La gran pregunta: on són els diners?

Els polítics, empresaris i tertulians panxacontents porten dos anys repetint que ens hem d’estrènyer el cinturó, que hem de fer sacrificis, etcètera. Al cap i a la fi veníem d’una epoca d’enorme creixement econòmic, en què el país es va fer ric, però ara toca acceptar retallades.

Un discurs majoritari als mitjans que oblida un fet molt important: d’aquest creixement se’n va beneficiar només una minoria. Mireu sinó aquesta gràfica, procedent de l’Euroíndice laboral IESE-Adecco:

És a dir, durant els anys d’expansió els salaris a Espanya (ajustats a la inflació) van créixer només un 0,5%, comparat amb el 10% de mitjana de la UE. El creixement no va revertir a la població, sinó que es va dedicar a augmentar les desigualtats.

Si considerem que al començament de la crisi érem igual de rics que deu anys abans, llavors d’on han sortit els diners pel cotxe nou, l’iPad i els viatges amb Ryanair? Naturalment del crèdit, i prou que el missatge dominant era endeutar-se. O no recordeu allò que es deia fins el 2006 que “no demanar un crèdit és perdre diners”?

La gran pregunta però és on han anat a parar els beneficis del creixement, i la meva teoria és clara: a les Illes Caiman i llocs similars. Fixeu-vos què va passar amb les constructores. Quan es va aturar el mercat i els bancs van tancar l’aixeta, es van enfonsar, i fins i tot no van poder continuar amb la construcció de nous habitatges. Que no tenien reserves? No, tots els beneficis van anar pels (falsos) empresaris i la inversió es feia a crèdit.

Per tant, que no us enganyin. Tu no t’has enriquit durant els anys de l’expansió, i quan et vinguin a retallar drets o a dir-te que t’has de sacrificar, contesta: que ho facin els què es van quedar els diners.

6 comentaris

  • Pere Roger

    22/05/2011 8:47

    Saps qui roba de l’estat, és a dir que es queda els diners?
    Tots aquells que cobren l’atur, subvencions, etc..

    el problema és l’accés de cigales que només fan que viure de l’esforç de les formigues! i això si que és “INSOSTENIBLE”

    masses subvencions, ajudes, i abusos de la seguretat social porten l’estat a la ruïna…
    L’estat no ha d’existir per mantenir a les cigales sinó per donar serveis a les formigues!

    Que les coses no cauen soles del cel, i els diners de l’estat surten de les formigues.

    http://www.jdlf.com/lesfables/livrei/lacigaleetlafourmi

    I si et preguntes pq hi ha formigues que tenen un pis a Pedralbeso St Gervasi i d’altres que viu a l’Hospitalet respasa el conte dels 3 porquets…

  • Josep Sala

    22/05/2011 12:33

    Pere, jo no parlava de diner públic sinó dels beneficis de l’expansió econòmica, i constato que no han anat a augmentar el poder adquisitiu de la societat.

    Que quedi clar que jo sí crec en el capitalisme com a model econòmic, però compte, en el capitalisme real i no en el simulacre on vivim ara. Com bé diu en Sala i Martín, quan un banc o una gran empresa entren en crisi, s’enfonsen i els seus amos s’arruïnen; en cap cas ve l’estat a rescatar-los. Igualment hauríem de parlar de conceptes de llibertat i igualtat que ara no es donen.

    I si creus que la gent que viu a Pedralbes és només perquè s’ho mereix, i el mateix pels dels suburbis, és que o ets molt innocent o ets un gran cínic.

  • Antoni Ferrer

    22/05/2011 20:00

    Jo crec en el capitalisme, però en l’ultraliberal nord-americà, sinó en el capitalista-social que tenim a Europa. Us poso un exemple: Com és possible que un habitatge costi el mateix per a una parella que hi vol accedir com a primer habitatge i per un especulador que ja en té 5 i vol comprar el sisè habitatge ? No vull prohibir res a ningú, però la primera parella hauria de pagar el PVP + 2% d’IVA, mentre que l’especulador el PVP + 25%. El PVP seria el mateix, però no el preu de compra de cad’un.

    Un altra: El famós xec nadó que varen posar i ara ja no hi és. Si en lloc de donar un xec, el qual va acabar en teles de plasma o en viatges, etc, haguessin donat uns vals NOMINATIUS per a poder anar a les farmàcies a bescanviar-los per productes de nadons, no s’hagués produït tant de frau com s’ha fet. Però en resum, estem en el pais de la “xapuça”

  • Antoni Ferrer

    22/05/2011 20:57

    en el correu anterior volia dir que NO crec en el l’ultraliberalisme ianqui, sino en el capitalisme-social d’Europa.

  • Daniel Carbó

    23/05/2011 17:51

    Completament d’acord amb el teu text! Poc més s’hi pot afegir quan l’evidència és tan clara. Les dues últimes línies memorables!

  • Júlia Camp

    06/06/2011 0:37

    On són els diners? Em preguntava la meva filla. Els diners són en mans de gent que s’ha fet molt rica, potser de manera legal però no sempre de manera justa. I no crec que estigui tot en paradisos fiscals, també poden tenir les seves fortunes al nostre país perquè els impostos sobre el capital són ridículs comparat amb els què paguem els assalariats (SS de l’empresa inclosa).
    I aleshores perquè no canvien d’una vegada el sistema impositiu? Doncs perquè les fortunes són molt fàcils de traslladar: El ric, que no és tonto, diria: em venc el patrimoni d’aquí i compro propietats en un altre país per treure’n rendes sense pagar impostos. Potser algú amb un alt sentit patriòtic no ho faria, però la majoria sí. Mentre no es posin d’acord tot un conjunt de països, sempre tenen excusa per mantenir els privilegis dels qui més tenen… Però si no canviem el sistema de redistribució de la riquesa les desigualtats no faran més que augmentar i la gent comença ha estar-ne molt cansada de tot plegat, especialment els aturats i els treballadors en precari.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús