Cinc impressions post-electorals

1. A diferència de les espanyes, a Catalunya les eleccions municipals continuen sent locals. No dubto que hi ha una part del vot que s’ha emès per la conjuntura política, però crec que la majoria ha votat en funció d’alcaldes i canditats, de gestions i programes. A més tenir un mosaic ampli d’opcions és molt enriquidor per a la democràcia, molt més que el bipartidisme hispànic (o ells o nosaltres).

2. Crec que la cosa més sensata que li he sentit a un polític darrerament la va dir Àngel Ros en una entrevista al diari ARA. Deia més o menys que els ciutadans comprenen que un alcalde s’equivoqui a l’hora d’afrontar un problema, però que mai li perdonaran que aquest problema l’amagui o el negui. Ja veieu els resultats que ha tret a Lleida.

3. Queda clar que allò que cada vot compta no és només un tòpic sense fonament. ERC de Girona s’ha quedat fora de l’Ajuntament per exactament un vot.

4. Considero poc càstig el que ha patit Jordi Hereu a Barcelona. Esteu parlant d’un alcalde a qui una màfia va amenaçar de mort una regidora, i en lloc de donar-li suport i defensar-la, la va deixar sola per què dimitís. Només per això el senyor Hereu hauria d’estar retirat de la vida pública.

5. Ara bé, la persona que avui hauria d’haver presentat la dimissió irrevocable i marxat cap a casa seva és Patxi López. Aquest senyor té un càrrec perquè es va emmordassar políticament més d’un quart de milió de ciutadans, i ara en tenim la prova empírica. Vergonya, indignitat, feixime.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús