Breu guia de supervivència urbana

Les ciutats mediterrànies presenten al visitant ocasional tota mena de reptes, normalment en forma de ciutadans exaltats, però són molt benèvoles pel què fa al clima i a les seves condicions naturals. Les nòrdiques, no cal dir-ho, són tot el contrari. És molt improbable que un nadiu t’alci la veu, però a canvi estan plenes de perills causats per la latitud.

Així doncs, si un dia veniu a Noruega en ple hivern us aconsello que primer domineu una sèrie de conceptes bàsics de supervivència. Els més importants, en noruec, són els tres següents.

1. GLATT. O sigui, el gel. Quan neva i la temperatura és freda, la neu es manté fresca i no hi ha cap problema. Però pot passar que de sobte la temperatura pugi sobre zero i es comenci a fondre, o encara pitjor, que plogui. Quan llavors a la nit glaça, tota aquesta aigua es transforma en gel.

Naturalment amb el gel ve el perill de relliscar, caure a terra i quedar en ridícul davant de tots els nòrdics. Això sí, cal tenir en compte que no tot el gel rellisca de la mateixa manera: cal veure si és blanc, gris, platejat o negrós, si brilla més o menys… La solució que han trobat els noruecs per a poder desplaçar-se per la ciutat és llançar-hi grava, que crea una rugositat on la sabata s’hi pot adherir. Així doncs a l’hivern tothom ha de seguir el camí de pedretes.

A les botigues venen també unes andròmines que es posen a la sola de la sabata i es claven al gel. Però com que fan soroll (i fan malbé el parquet), només són ben vistes en casos de gent nonagenària o més anciana. Ai del forani que ho faci servir, serà objecte de l’escarni públic.

2. TAKRAS. Tak vol dir “sostre”, i ras “esllevissada”. Que aquesta paraula tingui només una síl·laba en noruec i cinc en català ja ens n’hauria de donar una pista.

Quan la neu cau s’acumula als teulats, on roman estàtica… fins que la temperatura puja. Llavors perd consistència i es desprèn sobre la via pública. Per tant si en algun moment havíeu pensat que a Noruega sempre s’ha de mirar a terra pel gel, aneu errats. També cal mirar al cel per si hi ha una esllevissada. Per sort a molts carrers els botiguers col·loquen cartells i tanques per delimitar la zona de perill.

3. ELG. Molts catalans tenen la idea equivocada que a Trondheim, a la meva ciutat, hi ha rens. I no, aquests simpàtics animals viuen al nord del país. En canvi aquí tenim ants, que són unes bèsties molt més grans (si no n’heu vist mai cap, són com un burro gegant amb un cap mastodòntic i unes banyes com rems).

Per veure un ant es pot anar als boscos del voltant de la ciutat, però una opció més segura és agafar un dels autobusos que segueixen el perímetre urbà. En algun moment el vehicle frenarà de cop, i veureu un d’aquests animals al mig de la calçada.

En el meu cas l’ant l’acostumo a veure en forma d’hamburguesa, acompanyat de patates bullides, cols de brusel·les i mermelada de baies, cortesia de la cantina del meu institut (a partir de dos quarts d’onze del matí).

4 comentaris

  • Víctor Perisé

    07/02/2011 11:57

    molt bona entrada Josep! hehe
    vaig patir-ne les conseqüències del gel més d’un cop..
    com va l’hivern? està nevant molt?
    en dues setmanes ja vaig cap a Oslo per estar-m’hi 3 mesos allà!

    per cert, l’ant és l’animal més bèstia que m’he trobat mai al natural!! sort que estavem dins del cotxe quan ens els vam creuar…

  • Josep Sala

    07/02/2011 12:07

    Víctor, aquest hivern és un desastre. No neva sinó que plou, i estem sempre sobre zero. I pensar que fa un any estàvem a -20 graus!

    Bona sort a Oslo!

  • Víctor Perisé

    07/02/2011 12:35

    en serio??
    i per les muntanyes també?
    jo que pensava que l’únic lloc on estavem passant una temporada dolenta era als Pirineus!
    a veure si s’arregla i comença a nevar per quan arribi…
    ens veiem!

  • Message in a bottle…. » Els perills de la vida noruega vistos per un català

    12/02/2011 12:25

    […] Des del fiord – Breu guia de supervivència urbana […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús