No entenen res (o no ho volen entendre)

Quan treballava com a consultor ambiental em vaig veure involucrat en algunes protestes ciutadanes. Gent que es queixava perquè una infrastructura planificada des de dalt els trinxava el poble, o s’edificava al paratge més preuat del seu municipi, o s’atemptava contra la seva identitat. Llavors l’endemà molts diaris començaven l’article així: “els ecologistes…”

El mateix passa amb les protestes actuals. Els nostres intel·lectuals panxacontents, amb els seus cinquanta anys a l’esquena, passat progre, invitació anual a la recepció de Sant Jordi i poltrona per opinar del què sigui, són incapaços d’entendre res. Aquests dies hem pogut llegir i escoltar tot un reguitzells de reflexions buides, esbiaixades, sense cap contacte amb la realitat.

Perquè ells ho etiqueten com “els joves”, “els antisistema”, “els indignats”, i no entenen que qui protesten són els ciutadans, la gent. Tinc l’honor de tenir molts amics que hi participen, i us puc ben assegurar que no tenen res a veure amb l’estereotip que ens volen vendre. Són funcionaris preocupats pel futur dels seus fills, mestres interins, pares recents, jugadors de rugbi, informàtics, tècnics de laboratori. I no tots acampen o es manifesten, sinó que alguns sobretot actuen a la xarxa, enviant articles i informació.

De tota aquesta cobertura mediàtica que he pogut seguir des de la distància, permeteu-me destacar-ne tres elements.

En positiu, el reportatge del 30 minuts de diumenge passat, sobretot per un detall: la cura en mostrar la diversitat dels manifestants, les mestresses de casa, les àvies, els aturats de més de 50 anys, etcètera. Una realitat que no ens ensenyen els telenotícies.

I al contrari els dos punts més baixos de tots aquestes dies. Primer, l’article “Son del PSOE” de Jordi Barbeta, segurament el cínic més gran de la Catalunya contemporània. I segon, les patètiques explicacions de Josep Cuní per la lamentable cobertura informativa del desallotjament de divendres. Una indignitat que serà una gran taca a la seva trajectòria professional.

Tot i que en el cas de La Vanguardia i Tv3 en general, i de Barbeta i Cuní en particular, em sembla que entenen perfectament què passa i actuen en conseqüència… segons els interessos d’aquells que els paguen.

1 comentari

  • Jordi Maqueda

    31/05/2011 23:10

    Certament, com que la seva estabilitat no es veu afectada, en tot cas notaran una lleu tremolor de terra, només han de patir per fer d’altaveu de la tonada que sona lluny d’on ells s’estan. Apart, ja m’agradaria veure si els han retallat les prestacions, no només el sou, apart d’ampliacions d’horari, augments del nombre d’alumnes i altres minúcies que no els trauran la son

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús