Arxiu del dimarts , 7/12/2010

La fred és una qüestió psicològica

dimarts , 7/12/2010

Sóc d’un país on qualsevol temperatura per sota dels quinze graus es viu com una tragèdia nacional, i on la neu, les onades de fred i els temporals, fenomens que es repeteixen cada any, obren els telenotícies. Segurament la paraula que més vegades hem sentit de les nostres mares és “abriga’t!”.

(Clar que també sóc d’un país on la mateixa quantitat de neu que és ínfima per un noruec, deixa mig Empordà sense llum durant una setmana. Però això és una altra història).

Els noruecs en canvi no s’han deixat intimidar mai pel seu clima. Al crit de “no hi ha mal temps, només hi ha mala roba!”, es llancen amb entusiasme a ocupar carrers, places, boscos i muntanyes. Que la temperatura exterior sigui de deu sota zero, o que calgui una pala per poder sortir de casa, són només petits inconvenients que no han d’impedir la vida domèstica.

Evidentment això s’aprèn de petit. Els pares tenen un costum que horroritzaria les nostres àvies, i que consisteix a deixar dormir els nens petits al balcó o a la terrassa, ben abrigats dins el cotxet. A les llars d’infants i a les escoles els alumnes han de sortir sempre fora durant les hores lliures, encara que plogui, nevi o faci molta fred. Bé, tampoc vull exagerar. A partir de quinze sota zero l’estona es redueix una mica, o bé se’ls deixa entrar durant uns minuts abans de tornar-los a fer sortir cap a fora.

Tota aquesta preparació és molt útil durant l’adolescència i joventut, especialment per les noies, acostumades a sortir amb minifaldilla, mitges i talons encara que sigui gener o febrer.

A vegades els explico als meus alumnes que quan jo era petit i anava a escola, si feia una mica de fred o plovia no podíem sortir al pati, i ens havíem de quedar a la classe. No cal dir que em miren com si fos marcià o d’algun lloc semblant.

I com que arribo al final del meu tercer article i encara no he introduït cap cita de Josep Pla, és moment d’esmenar-ho i recordar allò que va escriure a Cartes de lluny: “Si els noruecs viuen a Noruega, és que si deuen haver acostumat”. Impossible dir-ho millor.