Opinió

Perdoneu si sóc així de mal pensat, però la meva opinió és que aquesta proposta de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres té similituds equivalents al que va succeir amb “Ciutadans/Ciutadanos” però en comptes en l’àmbit de les esquerres catalanes espanyolistes, serà en l’àmbit de les esquerres catalanes independentistes o sobiranistes.

“Ciutadans/Ciutadanos” va néixer arran de la crida d’intel·lectuals d’esquerra espanyols que viuen a Catalunya “indignats” per la política del segle XX dels partits  d’esquerra a Catalunya, principalment el PSC. Uns partits que consideraven tacats per la corrupció i que no defensaven els interessos del “Ciutadans/Ciutadanos” a Catalunya. Per aquests intel·lectuals la Generalitat aplicava una política uniformadora pancatalanista i dilapidava els recursos en dèries nacionalistes mentre alhora servia de menjadora de la política catalana. Es consideraven defensors de la llibertat i de la democràcia, contra la imposició del nacionalisme català.

Aquests intel·lectuals d’esquerra espanyolistes, molt d’ells catedràtics d’universitats catalanes i escriptors reconeguts, fan obtenir diners de diferents fons (d’alguns empresaris com Lara del grup Planeta i Rodríguez del Festina) i es veu que també del PSOE que volia dinamitar la dèria “nacionalista” del ex-President Maragall quan va pactar amb ERC.

Després de la crida d’aquests intel·lectuals, es va crear el partit i va guanyar el més intel·ligent, demagog i brillant que es va presentar a l’assemblea constituent: l’Albert Rivera. Un jove desconegut en la política, però amb un brillant CV d’estudis a ESADE.

Aquest partit al principi va rebre el suport tàctic dels mitjans de comunicació catalans contraris al PSC-PSOE , és a dir pro-CiU i del PP, perquè així podien debilitar al Tripartit. El problema és que una vegada fet la seva feina, ara s’ha convertit en una amenaça pel mateix PP que l’impedeix créixer més del que ells voldrien. Amb tot crec que pels interessos de (S)pain tampoc els hi va malament que “Ciutadans/Ciutadanos” sigui fort a Catalunya. Recullen vots dels “indignats ciutadans espanyols” que són d’esquerra i que si no existeixin,  malgrat tot, potser acabarien votant a un PSC-PSOE (que encara té una mica d’ànima catalanista) o pitjor a Inciativa-Esquerra Unida.  Per entendre una mica més com va sortir aquest partit lerrouxista recomano que llegiu aquest magnífic i llarg article de Jordi Graupera al SingularDigital.cat: Un dels nostres: Qui és l’Albert Rivera?

Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, quan diuen que ells volen només impulsar aquesta alternativa política, actuen igual com van fer fa 8 anys grup d’intel·lectuals autobatejats ‘ilustrados del siglo XXI’, (Espada, De Carreras, Pericay…). M’agradaria estar equivocat, però la meva intuïció em diu que acabaran creant un partit amb tics lerrouxistes que farà forat a l’esquerra catalana, principalment a ERC, CUP (potser menys perquè tenen un públic més jove bastant tancat en ells mateixos) i Iniciativa-Eua.

Malgrat la Teresa Forcades diu que ella està per l’Estat Propi independentment si s’aconsegueix canviar o no el model de societat que vivim, l’Arcadi Oliveres l’he sentit dir més d’un cop que prefereix no votar a favor de la independència de Catalunya si tot ha de seguir igual. El que no diu l’Oliveres, és que no votant-hi està defensant el status-quo actual espanyol incloent l’espoli fiscal, els atacs a la nostra identitat cultural i lingüística i sobretot avalant la monarquia parlamentaria espanyola que ha permès i ha fomentat tot aquest sistema polític-econòmic del “pelotazo” que fomenta la corrupció i l’especulació.

No sé com l’anomenaran aquest partit, potser es dirà: “Indignats/Indignados” i estic encuriosit per saber quin serà el jove intel·ligent i aprofitat que acabarà sortit escollit per presentar-se a les properes eleccions. També estic encuriosit per veure si endevino quins seran els mitjans de comunicació que donaran suport tàcit a aquesta nova proposta. Ara bé,  aquí faig un crit d’atenció a alguns companys de l’ANC que no caiguin en el parany de voler participar en aquesta nova proposta política. Seria el suïcidi de l’ANC. Per aquí ens poden fer molt de mal.

Per cert, de quines eleccions parlen la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres?, No havíem quedat que en aquesta legislatura es realitzarà el referèndum per la independència? Quin sentit té crear un partit per presentar-se a unes eleccions que teòricament no es realitzaran o si es fan, seran eleccions plebiscitàries. Si s’acaba fent unes eleccions plebiscitàries, es presentarà aquest nou partit dividint el vot sobiranista entre els votants d’esquerra catalans?

Jo si fos de (S)pain, començaria a crear una alternativa equivalent dins de l’electorat de CiU, amb el Duran i Lleida al capdavant, per així acabar dividint i sobretot barallant-nos entre nosaltres i debilitant el vot sobiranista.

Perdoneu de nou si sóc tant mal pensat, però potser porto massa anys dins del moviment independentista i sóc gat escalat.

Desitjo de tot cor, que els catalans siguem prou intel·ligents per saber conquerir la nostra llibertat. S’ha comès molt greus errors amb les millors de les intencions que ha impedit que Catalunya sigui lliure. A la nostra història n’hi ha a cabassos.

Endavant les atxes!

Fa temps que tinc mandra en escriure articles, a part de la meva situació personal que m’impedeix tenir la tranquil·litat necessària per escriure, penso que la meva tasca d’escriure a favor de la independència de Catalunya, amb tota la modèstia, no és tant necessària com a abans. Ara crec que en el moment que els dos principals partits catalans estan per la independència, no té gaire sentit escriure a favor d’ella. Ja ho fan tot el reguitzell de periodistes, orinadors i articularies propers a aquests partits. A més molt millor que jo.

Però fa setmanes que veig astorat com molts mitjans de comunicació catalans estan sent  còmplices d’una campanya de zitzània en la política catalana, a on s’està magnificant el tema de la corrupció i dels espionatges. Per això m’agradaria fer aquesta reflexió.

La justícia a la Natura no existeix i nosaltres, com animal simiesc que som, tenim en els nostres gens gravats en foc la predisposició a utilitzar en benefici propi tot el que ens pugi ser útil. Però en el moment que es vol construir una societat complexa i justa, artificialment ens hem hagut de dotar d’unes regles que permetin a tots els seus individus a tenir les mateixes oportunitats per reeixir, és a dir, hem hagut de construir una societat amb meritocràcia. Per aconseguir-ho no es pot utilitzar tot el que tenim al nostre abast per benefici propi, malgrat el nostre instint natural ens ho demani fer-ho.

Però una societat amb meritocràcia al 100% sempre serà una utopia. A part de què sempre hi hauria qui parteix d’una posició millor, un altre punt molt important és lluitar contra la corrupció. La investigació de qualsevol cas que pugi fer tuf a corrupció és imprescindible. La corrupció existeix des del primer dia que es va intentar de manera justa qualsevol societat. I existirà sempre.

Com es pot fer front a la corrupció? La sopa d’alls fa temps que es va inventar. Els països més democràtics a on la corrupció és més petita, hi ha varis punts claus que a (S)pain no es dóna i que per mi són imprescindibles per lluitar-hi en contra:

1)     Un sistema de justícia totalment independent, que funciona més o menys ràpid

2)     Un contrapès entre el sistema judicial, executiu i legislatiu de tal manera que els tres pilars bàsics d’una democràcia, es vigilen i es fiscalitzen.

3)     Una societat civil que ja sigui via mitjans de comunicació, o lobbies ciutadans o per organitzacions sense ànims de lucre, està constantment seguint de prop el que fan els seus representants electes i si detecta qualsevol anomalia, exigeix responsabilitats.

Els anglosaxons i també els alemanys, són molt perepunyetes amb certes actituds i accions, que nosaltres, els llatins ho trobem més o menys bé. Un exemple ho tenim amb el tema de la querella que es va presentar contra Laporta i part de la seva junta directiva del Barça pel tema dels avals. La immensa majoria de l’opinió pública, com també dels mitjans de comunicació, trobarien bé que no s’executés la sentència, malgrat s’ha demostrat que van fer un tripijoc legal per amagar les perdudes de la pèssima gestió econòmica de la directiva del Gaspar. Això seria impensable els USA o Alemanya. De fet cap directiva ho hauria pensat fer-ho,  perquè estarien segur que al final s’acabaria descobrint per la denuncia dels socis, tal com ha passat. S’aconsegueix impedir moltes corrupcions quan existeix aquesta convicció que tart o d’hora s’acabarà descobrint. En aquest sentit trobo molt bé, la fiscalització que han fet els socis del Barça que ho ha demandat, malgrat no entenc la sentència i la trobo injusta per la implicació de persones que no hi van participar. En aquest cas, el problema és el pèssim funcionament del sistema judicial espanyol i no de qui ha posat la denuncia.

Si és fes el mateix en molts organismes públics per part dels ciutadans, estic segur que aniríem molt millor. El que passa és que molts ciutadans no senten que el sistema públic és seu, tal com senten els socis del Barça amb el club. Vet a aquí, un dels problemes més importants a millorar per poder lluitar eficaçment contra la corrupció. Si el ciutadà no experimenta que l’estant robant quan hi ha corrupció i en canvi, el sentiment és d’enveja, malament rai.

Espero, però que amb un nou Estat Català, aquest sentiment canvií. Entenc que fins ara el fet de veure que l’administració de l’Estat provenia de Madrid, no és sentís com propi. Però aquests darrers 30 anys amb la Generalitat, no he vist que aquest sentiment  canviés molt. Caldrà canviar-ho. Cal que la majoria dels catalans sentim que tot el que és públic, és nostre i per tant, exigim que s’investiguin, com una cosa normal, qualsevol cosa que pugi fer tuf de corrupció. En cas contrari estarem avalant-la.

Una societat a on no es facin denuncies o es demani que s’investigui presumptes casos de corrupció, no és normal. Per tant, el que ens hauria d’escandalitzar no és que es descobreixin casos de corrupció, sinó que no n’hi haguessin.

Endavant les atxes!!