Immigració, l’elefant a l’habitació

Des de la meva marxa cap a Noruega el 2006 he notat dos grans canvis socials quan torno al meu país: els devastadors efectes de la crisi econòmica i l’ensorrament del tabú de la immigració. Fa cinc anys aquest era un tema que ningú no s’atrevia a tocar, i sobre el qual els mitjans de comunicació van formar un gran pacte de silenci, però avui sembla que això és diferent.

Els dies que passo a Catalunya estan plens d’històries d’immigració, sovint lligades amb delinqüència. El pis on ara hi viuen una dotzena de sud-americans, amb el corresponent tràfec a l’escala i els sorolls nocturns. La veïna a qui van estrebar la bossa i van fer caure per terra. La mare d’un amic que va recriminar un mal comportament, i a qui van seguir i amenaçar. La desesperació d’un altre per l’estat del seu barri. Etcètera. I això sense mencionar els plantejaments genèrics (i sovint reduccionistes) que es fan a sopars i tertúlies. Agradi o no, sigui positiu o negatiu, aquest és el tema estrella de les converses quan torno a casa.

Com que jo sóc de ciències, abans de preguntar-me si les coses són bones i dolentes m’agrada saber allò que passa i per què passa. I la veritat és que primer em fallaven les xifres. Tots intuïm que el 40% de persones immigrants de Salt és una quantitat enorme, però i la mitjana del país? És alta o baixa? I com es compara amb l’evolució d’altres països similars en els darrers deu anys? El cas espanyol ha estat excepcional o en sintonia amb la resta d’Europa?

La resposta la vaig trobar a l’Eurostat, l’oficina estadística de la UE, i amb les taules de població total i població immigrada vaig fer aquesta senzilla gràfica amb els percentatges.

Naturalment les dades es poden discutir. Per una banda s’hi exclouen els nacionalitzats i els irregulars, però per l’altra no es discrimina entre nascuts dins i fora de la UE. Però la tendència és clara.

Ara la pregunta és: per què ha passat aquest fenomen? Repeteixo, sense discutir de si és bo o dolent, o dels costos i beneficis. Parlo simplement d’una explicació raonada del fet que la taxa de població immigrant s’ha multiplicat per quatre en deu anys, i que el país s’hagi convertit de llarg en el què n’acull més de tot Europa.

Des dels mitjans i les autoritats s’han donat bàsicament dos motius. Primer, és un fenomen inevitable per causes geogràfiques i de pressió demogràfica dels països pobres. Segon, els immigrants han ocupat un espai laboral que els autòctons no estaven disposats a ocupar, i a més han de compensar la baixa natalitat del país.

Són explicacions suficients? Satisfactòries? Naturalment em caldria una tesi doctoral de quatre anys per començar a entrar en profunditat en el tema, però m’agradaria discutir i reflexionar sobre aquests punts i alguns altres, també des de la (llunyana) experiència noruega. Però això serà un altre dia.

Notes

1. Jo sóc del barri de Sant Narcís de Girona. Un barri obrer, tradicionalment molt divers (dec ser dels primers catalans que va fer tota l’educació bàsica amb un noi marroquí a classe), i a deu minuts a peu del municipi de Salt. Potser si fos del barri de Palau, o del districte de Sarrià-Sant Gervasi, la meva visió seria una altra. Però això és el què veig quan torno a casa, i el què us vull explicar.

2. L’expressió anglesa elephant in the room es refereix a aquelles coses molt importants i que es veuen de seguida, però que sovint preferim fer veure que no existeixen o que no ens importen. Una actitud molt extesa durant anys amb aquest i molts d’altres temes.

3 comentaris

  • Alícia Porcar

    18/01/2011 14:54

    Hola Josep

    Trobo a faltar Suècia a la teva gràfica, ja que és un dels paîsos d’Europa que sempre ha deixat entrar a més immigrants. Suècia sempre ha estat el país nòrdic que ha deixat les portes obertes a exiliats polítics i de guerra, sobre tot a la decàda dels 80.
    Ara, però, són molt més estrictes a l’hora de donar asil.

    El tema de la immigració és molt complex (jo estic col.laborant en una ONG amb immigrants a Suècia i ho sé de primera mà) i les estadístiques no sempre s’ajusten a la realitat.

    Enhorabona pel blog!

  • Salvador Mas Conde

    18/01/2011 20:19

    Qui pregunta ja respon, oi ?
    Doncs a la resposta posi-hi una mica de mala fe i potser l’encertarà. Perquè sembla que amb la invasió d’espanyols que ha hagut de suportar el país no n’hi va haver prou, fins al punt que ara aquests figura que ja compten com a “autòctons”. Però em sembla que la indolència i la inèpcia centralista de deixar que les coses vagin passant sense reaccionar amb decisió i coratge, i el fet que Catalunya s’anés omplint de gent de fora, sense que nosaltres tinguéssim la capacitat d’aturar-ho i de gestionar-ne la integració, ja els ha anat prou bé a les nostres forces d’ocupació, secundades fidelment pels PSC & Co. entretinguts recitant jaculatòries bonistes i practicant exorcismes contra la xenofòbia. I els altres, fent veure que no ho veuen…

  • Per què la premsa té un nivell tan baix? – Ara.cat

    05/05/2011 12:13

    […] dels què llegeixen aquest bloc és que hi troben coses que no s’acostumen a publicar (com la gràfica sobre immigració o la comparació de xifres […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús