Arxiu de la categoria ‘Política’

La degradació del català als mitjans de comunicació vist des de fora

divendres, 21/01/2011

Una de les coses que m’ha xocat des de què sóc immigrat a les germanies, és com l’espanyol domina els mitjans de comunicació a Catalunya. No estic parlant respecte si el català que es parla és correcte o no. Parlo que cada vegada el català està perden protagonisme i l’estem degradant a ser una llengua de segona.

Quan jo vaig marxa no hi havia la TDT. Ara quan torno a Catalunya de vacances veig que l’oferta de canals s’ha multiplicat, però tots són en espanyol. Els meus fills petits que viuen amb mi a Alemanya, necessiten mirar la televisió en català per aprendre’l. Quan anem a casa dels avis, em passo la major part del temps vigilant que vegin el Club Super 3. A la més mínima, sobretot quan venen els seus cosins, acaben mirant canals en espanyol. Els cosins que tenen més o menys la mateixa edat, sempre posen els canals espanyols Clan o el DisneyChanel. Em tinc que posar molt dur amb ells. Estic segur que em deuen considerar un oncle molt cruel, però el que si que és cruel és que fins i tot a casa teva tinguis que ser militant pel català. Penso que la generació de catalans que han nascut amb la TDT serà la que acabarà enterrant la llengua dels seus pares.

He vist també com a la cadena privada catalana del Godó la majoria de les pel·lícules que hi fan són en espanyol. Però el que em fa més mal d’ulls i d’orella, és quan per la TV3 fan un dels programes més infames que he vist mai: L’APM. Aquest programa mostra en el 90% dels casos, diàlegs en espanyol recollits de les diferents cadenes a on se’n riuen de les pífies o de la ignorància dels participants. Deixant de banda el mal gust de riure’ns dels defectes dels altres (encara que siguin dels espanyols), es dóna la imatge que el català no és una llengua normal. Sembla que només és pot riure amb espanyol. El mateix succeeix amb Cracòvia i en menys mesura a Polònia. Em pregunto, si el Papa de Roma o l’Obama parlen en  català, per què no ho pot fer el ZP o Rajoy? Tot plegat fomenta que el català és una llengua de segona. Aquest és el missatge que es dóna als espectadors. Aquest és el missatge que reben els joves catalans.

Però encara hi ha altre punt que em xoca. Jo a vegades miro la TV3Cat o Internacional que és veu per satèl·lit per a tot el món. També hi surt l’APM, Cracòvia i Polònia. Molts cops després de mesos sense poder escoltar el català, he tingut ganes de connectar-me a TV3Cat per sentir-ho i en canvi m’he trobat amb aquests programes a on el que escolto, és la majoria dels diàlegs i anuncis en espanyol. És molt frustrant que la “teva” televisió tampoc sigui en català o que aquest sigui anecdòtic en els programes “estrella”. Deixant de banda la imatge cara a fora que donem els catalans amb aquests tipus de programa, si un estranger vol practicar o té curiositat per escoltar el català quan connecti amb TV3Cat, el que aprendrà serà més aviat l’espanyol.

Però també des de fa dues setmanes estic seguint el programa Singulars de Jaume Barberà que s’emet a mitja nit a TV3Cat. La temàtica és interessant, però les dues vegades, l’expert que entrevistaven era espanyol. Em pregunto, que no hi ha cap de català?

Però això no és causalitat. Fa temps que em vaig adonar que sembla que a Catalunya no hi ha experts, de la matèria que sigui, que parlin en català. És increïble, però cert.  La majoria de les entrevistes o consultes a experts que es fan des de TV3, sobretot a les telenotícies, parlen en espanyol. Feu durant una setmana la prova i quedareu astorats.

Pel que fa a la ràdio a Catalunya, he vist com també succeeix el mateix que a TV3Cat. A part de les entrevistes amb experts que no saben parlar en català, molts programes utilitzen l’humor en espanyol imitant a personatges que no conec de res. El que es porta la palma és el Clapés a Rac1. És patètic i denigrant. Denigrant no pel tipus d’humor que fa, que algunes vegades són gags enginyosos, sinó per la imatge que el català és una llengua de segona que ni tants sols serveix per fer riure. Però també sembla que els referents de premsa rosa o de personatges estúpids tampoc poden ser catalanoparlans. És veu que han de ser espanyols. Ni per això el català serveix.

Des dels més experts fins els més ignorants per la televisió i la ràdio catalana ens diuen que han de ser persones que parlen en espanyol. Aleshores un acabarà fent-se aquesta pregunta: per què  seguim conduint els programes en català si tothom parla espanyol?

Des de les germanies, un es fa creus com el català està sent menyspreat pels mateixos catalans. No dic res si el català que es parla és correcte o no. No sóc el més indicat per fer-ho. Però no costaria gaire esforç per part dels professionals dels mitjans catalans i polítics de mirar de fer que el català sigui la llengua normal a TV3 i la ràdio en català.

A la Corporació Catalana de ràdio i televisió, tot, inclosos els anuncis, haurien de ser en català. Igual que a Espanya, TVE ho fa tot en espanyol o a Alemanya l’ARD ho fa tot en alemany. Ni més ni menys.  Després ens queixem que al pati i al carrer cada vegada el català és parla menys. Si no es fa quelcom als mitjans de comunicació catalans, la nostra llengua té els dies comptats. Dues generacions com a màxim.

 

Ara pot ser un gran moment

diumenge, 28/11/2010

Avui diumenge 28 de novembre de 2010, potser un gran moment per Catalunya. Ho pot ser per dos motius:

a)      La publicació d’un diari en català, pensat i escrit en català. És a dir pels catalans.

b)      L’entrada al Parlament d’un grup polític català, que pensa i actua per la independència de Catalunya. És a dir pels catalans.

Ambdós fets,  són una nova possibilitat d’albirar un futur millor per a Catalunya.

Ens cal una premsa nostra i no que escrigui en clau espanyola.  Jo que m’ho veig des de les germanies, em xoca el que s’escriu a la premsa catalana. Ho trobo que és molt provincià i sempre referent Espanya. No entenc com no s’explica el que succeeix a Europa. Perquè s’explica que hi hagut un accident a Sevilla i no a Lió o a Milan, dues ciutats més a properes? Ja no parlo de Perpinyà, que és una ciutat catalana i en prou feines sabem res d’ella. No entenc aquesta  visió espanyola-cèntrica amb referències constants al món llatinoamericà. Em sembla molt provincià i de mentalitat colonitzada. La premsa catalana, si vol deixar de ser-ho, ha de mirar cap al nord,  a Europa i Nordamèrica.

Però també és important que la premsa deixi de ser el que és ara: un simple transmissor de les consignes que l’establishment vol transmetre als ciutadans.  Cal copiar el model de periodisme més crític i més professional.  Cal que la premsa realment vetlli pels interessos de la ciutadania informant i criticant al govern. Per millorar el país, cal tenir la informació correcte i critica. Per això, que surti un nou diari, amb els professionals i intel·lectuals que hi ha darrera d’Ara, obre una esperança perquè avui, és a dir, ara, sigui un gran moment.

També ens cal, un grup polític al Parlament de Catalunya, que faci d’altaveu i denuncií la situació d’injustícia de Catalunya. Igual que a la premsa, la política catalana, està  pervertida per una visió hispano-cèntrica i molt provinciana. Els partits catalans, semblen que només tinguin en ment a Madrid. És lògic en el moment que volen jugar amb les cartes , marcades, que ofereix l’Estat Espanyol. Però  per això, no deixa d’esser estúpid.

Però  també és important que aquesta  nova formació que entri al Parlament sigui una  formació política sense hipoteques, a on la visió dels seus membres, sigui en clau catalana i pensada només per Catalunya. Jo estic convençut que aquesta formació és  Reagrupament. Per això, avui pot ser doblement un gran moment.

Ambdós, Ara i Reagrupament, poden conjuntament provocar un canvi real que obri una escletxa per aconseguir la llibertat. Un ho denuncia políticament i l’altre ho denuncia civilment. La suma dels dos, pot ser determinant per fer canviar el paradigma mentals dels catalans. Pot fer, que deixem de pensar com esclaus i així podrem arribar a ser un poble lliure i sobirà.

No desitjo sort ni al diari Ara , ni a Reagrupament. Només demano que surtin i treballin per Catalunya. La sort,  la necessitem tots els catalans. Perquè ara el que ens cal és la independència.