, el President Mas sigui acusat per la fiscalia espanyola d’algun delicte, inventat o amb mitges veritats barrejades amb mentides. Ja ho ha fet més d’un cop. Aquí jo apuntaria que el tema de les comissions del Palau amb Millet i Cia, pot acabar amb la imputació del President Mas com a President de CDC. Us imagineu un President de la Generalitat imputat?

Després de la campanya demagògia dels mitjans de comunicació, tant catalans com espanyols per tal què qualsevol imputat hagi de renunciar dels seus càrrecs, que creieu que passarà? Tothom, inclosos els independentistes demanaran el cap de Mas.

Ja ho vaig anunciar que ens estem fent trampes en solitari amb això de la imputació el febrer passat en el meu bloc amb l’article: Avalar la corrupció

Si això passa, cosa molt probable, els espanyols hauran aconseguit decapitar el lideratge del qui fa 6 mesos semblava que ens portaria a la independència en un plis plas.

Oriol Junqueras ho sap que això pot passar i de manera molt intel·ligent, no ha volgut pactar amb el President Mas, perquè si ho hagués fet, a part de què rebria també pel tema de les retallades, podria quedar esquitxat per la campanya bruta que s’està fent contra el President Mas i CDC.

Oriol Junqueras no  només està ajudant a què ERC torni a ser el partit majoritari a Catalunya com fou en l’època de Macià i Companys, sinó que també és la garantia que si els espanyols aconsegueixen decapitar a CDC, haurà l’alternativa , fins i tot, potser millor, per poder continuar el cami sense aturador cap a la independència

Endavant les atxes!!

Diari d’un català a punt de ser lliure. No sé si he votat al Mas o al Junqueras, però he votat independència

dissabte, 24/11/2012

Avui som divendres 23 de Novembre de 2012, dos mesos i 14 dies del #11s2012. El dia s’ha llevat emboirat però no fa fred.  He portat primer la Nina dos quarts de vuit a l’escola i desprès el Jan a dos quarts de nou.  La mare està malalta i m’ha tocat a mi fer-ho tot.

A la feina res d’especial, només al vespre el cap m’ha cridat i m’ha confirmat que m’ha pujat una mica el sou, ja que he complert els objectius d’enguany. Crec que a (S)pain per llei no et poden baixar el sou, però a Alemanya no hi ha cap llei que ho reguli ni tampoc la indemnització si et foten fora. Però els sindicats són molt forts i en aquest sentit quan l’empresa es prou gran per tenir-ne un, hi ha més cura pel treballador que a (S)pain.

Del tema polític avui parlaré que he pogut seguir el discurs del MHP Mas al Palau Sant Jordi via Streamer . M’ha agradat molt i sincerament si m’ho haguessin dit fa un o dos anys no m’hauria pas cregut. M’agradat al final la intervenció del Salvador Cardús que amb la Lloll Bertran i el Miquel Calzada han estat invitats especials com independents de CiU però que també donen suport al MHP Mas per a aquest projecte per aconseguir la llibertat de Catalunya.

Amics lectors d’aquest modest diari, això va en serio. Veien que la maquinaria electoral de CiU s’ha posat a treballar per aconseguir un Estat propi, llavors ho tenim molt més a prop del que podíem imaginar fa ni tants sols tres mesos. Llàstima que no hi hagués també l’Oriol Junqueras en aquesta candidatura de l’Artur Mas. Potser encara és massa aviat i calia passar primer per aquestes eleccions. Jo sempre he defensat que el dia que CiU i ERC formin una coalició llavors la independència serà un fet.

Amb els atacs barroers i ridículs de (S)pain m’està demostrant que guanyant la partida. No ens podem confiar, però crec la independència l’aconseguirem abans del 2016. Jo aposto pel 2014 haurà el referèndum sota la supervisió de la UE i a més, el guanyarem!

Però primer cal anar a votar el proper diumenge. Tothom que vulgui veure fet realitzat un somni que durant 300 anys milers de catalans han donat la seva vida per aconseguir-ho, cal votar i que aquest vot sigui el millor per ajudar que aquest projecte que va arrancar definitivament el #11s2012, arribi a bon port.

Per desgràcia el metge m’ha prohibit volar i no podré venir el diumenge a Blanes per anar a votar, malgrat ja tenia el bitllet comprat. Per sort, un company d’aventures de Catalans Abroad de Buenos Aires m’ha proporcionat la possibilitat d’utilitzar un vot abstencionista. Ja ho vaig fer fa una setmana. Però no sé si al final he votat a ERC o CiU. El meu amic també tenia el dilema de votar a un dels seus amics que es presentava per SI o l’altre amic seu que es presentava per ERC. Per no fer un lleig ho ha fet a sort i sense veure quin era el resultat. Jo he fet el mateix. No sé si al final he votat a CiU o a ERC. Però segur que hauré votat Independència.

Endavant les atxes!!

Divendres 23 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Potser no ens mereixem ser lliures

dilluns, 19/11/2012

Avui som diumenge 18 de Novembre de 2012,  avui fa dos mesos i 8 dies del #11s2012. El dia s’ha llevat amb sol i una mica fred. M’he llevat a dos quarts de vuit i després d’esmorzar he fet la caminada. Just abans de començar-la he vist una bicicleta lligada en un pàrquing metàl·lic que estava al carrer i que havia caigut . Quan ja l’havia sobrepassat he pensat dins meu, home podries recollir-la, oi? I he donat mitja volta per fer-ho. Quan m’he apropat per agafar-la, he donat un cop molt fort amb el meu genoll dret a una de les barres que surten del pàrquing i renoi quin mal. No l’he vist perquè era en l’angle mort de l’ull dret. Quin mala sort. A vegades voler fer bé les coses et surt car. Per sort és l’excepció de la regla. He fet tota la caminada amb dolor i ara al vespre mentre estic escrivint em dol molt. Està clar que aquesta tardor no és bona per mi. Primer despreniment de retina, constipat que fa setmanes que dura i ara el genoll dret!!. I ja no parlo d’altres temes. En fi, com dic sempre endavant les atxes!!

Al vespre he anat al cinema. He vist la darrera del James Bond que és diu Skyfall en versió original. Malgrat alguns diàlegs no els he acabat d’entendre per culpa del meu anglès que l’estic perden des de què estudio alemany,  m’ha agradat molt. Hi ha molt d’humor anglès i les accions de la pel·lícula són espectaculars però sense ser exagerades com altres.

Normalment no parlo de política el diumenge. Però avui voldria dir només una cosa. Les darreres enquestes indiquen que el MHP Mas no aconseguirà majoria absoluta, fins i tot, algunes apunten que es quedaran igual o per sota dels escons que tenen ara. La pregunta que vaig: Com creieu que reaccionaran els mitjans espanyols i de l’estranger si això passa? Diran que MHP Mas ha fracassat amb la seva proposta d’aconseguir l’Estat propi? Sincerament que en penseu? Jo ho tinc clar.

Ja he escrit més d’un cop que si MPH Mas no obté uns resultats superiors sense dubte amb els que ha obtingut ara, independentment que faci ERC, SI , CUP, serà interpretat que els catalans no volen la independència tal com semblava el #11s2012. Només si ERC obtingués més de 20 i fos la segona força al Parlament, podria posar-hi algun matís a aquesta interpretació. Però més cara interna que externa.

Jo demano que tots els que poden votar, tinguin clar que el 25N decidim bàsicament continuar el procés cap a la independència que es va iniciar el #11s2012. Tota la resta , que si retallades, que si polítiques d’esquerres o de dretes, que si més impostos…etc Tot això és pura fantasia. Mentre els catalans no tinguem un Estat propi, la política que és pot fer des de la Generalitat amb l’asfixia econòmica que patim és seguir les ordres dictades de (S)pain , que recordem està manat i pel que sembla per molts anys pel PP.

Si es confirma al final que MHP Mas no té uns bons resultats que el legitimin-hi davant dels espanyols i sobretot de les cancelleries internacionals, que té el mandat de tirar endevant les accions que faci falta per aconseguir fer el referèndum d’independència,  llavors potser si que el poble català no es mereix ser lliures.

Que cadascú voti el que vulgui, però no es digui després que no ho sabia

Endavant les atxes!!

Diumenge 18 de Novembre 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. El ventilador de la merda acaba d’arrancar

divendres, 16/11/2012

Avui som divendres 16 de Novembre de 2012,  dos mesos i 5 dies del #11s2012. Avui quan m’he despertat a dos quarts de set encara era fosc. És depriment el hivern a Alemanya perquè el Sol no el veus durant el dia. El mes que ve a partir de les quatre del vespre ja fosqueja i això vol dir que entres i surt de la feina sense llum de dia. A més, molts caps de setmana fa mal temps i tampoc veus el Sol enlloc. Normalment fa una claror grisa metàl·lica que ve d’un difuminat cel. En molts països del centre i nord d’Europa hi ha llocs que fan teràpia de llum. Jo no ho he fet mai, perquè per Nadal sempre baixem a Catalunya.

Tinc uns veïns equatorians que totes els festes de Nadal es queden a Alemanya perquè tornar a Equador és molt car i només ho fan un cop cada 3 o 4 anys. L’altre dia la dona em va dir que era molt depriment passar el Nadal a Alemanya ja que a partir del 23 de desembre tanquen les parades nadalenques i tot queda buit. No em puc imaginar el depriment que deu arribar a ser. I si a més fot mal temps, ja deu ser per morir-se. Aquestes qüestions quan un emigra no les té en compte, però a la llarga poden acabar condicionant molt el benestar emocional d’una persona. Els alemanys estan acostumats des de petits i a més per Nadal van a visitar els pares o es reuneixen els germans, en canvi si ets un immigrat normalment no tens cap família ni potser diners o dies de vacances que et permetin fer dos setmanes de vacances a casa teva.

Avui he treballat a casa. Ahir el meu cap m’ho va dir perquè no volia que contaminés a la resta amb el meu constipat. He treballat amb una hotfix que s’ha fet per solucionar un problema per un client de Catalunya i que teòricament aquest Nadal s’haurà d’instal·lar aprofitant la parada de la planta. Encara no sé si em tocarà anar-hi a donar suport.

Avui la reflexió política serà respecte a la notícia d’un diari nacionalista espanyol que parla d’un suposat informe policial que sembla que no el coneix ni el jutge, que indica que el MHP Mas, el MHP Pujol i el seu fill, poden estar implicats en una trama de blanqueig de diners a Suïssa.

Fa mesos vaig començar a escriure una sèrie d’articles amb el títol “El guió per la independència”. El guió té una sèrie de passos que s’han de fer i s’han de patir encara que no és vulgui.

En el primer remarcava que la resposta d’Espanya a qualsevol intent de sobirania, encara que només la fiscal, seria que hauríem d’escoltar per part dels espanyols i dels seus sicaris, amenaces més o menys directes, com era el cas de no pagar les pensions.

En el segon explicava que la segona resposta d’Espanya havia estat que els diaris espanyolistes de l’orbita del PSOE, ‘El País‘ i ‘El Periódico‘ anunciaven la notícia que Dos proveïdors del Palau van donar 775.000 euros a Convergència. Per mi era un avís per navegants, o traduït sense eufemismes: Mas, quieto parao si no vols anar a la presó.

En el tercer explicava que Espanya estava mobilitzant els seus sicaris que tenen dins del moviment catalanista, en aquest cas, el Duran i Lleida per tal de mirar d’aturar les pretensions de CDC per aconseguir la independència encara que sigui de moment només fiscal (l’article era del maig de 2012)

En el quart explicava s’estava concretant el que ja vaig explicar en el segon article: Les demandes contra el finançament irregular de CDC o casos de corrupció que implica alguns dels seus dirigents s’estan materialitzant. Malgrat potser que els jutges que instrueixen els casos del Palau de la Música i els de la ITV, són jutges honestos i independents, això no treu que l’aportació de proves i declaracions de testimonis, poden ser manipulats o premeditats perquè justament ara surtin a la llum.

Ara aquest diari “immundo” ha engegat el ventilador de la merda per veure si així emmerda al MHP Mas i la família Pujol fent que els votin menys catalana i com a conseqüència d’això aturar el procés independentista. El pitjor és veure com alguns catalans, incloent alguns independentistes, es dediquen a agafar la merda i ajudar-la a escampar. Quin fàstic que em fan! No només per no tenir escrúpols per difamar o aprofitar-se de la merda per veure si poden pescar quelcom pel seu interès, sinó perquè demostren que prefereixen això abans de la independència.

Com vaig dir en el quart article escrit el Juliol d’enguany molt abans del 11s2012:

No defensaré a CDC ni a qualsevol altre partit per molt català o independentista que sigui, que tingui impunitat per finançar-se irregularment o promoure la corrupció. Però estic segur que el sistema colonial espanyol , anomenant comunidad autonóma, està pensat per fomentar una xarxa d’amiguisme i corrupció per mantenir una classe dirigent que gestioni la colònia segons els interessos de Madrid. Sobreviure i a més, aconseguir bons resultats, malgrat no ser del cercle més proper de la metròpoli o fins i tot d’anar en contra els seus interessos, implica estar exposats a embrutir-se les mans amb casos de corrupció dins de les seves files i fins i tot de finançament il·legal.

Estic segur que tots els partits catalans tenen un cadàver a l’armari o com diuen a Alemanya “Leichem im Keller” i Madrid farà servir-ho a la seva conveniència per aconseguir desactivar qualsevol pas cap a la llibertat de Catalunya. Pels partits que es creuen immunes o perquè són nous es pensen que no en  tenen cap, que vagin en compte, que si cal,  Madrid els hi posarà un de ben fresc al seu armari sinó el tenen ja. De fet estic segur que si en comptes de ser CDC qui es al govern i sembla que està fent passos més o menys decidits cap a la sobirania, fos ERC o fins i tot SI, estic segur viuríem una situació semblant. El sistema judicial espanyol està pensat per poder ser utilitzat a conveniència de l’Estat Espanyol.

Caldrà els catalans que siguem prou intel·ligents o no estúpids, per saber manegar-ho sense caure amb la trampa d’estripar-nos les robes quan estem en un moment clau per aconseguir la independència. Per això valoro molt la decisió d’ERC de no obligar al President de la Generalitat a defensar CDC al Parlament pel cas Millet per no desprestigiar la institució barrejant-la en el cas i en canvi si obligar al secretari de CDC, en aquest cas l’Oriol Pujol a fer-ho. Només calia veure quines ganes els sicaris espanyolistes ho volien aprofitar-ho i amb quina ràbia van reaccionar contra ERC quan aquest partit ho va impedir.

Una vegada estiguem creant la nova república catalana, llavors si que seré el primer de demanar responsabilitats a qui faci falta, encara que hagi esdevingut un heroi de la independència. Però sobretot cal aprofitar que constituirem un nou Estat per crear un sistema nou polític amb unes noves regles i lleis que impedeixin el màxim possible la corrupció i les xarxes clientelars.”

Endavant les atxes!!

Divendres 16 de novembre 2012

Karlsruhe – Alemanya

 

Diari d’un català a punt de ser lliure. La por fa fer rucades

dilluns, 12/11/2012

Avui som dilluns 12 de Novembre de 2012,  dos mesos i un dia del #11s2012. El dia s’ha  aixecat clar i fred, encara que no ha gelat. M’he llevat tard , de fet m’ha despertat la Nina quan ja estava a la porta amb la dona per marxar a l’escola. Ella entrava a dos quarts de vuit. Ahir vaig quedar-me veien un documental molt bo sobre l’edifici del Museu d’art islàmic a Dubai. Vaig retirar-me a les 12 de la nit, però abans de dormir vaig prendre una pastilla d’ibuprofen perquè tenia un incipient malestar amb un dolor a la gola. Avui al matí m’he llevat pitjor. Crec que estic a punt de caure en una grip o quelcom similar. M’ho haurà passat el Jan que ha estat malalt la setmana passada. He portat el Jan a l’escola. Ell també està mig engripat.

A la feina cap novetat, segueixo barallant-me amb la demo que l’he virtualitzat. El company català que sempre fem el cafè per parlar del Barça, m’ha trucat que avui estava totalment ocupat i no tenia temps per res. Demà tampoc perquè havia d’anar a Nuremberg, però dimecres que si que hi haurà temps per comentar l’actualitat blaugrana i la situació política de Catalunya.

Cap a la tarda, just abans de marxar a classes d’alemany, el noi mexicà que està en el mateixa planta que jo, m’ha vingut a veure. Volia xerrar perquè acabava de sortir de la reunió amb el cap del departament a on s’anunciava que dels 30 països que ell i altres sis companys controlaven fins ara, quedaven reduïts només a 7 països, cap d’ells de parla hispana. La seva feina per l’any vinent era tancar tots els assumptes dels països que es deixaven de donar suport i pel proper any que ve es quedava sense feina. Com que era una persona traspassada des de Mèxic tot apunta que hauria de tornar a casa seva. Però ell no ho vol. Té la novia que treballa a prop de Karlsruhe en una altra multinacional i els pares d’ella viuen tot l’any a Roses, a on ell està a punt de comprar-se un apartament. Està desesperat cercant un altre lloc de treball dins de la nostra empresa a Karlsruhe.  Renoi, jo que si que voldria tornar a Barcelona no m’ho diran pas. En fi, no plou a gust de tothom.

La classe d’alemany ha estat molt interessant, em sento còmode amb la professora.   Em deixa parlar i no em rectifica fins que he acabat la frase o l’exercici.  Però té pressa en donar-me més coneixements, i jo li dic que tranquil·la, que no m’importa pagar més hores, però que jo no tinc problemes per entendre noves regles o conceptes, el problema per mi és la memòria.  Tinc un cervell estructurat per recordar-me del concepte, però no de les paraules. Totes que comencen amb les mateixes lletres em semblen iguals i quan als verbs separables (trennbare) em costa molt saber el significat de cadascú perquè penso que és un sol verb. Necessito repetir més exercissis a classe. Degut a les meves circumstàncies familiars, la feina, el doctorat i la meva dedicació a la política, realment a casa en prou feines faig just els exercissis de deure per a casa que em posa i a vegades ni això.

Avui la reflexió política serà curta. Quan veig les bajanades que es diuen tant els unionistes catalans com els espanyols, siguin d’esquerres o de dretes, penso d’inici que tanta estupidesa no pot ser certa. Però després penso que molt poca gent és capaç de no perdre el cap i dir o actuar de forma poc racional quan es té por. Els espanyols actuen com un individu que sent la por de perdre una part dels que ells consideren que és seu i a més, que pot significar acabar-los d’enfonsar en la misèria. Aquesta por minva el raciocini i per això diuen i fan rucades com la del vídeo dels Garcia. Si encara haguessin utilitzat un altre cognom d’origen espanyol com Martínez  Fernandez, Àlvarez  Rodríguez  Gonzàlez ..,. Mira que en tenien per triar per fer demagògia, però ni així, han escollit un nom tan català que ja apareix en les cròniques del rei Jaume I i a més hi ha un poble a la Rivera d’Ebre que porta aquest nom. N’ha de ser ben ruc.

Endavant les atxes!!

Dilluns 12 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Dos mesos desprès de la manifestació.

diumenge, 11/11/2012

Avui som diumenge 11 de Novembre de 2012,  avui fa dos mesos del #11s2012. El dia s’ha llevat plovent ,però no fa molt fred com ahir estem a 8 graus. Després d’esmorzar he fet la meva caminada sota una fina pluja. He escoltat Catalunya Radio un debat sobre la vaga del proper dia 14 entre el secretari de CCOO  Gallego, Vicent Sanchís i Manuel Milian Mestre. Un debat interessant, però estèril. Que les circumstàncies són més que dolentes, sobretot a (S)pain, però de moment no a Alemanya ni la majoria dels països de la UE, és més clar que l’aigua. Però que el govern català pugi fer quelcom és tant impossible com aconseguir una (S)pain federal. L’únic que podria fer quelcom seria el govern del Rajoy, però les mesures de xoc que hauria de fer i la reforma estructural del funcionament de (S)pain és de tal envergadura que el qui ho intentés l’oligarquia espanyola seria la primera que se’l menjaria viu.

Però Catalunya si que podria fer quelcom si fos independent. La crisi no marxaria per si sola encara que no tinguéssim l’espoli fiscal. Però la creació d’un nou estat hauria de ser aprofitat per canviar radicalment el model d’administració i el model laboral entre altres coses. El model espanyol administratiu com el laboral és nefast i és una de les raons que l’atur sempre estigui molt alt inclòs quan  es creix.

Al migdia hem anat a celebrar una festa d’aniversari del Jan. De fet avui no era pas l’aniversari, va ser el 19 de setembre, però com que no havia pogut invitar els amics perquè varem estar vacances fins uns dies abans i a sobre va estar malalt durant aquelles dues setmanes, al final ho hem fet avui.

Hem anat a jugar bitlles o Bowling. Érem 9 nois i una noia, més la Nina. Hem llogat 2 carrils per dues hores que incloïa pastell, dues rondes de begudes gratis (a partir d’aquí ja no ho era) i al final un dinar.  Al final ha costat 192€, incloent dues rondes més de begudes, el meu dinar i el de la dona. Tota la canalla ha sortit ben contenta.

Després de veure el partit del Barça per un web que tenen el permís per emetre els partits de la Lliga espanyola, només a Alemanya i Àustria  (www.laola1.tv) i d’haver portat a dormir la canalla, ara estic acabant d’escriure el meu diari.

La reflexió política en els diumenges no l’acostumo a fer, però tenint en compte que avui just fa 2 mesos de la manifestació del #11s2012, crec que és mereix quatre paraules:

Va haver un abans i un després del #11s2012. Abans totes les accions que es van fer els activistes catalans, els greuges que els espanyols han fet, la crisi econòmica…etc, serviren per carregar de raons la societat catalana fins que aquell dimarts pels carrers de Barcelona Catalunya va dir: ja n’hi ha prou, volem marxar de (S)pain i ser un Estat d’Europa com els altres.

A partir d’aquell dia, tot un seguit d’esdeveniments ha fet que aquests dos mesos s’hagin fet molt llargs perquè cada dia s’aconseguia noves fites que mai s’havien aconseguit en els darrers 300 anys.

Mai estàvem tant a prop d’aconseguir-ho com ara. Tenim la majoria dels ciutadans disposats a votar a favor. Tenim una Europa que mai admetrà cap violència dins del seu territori. Tenim una (S)pain  tant arruïnada que ni tant sols pot convèncer els seus de què viure en el seu Regne és el millor que marxar.

El 25N si tot va com indiquen les enquestes tindrem 2/3 parts d’un Parlament disposat a fer el que sigui per fer un referèndum d’autodeterminació. Però sobretot tenim la sort,  que per fi només dependrà de nosaltres. Només dependrà dels catalans fer caure el mur i fer de l’impossible possible.

Endavant les atxes!!

Diumenge 11 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Una vegada començat el camí no ens aturarem fins arribar al destí: La independència.

dissabte, 10/11/2012

Avui som dissabte 10 de Novembre de 2012,  demà farà dos mesos del #11s2012. El dia s’ha llevat plovent,però no fa molt fred, estem a 8 graus. Després d’esmorzar aprofitant que la dona dormia, ahir va tenir un sopar amb una amiga i va tornar tard,  he anat a fer la caminada sota la pluja mentre escoltava l’entrevista al Professor Sala i Martín d’ahir a Catalunya Ràdio. Excel·lent com sempre, a mi m’agrada molt com s’explica sobretot perquè és molt didàctic. El que ha dit del per què Europa i sobretot (S)pain seran els primers que voldran que Catalunya independent continuí dins de la UE, coincideix amb el que jo fa temps he escrit en aquest bloc. Però ell ho explica amb dades concretes i amb més evidències. Recomano escoltar-ho.

Quan he arribat a casa, la dona ja havia marxat a córrer.  M’he dutxat i he baixat al soterrani a llegir la premsa per Internet. He vist les notícies sobre els vídeos infames i demagogs que el PP està fent. El vídeo sobre que en una Catalunya independent els que tenen el cognom García els obligaran a canviar-ho és patètic. Però a més han triat un cognom que és tant català com Pujol!!. Un quan veu aquestes errades tan grans i que pensen del moviment independentista català, arriba a la conclusió que són molt estúpids i per tant segur que aconseguirem la independència ben aviat i no serà pas tant complicada com ens pensem a priori.

En l’Ara Premium hi ha un article de Miquel Puig amb el títol “Les raons dels altres (4): els utòpics” a on parla de les raons dels unionistes que reconeixen que no és possible tornar enrere i continuar com fins ara, però que la independència tampoc és la solució, mentre promouen una solució intermèdia. El Miquel Puig desmunta una per una les premisses que es basen els unionistes, malgrat diu que en el millor dels casos es podria aconseguir alguna d’elles, però que són tant o més difícils que aconseguir la independència. Però al final diu el millor de tot “És a dir, les solucions intermèdies entre l’statu quo i la independència són probables. Tanmateix, quanta ingenuïtat per part dels que les proposen! Perquè l’únic camí que podria portar a la taula de negociació i a la millora de la situació de Catalunya dins d’Espanya és el que està seguint Artur Mas: la decisió sincera -i per tant convincent- d’escindir-se.”

Això dona de pensar una mica. Tot aquesta fermesa que mostra el MHP Mas i CiU per aconseguir l’estat propi només una estratègia per aconseguir que (S)pain accepti pactar una solució intermèdia?

Jo no dic que no sigui possible que algun dirigent de CiU, especialment del sector d’Unió amb Duran i Lleida com a màxim representant, estigui en aquesta tessitura, però estic convençut que (s)pain per la seva història, per la seva idiosincràsia i perquè és la raó d’existència de (S)pain, mai ho acceptaran. Igual que van fer en les altres colònies, preferiran abans arribar al trencament que pactar. Per això jo estic molt confiat. Una vegada hem començat el camí cap a la independència no ens podran aturar fins que arribem al final, és més, sóc dels que creu que arribarem més gràcies a la intransigència, menyspreu i coaccions de (S)pain que per mèrits propis.

Endavant les atxes!!

Dissabte 10 de Novembre de 2012

Karlsruhe . Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Cauen els murs

divendres, 9/11/2012

Avui som divendres 9 de Novembre de 2012,  1 mes i 31 dies després del #11s2012 i 23 anys de la caiguda del Mur de Berlín . El dia s’ha amb sol però fred. Els cotxes tenien els vidres gelats.

El Jan s’ha aixecat malalt, tenia una mica de febre i com que la dona tenia una reunió molt important a les 10 del matí amb el cap i jo no tenia res fins al migdia, hem decidit que em quedava a casa mentre ella anava la feina i quan acabés la reunió em rellevaria. He pogut escoltar la tertúlia de TV3 encara que no molt perquè m’he connectat a la feina amb l’ordinador via Internet. Tinc aquesta opció i encara que darrerament no viatjo tant i per tant no l’utilitzo molt, sempre va bé en casos com aquest. A la feina m’he barallat amb una demo que tinc i que estic passant-la a una màquina virtual. Res de nou. De moment no hi ha cap novetat del nou cap.

Una de les coses que he llegit al correu electrònic al matí quan estava a casa , ha estat el vídeo amb el nom “Cauen els murs, eleccions el #25N” que ha fet el grup “La fàbrica” del que tinc l’honor de formar-ne part, encara que sigui més testimonial que real. El vídeo està realitzat magníficament i molt professionalment, però sobretot el missatge que diu és perfecte per explicar el que els catalans ens estem jugant en aquestes eleccions.

Ahir també va començar la campanya electoral. Jo espero que la campanya no ens perjudiqui. Espero i desitjo que entre les opcions independentistes o almenys que estan a  favor del Dret a Decidir, no comencem a tirar-nos els plats pel cap. Serà molt important que malgrat les normals desqualificacions i adjectius que es diuen dels adversaris en una comtessa electoral, que al final, aquestes no impedeixin en el proper Parlament articular les accions polítiques i legislatives pertinents per aconseguir fer la consulta per la independència de Catalunya.

No m’importa gaire els insults, amenaces i desqualificacions dels unionistes i dels espanyols, de fet ho trobo fins i tot bé, perquè al final tot això acaba tornant-se contra ells. Qui voldrà tornar enrere a demanar als qui t’insulten, amenacen i coaccionen, que volem continuar ser súbdits d’ells? Ara que no hi ha possibilitats de cap intervenció militar o de la Guàrdia Civil, les amenaces i coaccions només serviran per acabar de convèncer a més indecisos votar per la independència.

El vídeo “Cauen els murs, eleccions el #25N” és magnífic en tots els sentits. Però sobretot per haver aconseguit associar la caiguda del Mur i per tant, de tot el bloc soviètic. Com diu la veu en off de Miquel Calzada, només uns dies abans ningú ho hauria dit que el mur cauria i gràcies que els berlinesos van decidir sortir al carrer van aconseguir fer “possible l’impossible”. Els catalans vam fer el primer pas quan vam sortir més de 1 milió i mig el #11s2012 i ara el proper 25N realitzarem el segon pas. Només depèn dels catalans aconseguir que el proper Parlament de Catalunya hi hagi almenys 2/3 parts de diputats disposats a votar a favor de donar la veu al poble de Catalunya a decidir el seu futur com un Estat lliure o continuar com a súbdit de (S)pain.

El 11 de setembre de 2012 va començar l’enderroc del mur que ens té empresonats. El proper diumenge 25 de Novembre es decidirà si continuem o ens aturem. Només depèn de nosaltres.

Endavant les atxes!!

Divendres 9 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Amics que estimen la democràcia

dimecres, 7/11/2012

Avui som dimecres 7 de Novembre del 2012,  1 mes i 29 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat fosc, fred i plovent.  M’he llevat a dos quarts de set del matí i en prou feines clarejava. Avui he portat el Jan a l’escola a un quart de nou, perquè tenia visita a l’oftalmòleg a dos quarts de nou.

La visita ha anat bé. La retina sembla ben subjectada a la paret de l’ull i no tinc cap més sangria. Però la bombolla de gas que es fa cada dia més petita, ho fa tant lentament que l’oftalmòloga m’ha dit que potser no podré volar el dia 25 de Novembre. Justament ahir estava convençut que si que podria que vaig fer la reserva a Ryanair des de Frankgurt –Hann a Girona. Al final com que no em queden més dies de vacances a part dels que tinc reservat per Nadal, com que hi haurà un nou cap al departament i no és qüestió de demanar festa a canvi d’hores extres, he decidit volar el mateix diumenge a les 6 de matí i tornar el dilluns a les 8 del mati. EL preu és de 60€ tot inclòs. Però potser al final hauré gastat els diners per res i no podré baixar a votar. Hi ha la possibilitat de baixar amb el cotxe, però costa uns 450€ entre peatges i benzina, a part que les 10 hores ningú te les treu. Ho he descartat. Esperem que al final l’oftalmòleg em doní el permís per volar.

A la feina, he escoltat després de dinar el discurs en anglès que el MHP Mas ha fet a Brussel·les al fòrum Friends of Europa. Per mi ha estat magnífic malgrat hi hagut forces preguntes d’incomprensió al respecte. Podeu veure el vídeo sencer a aquí.

El més interessant per mi ha estat el torn de preguntes i les respostes que ha donat el MHP Mas. Hi ha molta pedagogia a fer i en aquest sentit el proper govern de la Generalitat tindrà molta feina a fer. Nosaltres des de Catalans Abroad i la Sectorial d’Exteriors de l’ANC, podem fer alguna cosa, però no podem arribar mai a un públic ni als mitjans de comunicació com pot ha estat aquest cas.

De tot el que s’ha dit, em quedo amb el final. La darrera pregunta que se li ha formulat ha estat amb quins amics comptava Catalunya a Europa. La resposta del MHP ha estat d’aquelles que passarà a la història: Comptem amb els amics que estimen la democràcia.

Vet a aquí la clau de tot.  Europa li costarà molt, tal com s’ha vist en algunes de les preguntes, acceptar que ara davant de la crisi que pateix Europa i especialment (S)pain, Catalunya es desperti reivindicant l’Estat propi. Però si que no podran negar-se mai és acceptar és que s’impedeixi als catalans a exercir el seu dret de decidir pel seu futur.  Després una vegada quedi constatat que la voluntat del poble català és constituir-se un Estat dins de la UE, encara que ens hagin dit per activa o per passiva que no ho podria ser, acabaran acceptar-nos dins de la Unió. Per varis motius, alguns d’econòmics tal com molt bé el Professor Sala-Martín ha explicat tant bé en aquest article, però sobretot per principis democràtics.

Endavant les atxes!!

Dimecres 7 de Novembre de 2012

Karlsruhe – ALemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Doble trampa mortal

dilluns, 5/11/2012

Avui som dilluns 5 de Novembre del 2012,  1 mes i 27 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat fosc, fred i plovent, com sempre.  M’he llevat a dos quarts de set del matí i en prou feines clarejava. Ens llevem a aquesta hora, perquè a Alemanya l’escola comença a tres quarts de vuit del mati. Necessitem entre uns vint minuts en cotxe per portar la canalla.

Avui ens hem repartit la canalla per anar a l’escola. La Nina entrava a tres quarts de vuit i ha anat amb la dona. Jo he anat a l’escola més tard, a dos quarts de nou amb el Jan. Demà serà a l’invers, Jan entrarà abans i la Nina després. Enguany no hem tingut sort amb l’horari d’entrada a l’escola, cap dia els dos coincideixen i hem de fer dos viatges. Durant toa la meva malaltia ho ha hagut de fer la dona tota sola. Avui ha estat el primer dia que m’he atrevit a fer-ho malgrat encara no tinc encara l’ull bé. Espero no tenir cap accident.

Mentre anava cap a la feina he escoltat una mica la tertúlia de Catalunya Ràdio, a on es parlava molt del manifest signat pels 300 suposats intel·lectuals espanyols. Sincerament em sembla una perduda de temps donar-li tanta importància. Com he dit al FB i en una piulada , si volem ser un dia independents de (S)pain, el primer que hem de fer és  deixar de ser dependents del que diuen els qui no ens deixen ser-ho. Nosaltres hem d’anar a la nostra i ja hi parlarem quan arribi l’hora dels fets. És a dir, alhora de negociar el referèndum i el traspàs de sobirania.

A la feina, la sorpresa ha estat llegir un correu del meu cap a on deia que marxa a partir del 1 de gener cap a Bonn a ser Product mànager d’un nou software amb centenars de persones al seu càrrec. Realment estic molt content per a ell, s’ho mereix. El problema serà a veure qui serà el substituït que vindrà. Si no és del nostre grup, hauré de tornar a començar a explicar quina és la meva tasca dins del departament. Les multinacionals tenen això, cada dos o tres anys, et canvien el cap i sant tornem-m’hi.

La reflexió política d’avui és sobre l’enquesta que RAC1 ha publicat i la insistència dels dirigents de CiU, començant pel exPresident Pujol, de demanar que CiU aconsegueixi la majoria absoluta per garantir el procés independentista.

L’enquesta deixa entreveure que la majoria absoluta de CiU s’està allunyant del que semblava del principi, com també que ERC augmenta però no tant com semblava quedant-se per darrera de PSC i del PP, amb Iniciativa trepitjant-li els talons. També es veu que SI no entra com tampoc les CUP, malgrat aquesta darrera organització política sembla que té més possibilitats que SI al final d’entrar.

Només voldria dir al respecte que ens hem posat unes trampes en el camí innecessàries. La primera ha estat condicionar el 25N a la majoria absoluta de CiU. Entenc que CiU ho demani perquè durant la transició entre el dia 26N fins el dia que es pugi fer el referèndum o consulta, s’haurà de continuar administrant la Generalitat amb un pressupost totalment deficitari i que obligarà a més retallades per complir el dèficit exigit per la UE. No deixar de complir el que demana la UE, perquè llavors no es farà gens de cas quan demanem recolzament pel referèndum.  Amb una CiU sense majoria absoluta haurà de demanar suport a un altre partit aprovar els pressupostos amb retallades. El PP no ho farà mai, llavors qui queda: Teòricament només li quedarà recolzar-se amb ERC i no crec que ERC acceptí de bon grat fer més retallades per complir el dèficit, encara que això sigui per garantir l’estabilitat del govern de la Generalitat. Una situació perillosa tant per CiU com per ERC.

Ara bé, dit això, en el moment que es marca com a línia imprescindible per continuar el procés d’independència la majoria absoluta de CiU, està autoimposant-se uns objectius que l’enemic pot mirar d’impedir-ho utilitzant totes les armes possible, incloent tal com s’ha vist aquesta setmana passada, el Duran i Lleida. L’altra trampa morta, ha estat condicionar la independència a continuar a la UE. També ha estat un error de càlcul de CiU. Ja he explicat varis cop en aquest diari, que això és impossible de predir, però que tot apunta que continuarem a la UE perquè ens necessiten a dins, tant (S)pain com a la resta dels països membres. Alemanya serà la primera de voler-ho, quan hagi arribat a la conclusió que la independència de Catalunya és un fet evident.

Però això no treu, que els unionistes catalans i els espanyolistes, estiguin utilitzant la por de no poder romandre a la UE, com un espantall que pot acabar a fer forat dins dels catalans indecisos, sobretot dels que acostumen a votar a CiU.

Entra una trampa i l’altre, a veure si al final el President Mas no obtindrà prou escons per quedar clar que ha encertat amb la seva decisió de convocar aquestes eleccions plebiscitàries. Això pot fer que des de sectors menys sobiranistes de CiU encapçalats pel Duran,  l’obliguen a dimitir. Llavors tot el que s’ha aconseguit avançar fins ara s’haurà anat a n’orris. És interpretarà tant a Catalunya, com a (S)pain i també internacionalment, que el procés independentista ha perdut força. Haurem d’esperar quatre anys més? Mireu al País Basc i l’Ibarretxe. Semblava impossible que no rebés la majoria absoluta per governar i els espanyols s’ho van muntar bé per fer-lo fora duran quatre anys per un sol escó després de fer fora a l’esquerra abertzale. És veritat que ara el PNB ha tornat, però sense Ibarretxe i amb un perfil més regionalista. No ho sé, ja sé que no es pot compara, però el que si que estic segur que la frustració entre els independentistes serà immensa i això encara provocarà més retrets, inestabilitat i finalment potser la divisió encara més profunda entre els independentistes, que ja és molt dir, després de veure que no s’ha pogut fer una coalició independentista per aquestes eleccions.

Però la decisió final per superar aquestes trampes està en mans dels catalans. Ara és l’hora de demostrar que ens mereixem la llibertat. Espero que al final Artur Mas aconsegueixi els escons necessaris per poder continuar el procés independentista, que ERC podés ser la segona força al Parlament i si a sobre SI i CUP entren al Parlament, millor que millor.

Endavant les atxes!!

Dilluns  5 de Novembre del 2012

Karlsruhe – ALemanya