Arxiu de la categoria ‘Premsa’

El #9N: Com sempre ens perd l’estètica

dimecres, 15/10/2014

Mas_9N_2

 

Ahir vaig estar escoltant des del meu “exili” germànic les noticies a Euronews (DE), Phoenix, la TV pública ORF d’Àustria … i avui el matí he escoltat via iphone RAC1. Quina diferència d’escoltar o llegir els mitjans de comunicació d’Espanya i també de Catalunya respecte el #9N.

Sempre he dit que el nostre caràcter llatí ens fa propensos a donar importància excessiva a l’estètica i la influència espanyola ens fa fàcilment estripar-nos els vestits.

Mentre els principals mitjans internacionals expliquen que al #9N no es podrà fer la votació per culpa de la prohibició del govern espanyol i/o el TC, també diuen que el President de Catalunya seguirà igualment endavant consultant el dia 9 amb un altre tipus de consulta.

En canvi ara el debat a Catalunya és sobre si el #9N no serà una consulta i que és un simulacre o un Arenys de Munt 2 o directament una enquesta sense cap credibilitat. Quina manera de fer-nos gol en la nostra pròpia porta.

No creieu que la consulta prevista del #9N abans de ser suspesa, no era també un simulacre o un Arenys de Munt 2 si com tot apuntava els partidaris del No haguessin fet boicot cridant a l’abstenció? Estic segur en aquesta tessitura, molts catalans indecisos tampoc haurien anat a votar. Només hi anirien  els convençuts partidaris de la independència. Al final aconseguir arribar a un 50% de participació seria molt difícil i si sumem que el resultat sortiria que el Si-Si guanyava amb majories del 90% com a Arenys de Munt, els unionistes esgrimirien que la majoria silenciosa està en contra la independència. Estaríem més o menys com un Arenys de Munt 2!

Però si a més li sumem que el decret de convocatòria com part de la llei de consultes no refredaries estava en suspès i no es podria desplegar amb amenaces de querelles penals contra els treballadors públics i empreses col·laboradores o que la Generalitat fos acusada de publicar dades personals en el  Cens de persones que no han donat el permís de fer-ho… tot plegat, feia que la votació no vinculant del #9N era impossible  de fer-la bé. Us imagineu que hauria passat si malgrat tot es fa i el govern espanyol amenaça amb tothom que hi participi amb una multa per participar en un acte il·legal? Encara amb més motius l’abstenció seria molt més gran. En prou feines s’aconseguiria més participació que a Arenys  de Munt!

La votació prevista del #9N era una fal·làcia que nosaltres ens havíem muntat si creiem que era el pas definitiu per aconseguir la independència. No era cap referèndum ni consulta vinculant. Molts catalans havien cregut que era un referèndum quan no ho era i si semblava que tenia importància era simplement perquè el govern espanyol ho havia prohibit. En aquest sentit, igual que Arenys de Munt, només quan es va intentar prohibir per part del govern espanyol, va ser quan va ser noticia prou rellevant que va provocar que se’n fessin més per la resta de Catalunya.

Si hagués fet com sembla que el President espanyol vol fer amb la consulta alternativa que ha proposat el President català pel proper #9N, és a dir, passar d’ella, estic  segur que la consulta del #9N no hauria obtingut prou participació i per tant credibilitat internacional per obligar (S)pain a negociar la independència.

Per això, ara desitjo de tot cor, per tal d’ajudar als partits polítics catalans a tornar treballar junts per la independència, que el govern espanyol prohibeixi l’alternativa proposada pel govern de Catalunya per  votar el #9N.

Endavant les atxes!

Ajuda’ns per impedir que tanquin TV3 Internacional per satèl·lit

dimarts , 28/02/2012

“TV3: A partir de l’1 de maig, TV3 tancarà les emissions per satèl·lit, que es fan a través de TV3CAT.”

Més info

TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, deixarà d’emetre a través del satèl·lit a partir del dia 1 de maig del 2012, segons ha anunciat la cadena en un comunicat. El canal TV3CAT es podrà seguir veient mitjançant internet i les plataformes de cable estatals que l’inclouen comercialment a Espanya, però això no serà així a França ni a Itàlia ni, per descomptat, més enllà.

Els Catalans Abroad o catalans al món volem denunciar aquest pas enrere per a la cultura i la llengua catalanes. Es tracta d’una decisió errònia i contrària a la nostra projecció exterior, i que ens tanca les portes a Europa, a més de privar els milers de catalans residents a l’exterior de poder participar en condicions de l’espai català de comunicació.

Si tu també estàs en contra del tancament de TV3CAT via satèl·lit, suma’t a la nostra campanya i envia un missatge al president de la Generalitat, al president de la CCMA, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya i als principals partits del parlament.

Ajuda’ns i fem que se senti la nostra veu premem en aquest enllaç!

Moltes gràcies

Endavant les atxes!!

Manel Bargalló

Kalrsruhe – Alemanya

Ressenya i presentació del llibre “Els herois de Brussel·les” a Barcelona

dimecres, 21/12/2011

L’escriptor Víctor Alexandre ha escrit una ressenya del meu llibre al darrer número de la revista “Lletres”:

El crit de Brussel•les: “Volem un Estat català”

Víctor Alexandre

És molt probable que algunes persones, en veure el llibre Els herois de Brussel•les, de Manel Bargalló, a l’aparador d’una llibreria, pensin que no té cap sentit llegir-lo perquè poques coses els dirà que elles no sàpiguen. Tanmateix, qui pensi així s’equivocarà. És ben sabut que la manifestació de deu mil catalans a Brussel•les, el 7 de març de 2009, reivindicant un Estat propi per a la nació catalana, va ser tot un èxit. Un èxit espectacular. Però allò que la gent no sap, fins i tot la majoria dels que hi van participar, és la feina prèvia que va dur a terme un petit grup de persones per tal que avui en puguem parlar en aquests termes. Persones amb més voluntat que experiència que moltes vegades, a causa de les tensions provocades pel gavadal d’inconvenients que sorgien, van estar al caire del defalliment.

Potser seria exagerat afirmar que sense Manel Bargalló la manifestació no s’hauria fet, ja que l’èxit d’una iniciativa com aquella no pot ser atribuït a ningú en particular, però és ben cert que sense ell, sense la seva passió, energia i capacitat per a fer de pont entre visions enfrontades o per a apaivagar els ànims quan semblava que la corda es podia trencar, la iniciativa no hauria estat tan reeixida. En el llibre, en tot cas, hi apareixen tots els artífexs —entre els quals hi ha Josep Poveda, Enric Canela, David Morgades, Agustí Esparducer, Elisenda Paluzie, Estela Rodríguez, Roser Gaitano, Francesc Abad, Josep-Anton Martínez-Llorach…— i també els neguits que van passar a mesura que la data s’atansava i certs elements bàsics, com ara el permís de l’Ajuntament de Brussel•les, penjaven d’un fil.

Aquest és un extracte de l´article complet que trobareu a la revista impresa

http://www.lletres.cat/sumari/index.php?cont=article&article_id=519

Sincerament  estic una mica avergonyit per l’afalacs i en aquest sentit m’agradaria dir que van haver altres companys que es van implicar igual que jo i la seva visió potser seria diferent que la que explico al llibre, car aquesta és la meva vivència.

També dir-vos que com a escriptor novell he hagut de comprar 300 eixemplars i que amb molt de gust us puc fer arribar  a casa sense cap cost adicional (el llibre val 17€)

Per acabar recordar-vos que el proper dimecres 28  a les 20:00 al Centre Cívil Casa Orlandai (carrer Jaume Piquet 23 – Sarrià) presentaré el llibre amb el Joan Carretero i la Montserrat Tudela. Amb molt de gust, signaré els llibres  (el preu serà de 15€)

Endavant les Atxes!!

Manel Bargalló

El més greu dels fets d’Osca encara ha de venir

dimarts , 15/02/2011

S’ha parlat molt sobre el que va passar a la roda de premsa de l’entrenador del Girona Raül Agné, al camp del SD Osca, tant que fins i tot Quim Monzó a escrit un article a La Vanguardia.

Però no vull parlar respecte el que Quim Monzó explica tant bé quan escriu “quan a Espanya un entrenador respon en italià, en holandès o en el que sigui, no hi ha cap problema. Però si contesta en català, llavors això és inadmissible. Qualsevol cosa que faci olor de català els activa l’odi, la xenofòbia. No es tracta d’una simple anècdota més, sinó que no hi ha forma de viure fora d’aquesta perpètua sagnia moral que, d’anecdòtica, no en té res. Ens espolien, aconsegueixen que les nostres finances estiguin en dèficit quan estarien amb un superàvit pròsper si tinguéssim el finançament que graciosament donen a altres, i a sobre ens diuen usurers per, tot seguit, pixar-se’ns a la boca, com diu el gran Mohammad Jordi”. Vull parlar de la reacció que ha hagut a la premsa aragonesa.

Fixem-nos com han manipulat la informació per mentir descaradament. A la notícia que publicava el diari Ara al respecte deia “el diari el Diario del Alto Aragón assegura que l’entrenador, nascut a la localitat de Mequinensa, a la Franja de Ponent, va fer “cas omís” a la petició dels mitjans locals perquè parlés en castellà. El rotatiu assegura, a més, que es va “negar a respondre en castellà”. Altres mitjans com l’l’Heraldo de Aragón o el comunicat que va enviar a la premsa més tard el club d’Osca, manipulen també la informació per fer quedar al tècnic del Girona com un intolerant, quan justament va succeir al revés.

Per mi, el greu és això. Que hi hagi uns periodistes esportius més o menys intolerants o amb tics xenòfob contra el català a Osca, la veritat és que no ho trobo molt greu. És greu però no molt perquè d’imbècils i intolerants hi ha a totes les professions. En canvi el que si que trobo molt greu és que la premsa d’Aragó o el mateix club, després de les proves evidents que no fou així tal com mostra la televisió, no tingui cap mena de pudor en mentir i posar per escrit falsedats inquestionables.

A on està la vergonya dels periodistes i responsables del club aragonès quan ho fan? Els importa ben poc que les proves demostrin que menteixen? Tot s’hi val per atacar als catalans? Fins i tot manipular i mentir descaradament fins aquest extrem?

Això per mi, és una prova més de què amb els espanyols no hi ha res a fer. No ens poden veure com a catalans i si cal mentiran descaradament per aconseguir eliminar qualsevol vestigi de la nostra llengua i cultura. Mentiran per justificar qualsevol actitud intolerant i xenòfob contra els catalans.

No ens podem fiar res dels espanyols. No ho podem fer, perquè si ho fem, serem tant perillosament estúpids i irresponsables com la majoria dels jueus que no van actuar per impedir la puja de Hitler al poder. Molts d’ells van fer cas omís de les manipulacions propagandistes contra els jueus que duent a terme els nazis als anys 20 i 30. Pensaven que era per manca de pedagogia i que mai els nazis gosarien atacar-los directament perquè ells sempre han estat el motor comercial de l’Alemanya. Creien il·lusos, que tot era una tàctica per aconseguir vots i que una vegada estiguessin al poder, amb les grans fortunes que tenien els jueus, segur que arribarien a bons acords. No sé per què, aquesta cançó ja l’he escoltat durant a Catalunya durant molts anys.

Ho trobo tant greu el que ha succeït amb la premsa aragonesa que em fa pensar amb els nazis quan també manipulaven les informacions relatives als jueus. Ja sabem com va acabar: l’Holocaust. No dic que anem pel mateix camí, estem el segle XXI, però a més d’un dels espanyols sembla que no li importaria que això passés al poble català.

Els polítics catalans  i ara especialment CiU, com l’opció majoritària votada pels catalans, seran responsables sinó aconsegueixen la independència en un futur no molt llunyà, de la desaparició del poble català (entenent com un poble amb una identitat, llengua i cultura diferent a l’espanyola). Si fem cas aquests fets d’Osca, hom no pot deixar de pensar que l’intent de genocidi cultural del poble català que va començar Felip V aviat farà 300 anys, està entrant a la fase de la  “Endlösung der Katalanischfrage”.  

La degradació del català als mitjans de comunicació vist des de fora

divendres, 21/01/2011

Una de les coses que m’ha xocat des de què sóc immigrat a les germanies, és com l’espanyol domina els mitjans de comunicació a Catalunya. No estic parlant respecte si el català que es parla és correcte o no. Parlo que cada vegada el català està perden protagonisme i l’estem degradant a ser una llengua de segona.

Quan jo vaig marxa no hi havia la TDT. Ara quan torno a Catalunya de vacances veig que l’oferta de canals s’ha multiplicat, però tots són en espanyol. Els meus fills petits que viuen amb mi a Alemanya, necessiten mirar la televisió en català per aprendre’l. Quan anem a casa dels avis, em passo la major part del temps vigilant que vegin el Club Super 3. A la més mínima, sobretot quan venen els seus cosins, acaben mirant canals en espanyol. Els cosins que tenen més o menys la mateixa edat, sempre posen els canals espanyols Clan o el DisneyChanel. Em tinc que posar molt dur amb ells. Estic segur que em deuen considerar un oncle molt cruel, però el que si que és cruel és que fins i tot a casa teva tinguis que ser militant pel català. Penso que la generació de catalans que han nascut amb la TDT serà la que acabarà enterrant la llengua dels seus pares.

He vist també com a la cadena privada catalana del Godó la majoria de les pel·lícules que hi fan són en espanyol. Però el que em fa més mal d’ulls i d’orella, és quan per la TV3 fan un dels programes més infames que he vist mai: L’APM. Aquest programa mostra en el 90% dels casos, diàlegs en espanyol recollits de les diferents cadenes a on se’n riuen de les pífies o de la ignorància dels participants. Deixant de banda el mal gust de riure’ns dels defectes dels altres (encara que siguin dels espanyols), es dóna la imatge que el català no és una llengua normal. Sembla que només és pot riure amb espanyol. El mateix succeeix amb Cracòvia i en menys mesura a Polònia. Em pregunto, si el Papa de Roma o l’Obama parlen en  català, per què no ho pot fer el ZP o Rajoy? Tot plegat fomenta que el català és una llengua de segona. Aquest és el missatge que es dóna als espectadors. Aquest és el missatge que reben els joves catalans.

Però encara hi ha altre punt que em xoca. Jo a vegades miro la TV3Cat o Internacional que és veu per satèl·lit per a tot el món. També hi surt l’APM, Cracòvia i Polònia. Molts cops després de mesos sense poder escoltar el català, he tingut ganes de connectar-me a TV3Cat per sentir-ho i en canvi m’he trobat amb aquests programes a on el que escolto, és la majoria dels diàlegs i anuncis en espanyol. És molt frustrant que la “teva” televisió tampoc sigui en català o que aquest sigui anecdòtic en els programes “estrella”. Deixant de banda la imatge cara a fora que donem els catalans amb aquests tipus de programa, si un estranger vol practicar o té curiositat per escoltar el català quan connecti amb TV3Cat, el que aprendrà serà més aviat l’espanyol.

Però també des de fa dues setmanes estic seguint el programa Singulars de Jaume Barberà que s’emet a mitja nit a TV3Cat. La temàtica és interessant, però les dues vegades, l’expert que entrevistaven era espanyol. Em pregunto, que no hi ha cap de català?

Però això no és causalitat. Fa temps que em vaig adonar que sembla que a Catalunya no hi ha experts, de la matèria que sigui, que parlin en català. És increïble, però cert.  La majoria de les entrevistes o consultes a experts que es fan des de TV3, sobretot a les telenotícies, parlen en espanyol. Feu durant una setmana la prova i quedareu astorats.

Pel que fa a la ràdio a Catalunya, he vist com també succeeix el mateix que a TV3Cat. A part de les entrevistes amb experts que no saben parlar en català, molts programes utilitzen l’humor en espanyol imitant a personatges que no conec de res. El que es porta la palma és el Clapés a Rac1. És patètic i denigrant. Denigrant no pel tipus d’humor que fa, que algunes vegades són gags enginyosos, sinó per la imatge que el català és una llengua de segona que ni tants sols serveix per fer riure. Però també sembla que els referents de premsa rosa o de personatges estúpids tampoc poden ser catalanoparlans. És veu que han de ser espanyols. Ni per això el català serveix.

Des dels més experts fins els més ignorants per la televisió i la ràdio catalana ens diuen que han de ser persones que parlen en espanyol. Aleshores un acabarà fent-se aquesta pregunta: per què  seguim conduint els programes en català si tothom parla espanyol?

Des de les germanies, un es fa creus com el català està sent menyspreat pels mateixos catalans. No dic res si el català que es parla és correcte o no. No sóc el més indicat per fer-ho. Però no costaria gaire esforç per part dels professionals dels mitjans catalans i polítics de mirar de fer que el català sigui la llengua normal a TV3 i la ràdio en català.

A la Corporació Catalana de ràdio i televisió, tot, inclosos els anuncis, haurien de ser en català. Igual que a Espanya, TVE ho fa tot en espanyol o a Alemanya l’ARD ho fa tot en alemany. Ni més ni menys.  Després ens queixem que al pati i al carrer cada vegada el català és parla menys. Si no es fa quelcom als mitjans de comunicació catalans, la nostra llengua té els dies comptats. Dues generacions com a màxim.

 

Ara pot ser un gran moment

diumenge, 28/11/2010

Avui diumenge 28 de novembre de 2010, potser un gran moment per Catalunya. Ho pot ser per dos motius:

a)      La publicació d’un diari en català, pensat i escrit en català. És a dir pels catalans.

b)      L’entrada al Parlament d’un grup polític català, que pensa i actua per la independència de Catalunya. És a dir pels catalans.

Ambdós fets,  són una nova possibilitat d’albirar un futur millor per a Catalunya.

Ens cal una premsa nostra i no que escrigui en clau espanyola.  Jo que m’ho veig des de les germanies, em xoca el que s’escriu a la premsa catalana. Ho trobo que és molt provincià i sempre referent Espanya. No entenc com no s’explica el que succeeix a Europa. Perquè s’explica que hi hagut un accident a Sevilla i no a Lió o a Milan, dues ciutats més a properes? Ja no parlo de Perpinyà, que és una ciutat catalana i en prou feines sabem res d’ella. No entenc aquesta  visió espanyola-cèntrica amb referències constants al món llatinoamericà. Em sembla molt provincià i de mentalitat colonitzada. La premsa catalana, si vol deixar de ser-ho, ha de mirar cap al nord,  a Europa i Nordamèrica.

Però també és important que la premsa deixi de ser el que és ara: un simple transmissor de les consignes que l’establishment vol transmetre als ciutadans.  Cal copiar el model de periodisme més crític i més professional.  Cal que la premsa realment vetlli pels interessos de la ciutadania informant i criticant al govern. Per millorar el país, cal tenir la informació correcte i critica. Per això, que surti un nou diari, amb els professionals i intel·lectuals que hi ha darrera d’Ara, obre una esperança perquè avui, és a dir, ara, sigui un gran moment.

També ens cal, un grup polític al Parlament de Catalunya, que faci d’altaveu i denuncií la situació d’injustícia de Catalunya. Igual que a la premsa, la política catalana, està  pervertida per una visió hispano-cèntrica i molt provinciana. Els partits catalans, semblen que només tinguin en ment a Madrid. És lògic en el moment que volen jugar amb les cartes , marcades, que ofereix l’Estat Espanyol. Però  per això, no deixa d’esser estúpid.

Però  també és important que aquesta  nova formació que entri al Parlament sigui una  formació política sense hipoteques, a on la visió dels seus membres, sigui en clau catalana i pensada només per Catalunya. Jo estic convençut que aquesta formació és  Reagrupament. Per això, avui pot ser doblement un gran moment.

Ambdós, Ara i Reagrupament, poden conjuntament provocar un canvi real que obri una escletxa per aconseguir la llibertat. Un ho denuncia políticament i l’altre ho denuncia civilment. La suma dels dos, pot ser determinant per fer canviar el paradigma mentals dels catalans. Pot fer, que deixem de pensar com esclaus i així podrem arribar a ser un poble lliure i sobirà.

No desitjo sort ni al diari Ara , ni a Reagrupament. Només demano que surtin i treballin per Catalunya. La sort,  la necessitem tots els catalans. Perquè ara el que ens cal és la independència.