D’ordinadors i mestres

Si una cosa he après en aquests quatre anys fent de mestre és que no puc competir contra un ordinador. I això que faig quasi dos metres i tinc una veu potent. Però l’atracció de la pantalla és massa gran.

Per això saludo la decisió de la consellera Rigau de frenar-ne la implementació a Catalunya, sobretot en les condicions en què s’estava fent, i que són molt diferents a les què tenim a Noruega.

Primer de tot, allà els ordinadors són un complement, i no han substituït els llibres de text. Cada element té el seu espai a la classe. Tenir un ordinador per a cercar informació, preparar presentacions o fer exercicis d’anàlisi és imprescindible; usar-lo com a eina de lectura (i amb manuals en PDF!) és absurd.

Segon, és el professor qui determina quan es pot usar i quan no, sabent que no és una eina sempre necessària a classe. Normalment l’apliquem en dos casos: en dies específics per a activitats individuals, i sobretot en els projectes de grup. Per exemple, durant dos dies els alumnes poden fer una cerca sobre un personatge històric, sempre amb l’assistència dels professors, i el tercer han de presentar els resultats amb un Power Point davant de la resta del grup. En el meu cas calculo que fem servir els portàtils un 25% del temps.

I tercer, la responsabilitat dels aspectes tècnics és del servei informàtic que té cada institut. Si és un problema individual, hi envio l’alumne a què li resolguin, i si és un de general l’informàtic ve a classe. En cap cas el professor s’ha d’ocupar de les connexions, els programes, ectètera. Que prou feina tenim.

Tinc clar que saber usar un ordinador correctament, amb capacitat d’anàlisi, és imprescindible si volem una ciutadania capaç i informada, però si això implica restar protagonisme al mestre (i dificultar-li la feina), millor tenir aules d’informàtica i no un PC a cada taula.

Dit això, al govern regional pel qual treballo estan preparant un projecte pilot per usar tablets a classe (és a dir, un iPad) en lloc de portàtils, perquè pel seu mateix format creen una barrera molt menor i estan més orientats a les aplicacions necessàries. Veurem quins resultats té.

1 comentari

  • MªCarme Puyalto Lanau

    20/02/2011 20:46

    Sóc mestra de primària, treballo a Montgat (Barna) i estic totalment d’acord amb tu. T’he decobert per casualitat, estava mirant el arra.cat on el meu fill té un blog (està fent un doctotat a Sydney) i m’ha semblat interessant el títol d’aquest article.
    Fins un altre.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús