PISA, la remor i les conseqüències

Dimarts es van publicar els resultats de l’informe PISA sobre l’educació a diferents països. Com sempre els resultats van ser catastròfics per a Espanya, i més acceptables per a Catalunya, que es manté en una franja mitjana. Dimecres la notícia ja havia desaparegut de les portades dels diaris digitals catalans i espanyols i, qui sap si degut a aquest absurd pont de primers de desembre, el debat ha estat gairebé nul.

PISA i Noruega

Durant els anys noranta Noruega va emprendre una sèrie de reformes educatives basades en els principis de l’escola unitària, el treball en grup i la implicació de la societat. Uns objectius lloables i que s’han mantingut, però que van descuidar altres elements importants.

Si les avaluacions posteriors del sistema ja deixaven clares algunes mancances, PISA 2003 (publicat el 2004) va deixar en evidència el baix nivell dels alumnes noruecs: a la mitjania d’Europa, a la cua dels països nòrdics i superat en coneixement científic per estats com (glups!) Espanya. Tot plegat va provocar un terratrèmol social i un autèntic escàndol polític. Ràpidament es van posar en marxa els mecanismes per modificar el sistema, i el 2006 ja es va començar a aplicar el nou model educatiu (anomenat Kunnskapsløftet, que es podria traduir com “promoció del coneixement”).

La base de la nova llei educativa és la integració i coordinació de tots els nivells educatius, i sobretot la potenciació de les competències bàsiques; és a dir, llegir, escriure, expressar-se oralment, calcular i saber usar les noves tecnologies.

PISA 2009 ha avaluat els primers alumnes que van començar la secundària obligatòria amb la nova llei, i els resultats han estat acceptables: per sobre la mitjana en lectura, superant Suècia i Dinamarca, i una recuperació en matemàtiques i ciències. El consens és que es va pel bon camí, i els polítics estan prou satisfets. Els conservadors, perquè van liderar la reforma quan eren al govern, i els d’esquerres perquè a ells els ha tocat implementar-la.

Més enllà de PISA

De forma objectiva es pot dir que el sistema educatiu noruec podria treure molt millors resultats a PISA, si es té en compte els recursos que s’hi dediquen i, sobretot, el consens en considerar l’ensenyament com un dels pilars de la societat.

Ara bé, també és cert que PISA avalua unes competències molt concretes, i no té en compte d’altres aspectes. Per exemple, l’enorme capacitat de treball en grup dels alumnes, que saben autogestionar-se perfectament. O la seva aptitud per presentar en públic els resultats, tant en noruec com en anglès i (al final del batxillerat) en una segona llengua estrangera.

A l’ensenyament noruec li queda un llarg camí per recórrer. Però mentre hi hagi el consens social que aquest és un dels temes més importants per al país, crec que podem ser optimistes.

3 comentaris

  • PeertTPere

    09/12/2010 11:49

    Les dades del 2003 no són comparables a Catalunya amb les del 2006 i 2009 per la forma com es va recollir la mostra. Ho diu clarament a les primeres planes de l’informe.

  • Josep Sala

    09/12/2010 13:04

    Merci, m’ho apunto, tot i que serà difícil canviar la gràfica per treure la dada.

  • PeertTPere

    09/12/2010 17:50

    Intento trobar l’original però no el trobo. En qualsevol cas si no era el 2003 era el 2000 que la mostra va ser per tot Espanya i per tant no era prou representativa per comunitats. És un tema que normalment no s’esmenta als mitjans de comunicació. PISA és un bon instrument però cal mirar-lo a fons, cosa que als mitjans no es fa.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús