Arxiu del diumenge, 22/05/2011

La gran pregunta: on són els diners?

diumenge, 22/05/2011

Els polítics, empresaris i tertulians panxacontents porten dos anys repetint que ens hem d’estrènyer el cinturó, que hem de fer sacrificis, etcètera. Al cap i a la fi veníem d’una epoca d’enorme creixement econòmic, en què el país es va fer ric, però ara toca acceptar retallades.

Un discurs majoritari als mitjans que oblida un fet molt important: d’aquest creixement se’n va beneficiar només una minoria. Mireu sinó aquesta gràfica, procedent de l’Euroíndice laboral IESE-Adecco:

És a dir, durant els anys d’expansió els salaris a Espanya (ajustats a la inflació) van créixer només un 0,5%, comparat amb el 10% de mitjana de la UE. El creixement no va revertir a la població, sinó que es va dedicar a augmentar les desigualtats.

Si considerem que al començament de la crisi érem igual de rics que deu anys abans, llavors d’on han sortit els diners pel cotxe nou, l’iPad i els viatges amb Ryanair? Naturalment del crèdit, i prou que el missatge dominant era endeutar-se. O no recordeu allò que es deia fins el 2006 que “no demanar un crèdit és perdre diners”?

La gran pregunta però és on han anat a parar els beneficis del creixement, i la meva teoria és clara: a les Illes Caiman i llocs similars. Fixeu-vos què va passar amb les constructores. Quan es va aturar el mercat i els bancs van tancar l’aixeta, es van enfonsar, i fins i tot no van poder continuar amb la construcció de nous habitatges. Que no tenien reserves? No, tots els beneficis van anar pels (falsos) empresaris i la inversió es feia a crèdit.

Per tant, que no us enganyin. Tu no t’has enriquit durant els anys de l’expansió, i quan et vinguin a retallar drets o a dir-te que t’has de sacrificar, contesta: que ho facin els què es van quedar els diners.