Arxiu del divendres, 14/01/2011

Tot expulsant la Maria de Noruega

divendres, 14/01/2011

Fins i tot abans de la descoberta del petroli, Noruega va muntar un estat del benestar envejable. Ara els seus ciutadans poden gaudir de 58 setmanes de permís de maternitat, plaça de llar d’infants garantida, educació gratuïta en totes les etapes, inclosa la universitària, ajudes universals a la formació…

Ara bé, tot això no és per tothom sinó només pels nascuts al país, amb dues excepcions: els treballadors qualificats que vénen a omplir les mancances del mercat de treball, i la generosa quota anual de refugiats polítics.

Si comparem les lleis d’immigració noruegues amb les espanyoles hi trobem dues diferències fonamentals. Primer, no és possible empadronar-se i obtenir un número d’identitat sense el permís de residència emès per la policia. Per tant un il·legal no té accés als serveis bàsics, com un metge de capçalera. Segon, no hi ha regularització per arrelament: per més anys que s’hi visqui mai s’adquireix la condició de legal.

Amb aquesta situació no és estrany que de tant en tant surtin a la premsa casos com el de la Maria Amelie.

La noia que va escriure un llibre

La Maria Amelie (pseudònim) va arribar a Noruega el 2003 amb els seus pares. Tenia 16 anys, i venia d’un país del Caucas (segurament Ossètia del Nord). A la família se’ls va denegar el dret d’asil, i se’ls va ordenar que marxessin del país. En lloc de fer-ho van optar per amagar-se i començar una vida com a irregulars.

La noia va aprendre ràpidament l’idioma, i malgrat la manca de papers va aconseguir completar el batxillerat, apuntar-se a la universitat de Trondheim (d’una manera que no ha quedat clara) i obtenir un màster. Durant tot aquest temps va amagar el seu origen, i cap dels seus companys de carrera, ni els seus professors, van detectar mai que no fos noruega.

Aquesta tardor Maria Amelie va publicar Ulovlig norsk (“Noruec il·legal”), on explicava la seva trajectòria. Fins i tot va ser declarada “noruega de l’any” per la revista Ny tid. Però en sortir a la llum pública l’administració va iniciar els mecanismes per expulsar-la. Dimecres passat va ser detinguda a Lillehammer, i ahir un tribunal va sentenciar que ha d’abandonar el país.

Des de llavors hi ha hagut manifestacions, moltes organitzacions (com la Creu Roja) s’han pronunciat a favor d’ella, i el seu cas ha ocupat la portada de tots els diaris. Això sí, el primer ministre Jens Stoltenberg (social-demòcrata) ha declarat que la llei d’immigració i asil s’ha de complir, i que només alguns tenen el dret de quedar-se a Noruega.

Un cas excepcional

Malgrat la sentència judicial sembla que Maria Amelie podrà romandre a Noruega, o tornar-hi de seguida. Moltes empreses estan disposades a donar-li un contracte de treball fix, fet que li obriria les portes a la regularització per la via laboral, i fins i tot Statoil, l’empresa pública que explota el petroli noruec, s’ha interessat per ella.

Però el cas de Maria Amelie és excepcional. És una noia intel·ligent, amb una gran preparació, perfectament integrada a la societat noruega, que parla l’idioma com si fos del país i que té un origen pràcticament europeu. Ara bé, la resta d’expulsions, més de 4000 l’any passat, no surten als mitjans i tenen un consens polític gairebé absolut.