Mestres, però no funcionaris

Sovint, quan explico a catalans que sóc mestre a Noruega, em fan preguntes com ara: i has passat les oposicions? O bé: així estàs apuntat a llistes? És ben trist. La mentalitat funcionarial castellana està tan arrelada a casa nostra que no pensem que hi pot haver altres models.

A Noruega els mestres som treballadors públics (gairebé no hi ha escoles privades) amb un bon contracte indefinit, però no som funcionaris en el sentit espanyol del terme. Aquesta figura es reserva per a alguns alts càrrecs dels ministeris i per als jutges, i amb el temps s’ha anat limitant. De fet és ben lògic: si la base del funcionariat consisteix en què el treballador no pot perdre la plaça per motius polítics, quin sentit té que ho siguin els mestres, els metges, els conserges o els administratius? No n’hi hauria prou amb un contracte laboral sòlid?

Sense oposicions, els mestres som contractats per cada centre educatiu, i més concretament pel seu director. Quan un institut noruec té lliure una plaça, aquesta es publica a la premsa i a Internet. La selecció és similar a una empresa privada: cal enviar el currículum i fer una entrevista amb la direcció del centre. Es valora la qualificació pedagògica i la formació universitària de l’aspirant, així com la seva trajectòria professional. Per tenir un contracte indefinit és necessari haver cursat un màster en pedagogia de 60 crèdits europeus, i a partir d’aquell moment el govern regional garanteix una plaça en algun dels instituts de l’àrea.

La clau d’aquest sistema són els directors dels instituts, que tenen un gran poder i estan alliberats de la feina docent. Són nomenats directament per l’administració regional en un procés similar a la contractació dels professors, i no necessàriament han de procedir del mateix centre educatiu. És el director qui a continuació designa els altres càrrecs prèvia deliberació amb tota la plantilla, incloent el sotsdirector i els caps d’àrea.

És un model millor que el català? L’avantatge és que els centres poden formar una plantilla sòlida i estable, i fins i tot especialitzar-se. A més, sense una rotació constant, i sense professors inamovibles, és més fàcil engegar projectes a llarg termini i que tothom estigui motivat a participar-hi. I de pas s’elimina la visió que molts tenen de l’escola com un refugi laboral i econòmic, on s’hi entra per obtenir un sou per tota la vida i no com a projecte vital.

Els mestres catalans de l’escola pública remen naturalment en direcció contrària, malgrat els esforços d’aquests anys del conseller Maragall. Una vegada li vaig comentar el model noruec a una sindicalista i em va donar una resposta de ben curta volada: si s’implantés, els directors només contractarien els seus amics! Però jo els entenc. Quan una feina és tan complexa i té tan poc recolzament social com la de professor a Catalunya, la defensa dels privilegis laborals sembla ser l’únic consol.

9 comentaris

  • Joan Mentres

    02/12/2010 15:35

    El model que descrius és força similar al de l’escola concertada catalana. I em sembla que els directors no contracten als seus amics. Però sí amb els sindicats em topat…..

  • Núria Pomera Salut

    02/12/2010 17:36

    Per sort no tots els professors treballen pel sou i les vacances, n’hi ha aquí que també tenen vocació, que treballen moltes hores, que creuen en l’ensenyament públic i que s’enfronten cada dia a les aules i a les poques ganes que tenen molts alumnes de no fer ni brot. DSegur que a Noruega no tenen els mateixos percentatges d’abstenció i poc rendiment dels alumnes

  • Jaume

    02/12/2010 18:03

    Joan, tens raó. Els directors de la concertada contracten els seus familiars…

  • Josep Sala

    02/12/2010 18:48

    Núria, dels meus alumnes en parlaré un altre dia, i sí, em sembla que són molt diferents dels catalans. Mai no criticaré els professors, que prou feina tenen amb les seves dificultats internes i externes. Ara bé, jo exposo un model que em sembla millor, i defenso que cal parlar-ne.

  • Alícia porcar

    02/12/2010 23:17

    Hej Josep! Hur mår du?
    Aquí Alícia del bloc Hej Suècia! Gràcies pel teu comentari.
    A Suècia també funciona com tú dius, però fa poc hi va haver un canvi que obligava als mestres de l’escola a tindre estudis pedagògics i ser mestres especialitzats. Perquè abans tot el món podia ser mestre a una escola. Com a exemple el d’una amiga meva que ha estudiat econòmiques i va vindre a Estocolm fa 8 anys i es va posar a treballar de mestra de castellà en una escola. En la reforma de llei de l’any passat ja no és possible. S’ha de tindre el títol de mestre a Noruega per a poder exercir o qualsevol que tinga els coneixements pot treballar de mestre? Bona nit!

  • Marc

    04/12/2010 13:33

    Aquest darrer estiu a Noruega vam patir una vaga important en el sector de l’ensenyament i cultura. Josep, hauries d’escriure un article explicant com es convoquen i es fan les vagues en paísos seriosos. Quedarà tothom parat…

  • Maria

    06/12/2010 18:04

    Em penso que aquest sistema és habitual a molts països on hi ha menys cultura del funcionariat. A Holanda, per exemple, om visc jo.

    El sistema de selecció de personal que s’utilitza al sistema educatiu neerlandès, semblant al de l’empresa privada, garanteix que es triï el millor candidat per a aquell lloc, i no a la persona que ha tret més punts en una oposició o qui porta més anys treballant en un càrrec públic.

  • Mireia Prat

    11/06/2011 7:42

    Sens dubte hi ha mestres de tot tipus,`però és cert que aquí ja tenim la cultura del funcionariat massa arrelada i la gran majoria de mestres públics a la que han vist perillar els seus privilegis, sous, etc… l’únic que han fet ha estat fer-ho pagar als alumnes que sempre són els que surten rebent.Hi hauria d’haver més vocació i menys trepes!

  • MARIA SOLER

    14/06/2011 14:47

    Fa 25 anys que sóc mestra en una escola pública, i no sóc funcionària. L’escola on treballo és de titularitat municipal, i nosaltres tenim un contracte laboral. Per accedir a la feina hem passat un concurs públic, en el que la direcció de l’escola també hi té veu.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús