Arxiu del dijous, 6/01/2011

Comptant els dies (de festa)

dijous, 6/01/2011

Sensació: fa moltes setmanes que, mentre he de treballar a Noruega, allà a Catalunya feu festa.

Repassem com va el meu curs escolar. Aquí les classes van començar el 23 d’agost, tot i que els mestres ja érem a l’escola la setmana abans (vam plegar l’última setmana de juny). Des de llavors, i fins el 22 de desembre, a Noruega no hi ha ni un sol dia de festa oficial. Per trencar una mica el ritme els instituts van parar dos dies, el 21 i 22 d’octubre, també per motius històrics (són els dies en què es cullen les patates, i els alumnes havien d’ajudar a casa). I com que no se celebren els Reis, el dia 3 de gener tots a lloc.

A Catalunya l’escola va començar el 7 de setembre, amb gran rebombori per l’avançament. El 12 d’octubre, dia nacional d’Espanya, era dimarts, o sigui que tothom va fer pont el dilluns. Després ve Tots Sants, que va ser un dilluns; però sóc gironí, i els meus conciutadans van celebrar Sant Narcís el divendres anterior. I al cap de poc, grandiós pont de la Constitució (dilluns) i la Immaculada (dimecres). Resultat: cinc dies de festa just abans de Nadal. I tot i que les escoles catalanes van plegar com a Noruega, la majoria no hi tornen fins una setmana més tard, el 10 de gener.

Ara segur que em sortiran hordes senceres de catalans descontents que, al crit de “necessitem els dies de festa!”, em criticaran per dir això. Però el problema és que a Catalunya la gent és a la feina massa hores cada dia, i la qualitat de treball és ínfima. Potser per això aquest calendari interruptus ho compensa una mica.

I els alumnes? Els nens i nenes noruecs van a classe 195 dies l’any. A Catalunya la Llei d’Educació marca un mínim de 175 dies i un màxim de 178. I això si ho compteu bé, és un curs sencer al cap dels deu anys d’ensenyament obligatori.