Noruega, el dia del malson

El 22 de juliol de 2011 ha estat el pitjor dia a Noruega des de la Segona Guerra Mundial, i les seves conseqüències es podran sentir durant anys. Al marge de qui pugui ser l’autor dels atacs terroristes, el fet té una càrrega emocional similar a l’assassinat d’Olof Palme a Suècia.

Noruega sempre ha estat una mena de bombolla. Es manté fora de la Unió Europea, no ha sentit els efectes de la crisi econòmica i, tot i que pertany a la OTAN, sempre ha jugat el paper de país neutral en tota mena de negociacions. Els polítics són molt propers a la gent i pocs tenen escorta, i fins i tot la família reial està poc protegida. Com a exemple, fa pocs mesos un aturat de Trondheim va quedar per fer un cafè a soles amb la líder del principal partit de dretes… via twitter!

L’objectiu dels atacs és altament simbòlic. Primer el barri governamental d’Oslo, que en un espai reduït conté la seu del govern, l’oficina del primer ministre i diversos ministeris (i a cent metres de la principal artèria comercial de la ciutat). Per altra un campament juvenil organitzat per l’Arbeiderpartiet, el principal partit del país i responsable màxim de l’establiment de l’estat del benestar. I tot això a menys de dos mesos de les eleccions locals i regionals previstes pel 12 de setembre.

La bomba al centre d’Oslo no només ha deixat unes imatges d’un país en guerra, sinó que ha provocat fets inaudits, entre d’altres l’evacuació del centre (incloent-hi dos dels principals diaris), el consell que la gent no sortís de casa, el tancament de bars i restaurants i la petició d’usar els mòbils com menys millor. El primer ministre Jens Stoltenberg ha declarat: “La resposta a la violència és més democràcia i més llibertat, però mai ingenuïtat. Ho devem a les víctimes”.

Veurem com influirà tot això en la manera de fer de la societat noruega, que sempre ha tingut una gran sensació de seguretat i un profundíssim esperit democràtic. En els darrers anys, i amb la pressió de tenir un partit populista com a segon del parlament, han augmentat les restriccions a l’entrada d’immigrants i s’ha format una corrent d’opinió que defensa aïllar més el país de l’exterior. En qualsevol cas, si l’atemptat redueix la llibertat de la què gaudim els que vivim a Noruega, el 22 de juliol serà un dels dies més tristos de la història del país.

(Més informació sobre els partits polítics noruecs aquí)

2 comentaris

  • Josep Maria Gali

    23/07/2011 15:21

    Hola Josep, si poguèssis, fes arrivar el dolor i el pèsam a les famílies de les victimes des de Catalunya. Una comunitat que sempre hem admirat, sotmesa al dolor i la barbàrie de les ideologies, ens fa pensar molt en ells.
    Una abraçada

  • Albert Piqué

    23/07/2011 22:55

    Molts ànims

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús