Quan tens molts diners: Noruega i el petroli

El 19 d’octubre de l’any passat va ser un dia molt especial: a les 00:23 hores el Fons de Pensions noruec, el lloc on es dipositen els beneficis del petroli, va superar els tres bilions de corones. Per fer-se’n una idea, aquesta xifra equivaldria a què cadascun dels 4,8 milions de ciutadans noruecs tingués un compte amb uns 80.000 euros. El Banc de Noruega ho va celebrar convidant a pizza a tots els empleats i caps.

Què fer-ne de molts diners

Noruega va descobrir petroli a la seva costa el 1969, i va començar a explotar-lo dos anys després. Aviat va quedar clar que els beneficis resultants tenien un perill. Podien escalfar massa l’economia, disparar la inflació i desequilibrar el teixit industrial. A més es presentava un dubte ètic: els noruecs actuals s’enriquirien gràcies a aquests diners, però què passaria amb les generacions futures quan el petroli s’hagués acabat?

Per tot això la societat noruega va arribar a un gran pacte. Una part dels beneficis es destinarien al desenvolupament tecnològic i cultural del país, a convertir-lo en un de capdavanter, però la majoria s’estalviaria pel futur. Quaranta anys després, i qual la producció petrolífera ha començat a minvar, es veuen els fruits d’aquella decisió.

El mecanisme actual de gestió d’aquests diners va començar el 1996. Tots els beneficis del petroli es deriven a un gran fons de pensions, el segon més gran del món. D’aquest un 60% s’inverteix en borsa, i la resta es col•loca en valors més segurs. Els 300 empleats del Norges Bank Investment Management, una filial del Banc de Noruega, són els encarregats de gestionar-lo. Un grup d’economistes i matemàtics que intenten obtenir els màxims rendiments.

És realment difícil fer-se una idea de la magnitud del fons. Aproximadament un 1% de les accions de totes les empreses del món cotitzades a borsa pertanyen a Noruega. A la web de NBIM es poden consultar totes les inversions per país. Espanya? Tenen un 1,66% de Telefónica, un 1,48% de Repsol o un 2,51% de Pescanova. Inversions en 81 empreses per un total de 5.500 milions d’euros. Són el gran i discret propietari de la borsa mundial.

Ètica i estalvi

Naturalment el fons no inverteix a tot arreu, sinó que el Parlament imposa uns criteris ètics. Per exemple, en queden excloses les companyies que fabriquen armes i les tabaqueres. I hi ha hagut casos sonats, com la retirada de Wal-Mart quan es va considerar que la cadena de supermercats més gran dels EUA explotava laboralment els treballadors.

I al final què se’n fa de tot plegat? Doncs sorprenentment només es retira un 4% del fons cada any, uns diners que passen als Pressupostos Generals i s’inverteixen en educació, tecnologia i infraestructures. És a dir, tot el necessari pel dia que falti el petroli. I mentrestant els estalvis van creixent i creixent.

2 comentaris

  • carmina ferret guinot

    05/04/2011 13:59

    de quin porc era…????

  • Noruega i el Partit del Progrés – Ara.cat

    27/07/2011 13:12

    […] seu cavall de batalla electoral no és la immigració, sinó el petroli. Tal com us vaig explicar aquí, Noruega acumula centenars de milers de milions d’euros de beneficis, que no es gasta (només […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús