Els tripartits noruecs, i altres històries polítiques

La fòrmula de tres partits polítics que coexisteixen al govern està avui desacreditada a Catalunya, i molts la van veure com una anomalia des del primer dia: sembla que allò que volen molts ciutadans (i mitjans de comunicació) són governs monolítics i sense divergències internes.

En canvi Noruega té una llarga tradició de tripartits, i no només n’hi ha un d’esquerres que governa des de 2005 sinó que abans n’hi havia un de dretes, i n’han existit molts més al llarg de la història.

Avui us proposo un viatge per la situació dels partits polítics noruecs.

Tres a una banda, i quatre a l’altra

A Noruega hi ha set partits polítics al Parlament, dos d’esquerres, un de centre i quatre de dretes.

El partit més nombrós i històricament més important és el Partit Laborista (Ap), del qual en forma part el primer ministre Jens Stoltenberg (a la foto amb les dues sòcies). És la socialdemocràcia escandinava típica, la que va reconstruir el país després de la Segona Guerra Mundial i qui ha donat les figures polítiques més influents.

En Jens, com li diu tothom, no té majoria absoluta, i per tant governa en coalició amb dos partits més: el Partit Socialista d’Esquerres (SV), els excomunistes i ara també ecofeministes; i el Partit de Centre (Sp), l’antic partit dels pagesos, contrari a l’entrada a la UE i de gran implantació municipal. Les dues líders de SV i Sp són ara ministres, d’educació i governació respectivament, i tenen una gran tradició de barallar-se entre elles en lloc de fer-ho amb el soci gran.

Els dos cavalls de batalla de la coalició roja i verda són l’augment de les explotacions de petroli prop de reserves naturals i la construcció de més línies elèctriques per garantir l’abastiment. SV hi està en contra, Ap no es pronuncia, etcètera. Res que no coneguem a casa nostra.

Al mig del parlament hi ha dos partits minoritaris, però que fa anys van tenir molt més poder. Primer el Partit Liberal (V). En noruec el seu nom (Venstre) vol dir “esquerra”, però aquests són econòmicament de dretes, tot i que també són ecologistes i volen l’abolició de l’Església de Noruega. Una barreja que algú m’hauria d’explicar. Per altra banda tenim el Partit Democristià (Krf), conservador i declarat “defensor de la família”. L’anterior primer ministre noruec va ser de Krf (en coalició amb Sp i V), un pastor luterà que es definia com a “fill del maig del 68″, i que va ser el primer cap de govern mundial en agafar la baixa per depressió.

I a la dreta les grans forces d’oposició. El Partit Conservador (H) ha estat l’alternativa tradicional als socialistes, però s’ha vist desplaçat pel populista Partit del Progrés (Frp). Aquests defensen la reducció contundent de la immigració i l’augment de la despesa dels diners generats pel petroli, i tenen propostes com la rebaixa de les multes de trànsit i la liberalització de la venda de l’alcohol.

Fins ara Frp ha estat un partit aïllat, i la resta de formacions conservadores s’han mantingut en l’ambigüetat sobre si estarien disposats a incloure’l al govern. Però queda clar que un eventual nou tripartit de dretes ha de passar per la col·laboració entre Erna Solberg (H) i la tremebunda Siv Jensen (Frp), i amb la inclusió de Krf o V. Teniu les dues caps de l’oposició a la foto de la dreta.

El domini femení

I un detall final. Dels set grans partits polítics noruecs que he mencionat, cinc (Frp, H, Sp, SV i V) tenen una líder, mentre que en només dos (Ap i Krf) el màxim dirigent és un home. Una situació que aquí es veu com a plenament normal, i que tant de bo es donés un dia a Catalunya.

Etiquetes ,

2 comentaris

  • Noruega, el dia del malson – Ara.cat

    23/07/2011 0:53

    […] informació sobre els partits polítics noruecs aquí) Tweet function sh_list() { var obj = document.getElementById('sh_popup'); […]

  • Primeras claves para entender los atentados de Noruega « Punts de Vista

    23/07/2011 12:10

    […] (Para más información sobre los partidos políticos noruegos aquí) […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús