Arxiu de la categoria ‘Independència’

Diari d’un català a punt de ser lliure. Una vegada començat el camí no ens aturarem fins arribar al destí: La independència.

dissabte, 10/11/2012

Avui som dissabte 10 de Novembre de 2012,  demà farà dos mesos del #11s2012. El dia s’ha llevat plovent,però no fa molt fred, estem a 8 graus. Després d’esmorzar aprofitant que la dona dormia, ahir va tenir un sopar amb una amiga i va tornar tard,  he anat a fer la caminada sota la pluja mentre escoltava l’entrevista al Professor Sala i Martín d’ahir a Catalunya Ràdio. Excel·lent com sempre, a mi m’agrada molt com s’explica sobretot perquè és molt didàctic. El que ha dit del per què Europa i sobretot (S)pain seran els primers que voldran que Catalunya independent continuí dins de la UE, coincideix amb el que jo fa temps he escrit en aquest bloc. Però ell ho explica amb dades concretes i amb més evidències. Recomano escoltar-ho.

Quan he arribat a casa, la dona ja havia marxat a córrer.  M’he dutxat i he baixat al soterrani a llegir la premsa per Internet. He vist les notícies sobre els vídeos infames i demagogs que el PP està fent. El vídeo sobre que en una Catalunya independent els que tenen el cognom García els obligaran a canviar-ho és patètic. Però a més han triat un cognom que és tant català com Pujol!!. Un quan veu aquestes errades tan grans i que pensen del moviment independentista català, arriba a la conclusió que són molt estúpids i per tant segur que aconseguirem la independència ben aviat i no serà pas tant complicada com ens pensem a priori.

En l’Ara Premium hi ha un article de Miquel Puig amb el títol “Les raons dels altres (4): els utòpics” a on parla de les raons dels unionistes que reconeixen que no és possible tornar enrere i continuar com fins ara, però que la independència tampoc és la solució, mentre promouen una solució intermèdia. El Miquel Puig desmunta una per una les premisses que es basen els unionistes, malgrat diu que en el millor dels casos es podria aconseguir alguna d’elles, però que són tant o més difícils que aconseguir la independència. Però al final diu el millor de tot “És a dir, les solucions intermèdies entre l’statu quo i la independència són probables. Tanmateix, quanta ingenuïtat per part dels que les proposen! Perquè l’únic camí que podria portar a la taula de negociació i a la millora de la situació de Catalunya dins d’Espanya és el que està seguint Artur Mas: la decisió sincera -i per tant convincent- d’escindir-se.”

Això dona de pensar una mica. Tot aquesta fermesa que mostra el MHP Mas i CiU per aconseguir l’estat propi només una estratègia per aconseguir que (S)pain accepti pactar una solució intermèdia?

Jo no dic que no sigui possible que algun dirigent de CiU, especialment del sector d’Unió amb Duran i Lleida com a màxim representant, estigui en aquesta tessitura, però estic convençut que (s)pain per la seva història, per la seva idiosincràsia i perquè és la raó d’existència de (S)pain, mai ho acceptaran. Igual que van fer en les altres colònies, preferiran abans arribar al trencament que pactar. Per això jo estic molt confiat. Una vegada hem començat el camí cap a la independència no ens podran aturar fins que arribem al final, és més, sóc dels que creu que arribarem més gràcies a la intransigència, menyspreu i coaccions de (S)pain que per mèrits propis.

Endavant les atxes!!

Dissabte 10 de Novembre de 2012

Karlsruhe . Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Cauen els murs

divendres, 9/11/2012

Avui som divendres 9 de Novembre de 2012,  1 mes i 31 dies després del #11s2012 i 23 anys de la caiguda del Mur de Berlín . El dia s’ha amb sol però fred. Els cotxes tenien els vidres gelats.

El Jan s’ha aixecat malalt, tenia una mica de febre i com que la dona tenia una reunió molt important a les 10 del matí amb el cap i jo no tenia res fins al migdia, hem decidit que em quedava a casa mentre ella anava la feina i quan acabés la reunió em rellevaria. He pogut escoltar la tertúlia de TV3 encara que no molt perquè m’he connectat a la feina amb l’ordinador via Internet. Tinc aquesta opció i encara que darrerament no viatjo tant i per tant no l’utilitzo molt, sempre va bé en casos com aquest. A la feina m’he barallat amb una demo que tinc i que estic passant-la a una màquina virtual. Res de nou. De moment no hi ha cap novetat del nou cap.

Una de les coses que he llegit al correu electrònic al matí quan estava a casa , ha estat el vídeo amb el nom “Cauen els murs, eleccions el #25N” que ha fet el grup “La fàbrica” del que tinc l’honor de formar-ne part, encara que sigui més testimonial que real. El vídeo està realitzat magníficament i molt professionalment, però sobretot el missatge que diu és perfecte per explicar el que els catalans ens estem jugant en aquestes eleccions.

Ahir també va començar la campanya electoral. Jo espero que la campanya no ens perjudiqui. Espero i desitjo que entre les opcions independentistes o almenys que estan a  favor del Dret a Decidir, no comencem a tirar-nos els plats pel cap. Serà molt important que malgrat les normals desqualificacions i adjectius que es diuen dels adversaris en una comtessa electoral, que al final, aquestes no impedeixin en el proper Parlament articular les accions polítiques i legislatives pertinents per aconseguir fer la consulta per la independència de Catalunya.

No m’importa gaire els insults, amenaces i desqualificacions dels unionistes i dels espanyols, de fet ho trobo fins i tot bé, perquè al final tot això acaba tornant-se contra ells. Qui voldrà tornar enrere a demanar als qui t’insulten, amenacen i coaccionen, que volem continuar ser súbdits d’ells? Ara que no hi ha possibilitats de cap intervenció militar o de la Guàrdia Civil, les amenaces i coaccions només serviran per acabar de convèncer a més indecisos votar per la independència.

El vídeo “Cauen els murs, eleccions el #25N” és magnífic en tots els sentits. Però sobretot per haver aconseguit associar la caiguda del Mur i per tant, de tot el bloc soviètic. Com diu la veu en off de Miquel Calzada, només uns dies abans ningú ho hauria dit que el mur cauria i gràcies que els berlinesos van decidir sortir al carrer van aconseguir fer “possible l’impossible”. Els catalans vam fer el primer pas quan vam sortir més de 1 milió i mig el #11s2012 i ara el proper 25N realitzarem el segon pas. Només depèn dels catalans aconseguir que el proper Parlament de Catalunya hi hagi almenys 2/3 parts de diputats disposats a votar a favor de donar la veu al poble de Catalunya a decidir el seu futur com un Estat lliure o continuar com a súbdit de (S)pain.

El 11 de setembre de 2012 va començar l’enderroc del mur que ens té empresonats. El proper diumenge 25 de Novembre es decidirà si continuem o ens aturem. Només depèn de nosaltres.

Endavant les atxes!!

Divendres 9 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Majoria aclaparadora a favor de l’estat propi

dijous, 8/11/2012

Avui som dijous 8 de Novembre del 2012,  1 mes i 30 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat gris però sense ploure, fa fred.  M’he llevat una mica més tard, eren les 7 tocades. Avui la canalla comencen a la mateixa hora i és a dos quarts de vuit. La dona volia portar-los per arribar més aviat al despatx. Està enfeinada en una traducció d’un software que ha de sortir aquest mes. No he esmorzat més que una magdalena i en prou feines. M’ha sortit una llaga al fons esquerra de la llengua que em dificulta menjar i també parlar.

He arribat a la feina a les 8 i cinc minuts. Avui no he pogut fer la xerrada amb el company català sobre la derrota del Barça ahir, perquè havia d’anar de viatge. Hem quedat per demà. Però si que he tingut reunió de departament de l’una de migdia fins a les quatre tocades. He estat escoltant les novetats i he parlat molt poc per culpa de la llaga. Res d’especial, només encuriosit per veure la planificació per l’any vinent que sembla que tot anirà més bé del que em pensava. Malgrat el gran cap demana reduir la despesa la planificació d’ingressos augmenta amb un 7%. Fa temps que he deixat d’opinar sobre aquests increments que sempre CEO planifiquen. Malgrat pugin semblar forassenyats sempre s’ho acaben muntant bé per complir-los i sinó ho fan, llavors abans pleguen i ve un altre CEO que amb l’excusa que l’anterior no ho ha fet bé, aprofita per fer una retallada que l’altre no va fer i a més com més gran la faci després al cap d’un parell d’anys, pot mostrar millors números encara que només sigui per haver començat de més a baix. Però sempre compten amb l’increment d’inflació i del creixement de les economies. Com deien abans, “ha mort el rei, visca el rei”.

Ara estic escrivint aquest diari una mica entonat. He hagut de veure dues Weisse Bier de mig litre per poder empassar-me dues llesques de pa “bimbo” amb oli i formatge. No he dinat res perquè em fa molt de malt la llaga a la llengua. Al migdia he anat al metge de l’empresa i una infermera m’ha donat un pot a on hi havia a dins una mica de pomada, que si m’he la poso a la llengua, aconsegueixo una mitja hora que puc parlar i menjar. Però el que em queda m’ho vull reservar per anar a dormir i per això m’he begut les cerveses.

Avui m’agradaria només parlar d’una cosa: De què 57% dels catalans votarien “SI” a la independència, per només un 20,5% en contra amb uns 14,3% que s’abstindria. Això en un referèndum a on només es compta amb els vots emesos representa un 73,5% de vots favorables!!

Si aquestes xifres són certes, ho tenim molt i molt bé per ser un Estat propi. Està clar que només és una enquesta , però aquesta és de les més sèries que es fan. Però hi ha varis punts que per mi indiquen que estem en aquesta magnitud de catalans que volen la independència:

1) és que els espanyols i els unionistes catalans, no volen de cap manera que es pugi fer la pregunta. Si fos al revés, segur que actuarien com el Regne Unit, a part que aquest són més democràtics.

2) és que CiU com a maquinària electoral que són mai s’haurien embarcat en una aventura que no hi tinguessin prou suport.

3) el MHP Mas és massa llest  i encara prou jove políticament per decidir posar tot el seu futur personal com professional en un projecte que no tingués possibilitats reals de reeixir.

Endavant les atxes!!

Dijous 8 de Novembre de 2012

 Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Amics que estimen la democràcia

dimecres, 7/11/2012

Avui som dimecres 7 de Novembre del 2012,  1 mes i 29 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat fosc, fred i plovent.  M’he llevat a dos quarts de set del matí i en prou feines clarejava. Avui he portat el Jan a l’escola a un quart de nou, perquè tenia visita a l’oftalmòleg a dos quarts de nou.

La visita ha anat bé. La retina sembla ben subjectada a la paret de l’ull i no tinc cap més sangria. Però la bombolla de gas que es fa cada dia més petita, ho fa tant lentament que l’oftalmòloga m’ha dit que potser no podré volar el dia 25 de Novembre. Justament ahir estava convençut que si que podria que vaig fer la reserva a Ryanair des de Frankgurt –Hann a Girona. Al final com que no em queden més dies de vacances a part dels que tinc reservat per Nadal, com que hi haurà un nou cap al departament i no és qüestió de demanar festa a canvi d’hores extres, he decidit volar el mateix diumenge a les 6 de matí i tornar el dilluns a les 8 del mati. EL preu és de 60€ tot inclòs. Però potser al final hauré gastat els diners per res i no podré baixar a votar. Hi ha la possibilitat de baixar amb el cotxe, però costa uns 450€ entre peatges i benzina, a part que les 10 hores ningú te les treu. Ho he descartat. Esperem que al final l’oftalmòleg em doní el permís per volar.

A la feina, he escoltat després de dinar el discurs en anglès que el MHP Mas ha fet a Brussel·les al fòrum Friends of Europa. Per mi ha estat magnífic malgrat hi hagut forces preguntes d’incomprensió al respecte. Podeu veure el vídeo sencer a aquí.

El més interessant per mi ha estat el torn de preguntes i les respostes que ha donat el MHP Mas. Hi ha molta pedagogia a fer i en aquest sentit el proper govern de la Generalitat tindrà molta feina a fer. Nosaltres des de Catalans Abroad i la Sectorial d’Exteriors de l’ANC, podem fer alguna cosa, però no podem arribar mai a un públic ni als mitjans de comunicació com pot ha estat aquest cas.

De tot el que s’ha dit, em quedo amb el final. La darrera pregunta que se li ha formulat ha estat amb quins amics comptava Catalunya a Europa. La resposta del MHP ha estat d’aquelles que passarà a la història: Comptem amb els amics que estimen la democràcia.

Vet a aquí la clau de tot.  Europa li costarà molt, tal com s’ha vist en algunes de les preguntes, acceptar que ara davant de la crisi que pateix Europa i especialment (S)pain, Catalunya es desperti reivindicant l’Estat propi. Però si que no podran negar-se mai és acceptar és que s’impedeixi als catalans a exercir el seu dret de decidir pel seu futur.  Després una vegada quedi constatat que la voluntat del poble català és constituir-se un Estat dins de la UE, encara que ens hagin dit per activa o per passiva que no ho podria ser, acabaran acceptar-nos dins de la Unió. Per varis motius, alguns d’econòmics tal com molt bé el Professor Sala-Martín ha explicat tant bé en aquest article, però sobretot per principis democràtics.

Endavant les atxes!!

Dimecres 7 de Novembre de 2012

Karlsruhe – ALemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Estatuir Catalunya

dimarts , 6/11/2012

Avui som dimarts 6 de Novembre del 2012,  1 mes i 28 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat clar i fred.  M’he llevat com sempre a dos quarts de set del matí. Avui he portat a la Nina a l’escola a quarts de 9. Mentrestant no era l’hora de marxar he enllestit alguns correus electrònics pendents d’ahir. Un d’ells ha estat el newsletter que fa la delegació de la Generalitat a Berlín  a on surt una entrevista que em van fer fa un parell de mesos. La versió en català la podeu veure a aquí.

A la feina no hi ha agut cap novetat més. Els caps estan reunits a Bèlgica i no he pogut parlar amb el meu cap que marxa el gener. Ningú sap qui el substituirà.

A la tarda he tingut classe d’alemany. M’ho fa una noia russa privadament a un preu prou bo. Feia entre una cosa i l’altre ,des de juliol que no havia fet cap classe.  És curiós que en els anys que porto fent classes d’alemany totes les professores no són alemanyes. Hem fet repàs ja que m’havia oblidat bastant.

Ara després d’haver donat el sopar a la canalla, pensant una mica el que podria comentar avui, he vist aquest magnífic document anomenat “Estatuir Catalunya” que han presentat Salvador Cardús , Ramon Floch i Sergi Rovira. És un document elaborat en el darrer any i mig a partir de les consultes a uns experts que volen romandre a l’anonimat i que és una guia del que s’haurà de fer per poder aconseguir funcionar el dia després de la independència.

Però a part d’això , expliquen diferents models o alternatives al model actual, que és calcat al model espanyol. Per a mi , això és una de les coses més importants. No podem deixar córrer aquesta magnifica possibilitat que ens dóna la independència per crear un nou estat molt més eficaç, competent i just. El model espanyol és obsolet i a més està pensat per sotmetre les colònies encara que aixì perjudiqui a la totalitat de l’Estat. Ho hem vist amb les infraestructures, però també és el mateix amb la justícia i moltes altres administracions. No podem cometre l’error de copiar el que coneixem ja que només coneixem el sistema administratiu espanyol. Hem de mirar a Europa , sobretot a països de la nostra mida i amb una economia semblant, per copiar els sistemes d’administracions. Sinó ho fem, tardarem molt més en recuperar-nos del sotrac que sempre representa crear un estat nou, i fins i tot potser ens portem una forta decepció del que ens imaginàvem que podríem arribar a ser.

Però en canvi si ho aprofitem per reformar o crear des de zero noves administracions, jo estic convençut que Catalunya pot esdevenir tant prospera com Holanda o Suïssa en pocs anys.

Endavant les atxes!!

Dimarts 6 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Doble trampa mortal

dilluns, 5/11/2012

Avui som dilluns 5 de Novembre del 2012,  1 mes i 27 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat fosc, fred i plovent, com sempre.  M’he llevat a dos quarts de set del matí i en prou feines clarejava. Ens llevem a aquesta hora, perquè a Alemanya l’escola comença a tres quarts de vuit del mati. Necessitem entre uns vint minuts en cotxe per portar la canalla.

Avui ens hem repartit la canalla per anar a l’escola. La Nina entrava a tres quarts de vuit i ha anat amb la dona. Jo he anat a l’escola més tard, a dos quarts de nou amb el Jan. Demà serà a l’invers, Jan entrarà abans i la Nina després. Enguany no hem tingut sort amb l’horari d’entrada a l’escola, cap dia els dos coincideixen i hem de fer dos viatges. Durant toa la meva malaltia ho ha hagut de fer la dona tota sola. Avui ha estat el primer dia que m’he atrevit a fer-ho malgrat encara no tinc encara l’ull bé. Espero no tenir cap accident.

Mentre anava cap a la feina he escoltat una mica la tertúlia de Catalunya Ràdio, a on es parlava molt del manifest signat pels 300 suposats intel·lectuals espanyols. Sincerament em sembla una perduda de temps donar-li tanta importància. Com he dit al FB i en una piulada , si volem ser un dia independents de (S)pain, el primer que hem de fer és  deixar de ser dependents del que diuen els qui no ens deixen ser-ho. Nosaltres hem d’anar a la nostra i ja hi parlarem quan arribi l’hora dels fets. És a dir, alhora de negociar el referèndum i el traspàs de sobirania.

A la feina, la sorpresa ha estat llegir un correu del meu cap a on deia que marxa a partir del 1 de gener cap a Bonn a ser Product mànager d’un nou software amb centenars de persones al seu càrrec. Realment estic molt content per a ell, s’ho mereix. El problema serà a veure qui serà el substituït que vindrà. Si no és del nostre grup, hauré de tornar a començar a explicar quina és la meva tasca dins del departament. Les multinacionals tenen això, cada dos o tres anys, et canvien el cap i sant tornem-m’hi.

La reflexió política d’avui és sobre l’enquesta que RAC1 ha publicat i la insistència dels dirigents de CiU, començant pel exPresident Pujol, de demanar que CiU aconsegueixi la majoria absoluta per garantir el procés independentista.

L’enquesta deixa entreveure que la majoria absoluta de CiU s’està allunyant del que semblava del principi, com també que ERC augmenta però no tant com semblava quedant-se per darrera de PSC i del PP, amb Iniciativa trepitjant-li els talons. També es veu que SI no entra com tampoc les CUP, malgrat aquesta darrera organització política sembla que té més possibilitats que SI al final d’entrar.

Només voldria dir al respecte que ens hem posat unes trampes en el camí innecessàries. La primera ha estat condicionar el 25N a la majoria absoluta de CiU. Entenc que CiU ho demani perquè durant la transició entre el dia 26N fins el dia que es pugi fer el referèndum o consulta, s’haurà de continuar administrant la Generalitat amb un pressupost totalment deficitari i que obligarà a més retallades per complir el dèficit exigit per la UE. No deixar de complir el que demana la UE, perquè llavors no es farà gens de cas quan demanem recolzament pel referèndum.  Amb una CiU sense majoria absoluta haurà de demanar suport a un altre partit aprovar els pressupostos amb retallades. El PP no ho farà mai, llavors qui queda: Teòricament només li quedarà recolzar-se amb ERC i no crec que ERC acceptí de bon grat fer més retallades per complir el dèficit, encara que això sigui per garantir l’estabilitat del govern de la Generalitat. Una situació perillosa tant per CiU com per ERC.

Ara bé, dit això, en el moment que es marca com a línia imprescindible per continuar el procés d’independència la majoria absoluta de CiU, està autoimposant-se uns objectius que l’enemic pot mirar d’impedir-ho utilitzant totes les armes possible, incloent tal com s’ha vist aquesta setmana passada, el Duran i Lleida. L’altra trampa morta, ha estat condicionar la independència a continuar a la UE. També ha estat un error de càlcul de CiU. Ja he explicat varis cop en aquest diari, que això és impossible de predir, però que tot apunta que continuarem a la UE perquè ens necessiten a dins, tant (S)pain com a la resta dels països membres. Alemanya serà la primera de voler-ho, quan hagi arribat a la conclusió que la independència de Catalunya és un fet evident.

Però això no treu, que els unionistes catalans i els espanyolistes, estiguin utilitzant la por de no poder romandre a la UE, com un espantall que pot acabar a fer forat dins dels catalans indecisos, sobretot dels que acostumen a votar a CiU.

Entra una trampa i l’altre, a veure si al final el President Mas no obtindrà prou escons per quedar clar que ha encertat amb la seva decisió de convocar aquestes eleccions plebiscitàries. Això pot fer que des de sectors menys sobiranistes de CiU encapçalats pel Duran,  l’obliguen a dimitir. Llavors tot el que s’ha aconseguit avançar fins ara s’haurà anat a n’orris. És interpretarà tant a Catalunya, com a (S)pain i també internacionalment, que el procés independentista ha perdut força. Haurem d’esperar quatre anys més? Mireu al País Basc i l’Ibarretxe. Semblava impossible que no rebés la majoria absoluta per governar i els espanyols s’ho van muntar bé per fer-lo fora duran quatre anys per un sol escó després de fer fora a l’esquerra abertzale. És veritat que ara el PNB ha tornat, però sense Ibarretxe i amb un perfil més regionalista. No ho sé, ja sé que no es pot compara, però el que si que estic segur que la frustració entre els independentistes serà immensa i això encara provocarà més retrets, inestabilitat i finalment potser la divisió encara més profunda entre els independentistes, que ja és molt dir, després de veure que no s’ha pogut fer una coalició independentista per aquestes eleccions.

Però la decisió final per superar aquestes trampes està en mans dels catalans. Ara és l’hora de demostrar que ens mereixem la llibertat. Espero que al final Artur Mas aconsegueixi els escons necessaris per poder continuar el procés independentista, que ERC podés ser la segona força al Parlament i si a sobre SI i CUP entren al Parlament, millor que millor.

Endavant les atxes!!

Dilluns  5 de Novembre del 2012

Karlsruhe – ALemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Que la por a tornar a fracassar ens faci perdre

diumenge, 4/11/2012

Avui som dissabte 3 de Novembre del 2012,  1 mes i 25 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat gris i plovent. Però no fa fred. Jan ahir va arribar molt cansat de les colònies de l’església protestant, millor dit , ha arribat esgotat. Quan està així acostuma acabar amb un atac de ràbia per qualsevol cosa. Ahir era perquè volia veure una pel·lícula de Star Wars i com ja érem a dos quarts de deu de la nit, em vaig negar a què ho fes. No va manera de fer-lo calmar, al final després de quasi una hora d’intents primer de la mare i després meu, amb amenaces incloses de no deixar-lo veure més l’ordinador i la televisió, vaig decidir per primer cop de dutxar-lo amb aigua tèbia. Oli amb un llum. Va calmar-se i en deu minuts ja estava dormin.

Però avui al matí, m’he trobat la canalla que estaven de nou connectats a l’ordinador. La dona ha marxat a les 8 a córrer i els hi ha obert l’ordinador (està amb password protegit). Els he dit que després d’esmorzar ho apagaria per fer deures de l’escola. Així ha estat, fins al migdia he estat amb la canalla fent repàs de l’escola. Només puc ajudar amb les matemàtiques. No puc ajudar-lo amb seguretat amb el Deutsch. Això només ho pot fer la mare. Aquesta inseguretat que tens amb l’idioma com també amb tot el funcionament de la societat del país d’acollida és insuportable. Això de no poder ser útil amb el teu fill és molt dur, molt. Són moments que realment enyores no ser casa.

Però això ja en parlaré un altre dia. Ara com sempre faré la reflexió sobre el que ha donat el dia. Les declaracions de Duran i Lleida d’ahir posant en qüestió la viabilitat d’aconseguir l’estat propi i de la impossibilitat de romandre a la UE si ens independitzem, han fet molt de mal entre els independentistes indecisos en votar CiU per primer cop. He vist també l’enquesta de l’Ara que només una majoria no molt ample de ciutadans creuen que el President Mas arribarà al fins el final per aconseguir un Estat propi. Una part significativa desconfia que no acabi pactant abans amb (S)pain.

Tot això farà que Artur Mas hagi de refermar-se amb la seva intenció per no deixar cap ombra. Acabo de veure l’entrevista a l’Ara amb la Mònica Terribas a on nega que vulgui pactar amb (S)pain per aconseguir que Catalunya esdevingui un estat federal i confirma que el que vol aconseguir és que Catalunya sigui un Estat com Dinamarca o Holanda dins de la UE i que a més vol fer el referèndum el 2014.

El pes de la història de tants fracassos, renuncies i traïdories dins de la política catalana, fa que molts catalans tinguin dubtes raonables que no tornarà a succeir el mateix. Però jo sóc optimista vers la situació actual. Molt optimista tant amb Artur Mas com també amb l’Oriol Junqueras. Crec amb ells. Per sort els  Durans, Roca i Junyents, Carods, Puigcercós…en aquests moments no estan al capdavant de les forces parlamentaries que encapçalaran el moviment independentista en la propera legislatura.

Tal com anuncien les enquestes, si el #25N CiU obté majoria absoluta o és molt prop d’aconseguir-la i ERC queda com a segona força al Parlament o com a molt empata a escons amb el PP o PSC, llavors estic segur que el 2014 Catalunya serà independent. Si no és així, llavors la cosa es complicarà molt. Si Artur Mas obté els mateixos escons o menys que ara, serà atacat tant per fora com per dins del partit. Estic segur que Duran jugarà les seves cartes per mirar d’obligar al Mas a dimitir i llavors imposar un de CDC afí a les tesis de Duran i de l’oligarquia catalana que hi està al darrera. Per mi això és determinant. Només no ho seria si ERC obtingués més de 25 escons i fos la segona força sense dubtes al Parlament. Aleshores Oriol Junqueras amb un acte de generositat patriòtica sense precedents,  donés suport total a l’Artur Mas, afeblit per no haver aconseguit la majoria absoluta,  a continuar el camí cap a la independència

 Només depèn del vot dels catalans frenar el procés cap a la independència que gràcies al #11s2012 havia agafat una embranzida tant forta que semblava impossible de frenar-lo. No siguem porucs i confiem amb els nostres líders polítics. A veure si amb tanta por, acabem no anant a votar i llavors si que haurem fracassat. Per primer cop,  no haurà estat pas culpa dels polítics catalans sinó que haurem estat nosaltres, els catalans.

Endavant les atxes!!

Dissabte 3 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. Només a (S)pain es pot prohibir un anunci que fomenti el vot

divendres, 2/11/2012

Avui som dijous 1 de Novembre del 2012,  1 mes i 23 dies després del #11s2012. Avui no fa gaire fred. Sembla que farà Sol però amb núvols baixos.

Ahir vaig estar en una festa de Halloween d’un dels veïns. La festa va començar a les sis del vespre i va durar fins les 3 de la matinada. Malgrat feia fred, tota la festa es va fer a fora el jardi. Amb 2 o 3 graus de temperatura tots al voltant d’un foc alimentat amb tions, menjant, bevent, ballant i fent petar la xerrada.

Amb la Nina vaig anar a tocar el timbre a totes les cases del barri. Ella anava disfressada de vampir i quan s’obria la porta deia que volia llaminadures. No totes les portes s’obria, de fet un dels nostres veïns, crec que un dels pocs que no tenen fills, havien posat un cartell ben gros a la porta a on deia que no volien saber res del Halloween.

Avui malgrat la són a les 9 del matí la dóna ha marxat a fer les seves dues hores de córrer i jo he agafat la Nina i hem anat a fer la caminada pel bosc i a veure els planadors. El Sol ha sortit amb prou força, malgrat els núvols baixos, que s’estava prou bé. Al final com sempre hem fet el gelat a l’Eis-Oma.

Al vespre hem anat a escoltar Jazz-Bossa Nova a un restaurant bar lounge de Karlsruhe. HI cantava la nostra amiga Viviane de Farias amb Mauro Martins al baix i al piano el Ricardo Fiuza al piano. Feia temps que no gaudia tant. Malgrat les condicions no eren les idònies ,  les improvisacions del Ricardo, la veu de la Viviane i l’acompanyament el Maruo han estat sublims. Al final hem arribat tard a casa i m’he oblidat d’escriure el diari. Per això surt un dia més tard.

Del tema polític de Catalunya, el que al·lucino és l’argument que la Junta Electoral ha prohibit l’anunci de la Generalitat per fomentar la participació el 25N. Que vol dir que la Generalitat no fer campanya per incentivar el vot? Podria dir que s’utilitza unes imatges o referències que podrien incitava el vot a un partit o un altre, però que no pot fer campanya per incentivar el vot. Al·lucinant.

Suposo que no volen entrar a dir que les imatges i la referència a la Diada van bé al vot sobiranista, perquè també es pot dir que pot incitar a votar-hi en contra o no?

Una demostració ben palpable de què la democràcia espanyola és molt pobra.

Endavant les atxes!!

Dijous 1 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. L’estrany paper de Duran i Lleida

dimarts , 30/10/2012

Avui som dimarts 30 d’Octubre del 2012,  1 mes i 21 dies després del #11s2012. El dia s’ha llevat fred però no molt. Els cotxes no estan gelats. Sembla que no plourà i potser sortirà el Sol.

A la feina, he pres un cafè amb el company català que fa molts anys que viu a Alemanya. Normalment parlem de futbol però avui hem parlat de les eleccions del 25N. Ell està dubtant entre votar a CiU o ERC. Feia dies estava convençut de votar al Mas, però el que avui havia escoltat a RAC1 sobre les declaracions del Duran i Lleida dient que no era independentista , que volia la confederació amb (S)pain i que s’emmirallava amb  l’Estat de Baviera perquè eren un Estat Lliure associat a la República Federal Alemanya, l’havia destrempat.

Els que vivim a Alemanya sabem que Baviera pel fet de dir-se Estat Lliure  no significa que tinguin més competències significatives que la resta dels altres Länders. Només és un nom i punt. La resta dels alemanys se’n foten una mica d’això.

Sincerament jo no sé que contestar-li . També estic despistat sobre quin paper fa el Duran i Lleida dins de CiU. Per un costat penso que fa de “poli bo”, i que mira de continuar convencent a la part de l’electorat de CiU més poruc i poc sobiranista, que continuí votant-los. Per l’altre costat penso que està esperant a que el Mas se la foti per així agafar el poder de CiU. M’he és inconcebible que digui aquestes bajanades de la confederació igual que diu l’Herrera d’Iniciativa. Puc entendre que Herrera amb la seva mentalitat pugi arribar pensar amb la utopia que (S)pain acceptarà reformar la Constitució per fer encabir la confederació amb Catalunya, però Duran no. Coneix massa el “parcal” que es dóna a Madrid per saber que això si que és una quimera.

Llavors per què ho diu? Potser que li passi el mateix que al Pere Navarro i el PSC. Potser que Duran hagi quedat tant descol·locat pels fets de Setembre, com ara s’anomena el que va esdevenir la diada del 11s2012, que encara no ha pogut assimilar que ha desaparegut l’imaginari polític d’on ella nadava perfectament. Pot ser que Duran acabi fent tant el ridícul com ho fa el Navarro?

En tot cas, tard o aviat , els esdeveniments que aviat vindran acabaran posant en manifest aquestes contradiccions del Duran de forma descarnada. Llavors veurem si realment és tant llest com diuen.

De moment li he dit al company que voti el que ell cregui que més segur lluitarà per la independència.

Endavant les Atxes!!

Dimarts 30 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català a punt de ser lliure. PSC, ni els guionistes de Polònia ho podrien fer millor

dilluns, 29/10/2012

Avui som dilluns 29 d’Octubre del 2012,  1 mes i 20 dies després del #11s2012. Quan he sortit de casa, els cotxes tenien tot els vidres glaçats. He estat un bon rato rascant els vidres. Està mal vist a Alemanya arrancar el motor abans de fer-ho. És anti-ecològic.

El cotxe marcava -2C i com que no tinc rodes d’hivern he anat molt en compte fins a la feina. Avui he estat parlant amb un company que treballa un parell de pisos més a baix que jo. Ell és català però fa més de vint anys que viu a Alemanya. Normalment els dilluns ens trobem per fer el cafè i parlar del Barça. Avui però m’ha ensenyat un correu que ha rebut del seu germà que és científic del CSIC del Parc de Mar a Barcelona que li deia que s’havia creat la sectorial de científics per la independència de l’ANC. L’enviava copia als seus dos altres germans que estan als Estats Units treballant en universitats i també a altres persones. Una d’elles la conec, perquè forma part dels Catalans Abroad des de l’inici i també de la sectorial d’exteriors. Realment el món és petit quan comencem a fer xarxa. La feina de l’ANC és molt bona i serà estudiada en els llibres d’història com una de les claus de l’èxit de la independència de Catalunya.

 Avui però vull parlar del PSC. Ahir el candidat del PSC, Pere Navarro presentava el seu programa electoral, a on sortia que estaven d’acord amb el dret a decidir dels catalans però sempre dins de la Constitució Espanyola. Navarro defensa una proposta de (S)pain federal i en aquest sentit proposava modificar profundament la Constitució espanyola per poder encabir el federalisme per Catalunya.

Qualsevol persona amb una mica d’intel·ligència política sap aquesta proposta és més difícil que aconseguir la independència. Per modificar la constitució en aquests termes, requereix la majoria del PP i del PSOE, convocar noves eleccions, que els partits que guanyin ho tornin a ratificar i després fer un referèndum per tota (S)pain. Simplement és inconcebible.

El PSC en el fons sap que no té cap possibilitat. Però com que una part del seu electorat és d’origen espanyol que per sentiment no vol deixar de ser-ho i sobretot l’aparell de partit que actualment governa són més del PSOE que del PSC, han de mirar vendre “la moto” d’aquesta possibilitat, a veure si així enganyen alguns.

Si algú encara s’ho podia creure, avui surt el President del PSOE i diu que no està gens d’acord amb la proposta del PSC sobre el Dret a decidir dels catalans encara que sigui sota la Constitució. Renoi quina mala sort!. Ara com podran seguir defenen el seu programa si el PSOE ja diu que res de res?. Si ja no comptem amb el suport del PSOE, com podran convèncer el PP que també són necessaris per poder reformar la Constitució? Després d’això , ja ningú podrà creure’s res del que digui el PSC. Quina mala sort!. Si almenys el Rubalcaba hagués callat

Si amb això no hi havia prou, mentre escric el diari, llegeixo que el exministre i expresident socialista del Congrés de Diputats, ha titllat el President Mas de colpista i a més que s’hauria d’expulsar tots els del PSC que no defensin la unitat de (S)pain. Mare meva, quina malastrugança!! . Això és encara millor que un gag del Polònia. Sempre la realitat supera la ficció.

Si segueixen així, amb aquest ritme de despropòsits potser no només seran superats pel PP i ERC, sinó que fins i tot per IcV-Eua, que ja s’ha afanyat a reclamar part del pastís cada dia més gros que formen els exvotants del PSC.

Endavant les atxes!

Dilluns 29 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya