Arxiu del dimarts , 31/05/2011

No entenen res (o no ho volen entendre)

dimarts , 31/05/2011

Quan treballava com a consultor ambiental em vaig veure involucrat en algunes protestes ciutadanes. Gent que es queixava perquè una infrastructura planificada des de dalt els trinxava el poble, o s’edificava al paratge més preuat del seu municipi, o s’atemptava contra la seva identitat. Llavors l’endemà molts diaris començaven l’article així: “els ecologistes…”

El mateix passa amb les protestes actuals. Els nostres intel·lectuals panxacontents, amb els seus cinquanta anys a l’esquena, passat progre, invitació anual a la recepció de Sant Jordi i poltrona per opinar del què sigui, són incapaços d’entendre res. Aquests dies hem pogut llegir i escoltar tot un reguitzells de reflexions buides, esbiaixades, sense cap contacte amb la realitat.

Perquè ells ho etiqueten com “els joves”, “els antisistema”, “els indignats”, i no entenen que qui protesten són els ciutadans, la gent. Tinc l’honor de tenir molts amics que hi participen, i us puc ben assegurar que no tenen res a veure amb l’estereotip que ens volen vendre. Són funcionaris preocupats pel futur dels seus fills, mestres interins, pares recents, jugadors de rugbi, informàtics, tècnics de laboratori. I no tots acampen o es manifesten, sinó que alguns sobretot actuen a la xarxa, enviant articles i informació.

De tota aquesta cobertura mediàtica que he pogut seguir des de la distància, permeteu-me destacar-ne tres elements.

En positiu, el reportatge del 30 minuts de diumenge passat, sobretot per un detall: la cura en mostrar la diversitat dels manifestants, les mestresses de casa, les àvies, els aturats de més de 50 anys, etcètera. Una realitat que no ens ensenyen els telenotícies.

I al contrari els dos punts més baixos de tots aquestes dies. Primer, l’article “Son del PSOE” de Jordi Barbeta, segurament el cínic més gran de la Catalunya contemporània. I segon, les patètiques explicacions de Josep Cuní per la lamentable cobertura informativa del desallotjament de divendres. Una indignitat que serà una gran taca a la seva trajectòria professional.

Tot i que en el cas de La Vanguardia i Tv3 en general, i de Barbeta i Cuní en particular, em sembla que entenen perfectament què passa i actuen en conseqüència… segons els interessos d’aquells que els paguen.